Introducció al disseny d’entorns d’aprenentatge innovadors
Programació, innovació i reflexió sobre la pràctica docent en ciència
1 Presentació
Els dos objectius principals d’aquesta assignatura són:
Donar rellevància a la pràctica reflexiva en la docència i a la vida quotidiana del professorat amb un mètode de transformació de la realitat i de millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge.
Conèixer el procés de disseny i avaluació de situacions d’aprenentatge a partir del model didàctic vigent, i contextualitzar-les en el currículum formatiu de competències.
L’assistència del primer objectiu, que implica l’aprenentatge del sistema del procés reflexiu, portarà l’alumnat a desenvolupar el rol de professor-investigador que promou la innovació docent.
En el cas del segon objectiu de l’assignatura, aquest assoliment ha de permetre a l’estudiant ser competent en el procés de programació de les diferents assignatures i disseny de les sessions corresponents, imprescindibles per al desenvolupament de la tasca docent.
Alguns dels continguts inclosos són la continuació, ampliació i aplicació d’aspectes iniciats durant el primer trimestre de l’assignatura d’Educació i Didàctica de les Ciències Naturals.
Es prioritzarà el plantejament pràctic de les activitats que realitzaran els estudiants, de manera que la tasca final de l’assignatura serà la preparació tutoritzada de dos dels tres productes finals del màster: una situació d’aprenentatge per a ESO i una situació d’aprenentatge per a batxillerat, juntament amb el disseny i implementació d’una investigació-acció a l’aula, que s’ha de posar en pràctica durant la segona fase de preparació del màster, que permetrà la preparació del màster. Sempre que sigui possible, els alumnes desenvoluparan, aplicaran i avaluaran els materials didàctics i les accions educatives desenvolupades en el marc d’aquests dos productes finals a l’aula per parelles.
2 Informació tècnica
Codi de l’assignatura: 32439
Temps:
- Jornada completa: primer i segon semestre
- Jornada parcial: segons qualsevol, anual
Nom dels crèdits: 10
Dedicació: 65 hores presencials i 185 hores de treball autònom (250 hores en total)
Professors: Bernat Blasco, Marcel Costa, Eulàlia Durán, Laura Farró, Jèssica Fernández, Davínia Hernández-Leo, Sílvia Lope, Iván Marchán, Xavi Muñoz, Diego Sanjulián (coordinació), Gemma Serra, Jordi Soler.
3 Mòduls d’assignatures
Observació a l’aula
Disseny i avaluació de seqüències didàctiques
Bases metodològiques per a la innovació i la recerca educativa
Projectes d’innovació en educació científica
4 Gols
Preparar la programació de situacions d’aprenentatge.
Dissenyar materials d’aula per implementar situacions d’aprenentatge.
Analitzar els resultats de la implementació a l’aula de les sessions dissenyades.
Proposar millores als punts febles detectats durant la implantació de situacions d’aprenentatge.
Identificar aspectes per millorar la pràctica educativa mitjançant l’observació a l’aula
Analitzar projectes d’innovació en educació científica
Dissenyar un cicle de recerca-acció per implementar el Pràcticum
Conèixer el marc normatiu i organitzatiu de la Formació Professional a Catalunya. Interpretar i aplicar els elements curriculars d’FP en la planificació i disseny de programes.
5 Competències
Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge de les ciències
Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge i implicació efectiva en els equips docents.
Metodologia docent i gestió de la diversitat a l’aula
Recerca, innovació i reflexió sobre la identitat professional i el valor de la pràctica docent
Usos dels entorns digitals per al desenvolupament professional i la interacció educativa
6 Contingències
6.1 Estructura de la programació d’una seqüència didàctica
Definir el focus de la seqüència i el context d’aprenentatge
Previsió de possibles obstacles
Descripció de la producció que han de realitzar els alumnes
Relació dels continguts, el progrés i la relació entre altres assignatures i altres parts de l’assignatura
Objectius editorials
Concreció de les competències globals, transversals, específiques de l’àmbit científic-tecnològic i dels ODS que es treballaran
Definició d’indicadors de sortida i criteris d’avaluació
Descripció de la seqüència d’activitats, gestió de l’aula, temps i instruments d’avaluació
Concreció de mesures per atendre la diversitat, dotació dels recursos necessaris i connexions amb altres materials
6.2 Investigació-acció a l’aula
Observació a l’aula: objectius, models d’observació i instruments.
La interrelació entre pràctica, observació, recerca educativa i innovació.
Cicles de recerca-acció i la relació entre la pròpia formació i el professor.
Tendències actuals de la recerca en educació científica.
Disseny i avaluació d’innovacions didàctiques.
Disseny d’instruments de recollida d’informació per a la recerca educativa.
Anàlisi i interpretació de dades en recerca educativa.
7 Metodologia
7.1 a) Sessions teòrico-pràctiques
Aquesta assignatura té un caràcter molt pràctic i està molt relacionada amb la pràctica. Les classes estan dissenyades perquè els alumnes incorporin coneixements a les diferents pràctiques docents.
Les sessions seran de caràcter pràctic-teòric, la qual cosa significa que l’alumnat s’enfrontarà constantment a experiències i activitats d’aprenentatge concretes, a partir de la reflexió de les quals aniran construint progressivament coneixements teòrics.
En diverses de les sessions presencials es realitzarà una tasca acompanyada de l’elaboració del programa, els materials i les intervencions didàctiques, que conformen els productes finals de l’assignatura i del màster (una situació d’aprenentatge a batxillerat, una situació d’aprenentatge per a l’ESO i una recerca-acció d’innovació didàctica), que posteriorment es portarà a l’aula durant la segona fase de la pràctica.
Els grups de treball de pràctiques, és a dir, aquells alumnes que dissenyaran i aplicaran conjuntament aquests productes, es formaran des de l’inici del màster i en funció de l’assignació de places per realitzar les pràctiques al centre educatiu.
7.2 b) Tasques no presencials
- Els estudiants tindran accés a diversos documents a la plataforma virtual. Bona part d’aquestes tasques estan orientades a l’elaboració de les diferents parts de la seqüència didàctica de batxillerat i de la unitat d’ESO. La resta de tasques no presencials, que s’elaboraran en el portafoli electrònic de l’estudiant, permeten durant el trimestre el cicle de recerca-acció orientat a introduir una innovació didàctica: exposició i discussió de la qüestió de recerca, anàlisi d’un article que promogui la innovació i presentació del pla d’acció.
7.3 c) Exposicions orals
- Al final del tercer trimestre del màster, després d’haver visitat la situació de l’aprenentatge del batxillerat i la situació de l’aprenentatge de l’ESO a l’aula, i realitzant la recerca-acció a l’aula, es farà una exposició oral dels resultats. En aquestes ponències, l’alumnat ha d’aportar una síntesi de les característiques didàctiques i de les activitats de la unitat d’ESO, amb especial èmfasi en l’anàlisi dels resultats obtinguts i de les propostes educatives que consideri rellevants. Així mateix, en aquesta presentació es presentaran els resultats i conclusions obtingudes de la innovació didàctica introduïda durant la recerca-acció.
8 Avaluació
Anàlisi i presentació d’un article de recerca educativa (10%)
Programació i materials d’aula per a la unitat didàctica d’ESO (25%)
Programació i materials d’aula de la seqüència didàctica BAT (25%)
Presentació del disseny del pla d’acció (20%)
Exposició oral de la unitat didàctica d’ESO i els resultats i conclusions de la recerca-acció (20%)
9 Recursos i bibliografia recomanada
9.1 Bibliografia bàsica:
AAVV., 2013. Fes unitats didàctiques. Revista Alambique, nº74.
AAVV., 2016. Competències bàsiques de l’àmbit científic i tecnològic. Identificació i desplegament de l’educació secundària obligatòria. Publicacions del Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
AAVV., 2015. Les progressions dels ensenyaments. Revista Alambique, nº79.
AAVV., 2020. Programador per competències a l’educació secundària obligatòria. Direcció General de Currículum i Personalització. Publicacions del Departament d’Ensenyament.
Alba, C., Sánchez, J., Zubillaga, A. 2014. Disseny universal per a l’aprenentatge. Pautes per a la introducció al currículum. (http://www.educadua.es/doc/dua/dua_pautas_intro_cv.pdf)
Claxton, G. 1994. Educate curious ments. Ed. Visera (Aprenentatge). Madrid.
Couso, D. 2013. El desenvolupament de les unitats didàctiques de competència. Revista Alambique, nº74, pp 12-24.
Jiménez-Aleixandre (coord). 2003. Ensenyament de les ciències. Graó.
Sanmartí, N., 2002. L’ensenyament de les ciències a l’educació secundària obligatòria. Síntesi de l’educació.
9.2 Bibliografia addicional:
AAVV. 1997. Monografia: Seqüències de continguts en science. Alambic, 14. Barcelona. Ed. Graó.
AAVV. 2011. Monografia: Cap a la competència científica. Alambic, 70. Barcelona. Ed. Graó.
Couso, D. 2015. La classe de tots els plecs: la importància del “què” ensenyar a l’aula de ciències. Ciències, 29. pp 29-36.
Couso, D. 2017. Per què estem en STEM? Un intent de definir l’alfabetització STEM per tots i ambdós valors. Ciències, 34. pàgines. 22-30.
Grau, R. 2010. Altres formes de fer ciència. Alternatives a l’aula de secundària. Publicacions de l’Associació Rosa Sensat Mestres.
IBE (2019). Les competències futures i el futur del currículum: un referent global per a la transformació del currículum.
Marchán, I., 2015. Aportacions de la contextualització de l’aprenentatge i la transferència de coneixements a l’ensenyament competencial de la química. Tesi doctoral.
NovaK, J.D. & Gowin, 1988. Aprenent aprendre. Barcelona: Ed. Martínez Roca.
OCDE 2018. Preparant la nostra joventut per a un món inclusiu i sostenible. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.
Xarxa global d’prenentatge. Quadern de treball 2019.
Sanmartí, N. (coord) 2003 Aprendre ciència, aprendre a escriure ciència Ed. 62.
Sanmartí, N., Márquez, C. 2017. Project-based science learning: from context to action. Àpex. Journal of Science Education, 1.1:3-16
Sanmartí, N., Marchán, I. 2015. L’educació científica al segle XX. XXI: Reptes i propostes. Recerca i Ciència (469) pp 30-39.