Introducció a Fonaments de l’aprenentatge i l’ensenyament de les ciències naturals

Bases fonamentals de l’ensenyament de les ciències per a l’alfabetització científica

fonacionals
aprenentatge
ensenyament
ciències
Assignatura que construeix les bases fonamentals de l’ensenyament de les ciències, fomentant l’alfabetització científica
Autor/a

Pedro Martínez Durán

Modificat

dissabte, 31 de gener del 2026

1 Presentació

  • L’objectiu principal d’aquesta assignatura és treballar els fonaments fonamentals de l’ensenyament de les ciències. L’objectiu és promoure l’ensenyament i l’aprenentatge de ciències que afavoreixin l’alfabetització científica i, ara, incentivar els joves a seguir la carrera científica.

  • L’objectiu és afavorir la reflexió sobre el model de ciència que s’ha d’ensenyar i el model didàctic del professor, i també proporcionar els recursos i recursos necessaris per poder desenvolupar la tasca d’ensenyament de la ciència d’acord amb els paradigmes de l’ensenyament de les ciències actuals.

  • Són aspectes clau en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències; S’aprofundeix en la naturalesa de la ciència, reflexiona sobre la importància del model d’ensenyament del professor i les idees prèvies dels alumnes, sobre l’autoregulació de l’aprenentatge, el paper de la llengua en la construcció del coneixement, la importància del treball experimental o pràctic i de les activitats didàctiques fora de l’aula i, finalment, l’aprenentatge per projectes.

  • La importància del modelatge en ciència i la gestió de la diversitat són aspectes que s’ensenyaran en la metodologia d’aprenentatge basat en problemes (ABP). El procés d’aprenentatge comença amb una situació problemàtica que afavoreix la identificació de necessitats d’aprenentatge. Treballem amb grups de 8-10 alumnes amb tutor i facilitador d’aprenentatge. El procés d’aprenentatge està dirigit pels companys dels alumnes. Al final de cadascun dels dos problemes, els resultats es presentaran a la resta d’empreses.

  • Tots els continguts i procediments que es treballaran en aquesta assignatura seran recursos bàsics per al disseny de seqüències didàctiques que es realitzaran a l’assignatura DEIA.

Estructura dels Fonaments de l’Aprenentatge i l’Educació de les Ciències Naturals

Estructura dels Fonaments de l’Aprenentatge i l’Educació de les Ciències Naturals

2 Informació tècnica

  • Codi de l’assignatura: 32438

  • Temps:

    • Jornada completa: primer i segon semestre
    • Jornada parcial: primer any, anual

  • Nom dels crèdits: 10

  • Dedicació: 75 hores presencials i 120 hores de treball autònom (195 hores en total)

  • Professors: Pineda Badia (coordinador), Marcel Costa, Jordi de Manuel, Anama Domènech, Laura Ganzer, Xavier Muñoz, Xavier Oller, Nora Pérez, Xavi Pié, Diego Sanjulián, Laura Taberner, Gemma Viscasillas

3 Mòduls d’assignatures

  • Professor Ciències naturals: Diego Sanjulián. Com sap la ciència qui sap? Com construir coneixement? Qui són els condicionadors hola?
  • Idees prèvies professor: Marcel Costa. Identificar la importància de partir dels coneixements previs de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
  • El treball per projectes/situacions professors: Anama Domenech i Xavi Oller. Identificar els requisits i les implicacions del treball per a projectes transversals i en el context de les ciències
  • Preguntar a l’aula de ciències professor: Pineda Badia. Com ets fan de les preguntes dels “ossos” a l’aula de ciències? A qui preguntes pels alumnes?
  • Modelista i ciència escolar professor: Marcel Costa. Identificar el modelatge científic com un procés que utilitzen els científics per explicar la realitat mitjançant models i considerar la seva importància en l’ensenyament-aprenentatge.
  • Activitats didàctiques fora de l’aula professor: Marcel Costa. Reconèixer la importància de les classes de colònies, les visites a centres de recerca i altres en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències.
  • Fer més a prop de l’aula de ciències professor: Pineda Badia. Ensenyar-aprendre a investigar en l’entorn escolar.
  • Treball experimental en l’ensenyament de les ciències professor: Xavier Muñoz. Conèixer els requisits per dur a terme el treball experimental i la recerca en l’ensenyament de les ciències.
  • Ciència i pseudociència professor: Jordi de Manuel. Què és la pseudociència? Com podem identificar-lo i tenir-lo en compte a l’hora de construir el concepte de ciència.
  • Professors Atenció a la diversitat de l’aula: Pineda Badia, Anama Doménech, Laura Ganzer, Nora Pérez, Xavi Pié i Laura Torras. A través d’ABProblemes entenem com podem abordar la diversitat a l’aula.

4 Objectius

  • Conèixer i aplicar l’anàlisi de la naturalesa de la ciència a les sessions de les classes de secundària.

  • Prendre consciència de la importància dels preconceptes en l’ensenyament de les ciències.

  • Analitzar el propi model d’ensenyament i contrastar-lo amb el dels mestres del segle XX. XXI.

  • Conèixer els requisits per dur a terme treballs experimentals i investigacions en l’ensenyament de les ciències.

  • Aplicar l’autoregulació com a procés d’aprenentatge.

  • Conèixer la rellevància del llenguatge en la construcció i comunicació del coneixement científic.

  • Aplicar el modelatge com a estratègia d’aprenentatge a les classes de ciències

  • Utilitzar les preguntes de manera didàctica a les classes de ciències.

  • Aplicar les estratègies més adequades per atendre la diversitat de l’alumnat a les classes de ciències.

  • Identificar els requisits i les implicacions del treball a través de projectes transversals en el context de la ciència.

  • Utilitzar de manera eficient les tecnologies d’aprenentatge i el coneixement en l’ensenyament de les ciències.

  • Saber planificar i analitzar activitats didàctiques fora de l’aula.

5 Competències

  1. Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge de les ciències

  2. Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge i implicació efectiva en els equips docents.

  3. Metodologia docent i gestió de la diversitat a l’aula

  4. Recerca, innovació i reflexió sobre la identitat professional i el valor de la pràctica docent

  5. Usos dels entorns digitals per al desenvolupament professional i la interacció educativa

6 Contingències

  • Introduït a la naturalesa de la ciència.

  • Conseqüències dels preconcepcions sobre la naturala del coneixement científic en l’ensenyament de les ciències.

  • El model docent del professor.

  • Treball experimental en l’ensenyament de les ciències.

  • Ensenyar a investigar

  • Autoregulació de l’aprenentatge.

  • El llenguatge en la construcció i comunicació del coneixement científic.

  • Estratègies per promoure la participació ciutadana en la ciència

  • Modelatge en l’ensenyament de les ciències

  • Pregunta a les classes de ciències.

  • Va atendre la diversitat d’alumnes a les classes de ciències.

  • Treball per projectes.

  • Els usos de les tecnologies d’aprenentatge i del coneixement en l’ensenyament de les ciències.

  • Activitats didàctiques fora de l’aula: planificació i anàlisi.

7 Metodologia

7.1 a) Sessions presencials

  • Les sessions seran teòrico-pràctiques, és a dir, combinaran activitats per treballar a l’aula amb les exposicions del professor. Predominaran, per tant, les metodologies actives d’aprenentatge i facilitaran la pràctica reflexiva.

  • Bona part de les tasques que es realitzen de manera presencial durant les classes les realitzen grups cooperatius.

  • Alguns dels temes d’aquesta assignatura estan relacionats amb la metodologia d’aprenentatge basat en problemes.

  • L’estudiant tindrà accés a la plataforma virtual per a les presentacions i documents utilitzats durant les sessions i informació complementària sobre cada tema.

7.2 b) Tasques no presencials

  • L’alumnat disposarà de diversos documents a la Plataforma Virtual que serviran per preparar diferents tasques (individuals o grupals); Aquestes tasques han de contribuir a l’assoliment dels objectius de l’assignatura.

7.3 c) Sessions pràctiques

  • Durant el curs es faran algunes sessions pràctiques als laboratoris de la Facultat de Ciències de la Salut i la Vida (FCSV). Els alumnes han de portar bata per a aquestes sessions. També es farà una ruta de colònies a Collserola que es farà al matí.

7.4 d) Visites programades

  • Es realitzaran dues classes a institucions científiques per dur a terme activitats educatives per a estudiants de secundària, amb l’objectiu de connectar els recursos que ofereixen aquest tipus de centres per a estudiants i professors de ciències naturals i treballar amb bons resultats.

8 Avaluació

  • L’assignatura disposarà d’un sistema d’avaluació contínua, que es basarà en les demandes realitzades durant el procés docent.

Les activitats d’avaluació seran les següents:

  • Tasca de grup: aprenentatge basat en problemes (35%)

  • Deures practica individualment o en parella (25%)

  • Aperitiu grupal de ciències naturals (30%)

  • Tasca grupal d’activitats educatives fora de l’aula (10%)

9 Recursos i bibliografia recomanada

Adell, J. 2010. Congress models of TIC integration in education. http://www.ite.educacion.es/congreso/modelostic/

Barba, C., Capella S. 2010. Ordinadors ales aules. La clau és la metodologia. Biblioteca Guix, 172. Barcelona. Ed. Graó.

Barberà, E., Mauri, T., Onrubia, J. 2008. Com avaluar la qualitat de la docència basada en les TIC. Guies i instruments d’anàlisi. Crítica i fonaments, 19. Barcelona. Ed. Graó.

Borrull Riera, A.; Valls Bautista, C., 2019. Low cost science. Guia pràctica d’activitats de recerca en ciències de la vida per a secundària. Ed. Graó. Sèrie didàctica de les ciències experimentals. número 330

Cerezo, JM. 2008. Cap un nou paradigma. L’era de la informació fragmentada. Telos, quaderns d’innovació i comunicació., 76. Madrid. Fundació Telefónica.

Claxton, G. 1994. Educate curious ments. Barcelona. Ed. Visera.

Couso, D., Jimenez-Liso, M.R., Refojo, C. & Sacristán, J.A. (Coords) (2020) Ensenyar ciència amb ciència. Fundació FECYT i Lilly. Madrid: Penguin Random House. (https://www.fecyt.es/es/publicacion/ensenando-ciencia-con-ciencia)

Chalmers, 1987 Què és això que s’anomena ciència? Segle XXI: Madrid

De Manuel, J. 2000. Educa la curiositat. La recerca des de l’educació infantil fins a l’educació secundària. Guix, 263 pàgines. 35-40.

Dagher, Z. R. i Erduran, S. (2016). Reconceptualització de la naturalesa de la ciència per a l’educació científica. Ciència i educació, 25(1-2), 147-164.

Domènech, M. 2008. L’aula de ciències de secundària: de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC), dels continguts a les competències. Revista Ciències, 11 pp 20-22.

Domènech, J. (2019). Aprendré de projectes, tasques pràctiques i polèmiques. 28 propostes i reflexions per a l’ensenyament de les Ciències. Premi Marta Mata de Pedagogia 2018. Rosa Sensat.

Driver, R. et al. (1991). Idees científiques en la infància i l’adolescència. Madrid: Ed. Morata/MEC.

González Aguado, Mª Elvira (coord.), 2013. 84 experiments quotidians des de la química secundària. Ed. Graó. Biblioteca Alambic. Sèrie didàctica de les ciències experimentals. número 302

Harlen, W. (2010). Principis i grans idees de l’educació científica. Ed. Rosa Devés (www.innovec.org.mx)

Hernández, F. 2004. Passió pel procés de saber: Treball per projectes. Quaderns de Pedagogia, 332. P. 46-51.

Izquierdo, M., Aliberes, J., 2004. Pensar, actuar i escriure a la classe de ciències. Per un ensenyament racional i raonable de les ciències. Cerdanyola: Publicacions UAB.

Jiménez-Aleixandre (coord). 2003. Ensenyament de les ciències. Graó.

Lemke J.L. 1997. Aprendre a parlar ciència, Barcelona: Ed. Paidós.

Lozano, O. R i Solbes, J., 2014. 85 experiments en física quotidiana. Ed. Graó. Biblioteca Alambic. Sèrie didàctica de les ciències experimentals. número 305

Lucio Gil, R., & Sanmartí, N. (2004). L’activitat metacognitiva com a detonant dels processos d’autoregulació en les concepcions i pràctiques docents dels professors de ciències experimentals. Universitat Autònoma de Barcelona.

Manent, M. 2011. Excursions i activitats als centres de primària i secundària. 15 medi natura sortides. Dossiers Rosa Sensat, 73. Barcelona. Publicacions de l’Associació Rosa Sensat Mestres.

Mayer, R.E. (2020). Aplicació de la ciència de l’aprenentatge. Ed. Graó.

Molés, J.; Montferrer, Ll. 2014. Flipped Classroom al laboratori. Ciències, 27. pàgines 9-15.

Monereo, C.; Duran D. 2001. Entramats. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Barcelona. Edebe.

Monereo, C.; 2005. Internet i competències bàsiques. Aprendré a col·laborar, a comunicar-me, a participar, a aprendre. Barcelona. Ed. Graó.

Monereo, C., Pozo J. 2007. Competències bàsiques. Pedagogia Quaderns, 370.

McComas, W. F., de., 1991. The Nature of Science in Science Education. Justificacions i estratègies. Dordrecht: Kluwer.

Novak, J.D. & Gowin, 1988. Aprenent aprendre. Barcelona: Ed. Martínez Roca.

Ogborn, J. et al. 1998. Maneres d’explicar. Ensenyament de les ciències de secundària. Madrid: Aula XXI Santillana.

Osborne, J., Pimentel, D., Alberts, B., Allchin, D., Barzilai, S., Bergstrom, C., Coffey, J., Donovan, B., Kivinen, K., Kozyreva. A. i Wineburg, S. (2022). L’educació científica en una era de desinformació. Universitat de Stanford, Stanford, CA.

Prensky, M. 2004. The emerging online life of the digital native. http://www.marcprensky.com/writing/

Pujolàs, P. 2003. Aprendre conjuntament amb diferents alumnes. Equips d’aprenentatge a l’aula cooperativa. Vic. Eumo Editorial.

Pujolàs, P. 2009. 9 idees clau: Aprenentatge cooperatiu. Vic. Eumo Editorial.

PISA. 2006. Assessment Framework: Knowledge and Skills in Science, Mathematics and Reading: Program for International Student Assessment. Publicacions de l’OCDE.

Ruiz, H. 2020. Com aprenem? Una aproximació científica a l’aprenentatge i l’ensenyament. Ed. Graó.

Sanmartí, N. (2007). 10 idees clau. Avaluar per aprendre. Madrid: Ed. Graó.

Sanmartí, N., 2002. L’ensenyament de les ciències a l’educació secundària obligatòria. Síntesi de l’educació.

Sanmartí, N. La tasca investigadora del batxillerat. http://www.xtec.cat/sgfp/matform/matrecerca/neussanmarti.pdf

Seré, M.G., Leach, J., et al. 2001. Molí d’educació científica: preguntes i investigació sobre enfocaments empírics basats en ordinador per al treball de laboratori a Europa. Projecte PL 95-2005, Laboratori d’Educació Científica. Informe final Comissió Europea. Programa de recerca socioeconòmica.

Tamir, P. 1989. Formació de professors per ensenyar eficaçment allaboratori. Science Education, 73(1) pp 59-69.

Valls, J. M. i Segura, M., 2014. La clau de volta. Recursos per a professors de Ciències Experimentals. Escola Pia de Catalunya.

VVAA. 2000. Monografia: Museus de la Ciència. Alambic, 26. Barcelona. Ed. Graó.

VVAA. 2004. Monografia: Treball pràctic de física i química. Alambic, 39. Barcelona. Ed. Graó.

VVAA. 2005. Monografia Contextualitzant la ciència. Alambic, 46. Barcelona. Ed. Graó.

VVAA. 2006. Monografia: Treball pràctic en la construcció de connexió biològica i geològica. Alambic, 47. Barcelona. Ed. Graó.

VVAA. 2007. Monografia: Ensenyar i aprendre investigant. Alambic, 52. Barcelona. Ed. Graó.

VVAA. 2015. Monografia: Més sobre materials. Perspectiva de l’escola, 383.

VVAA. 2017. Monografia: Aprenentatge de projectes en àmbits STEM. Ciències, 33. pàgina 1-56.

VVAA, 2012. Alambic. Didàctica de les Ciències Experimentals. Ensenyar què és la ciència, número 72

VVAA, 1996. Monografia: Les idees dels estudiants en ciència. Alambic, 7. Barcelona. Ed. Graó.

VVAA,. 2008. Monografia: L’avaluació PISA en ciència. Alambic, 57. Barcelona. Ed. Graó.


10 Recursos en línia

ARC, espai per compartir propostes docents de qualitat associades a les competències bàsiques i al currículum: https://apliense.xtec.cat/arc/

CESIRE (Centre de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa): https://serveiseducatius.xtec.cat/cesire/

Comunitat de webquest catalana: http://webquestcat.net/

Treball per projectes: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxacb/treball-projectes/

Planificació del treball pràctic: - http://www.xtec.cat/~rgrau/ - https://www.ub.edu/paubiologia/Recursos/Disseny%20_experimental.pdf - http://www.ciencianet.com/experimentos.html

Torna a dalt