ESO - Competències en Ciències
Textos oficials de les competències en Ciències
Entre les finalitats de les matèries de Biologia i Geologia de l’ESO hi ha la de promoure la presa de consciència, per part de l’alumnat, de la importància del desenvolupament sostenible, així com la de despertar la curiositat, desenvolupar l’actitud crítica, el pensament i les destreses científiques, la valoració del paper de la ciència, la igualtat d’oportunitats entre gèneres i la de fomentar, especialment entre l’alumnat, les vocacions científiques.
La Biologia i Geologia de primer a tercer de l’ESO és una matèria que ha de cursar tot l’alumnat i que estableix algunes de les bases mínimes per a l’alfabetització científica i la participació plena en la societat. A quart d’ESO la Biologia i Geologia és de caràcter opcional i el seu currículum es correspon amb una ampliació de la matèria de primer a tercer. Ambdues matèries contribueixen a satisfer diversos objectius de l’ESO i al desenvolupament de les vuit competències clau.
Des de les matèries de Biologia i Geologia, la ciència es presenta com un procés col·lectiu i interdisciplinari i en construcció contínua, que té un paper molt rellevant en el progrés de la societat. En aquest sentit, l’enfocament d’aquestes matèries dona protagonisme als i a les alumnes en el treball mitjançant metodologies pròpies de la ciència per desenvolupar processos cognitius associats al pensament científic.
A les aules de ciències l’alumnat es formula preguntes i busca respostes fonamentades als problemes plantejats, a partir de l’observació directa o indirecta del món en situacions i contextos habituals, de la recerca d’evidències i de la indagació i la interpretació crítica, basada en coneixements científics, de la informació de diverses fonts.
L’enfocament de les matèries científiques ha d’afavorir que l’alumnat sigui conscient dels aspectes comuns entre la Biologia, la Geologia, la Física i la Química. Les matèries científiques comparteixen metodologies i maneres de treballar que són transversals, com identificar regularitats en diferents fenòmens, relacionar-ne les causes i els efectes i investigar els canvis, entre d’altres.
La matèria de Biologia i Geologia contribueix a millorar les destreses en la gestió de la informació, atès que algunes competències específiques es relacionen amb interpretar dades científiques i seleccionar, contrastar, organitzar i avaluar críticament informació. La matèria també contribueix a l’aplicació de sabers diversos, com en el cas de les recerques, la resolució de problemes o en la interpretació de fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia.
Tots aquests aprenentatges s’han d’aplicar a contextos i situacions reals i problemàtiques actuals, han de permetre de revisar i avaluar idees, pensaments o raonaments, fent propostes d’acció justificades i coherents amb els arguments enunciats i fonamentades en la biologia i geologia. En aquest sentit, les problemàtiques subjacents als objectius de desenvolupament sostenible proporcionen aquestes situacions, especialment en els casos següents:
ODS 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
ODS 12. Consum i producció responsables. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
ODS13. Acció climàtica. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
ODS 14. Vida submarina. Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
ODS 15. Vida terrestre. Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de biodiversitat.
Entre altres aportacions, les matèries de Biologia i Geologia de l’ESO ajuden a raonar sobre la necessitat de conèixer el propi cos per adoptar hàbits saludables que ajudin a mantenir i millorar la salut i sobre la urgència d’un compromís ciutadà per al bé comú a través dels objectius de desenvolupament sostenible, adoptant actituds com el consum responsable, la cura mediambiental i el respecte cap a altres éssers vius.
L’ensenyament-aprenentatge d’aquestes matèries també permet consolidar els hàbits d’estudi, fomentar la tolerància, la solidaritat i la cooperació i millorar les habilitats, promoure el perfeccionament lingüístic, en ser la col·laboració i la comunicació part essencial de les metodologies de treball científic. Des d’aquestes matèries es promou que aquesta comunicació i col·laboració es faci utilitzant diferents formats i vies, en particular els espais virtuals de treball remot. Així mateix, l’estudi i l’anàlisi científica i afectiva de la sexualitat és un dels aspectes tractats en la matèria de primer a tercer, i s’hi fomenta el tracte igualitari i el rebuig cap a actituds de discriminació basades en el gènere o en altres factors.
De la mateixa manera, la naturalesa científica d’aquestes matèries contribueix a despertar en l’alumnat una actitud creativa i emprenedora, que és l’essència mateixa de totes les ciències. Es promou, per tant, la investigació mitjançant l’observació de camp, l’experimentació i la cerca de proves i la consulta de diferents fonts per resoldre qüestions o contrastar hipòtesis de manera individual i col·laborativa.
Les principals fonts fiables d’informació són accessibles a través d’Internet, on conviuen amb informacions esbiaixades, incompletes o falses, fomentant també des d’aquestes matèries l’ús responsable i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació.
En les matèries de Biologia i Geologia es treballen un total de sis competències específiques, que són la concreció dels indicadors operatius definits al perfil competencial de l‘alumnat al final de l’educació bàsica. Aquestes competències específiques es poden resumir en: interpretació i transmissió d’informació científica; localització i avaluació d’informació científica; aplicació dels mètodes científics en projectes de recerca; resolució de problemes; anàlisi i adopció d’hàbits saludables i sostenibles, i anàlisi integral dels paisatges.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers; les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre ells.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb l’etapa d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències especifiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
Pel que fa als sabers de la matèria de Biologia i Geologia de primer a tercer de l’ESO, hi ha una continuïtat amb alguns aprenentatges de l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural de l’educació primària i s’incorporen els blocs la cèl·lula, geologia i salut i malaltia, que inclouen sabers nous respecte a l’etapa anterior. Alhora, a Biologia i Geologia de quart d’ESO s’incorpora genètica i evolució i la Terra a l‘univers i s’amplien els blocs projecte científic i geologia de la matèria de primer a tercer d’aquesta etapa.
Tot seguit, es descriuen els blocs de sabers que es treballaran al llarg de l’ESO.
El bloc projecte científic dona continuïtat al treball que ha fet l’alumnat a l’educació primària en relació amb el pensament i els mètodes científics: el plantejament de preguntes i hipòtesis, l’observació, el disseny i la realització d’experiments, l’anàlisi i la comunicació de resultats.
L’estudi de les característiques i els grups taxonòmics més importants dels cinc regnes d’éssers vius, així com la identificació d’exemplars de l’entorn, correspon al bloc éssers vius.
El concepte d’ecosistema, la relació entre els seus elements integrants, la importància de conservar-los i de la implantació d’un model de desenvolupament sostenible i l’anàlisi de problemes mediambientals com l’escalfament global es treballen al bloc ecologia i sostenibilitat.
Dins del bloc cos humà es relaciona el funcionament i l’anatomia dels aparells digestiu, respiratori, circulatori, excretor i reproductor. Els comportaments beneficiosos per a la salut pel que fa a la nutrició i la sexualitat, i els efectes perjudicials de les drogues es treballen al bloc hàbits saludables.
En el bloc genètica i evolució de quart d’ESO, es tracten les lleis i els mecanismes d’herència genètica, l’expressió gènica, l’estructura de l’ADN, les teories evolutives més rellevants i la resolució de problemes en els quals s’apliquen aquests coneixements.
L‘estudi de la cèl·lula, les seves parts i la funció biològica de la mitosi i la meiosi es treballen al bloc la cèl·lula. A més, aquest bloc inclou les tècniques de maneig del microscopi i el reconeixement de cèl·lules en preparacions reals.
Al bloc geologia s’introdueix l’alumnat a la identificació de roques i minerals de l’entorn i a la tectònica de plaques per tractar-se de la teoria més àmpliament acceptada per la comunitat científica per explicar pràcticament tots els processos geològics interns i les seves manifestacions externes. Al final de l’etapa es treballarà la relació dels processos geològics interns i externs amb els riscos naturals i els principis d’estudi de la història terrestre (actualisme, horitzontalitat, superposició d’esdeveniments, etc.) que s’aplicaran en la resolució de casos pràctics.
El bloc la Terra a l’univers de quart d’ESO se centra en l’estudi de les teories més rellevants sobre l’origen de l’univers, les hipòtesis sobre l’origen de la vida a la Terra i les principals investigacions al camp de l’astrobiologia.
Finalment, al bloc immunologia es treballen els mecanismes de defensa de l’organisme contra els patògens; el funcionament de les vacunes i antibiòtics i la reflexió sobre la importància que tenen en la prevenció i el tractament de malalties. També s’estudien els trasplantaments i la importància de la donació d’òrgans.
Els sabers esmentats anteriorment s’han de treballar de manera competencial perquè la seva adquisició vagi sempre lligada al desenvolupament de les competències específiques de la matèria que, alhora, contribueixen al perfeccionament de les competències clau. En altres paraules, els sabers són el mitjà per desenvolupar les competències específiques, però també els coneixements mínims de ciències biològiques i geològiques que l’alumnat ha d’adquirir. Les competències i els sabers s’han de treballar en forma de situacions d’aprenentatge o activitats amb un objectiu clar, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió i la col·laboració. Amb aquesta finalitat es recomana el treball interdisciplinari, que afavorirà una assimilació més profunda d’aquesta matèria, en estendre les arrels cap a altres branques del coneixement amb què es vincula.
La Biologia i Geologia de primer a tercer i de quart d’ESO treballen sabers de les ciències geològiques i de la vida com a via per al desenvolupament de les competències i tenen com a finalitat última una plena integració ciutadana de l’alumnat en l’àmbit professional, social i emocional.
En la matèria Biologia i Geologia es treballen un total de 6 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Competència específica 1
Interpretar fenòmens de la naturalesa, predient i argumentant el seu comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència.
**Criteris d’avaluació
**
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 1.1 Analitzar conceptes, fenòmens i processos relacionats amb els sabers de la biologia i la geologia, interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, pàgines web…), mantenint una actitud crítica i obtenint conclusions fonamentades en raons científiques. 1.2 Interpretar i predir el comportament de fenòmens quotidians rellevants, relacionant-los amb models, lleis i teories adequades de la biologia i la geologia. 1.3 Identificar els conceptes relacionats amb situacions problemàtiques reals de caràcter científic i proporcionar possible solucions. | 1.1 Analitzar conceptes, fenòmens i processos relacionats amb els sabers de la biologia i la geologia, interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, pàgines web…), mantenint una actitud crítica i obtenint conclusions fonamentades en raons científiques i defensant amb criteri opinions pròpies fonamentades. 1.2 Interpretar i predir el comportament de fenòmens quotidians, argumentant-ho amb rigor sobre la base de models, lleis i teories adequades de la biologia i la geologia. 1.3 Identificar els conceptes relacionats amb situacions problemàtiques reals de caràcter científic, proporcionar possibles solucions i argumentar sobre la seva validesa. |
El desenvolupament científic és un procés que poques vegades és fruit del treball de persones aïllades. Aquest procés requereix l’intercanvi d’informació i la cooperació entre persones i organitzacions. Compartir informació és una manera d’accelerar el progrés humà en estendre i diversificar els pilars sobre els quals se sustenta.
A més, tot procés de recerca científica ha de començar amb la recopilació i l’anàlisi crítica de les publicacions de l’àrea d’estudi perquè la construcció dels nous coneixements es fonamenta en els sabers anteriors.
Així mateix, l’avenç vertiginós de la ciència i la tecnologia és el motor d’importants canvis socials que es donen cada cop amb més freqüència i amb impactes més evidents. Per això, la participació activa de l’alumnat a la societat exigeix cada vegada més la comprensió dels darrers descobriments i avenços científics i tecnològics per interpretar i avaluar críticament la informació que inunda els mitjans de comunicació amb la finalitat d’extreure’n conclusions pròpies, prendre decisions coherents i establir interaccions comunicatives constructives, utilitzant l’argumentació fonamentada i respectuosa amb flexibilitat per canviar les concepcions a la vista de les dades i posicions aportades per altres interlocutors.
Competència específica 2
Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes relacionades amb la biologia i la geologia i descartar solucions pseudocientífiques.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 2.1 Resoldre qüestions relacionades amb els sabers de la matèria de Biologia i Geologia localitzant, seleccionant fonts fiables i organitzant informació mitjançant l’ús i citació correctes de diferents fonts. 2.2 Reconèixer la informació amb base científica distingint-la de pseudociències, rumors, teories conspiratòries, falses notícies i creences, etc., i mantenint una actitud escèptica davant d’aquests. | 2.1 Resoldre qüestions i aprofundir en aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia i Geologia localitzant, seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació de diferents fonts, citant-les correctament amb respecte per la propietat intel·lectual. 2.2 Contrastar la fiabilitat de la informació sobre temes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia i Geologia, utilitzant fonts fiables (tenint en compte si s’identifica l’autor o responsable, si hi ha una institució al darrere, quina és la finalitat o intenció de publicar aquella informació, si es pot verificar amb altres fonts, si hi ha bibliografia, etc.) adoptant una actitud crítica i escèptica vers informacions no fonamentades en la ciència, com pseudociències, teories conspiratòries, creences, falses notícies, mentides, etc. |
La investigació científica, la participació activa en la societat i el desenvolupament professional i personal d’una persona sovint comporten l’adquisició de nous sabers i competències que solen començar amb la cerca, selecció i recopilació d’informació rellevant de diferents fonts per establir les bases cognitives d’aquest aprenentatge.
A més, a la societat actual hi ha un continu bombardeig d’informació que no sempre reflecteix la realitat. Les dades amb base científica es troben de vegades barrejades amb notícies falses, rumors, fets infundats i creences pseudocientífiques. És, per tant, imprescindible desenvolupar el sentit crític i les destreses necessàries per avaluar i classificar la informació i conèixer i distingir entre les fonts fidedignes les de fiabilitat dubtosa.
Per això, aquesta competència específica prepara l’alumnat per a la seva autonomia professional i personal i perquè contribueixi positivament a una societat democràtica.
Competència específica 3
Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plantejament i les conclusions de recerques dins de l’àmbit escolar, incloent la formulació de preguntes i d’hipòtesis i la seva contrastació experimental, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència, com l’experimentació i la cerca d’evidències, cooperant quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la biologia i la geologia.
**Criteris d’avaluació
**
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 3.1 Plantejar preguntes sobre fenòmens quotidians i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades en el context escolar a través de l’experimentació, la presa de dades i l’anàlisi de fenòmens biològics i geològics 3.2 Dissenyar, fent servir metodologies pròpies de la ciència, procediments de recerca que impliquin l’ús de la deducció, el treball experimental i el raonament logicomatemàtic. 3.3 Portar a terme dissenys experimentals fent servir els instruments, eines o tècniques adequades amb correcció i interpretar-ne els resultats utilitzant, quan sigui necessari, eines matemàtiques i tecnològiques. 3.4 Cooperar en un projecte científic assumint responsablement una funció concreta, utilitzant espais virtuals quan sigui necessari, respectant la diversitat i afavorint la inclusió. 3.5 Presentar els resultats i les conclusions obtingudes mitjançant l’experimentació i observació de camp utilitzant el format adequat (taules, gràfics, informes, etc.) i, quan sigui necessari, eines digitals. 3.6 Valorar la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi han dedicat, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i la tecnologia, i entenent la recerca com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució,influïda pel context polític i els recursos econòmics. | 3.1 Plantejar preguntes sobre fenòmens quotidians i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades en el context escolar a través de l’experimentació, la presa de dades i l’anàlisi de fenòmens biològics i geològics, diferenciant-les d’aquelles qüestions pseudocientífiques que no admeten comprovació experimental. 3.2 Dissenyar, fent servir metodologies pròpies de la ciència, procediments de recerca que impliquin l’ús de la deducció, el treball experimental i el raonament logicomatemàtic. 3.3 Portar a terme l’experimentació plantejada fent servir els instruments, eines o tècniques adequades amb correcció i interpretar-ne els resultats quan sigui necessari amb eines matemàtiques i tecnològiques per obtenir conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho. 3.4 Establir col·laboracions quan sigui necessari en les diferents fases del projecte científic per treballar amb més eficiència, valorant la importància de la cooperació en la investigació, respectant la diversitat i afavorint la inclusió. 3.5 Presentar de manera clara i rigorosa els resultats i les conclusions obtingudes mitjançant l’experimentació, argumentant la connexió entre uns i altres, i l’observació de camp, utilitzant el format adequat (taules, gràfics, informes, etc.) i eines digitals. 3.6 Valorar la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi han dedicat, argumentant sobre els biaixos de gènere en les ciències i la tecnologia i entenent la recerca com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució, influïda pel context polític i els recursos econòmics. |
Els mètodes científics són el sistema de treball utilitzat per donar una resposta precisa i efectiva a qüestions i problemes relacionats amb la natura i la societat. Constitueixen el motor de l’avenç social i econòmic, i per això són un aprenentatge imprescindible per a la ciutadania del demà. Els processos que componen el treball científic prenen sentit quan són integrats dins un projecte relacionat amb la realitat de l’alumnat o el seu entorn.
El desenvolupament d’un projecte requereix iniciativa, actitud crítica, visió de conjunt, capacitat de planificació, mobilització de recursos materials i personals i argumentació, entre d’altres, i permet a l’alumnat millorar l’autoconeixement i la confiança davant la resolució de problemes, adaptant-se als recursos disponibles i a les pròpies limitacions, incertesa i reptes.
Així mateix, la creació i participació en projectes de tipus científic proporciona a l’alumnat oportunitats de treballar destreses que poden ser de gran utilitat no només dins l’àmbit científic, sinó també en el desenvolupament personal, professional i en la participació social. Aquesta competència específica és el gresol on s’entremesclen tots els elements de la competència STEM i molts d’altres competències clau. Per aquests motius, és imprescindible oferir a l’alumnat l’oportunitat creativa i de creixement que aporta aquesta modalitat de treball.
Competència específica 4
Fer servir diverses formes de raonament, com el pensament hipoteticodeductiu i el pensament computacional, per resoldre problemes o donar explicació a fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, mitjançant l’anàlisi crítica de les respostes i solucions i reformulant el procediment, si fos necessari.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 4.1 Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics o geològics utilitzant coneixements, dades i informació aportades, el raonament lògic, el pensament computacional o recursos digitals. 4.2 Analitzar críticament la solució a un problema sobre fenòmens biològics i geològics | 4.1 Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics o geològics utilitzant coneixements, dades i informació aportades, el raonament lògic, el pensament computacional o recursos digitals. 4.2 Analitzar críticament la solució a un problema o fenòmens biològics i geològics i canviar els procediments usats o revisar les conclusions si aquesta solució no fos viable o davant de noves dades aportades amb posterioritat. |
Les ciències biològiques i geològiques són disciplines empíriques, però sovint recorren al raonament lògic i la metodologia matemàtica per crear models, resoldre qüestions i problemes i validar els resultats o solucions obtingudes. Tant el plantejament d’hipòtesis com la interpretació de dades i resultats o el disseny experimental requereixen aplicar el pensament logicoformal.
Així mateix, és freqüent que en determinades ciències empíriques, com la biologia molecular, l’evolució o la tectònica, s’obtinguin evidències indirectes de la realitat, que cal interpretar segons la lògica per establir models d’un procés biològic o geològic. A més, determinats sabers de la matèria de Biologia i Geologia, com els recollits als blocs genètica i evolució i geologia, s’han de treballar utilitzant la resolució de problemes com a mètode didàctic de preferència.
Cal destacar que potenciar aquesta competència específica suposa que l’alumnat desenvolupi destreses aplicables a diferents situacions de la vida. Per exemple, l’actitud crítica es basa en gran part en la capacitat de raonar fent servir dades o informacions conegudes. Això constitueix un mecanisme de protecció contra les pseudociències, o els sabers populars infundats.
Competència específica 5
Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i geològiques, per fer propostes d’acció i per decidir de manera informada sobre problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva.
**Criteris d’avaluació
**
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 5.1 Justificar amb fonaments científics la importància de la preservació de la biodiversitat, la conservació de l’entorn, la protecció dels éssers vius de l’entorn, el desenvolupament sostenible i la qualitat de vida. 5.2 Justificar la necessitat de tenir hàbits sostenibles analitzant d’una manera crítica les activitats pròpies i alienes i basant-se en els raonaments propis, coneixements adquirits i informació disponible. 5.3 Justificar la necessitat de tenir hàbits saludables, analitzant les accions pròpies i alienes (alimentació, higiene, postura corporal, activitat física, desplaçaments, relacions interpersonals, descans, exposició a les pantalles, maneig de l’estrès, seguretat en les pràctiques sexuals, consum de substàncies… ), amb actitud crítica i basant-se en fonaments de la fisiologia. 5.4 Identificar algunes situacions en què els coneixements derivats de la biologia i la geologia poden contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental i la salut individual i col·lectiva. 5.5 Emprendre, de manera guiada i amb la metodologia adequada, projectes científics relacionats amb la millora de la societat i que afavoreixin el creixement entre iguals com a base d’una comunitat científica escolar crítica i ètica. 5.6 Justificar la necessitat de la seguretat i la sostenibilitat en la mobilitat de les persones i preveure les conseqüències del comportament viari tant per a la pròpia persona com per a altres, des de la perspectiva de la salut i el medi ambient. | 5.1 Justificar amb fonaments científics la importància de la preservació de la biodiversitat, la conservació de l’entorn, la protecció dels éssers vius de l’entorn, el desenvolupament sostenible i la qualitat de vida i identificar els possibles riscos naturals potenciats per determinades accions humanes sobre una zona geogràfica, tenint en compte les seves característiques litològiques, el relleu i la vegetació. 5.2 Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits sostenibles, analitzant les accions pròpies i alienes (hàbits de consum, generació residus, transport…), amb actitud crítica i basant-se en fonaments del funcionament dels sistemes naturals. 5.3 Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits saludables, analitzant les accions pròpies i alienes (alimentació, higiene, postura corporal, activitat física, desplaçaments segurs, relacions interpersonals, descans, exposició a les pantalles, maneig de l’estrès, seguretat en les pràctiques sexuals, consum de substàncies … ), amb actitud crítica i basant-se en fonaments de la fisiologia. 5.4 Argumentar, justificant les raons aportades, sobre com els coneixements derivats de la biologia i la geologia poden contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental i la salut individual i col·lectiva 5.5 Emprendre, de forma autònoma amb la metodologia adequada, projectes científics relacionats amb la millora de la societat i que afavoreixin el creixement entre iguals com a base d’una comunitat científica escolar crítica i ètica. 5.6 Adoptar actituds compromeses i actives davant de pràctiques, comportaments i hàbits per a una mobilitat segura i sostenible que suposen un risc per a la nostra salut, contrastant informacions fiables, objectives i amb una base científica vàlida. |
El benestar, la salut i el desenvolupament econòmic de la humanitat se sustenten en recursos naturals com el sòl fèrtil o l’aigua dolça, i en diferents grups d’éssers vius, com els insectes pol·linitzadors, els bacteris nitrificants i el plàncton marí, sense els quals, processos essencials com l’obtenció d’aliments, es veurien seriosament compromesos. Malauradament, els recursos naturals no sempre són renovables o són utilitzats de manera que la seva taxa de consum supera amb escreix la taxa de renovació. A més, la destrucció d’hàbitats, l’alteració del clima global i la utilització de substàncies xenobiòtiques estan reduint la biodiversitat de manera que, en els últims 50 anys, han desaparegut dos terços de la fauna salvatge del planeta. Totes aquestes alteracions podrien posar en perill l’estabilitat de la societat humana tal com la coneixem.
Per sort, determinades accions poden contribuir a millorar l’estat del medi ambient i també de la nostra salut a curt i llarg termini. Per tot això, és essencial que l’alumnat conegui el funcionament del seu propi cos i comprengui i argumenti, basant-se en evidències científiques, que el desenvolupament sostenible és un objectiu urgent i sinònim de benestar, salut i progrés econòmic de la societat.
L’objectiu final és aconseguir, a través del sistema educatiu, una ciutadania amb el sentit crític necessari per poder protegir-se de les tendències perjudicials habituals als països desenvolupats del segle XXI, com el consumisme, el sedentarisme, els accidents de trànsit, la dieta amb alt contingut en greixos i sucres, les addiccions tecnològiques o els comportaments impulsius, potenciant així la salut i la qualitat de vida.
Competència específica 6
Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements procedents de la biologia, la geologia i les ciències ambientals per explicar-ne l’origen i la possible evolució, així com les característiques de la comunitat d’organismes, la dinàmica del relleu i els possibles riscos naturals.
**Criteris d’avaluació
**
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 6.1 Identificar els diferents elements del paisatge i justificar el seu grau de desenvolupament. 6.2 Reconèixer la transformació dels paisatges associada als canvis geològics, biològics i ambientals que experimenten. 6.3 Relacionar les activitats humanes amb els impactes que reben els paisatges. | 6.1 Justificar les relacions i la influència mútua que mantenen els diferents elements del paisatge 6.2 Relacionar el grau de desenvolupament integral d’un paisatge amb els esdeveniments biològics, geològics i ambientals esdevinguts. 6.3 Identificar i analitzar críticament les activitats humanes que impacten en el paisatge i fer propostes plausibles de reversió. 6.4 Identificar els principals riscos geològics derivats de causes naturals o antròpiques i proposar mesures de prevenció i correcció. 6.5 Deduir i explicar la història d’un paisatge concret identificar-ne els elements més rellevants, utilitzant el raonament, els coneixements sobre la successió i els principis geològics bàsics (horitzontalitat, superposició, actualisme, neocatastrofisme…). |
El paisatge és el resultat de l’acció i interacció de múltiples factors naturals i/o humans. Es tracta d’un sistema de relacions en el qual els processos geològics, biològics i ambientals s’encadenen. La comprensió sobre la naturalesa del paisatge es realitza com un tot. El primer pas del seu estudi és la descripció del que es veu (relleu, tipus i estructura de les formacions vegetals, etc.), donant lloc en segon terme a la interpretació i explicació (origen i interrelacions). De la mateixa manera, la identificació inicial de les transformacions que experimenta permetrà en una segona fase interrelacionar-les amb les causes que les provoquen, tant les de caràcter natural com les d’impacte humà.
Determinats fenòmens naturals es produeixen amb molta més freqüència en zones concretes del planeta, estan associats a certes formes de relleu o es donen amb certa periodicitat i són, per tant, predictibles amb major o menor marge d’error. Aquests fenòmens s’han de tenir en compte en la construcció d’infraestructures i l’establiment d’assentaments humans. No obstant això, hi ha molts exemples de planificació urbana deficient en què no s’ha considerat la litologia del terreny, la climatologia o el relleu i això ha donat lloc a grans catàstrofes amb pèrdues econòmiques elevades i fins i tot de vides humanes.
Aquesta competència específica implica que l’alumnat desenvolupi els coneixements i l’esperit crític necessaris per justificar la naturalesa del paisatge, del seu origen i evolució, i per reconèixer el risc geològic associat a una determinada àrea, adoptant una actitud crítica davant certes pràctiques urbanístiques o forestals que posen en perill vides humanes, infraestructures o el patrimoni natural. L’alumnat s’enfrontarà a situacions problemàtiques o a qüestions plantejades en el context d’ensenyament-aprenentatge, en què haurà d’analitzar els possibles riscos naturals i les possibles actuacions. La intenció d’aquesta competència específica és que aquests ideals, adquirits a través del sistema educatiu, arribin a la societat i l’amarin, contribuint a formar una ciutadania crítica i compromesa amb el medi ambient i amb prou criteri per no exposar-se a riscos naturals evitables, beneficiant així la humanitat en conjunt.
Sabers
Els sabers es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.
Per facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.
Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.
Primer, segon i tercer curs
Projecte científic
- Formulació de preguntes, hipòtesis i conjectures científiques.
- Estratègies d’utilització d’eines digitals per a la cerca d’informació, col·laboració i comunicació de processos, resultats o idees en diferents formats (presentació, gràfica, vídeo, pòster, informe…) en el context de problemes investigables.
- Reconeixement i utilització de fonts fiables d’informació científica.
- Disseny de recerques, experiments i estudis observacionals, per respondre a una qüestió científica determinada fent servir instruments i espais (laboratori, aules, entorn…) de manera adequada.
- Elaboració de maquetes i models per a la representació i comprensió de conceptes, processos o elements de la natura.
- Utilització de diferents mètodes d’observació i presa de dades de fenòmens naturals en el context de problemes investigables.
- Utilització de diferents mètodes estadístics d’anàlisi de resultats i diferenciació entre correlació i causalitat.
- Contribució de les grans científiques i científics al desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques.
Geologia
- Relació i diferenciació entre el concepte de roca i mineral.
- Ús d’estratègies de classificació de les roques sedimentàries, metamòrfiques i ígnies de l’entorn.
- Identificació d’algunes roques i minerals rellevants de l’entorn.
- Relació de determinats objectes i materials quotidians amb els minerals i les roques que s’utilitzen en la seva fabricació i anàlisi de casos amb impacte econòmic i social.
- Anàlisi de l’estructura bàsica de la geosfera i relació amb el seu origen.
La cèl·lula
- Reflexió i justificació sobre la cèl·lula com a unitat estructural i funcional de tots els éssers vius, el cas dels virus.
- Diferenciació entre la cèl·lula procariota i l’eucariota i identificació dels organismes de què formen part.
- Diferenciació entre la cèl·lula animal i vegetal i relació amb l’estratègia nutritiva dels organismes de què formen part.
- Relació entre el material genètic i les funcions que exerceix qualsevol tipus cel·lular.
- Ús del microscopi i de diferents tècniques per a l’observació i la comparació de tipus de cèl·lules al microscopi.
Éssers vius
- Observació i identificació de les característiques distintives d’espècies representatives de l’entorn proper i ubicació dels principals grups taxonòmics corresponents (regne).
- Ús d’estratègies per al reconeixement de les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, visualment…).
Ecologia i sostenibilitat
- Identificació dels elements integrants de diferents ecosistemes de l’entorn, així com de les relacions intraespecífiques i interespecífiques que tenen.
- Reconeixement de la importància de la conservació dels ecosistemes, la biodiversitat i la implantació d’un model de desenvolupament sostenible. Anàlisi de la relació de la sostenibilitat amb alguns ODS (ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles; ODS 12. Consum i producció responsables; ODS 13. Acció climàtica).
- Anàlisi de les funcions de l’atmosfera i la hidrosfera i el seu paper essencial per a la vida a la Terra a partir dels impactes que genera l’activitat humana i dels riscos que se’n deriven.
- Descripció de la importància de diferents interaccions entre atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera en processos clau per a la vida.
- Anàlisi de comportaments relacionats amb les causes del canvi climàtic i de les conseqüències sobre els ecosistemes i la vida de les persones. Anàlisi de la relació de la sostenibilitat amb alguns ODS (ODS 14. Vida submarina; ODS 15. Vida terrestre).
- Valoració de la importància dels hàbits i producció sostenibles (consum responsable, gestió de residus, respecte al medi ambient…).
Cos humà
- Reflexió sobre les necessitats de l’organisme humà relatives a la seva supervivència i relació amb el conjunt d’aparells i sistemes d’òrgans que integren el cos humà.
- Relació entre l’anatomia, la fisiologia i la funció dels aparells i sistemes d’òrgans implicats en les diferents necessitats (nutrició, relació, reproducció).
- Investigació sobre situacions i problemes relatius a la salut relacionats amb l’anatomia i la fisiologia de l’organisme humà.
Hàbits saludables
- Comparació i valoració de dietes saludables i no recomanables a partir de la identificació dels seus components.
- Diferenciació entre sexe, gènere, identitat i orientació sexual i valoració de la importància del respecte vers la llibertat i la diversitat sexual.
- Investigació i reflexió sobre situacions relatives a les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats i la importància de la seva prevenció mitjançant l’ús d’anticonceptius i pràctiques sexuals responsables.
- Investigació, reflexió i debat sobre situacions relatives a temes afectivosexuals, de manera respectuosa i responsable, avaluant idees preconcebudes mitjançant l’ús de fonts d’informació adequades.
- Investigació, reflexió i debat sobre situacions relatives al consum de drogues (incloent-hi aquelles de curs legal) destacant els efectes perjudicials sobre la salut dels consumidors i les persones del seu entorn proper.
- Valoració del desenvolupament d’hàbits encaminats a la conservació de la salut física, mental i social (higiene de son, hàbits posturals, ús responsable de les noves tecnologies, exercici físic, desplaçaments segurs, control de l’estrès…).
Salut i malaltia
- Anàlisi dels factors que incideixen sobre la salut i de les causes de les malalties.
- Diferenciació entre malaltia i símptomes, exploració i diagnòstic a partir de casos concrets.
- Estudi dels tipus de fàrmacs més comuns a la farmaciola i diferenciació de la seva acció terapèutica.
- Diferenciació de les malalties infeccioses i raonament sobre les mesures de prevenció i tractaments en funció de l’agent causant i la reflexió sobre l’ús adequat dels antibiòtics i de l’automedicació.
- Anàlisi dels diferents tipus de mecanismes de defensa de l’organisme davant d’agents patògens (barreres externes i sistema immunitari) i el seu paper en la prevenció i la superació de malalties infeccioses.
- Argumentació sobre la importància de la vacunació en la prevenció de malalties i la millora de la qualitat de vida humana a partir de l’anàlisi de casos.
- Valoració de la importància dels trasplantaments i la donació d’òrgans.
Quart curs
Projecte científic
- Formulació de preguntes, hipòtesis i conjectures científiques.
- Estratègies d’utilització d’eines digitals per a la cerca d’informació, col·laboració i comunicació de processos, resultats o idees en diferents formats (presentació, gràfica, vídeo, pòster, informe…) en el context de problemes investigables.
- Reconeixement i utilització de fonts fiables d’informació científica.
- Argumentació sobre l’essencialitat del control experimental amb relació a la validesa científica dels resultats experimentals.
- Disseny i realització d’experiments que impliquin control experimental (negatiu i positiu), per respondre a una qüestió científica determinada utilitzant els instruments i espais (laboratori, aules, entorn…) de forma adequada i precisa.
- Elaboració de maquetes i models per a la representació i comprensió de conceptes, processos o elements de la natura.
- Utilització de diferents mètodes d’observació i de recollida de dades de fenòmens naturals en el context de problemes investigables.
- Utilització de diferents mètodes estadístics d’anàlisi de resultats i diferenciació entre correlació i causalitat.
- Paper de les grans científiques i científics en el desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques.
- Anàlisi de l’evolució històrica d’un descobriment científic determinat.
La cèl·lula
- Justificació de la importància de la mitosi i de la meiosi en el context de la interpretació del cicle cel·lular dels humans, del desenvolupament, creixement i reproducció.
Genètica i evolució
- Interpretació del model simplificat de l’estructura de l’ADN i de l’ARN i relació amb la seva funció i síntesi.
- Relació entre el material genètic i les característiques observables d’un organisme (especialment en humans) a través de les etapes de l’expressió gènica i diferenciació entre genotip i fenotip.
- Investigació sobre la naturalesa i mecanisme d’herència de malalties genètiques a partir de l’anàlisi de casos.
- Argumentació sobre el paper de les mutacions a l’origen de la biodiversitat i la seva relació amb els processos evolutius.
- Interpretació dels fenòmens evolutius des de la perspectiva de diferents teories explicatives (lamarckiana, neodarwinista), anàlisi de casos.
- Resolució de problemes senzills d’herència genètica de caràcters amb relació de dominància, recessivitat, de codominància, dominància incompleta i al·lelisme múltiple. Resolució de problemes relatius al mecanisme de determinació del sexe genètic i herència lligada a aquest mecanisme.
Geologia
- Relació i interpretació de l’estructura i dinàmica de la geosfera i les manifestacions externes a través de la tectònica de plaques.
- Investigació i anàlisi dels riscos naturals i la seva relació amb els processos geològics externs i interns.
La Terra en l’univers
- Descripció de l’origen de l’univers i la seva relació amb els astres que componen el sistema solar.
- Anàlisi i comparació de les hipòtesis sobre l’origen de la vida, arguments.
- Discussió sobre les investigacions principals en el camp de l’astrobiologia.
Entre les finalitats de les matèries de Física i Química de l’educació secundària obligatòria hi ha la presa de consciència, per part de l’alumnat, de la contribució d’aquestes ciències a la millora de la qualitat de vida i al desenvolupament sostenible, així com la de despertar la curiositat, desenvolupar l’actitud crítica, el pensament i les destreses científiques, la valoració del paper de la ciència, la igualtat d’oportunitats entre gèneres i fomentar les vocacions científiques, especialment entre els i les alumnes.
La Física i la Química de primer a tercer de l’educació secundària obligatòria és una matèria que ha de cursar tot l’alumnat i que estableix algunes de les bases mínimes per a l’alfabetització científica i la participació plena en la societat. A quart d’educació secundària obligatòria la Física i la Química és de caràcter opcional i el seu currículum es correspon amb una ampliació de la matèria de primer a tercer. Ambdues matèries contribueixen a satisfer diversos objectius de l’educació secundària obligatòria i al desenvolupament de les vuit competències clau.
En les matèries de Física i Química es treballen un total de sis competències específiques que són la concreció dels descriptors definits al perfil competencial de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic. Aquestes competències específiques es poden resumir en: interpretació i predicció de fenòmens mitjançant la física i la química, recerques en l’àmbit escolar, generació i interpretació de dades científiques, cerca i gestió d’informació, preservació de la salut i la sostenibilitat i la construcció del coneixement científic.
Des de les matèries de Física i Química, la ciència es presenta com un procés col·lectiu i interdisciplinari i en construcció contínua, que té un paper molt rellevant en el progrés de la societat. En aquest sentit, l’enfocament d’aquestes matèries dona protagonisme als nois i noies en el treball mitjançant metodologies pròpies de la ciència per desenvolupar processos cognitius associats al pensament científic.
A les aules de ciències els i les alumnes es formulen preguntes i se cerquen respostes fonamentades en els problemes plantejats, a partir de l’observació directa o indirecta del món en situacions i contextos habituals, de la recerca d’evidències i de la indagació i la interpretació crítica, basada en coneixements científics, de la informació de diverses fonts.
L’enfocament de les matèries científiques ha d’afavorir que l’alumnat sigui conscient dels aspectes comuns entre la biologia, la geologia, la física i la química. Les matèries científiques comparteixen metodologies i maneres de treballar que són transversals, com ara identificar regularitats en diferents fenòmens, relacionar les causes i els efectes i investigar els canvis, entre d’altres.
La matèria de física i química contribueix a millorar les destreses en la gestió de la informació, atès que algunes competències específiques es relacionen amb interpretar dades científiques i seleccionar, contrastar, organitzar i avaluar críticament informació. La matèria també contribueix a l’aplicació de sabers diversos, com en el cas de les recerques, la resolució de problemes o en la interpretació de fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la física i la química.
Tots aquests aprenentatges s’han d’aplicar a contextos i situacions reals i problemàtiques actuals, han de permetre revisar i avaluar idees, pensaments o raonaments, fent propostes d’acció justificades i coherents amb els arguments enunciats i fonamentades en la física i la química. En aquest sentit, els objectius de desenvolupament sostenible proporcionen aquestes situacions, especialment en els casos següents:
ODS 6. Aigua neta i sanejament. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i de les condicions de sanejament.
ODS 7. Energia neta i assequible. Garantir l’accés de totes les persones a fonts d’energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables.
ODS9. Innovació i infraestructures. Construir infraestructures resistents, promoure una industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
ODS 12. Consum i producció responsables. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
ODS13. Acció climàtica. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Entre altres aportacions, les matèries de Física i Química de l’educació secundària obligatòria ajuden a raonar sobre els fenòmens de l’entorn natural i tecnocientífic que contribueixin a millorar la qualitat de vida i a la preservació del medi ambient, amb compromís ciutadà per al bé comú a través dels objectius de desenvolupament sostenible, adoptant actituds com el consum responsable, la cura mediambiental, el desenvolupament cientificotecnològic sostenible i el respecte cap a altres éssers vius.
L’ensenyament-aprenentatge d’aquestes matèries també permet consolidar els hàbits d’estudi, fomentar la tolerància, la solidaritat i la cooperació, millorar les habilitats i promoure el perfeccionament lingüístic, en ser la col·laboració i la comunicació part essencial de les metodologies de treball científic. Des d’aquestes matèries es promou que aquesta comunicació i col·laboració es faci utilitzant diferents formats i vies, en particular els espais virtuals de treball remot. També es fomenta el tracte igualitari i el rebuig cap a actituds de discriminació basades en el gènere o en altres factors.
De la mateixa manera, la naturalesa científica d’aquestes matèries contribueix a despertar en l’alumnat una actitud creativa i emprenedora, que és l’essència mateixa de totes les ciències. Es promou, per tant, la investigació mitjançant l’observació, l’experimentació i la cerca de proves, així com la consulta de diferents fonts per resoldre qüestions o contrastar hipòtesis de manera individual i col·laborativa.
Les principals fonts fiables d’informació són accessibles a través d’Internet, on conviuen amb informacions esbiaixades, incompletes o falses. Per això també des d’aquestes matèries es fomenta l’ús responsable i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers; les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre ells.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea/matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
Pel que fa als sabers de la matèria de Física i Química de primer a tercer de l’educació secundària obligatòria, hi ha una continuïtat amb alguns aprenentatges de l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural de l’educació primària.
Tot seguit, es descriuen els blocs de sabers que es treballaran al llarg de l’educació secundària obligatòria.
Els sabers d’aquesta matèria inclouen coneixements, destreses i actituds bàsiques d’aquestes àrees de coneixement i es troben estructurats en els que tradicionalment han estat els grans blocs de coneixement de la física i la química: la matèria, l’energia, la interacció i el canvi. A més, aquest currículum proposa l’existència d’un bloc, habilitats científiques bàsiques, de sabers comuns que fan referència a les metodologies de la ciència i a la seva importància en el desenvolupament d’aquestes àrees de coneixement. En aquest bloc s’estableix, a més, la relació de la ciència amb una de les seves eines més potents, les matemàtiques, que ofereixen un llenguatge de comunicació formal i que inclouen els coneixements previs de l’alumnat i els que s’adquireixen al llarg d’aquesta etapa educativa.
En el bloc la matèria l’alumnat treballa els coneixements bàsics sobre la constitució de la matèria formada pels elements químics, relacionant les propietats de les substàncies elementals i compostes, a escala macroscòpica i submicroscòpica, amb diferent grau d’aprofundiment per connectar-los amb els cursos posteriors.
En el bloc l’energia l’alumnat aprofundeix en els coneixements que va adquirir en l’educació primària, com les fonts d’energia i els seus usos pràctics, o els conceptes bàsics sobre les formes d’energia. Adquireix, a més, en aquesta etapa les destreses i les actituds que estan relacionades amb el desenvolupament social i econòmic del món real i les seves implicacions mediambientals.
En el bloc interacció es descriuen quins són els efectes principals de les interaccions fonamentals de la natura i es fa l’estudi bàsic de les principals forces del món natural, així com de les seves aplicacions pràctiques en camps com ara la cinemàtica, l’astronomia, l’esport, l’enginyeria, l’arquitectura o el disseny.
Finalment, el bloc canvis aborda les principals transformacions físiques i químiques dels sistemes materials i naturals, així com els exemples més freqüents de l’entorn i les seves aplicacions i contribucions a la creació d’un món millor.
Tots aquests elements curriculars, competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics estan relacionats entre si formant un tot que dota el currículum d’aquesta matèria d’un sentit integral i holístic, relació a la qual també hauria d’aspirar qualsevol programació d’aula.
La construcció de la ciència i el desenvolupament del pensament científic en l’adolescència parteix del plantejament de qüestions científiques basades en l’observació directa o indirecta del món en situacions i contextos habituals, en el seu intent d’explicació a partir del coneixement, de la recerca d’evidències i de la indagació i en la correcta interpretació de la informació que diàriament arriba al públic en diferents formats a partir de diferents fonts. Per això, l’enfocament de les matèries de física i química al llarg d’aquesta etapa educativa ha d’incloure un tractament experimental i pràctic amb relació als coneixements conceptuals, que ampliï l’experiència de l’alumnat i que permeti fer connexions amb situacions quotidianes, fet que contribuirà de forma significativa a fer que tots desenvolupin les destreses característiques de la ciència. D’aquesta manera es pretén potenciar la creació de vocacions científiques en l’alumnat per aconseguir que hi hagi un nombre més gran d’estudiants que optin per continuar la seva formació en itineraris científics en les etapes educatives posteriors i proporcionar al seu torn una completa base científica per a aquells estudiants que vulguin cursar itineraris no científics.
Els sabers esmentats anteriorment s’adquireixen lligats al desenvolupament de les competències específiques de la matèria que és la veritable finalitat, perquè aquestes contribueixen al perfeccionament de les competències clau. En altres paraules, els sabers formen part de les competències específiques, i el seu aprenentatge va lligat al desenvolupament competencial, als sabers i a les competències, i no poden treballar-se de forma excloent.
Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament de les competències i el docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. Les competències i els sabers s’han de treballar en forma de situacions d’aprenentatge o activitats amb un objectiu clar, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió i la col·laboració. Amb aquesta finalitat es recomana el treball interdisciplinari, que afavoreix la comprensió més profunda d’aquesta matèria, i connecta cap a altres branques del coneixement amb què es vincula. En conclusió, la Física i la Química de primer a tercer i de quart d’educació secundària obligatòria treballa sabers de les ciències experimentals fonamentals com a via per al desenvolupament de les competències bàsiques i pretén com a fi últim una plena integració ciutadana de l’alumnat en l’àmbit professional, social i emocional.
En la matèria Física i Química es treballen un total de 6 competències específiques, que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Competència específica 1
Interpretar fenòmens de la naturalesa, predient i argumentant-ne el comportament a partir de models, lleis i teories propis de la física i química per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 1.1 Analitzar conceptes, fenòmens i processos relacionats amb els sabers de la física i la química interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, pàgines web…), mantenint una actitud crítica i obtenint conclusions fonamentades en raons científiques. 1.2 Interpretar i predir el comportament de fenòmens quotidians rellevants, relacionant-lo amb models, lleis i teories adequades de la física i la química. 1.3 Identificar els conceptes relacionats amb situacions problemàtiques reals de caràcter científic i proporcionar possibles solucions. | 1.1 Analitzar conceptes, fenòmens i processos relacionats amb els sabers de la física i la química interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, pàgines web…), mantenint una actitud crítica i obtenint conclusions fonamentades en raons científiques i defensant amb criteri opinions pròpies fonamentades. 1.2 Interpretar i predir el comportament de fenòmens quotidians, argumentant-lo amb rigor d’acord amb models, lleis i teories adequades de la física i la química. 1.3 Identificar els conceptes relacionats amb situacions problemàtiques reals de caràcter científic, proporcionar possibles solucions i argumentar-ne la validesa. |
L’essència del pensament científic és esbrinar quins són els perquès dels fenòmens que ocorren en el medi natural per intentar explicar-los a través de models científics, físics i químics adients. La interpretació de fenòmens implica l’argumentació de les causes que els originen i la seva naturalesa, i atorga a l’alumne o alumna la capacitat d’actuar amb sentit crític per millorar, en la mesura del que sigui possible, la realitat propera a través de la ciència.
La física i la química són disciplines empíriques que sovint recorren al raonament lògic i la metodologia matemàtica per crear models, resoldre qüestions i problemes i validar els resultats o les solucions obtinguts.
El desenvolupament d’aquesta competència específica comporta fer-se preguntes per comprendre com és la naturalesa de l’entorn, quines són les interaccions que es produeixen entre els diferents sistemes materials i quines són les causes i les conseqüències d’aquestes. Aquesta comprensió dota de fonaments crítics la presa de decisions, activa els processos de resolució de problemes i al seu torn possibilita la creació de nou coneixement científic a través de la interpretació de fenòmens, l’ús d’eines científiques i l’anàlisi dels resultats que s’obtenen. Tots aquests processos estan relacionats amb la resta de competències específiques i s’engloben en el desenvolupament del pensament científic, qüestió especialment important en la formació integral d’alumnes competents.
Competència específica 2
Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plantejament i les conclusions de recerques incloent la formulació de preguntes i d’hipòtesis i la seva contrastació experimental, dins de l’àmbit escolar, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència, com l’experimentació i la cerca d‘evidències, i del pensament computacional cooperant, quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la física i la química.
**Criteris d’avaluació
**
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 2.1 Plantejar preguntes sobre fenòmens quotidians i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades en el context escolar a través de l’experimentació, la presa de dades i l’anàlisi de fenòmens físics i químics. 2.2 Dissenyar, fent servir metodologies pròpies de la ciència, procediments de recerca que impliquin l’ús de la deducció, el treball experimental i el raonament logicomatemàtic. 2.3 Portar a terme dissenys experimentals fent servir els instruments, les eines o les tècniques adequades amb correcció i interpretar-ne els resultats utilitzant, quan sigui necessari, eines matemàtiques i tecnològiques. 2.4 Cooperar en un projecte científic assumint responsablement una funció concreta, utilitzant espais virtuals quan sigui necessari, respectant la diversitat i afavorint la inclusió. 2.5 Presentar els resultats i les conclusions obtingudes mitjançant l’experimentació i l’observació de camp utilitzant el format adequat (taules, gràfics, informes, etc.) i, quan sigui necessari, eines digitals. 2.6 Valorar la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi han dedicat, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i la tecnologia, i entenent la recerca com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució, influïda pel context polític i els recursos econòmics. | 2.1 Plantejar preguntes sobre fenòmens quotidians i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades en el context escolar a través de l’experimentació, la presa de dades i l’anàlisi de fenòmens físics i químics, diferenciant-les d’aquelles qüestions pseudocientífiques que no admeten comprovació experimental. 2.2 Dissenyar, fent servir metodologies pròpies de la ciència, procediments de recerca que impliquin l’ús de la deducció, el treball experimental i el raonament logicomatemàtic. 2.3 Portar a terme l’experimentació plantejada fent servir els instruments, les eines o les tècniques adequades amb correcció i interpretar-ne els resultats, quan sigui necessari, amb eines matemàtiques i tecnològiques per obtenir conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho. 2.4 Establir col·laboracions quan sigui necessari en les diferents fases del projecte científic per treballar amb més eficiència, valorant la importància de la cooperació en la investigació, respectant la diversitat i afavorint la inclusió. 2.5 Presentar de manera clara i rigorosa els resultats i les conclusions obtingudes mitjançant l’experimentació, argumentant la connexió entre uns i altres, i l’observació de camp utilitzant el format adequat (taules, gràfics, informes, etc.) i eines digitals. 2.6 Valorar la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi han dedicat, argumentant sobre els biaixos de gènere en les ciències i la tecnologia i entenent la recerca com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució, influïda pel context polític i els recursos econòmics. |
Una característica inherent a la ciència i al desenvolupament del pensament científic en l’adolescència és la curiositat per conèixer, descriure i interpretar els fenòmens naturals. Dotar l’alumnat de competències científiques implica treballar amb les metodologies pròpies de la ciència i reconèixer-la i valorar-ne la importància en la societat. L’alumnat que desenvolupa aquesta competència ha d’observar, formular hipòtesis i aplicar l’experimentació, la indagació i la recerca d’evidències per comprovar-les i predir possibles canvis.
Utilitzar el bagatge propi dels coneixements que l’alumnat adquireix a mesura que progressa en la seva formació bàsica i comptar amb una completa col·lecció de recursos científics, com ara les tècniques de laboratori o de tractament i selecció de la informació, suposen un suport fonamental per al desenvolupament d’aquesta competència. L’alumnat que desenvolupa aquesta competència empra els mecanismes del pensament científic per interaccionar amb la realitat quotidiana i té la capacitat d’analitzar raonadament i críticament la informació que prové de les observacions del seu entorn, o que rep per qualsevol altre mitjà, i expressar-la i argumentar-la en termes científics.
Competència específica 3
Generar, interpretar i validar dades i informació en diferents formats i fonts, fent servir de manera adient el llenguatge científic específic de la física i la química, i usar de manera responsable i segura el material de laboratori, per valorar el llenguatge científic com a eina universal de comunicació i intercanvi de coneixement.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 3.1 Generar i usar dades de fonts i formats diversos (textos, taules, gràfiques, diagrames, etc.) per interpretar, validar i comunicar informació relativa a un procés físic o químic concret, mitjançant la selecció crítica d’allò més rellevant per a la resolució del problema. 3.2 Utilitzar adequadament les regles bàsiques de la física i la química, incloent-hi l’ús d’unitats de mesura, les eines matemàtiques i la formulació i nomenclatura IUPAC, com a elements bàsics del llenguatge científic i d’una comunicació efectiva per a l’intercanvi de coneixement entre la comunitat científica. 3.3 Utilitzar de manera pràctica i responsable les normes d’ús dels espais específics de ciència, com el laboratori de física i química, com a mitjà per preservar la salut pròpia i col·lectiva, la conservació sostenible del medi ambient i el respecte per les instal·lacions. | 3.1 Generar i usar dades de fonts i formats diversos (textos, taules, gràfiques, diagrames, etc.) per interpretar, validar i comunicar informació relativa a un procés físic o químic concret, mitjançant la selecció crítica d’allò més rellevant per a la resolució del problema. 3.2 Utilitzar adequadament les regles bàsiques de la física i la química, incloent-hi l’ús adequat de diversos sistemes d’unitats de mesura, les eines matemàtiques necessàries i la formulació i nomenclatura IUPAC, com a elements bàsics del llenguatge científic i d’una comunicació efectiva per a l’intercanvi de coneixement entre la comunitat científica. 3.3 Utilitzar de manera pràctica, responsable i rigorosa les normes d’ús dels espais específics de ciència, com el laboratori de física i química, com a mitjà per assegurar la salut pròpia i col·lectiva, la conservació sostenible del medi ambient i el respecte per les instal·lacions. |
La interpretació i la comunicació d’informació amb correcció tenen un paper molt important en la construcció del pensament científic, ja que atorguen a l’alumnat la capacitat de comunicar-se en el llenguatge universal de la ciència, més enllà de les fronteres geogràfiques i culturals del món. Amb el desenvolupament d’aquesta competència es pretén que l’alumnat es familiaritzi amb els fluxos d’informació multidireccionals característics de les disciplines científiques i amb les normes que tota la comunitat científica reconeix com a universals per establir comunicacions efectives englobades en un entorn que asseguri la salut i el desenvolupament mediambiental sostenible. A més, requereix que l’alumnat avaluï la qualitat de les dades i en valori la imprecisió, així com que reconegui la importància de la investigació prèvia a un estudi científic.
Amb aquesta competència específica es vol fomentar l’adquisició de coneixements, destreses i actituds relacionats amb el caràcter multidisciplinari de la ciència, l’aplicació de normes, la interrelació de variables, la capacitat d’argumentació, la valoració de la importància d’utilitzar un llenguatge universal, la valoració de la diversitat, el respecte cap a les normes i acords establerts, cap a un mateix, cap als altres i cap al medi ambient, etc., les quals són fonamentals en els àmbits científics per formar part d’un entorn social i comunitari més ampli.
Competència específica 4
Utilitzar de forma crítica i eficient plataformes tecnològiques i recursos variats, tant per al treball individual com en equip, per a la cerca d’informació, la creació de materials i la comunicació fonamentada en coneixements de la física i la química, entorn de fenòmens i qüestions ecosocialment rellevants.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 4.1 Utilitzar de forma crítica, creativa i eficient entorns digitals i diferents recursos en formats diversos per defensar el punt de vista propi sobre fenòmens i qüestions ecosocialment rellevants. 4.2 Justificar el punt de vista propi sobre qüestions ecosocialment rellevants, utilitzant tant el treball individual com en equip, respectant les aportacions de tothom i promovent la inclusió de gènere i social. 4.3 Cercar i analitzar informació amb mitjans convencionals i digitals i crear continguts relacionats amb la física i la química, seleccionant amb criteri les fonts més fiables i organitzant informació mitjançant l’ús i la citació correctes de diferents fonts. | 4.1 Utilitzar de forma crítica, creativa i eficient entorns digitals i diferents recursos en formats diversos per defensar el punt de vista propi sobre fenòmens i qüestions ecosocialment rellevants. 4.2 Justificar el punt de vista propi sobre qüestions ecosocialment rellevants, utilitzant tant el treball individual com en equip, respectant les aportacions de tothom i promovent la inclusió de gènere i social. 4.3 Cercar i analitzar informació amb mitjans convencionals i digitals i crear continguts relacionats amb la física i la química, seleccionant amb criteri les fonts més fiables i organitzant informació mitjançant l’ús i la citació correctes de les fonts, amb respecte per la propietat intel·lectual. |
Els recursos, tant tradicionals com digitals, adquireixen un paper crucial en el procés d’ensenyament i aprenentatge en general, i en l’assoliment de competències en particular, ja que un recurs ben seleccionat facilita el desenvolupament de processos cognitius de nivell superior i propicia la comprensió, la creativitat i el desenvolupament personal i grupal de l’alumnat. La importància dels recursos, no només utilitzats per a la cerca, anàlisi, comunicació i argumentació de la informació, sinó també per a altres finalitats com la creació de materials didàctics o la comunicació efectiva amb altres membres del seu entorn d’aprenentatge, dota l’alumnat d’eines per adaptar-se a una societat que actualment demanda persones integrades i compromeses amb el seu entorn.
És per aquest motiu que aquesta competència específica també pretén que l’alumne o alumna faci ús de manera adient de recursos i tècniques variades de col·laboració i cooperació, que analitzi el seu entorn i hi localitzi certes necessitats que li permetin idear, dissenyar i fabricar productes que ofereixin un valor per a la pròpia persona i per a altres.
Competència específica 5
Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències físiques i químiques, per fer propostes d’acció per decidir de manera informada en problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 5.1 Justificar amb fonaments científics la importància de la preservació dels sistemes fisicoquímics de l’entorn (qualitat de l’aire, de l’aigua, del sòl). 5.2 Justificar la necessitat de tenir hàbits sostenibles, analitzant d’una manera crítica les activitats pròpies i alienes i basant-se en els raonaments propis, els coneixements adquirits i la informació disponible. 5.3 Identificar algunes situacions en què els coneixements derivats de la física i la química poden contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental i la salut individual i col·lectiva. 5.4 Emprendre, de manera guiada i amb la metodologia adequada, projectes científics relacionats amb la millora de la societat i que afavoreixin el creixement entre iguals com a base d’una comunitat científica escolar crítica i ètica. | 5.1 Justificar amb fonaments científics la importància de la qualitat de l’aire, de l’equilibri en la seva composició en els diversos nivells atmosfèrics, dels corrents d’aigua i del sòl lliure de contaminants i el desenvolupament sostenible i identificar els possibles riscos naturals potenciats per determinades accions humanes sobre els sistemes físic-químics de l’entorn 5.2 Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits sostenibles, analitzant les accions pròpies i alienes (hàbits de consum, generació de residus, transport, etc.), amb actitud crítica i basant-se en fonaments del funcionament dels sistemes naturals. 5.3 Argumentar, justificant les raons aportades, sobre com els coneixements derivats de la física i la química poden contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental i la salut individual i col·lectiva. 5.4 Emprendre, de forma autònoma amb la metodologia adequada, projectes científics relacionats amb la millora de la societat i que afavoreixin el creixement entre iguals com a base d’una comunitat científica escolar crítica i ètica. |
Les disciplines científiques es caracteritzen per conformar un tot de sabers integrats i interrelacionats entre si. De la mateixa manera, les persones dedicades a la ciència desenvolupen capacitats de treball en equip, ja que la col·laboració i la cooperació són la base de la construcció del coneixement científic en tota societat. L’alumnat competent estarà habituat a les formes de treball de les tècniques més habituals del conjunt de les disciplines científiques, pel fet que aquesta és la forma d’aconseguir, a través de l’emprenedoria, integrar-se en una societat que evoluciona. El treball en equip serveix per unir punts de vista diferents i crear models de recerca unificats, els quals formen part del progrés de la ciència.
El desenvolupament d’aquesta competència específica crea un vincle de compromís entre l’alumnat i el seu equip, així com amb l’entorn que l’envolta, cosa que l’habilita per entendre quines són les situacions i els problemes més importants de la societat actual i com millorar-la, com actuar per millorar la salut pròpia i comunitària i quins són els hàbits de vida que li permeten actuar de forma sostenible per a la conservació de l’entorn des d’un punt de vista científic i tecnològic.
Competència específica 6
Interpretar i valorar la ciència com una construcció col·lectiva en continu canvi i evolució, que requereix la interacció amb la resta de la societat per generar millores que repercuteixin en l’avenç tecnològic, econòmic, ambiental i social.
Criteris avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 6.1 Interpretar la ciència com un procés en construcció, a través de l’anàlisi amb perspectiva històrica dels avenços científics dels homes i dones que hi van participar, i valorar les repercussions mútues de la ciència actual amb la tecnologia, la societat i el medi ambient. 6.2 Raonar la capacitat de la ciència per proposar, mitjançant la implicació ciutadana, solucions sostenibles per a les necessitats tecnològiques, ambientals, econòmiques i socials, detectades en l’entorn, sense biaixos de gènere. | 6.1 Interpretar la ciència com un procés en construcció, tant a través de l’anàlisi amb perspectiva històrica dels avenços científics dels homes i dones que hi van participar, com de les línies de recerca actuals, i valorar les repercussions mútues i les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de la ciència actual en la societat. 6.2 Argumentar la capacitat de la ciència per proposar, mitjançant la implicació ciutadana, solucions sostenibles per a les necessitats tecnològiques, ambientals, econòmiques i socials, detectades en l’entorn, sense biaixos de gènere. |
Per completar el desenvolupament competencial de la matèria de Física i Química, l’alumne o alumna ha d’assumir que la ciència no és un procés finalitzat, sinó que està en una contínua construcció recíproca amb la tecnologia i la societat. La recerca de noves explicacions, la millora de procediments, els nous descobriments científics, etc. influeixen sobre la societat, i conèixer de forma global els impactes que la ciència hi produeix és fonamental en l’elecció del camí correcte per al desenvolupament. En aquesta línia, l’alumnat competent ha de tenir en compte valors com la importància dels avenços científics per a una societat demandant, els límits de la ciència, les qüestions ètiques i la confiança en els científics i en la seva activitat.
Tot això forma part d’una consciència social en la qual no només intervé la comunitat científica, sinó que requereix la participació de tota la societat, ja que implica un avenç individual i social conjunt.
Sabers
Els sabers es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.
Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.
Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o de les matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.
Primer, segon i tercer curs
Habilitats científiques bàsiques
- Utilització de metodologies pròpies de la investigació científica per a la identificació i la formulació de qüestions, l’elaboració d’hipòtesis i el seu contrast experimental.
- Disseny i realització de treball experimental i emprenedoria de projectes de recerca per a la resolució de problemes mitjançant l’ús de l’experimentació, la indagació, la deducció, la recerca d’evidències o el raonament logicomatemàtic per fer inferències vàlides a partir de les observacions i l’elaboració de conclusions pertinents i generals que vagin més enllà de les condicions experimentals, per aplicar-les a nous escenaris.
- Ús de diversos entorns i recursos d’aprenentatge científic, com ara el laboratori o els entorns virtuals, utilitzant de forma correcta els materials, els productes i les eines tecnològiques i atenent les normes d’ús de cada espai per assegurar la conservació de la salut pròpia i comunitària, la seguretat en xarxes i el respecte al medi ambient.
- Ús del llenguatge científic, incloent-hi l’ús adequat de representacions, sistemes d’unitats i eines matemàtiques, per aconseguir una comunicació argumentada en diferents entorns científics i d’aprenentatge.
- Interpretació i producció d’informació científica en diferents formats i amb diferents mitjans per desenvolupar un criteri propi basat en allò que el pensament científic aporta a la millora de la societat.
- Valoració de la cultura científica i del paper de les científiques i els científics en les principals fites històriques i actuals de la física i la química, posant de manifest referents femenins invisibilitzats, per a l’avenç i la millora d’una societat equitativa i plural.
La matèria
- Aplicació del model cinètic de la matèria i la teoria cineticomolecular a partir d’observacions sobre la matèria per explicar-ne les propietats, els estats d’agregació i els canvis d’estat, i la formació de barreges i dissolucions.
- Realització d’experiments relacionats amb els sistemes materials per conèixer-ne i descriure’n les propietats, la composició i la classificació.
- Diferenciació de substàncies i mescles per les seves propietats, i de substàncies elementals i compostes.
- Identificació dels criteris d’ordenació dels elements en la taula periòdica i la seva utilitat.
- Aplicació dels coneixements sobre l’estructura atòmica de la matèria per entendre la formació de ions, l‘existència d’isòtops i les seves propietats, el desenvolupament històric del model atòmic i la seva contribució a l’ordenació dels elements a la taula periòdica.
- Relació entre les propietats físiques i químiques de les substàncies elementals i la situació dels corresponents elements a la taula periòdica.
- Valoració de les aplicacions dels principals compostos químics, la seva formació i les seves propietats físiques i químiques, així com l’expressió de la quantitat de matèria.
- Ús adequat d’un llenguatge científic comú i universal a través de la formulació i la nomenclatura de substàncies simples, ions monoatòmics i compostos binaris més freqüents mitjançant les regles de nomenclatura de la IUPAC.
L’energia
- Formulació de qüestions i hipòtesis sobre l’energia, les manifestacions i les propietats per a l’elaboració d’explicacions amb relació als processos de canvi.
- Raonament dels aspectes energètics associats a canvis físics i els canvis químics i la seva identificació en fenòmens quotidians.
- Experimentació amb materials d’ús quotidià de fenòmens de transferència d’energia en forma de llum i so.
- Representació i interpretació de gràfics de temperatura, temps en processos d’escalfament i refredament i en els canvis d’estat.
- Disseny i comprovació experimental d’hipòtesis relacionades amb l’ús domèstic i industrial de l’energia en les diferents formes i les seves transferències i transformacions.
- Elaboració fonamentada d’hipòtesis sobre el medi ambient i la sostenibilitat a partir de les diferències entre fonts d’energia renovables i no renovables i el seu contrast amb dades reals i la presa argumentada de decisions.
- Anàlisi i aplicació dels mecanismes i efectes de la transferència i conducció de calor sobre els sistemes materials (fluids i sòlids), l’assoliment de l’equilibri tèrmic, en situacions quotidianes i de rellevància ambiental i social.
- Realització d’experiments relacionats amb la naturalesa elèctrica de la matèria, i comprovació i interpretació de les propietats conductores dels materials.
- Disseny, muntatge i anàlisi de circuits elèctrics elementals, tant en un entorn físic com simulat.
- Anàlisi crítica dels diferents processos d’obtenció d’energia elèctrica, per desenvolupar consciència sobre la necessitat de l’estalvi energètic i la conservació sostenible del medi ambient i la societat.
Interacció
- Predicció de les característiques fonamentals del moviment dels objectes a partir dels conceptes de la cinemàtica, per formular hipòtesis sobre valors futurs d’aquestes magnituds, mitjançant l’ús del càlcul numèric elemental, la interpretació de gràfiques i el disseny, muntatge i anàlisi d’activitats experimentals com a eines de contrast de les hipòtesis relacionades amb el moviment dels objectes.
- Diferenciació dels efectes de les forces, com a agents del canvi tant a l’estat de moviment o de repòs d‘un cos, així com productores de deformacions, amb els canvis que produeixen en els sistemes sobre els quals actuen.
- Descripció dels efectes de les forces a partir d’observacions de fenòmens quotidians o de situacions simulades en el laboratori.
- Aplicació de les lleis de Newton per entendre com es comporten els sistemes materials davant l’acció de les forces i predir-ne els efectes en situacions quotidianes i de seguretat viària.
- Identificació i comparació de les propietats elàstiques dels materials i relació amb la seva utilització.
El canvi
- Anàlisi dels diferents tipus de canvis que experimenten els sistemes materials per relacionar-los amb les causes que els produeixen i amb les conseqüències que tenen.
- Diferenciació de canvis físics i canvis químics basant-se en evidències experimentals i en el concepte de substància.
- Interpretació de les reaccions químiques a escala macroscòpica i submicroscòpica per explicar les relacions de la química amb el medi ambient, la tecnologia i la societat.
- Cerca de similituds i diferències entre processos en els quals intervenen àcids i bases, oxidacions i formacions de precipitats i interpretació de les propietats de les substàncies que intervenen en contextos quotidians i d’actualitat.
- Aplicació de la llei de conservació de la massa i de la llei de les proporcions definides, per utilitzar-les com a evidències experimentals, i interpretació sobre la base del model atomicomolecular de la matèria.
- Anàlisi dels factors que afecten les reaccions químiques per predir-ne l’evolució de forma qualitativa i valoració de la contribució de diversos àmbits de la química en la resolució de problemes actuals, al desenvolupament sostenible, a la salut i el benestar i als productes quotidians.
Quart curs
Les destreses científiques bàsiques
- Disseny del treball experimental i emprenedoria de projectes de recerca per a la resolució de problemes mitjançant l’ús de l’experimentació i el tractament de l’error, la indagació, la deducció, la recerca d’evidències o el raonament logicomatemàtic per fer inferències vàlides sobre la base de les observacions i treure’n conclusions pertinents i generals que vagin més enllà de les condicions experimentals per aplicar-les a nous escenaris.
- Ús de diversos entorns i recursos d’aprenentatge científic, com ara el laboratori o els entorns virtuals, utilitzant de forma correcta els materials, les substàncies i les eines tecnològiques i atenent les normes d’ús de cada espai per assegurar la conservació de la salut pròpia i comunitària, la seguretat a les xarxes i el respecte pel medi ambient.
- Ús del llenguatge científic, incloent-hi l’ús adequat de sistemes d’unitats i eines matemàtiques bàsiques, per argumentar i comunicar amb diferents entorns científics i d’aprenentatge.
- Interpretació i producció d’informació científica en diferents formats i a partir de diferents mitjans per desenvolupar un criteri propi basat en les aportacions de la ciència a la millora de la societat.
- Valoració de la cultura científica i del paper de científics i científiques en les principals fites històriques i actuals de la física i la química per a l’avenç i la millora de la societat.
La matèria
- Realització d’activitats de naturalesa variada sobre els sistemes materials més comuns, incloent-hi dissolucions i sistemes dispersos, per a la resolució de problemes relacionats amb situacions quotidianes diverses.
- Argumentació i predicció de les propietats macroscòpiques de diverses substàncies (estat, conductivitat, densitat, temperatura d’ebullició i de fusió…) amb relació al tipus de substància i la seva estructura.
- Reconeixement dels principals models atòmics i dels constituents dels àtoms per establir la relació amb els avenços de la física i de la química més rellevants de la història recent.
- Relació, a partir de la seva configuració electrònica, de la distribució dels elements a la taula periòdica amb les seves propietats fisicoquímiques més importants, per trobar-hi generalitats.
- Valoració de la utilitat dels compostos químics a partir de les seves propietats en relació amb com es combinen els àtoms, com a manera de reconèixer la importància de les aplicacions de la química en diferents àmbits.
- Càlculs senzills utilitzant la quantitat de matèria en situacions quotidianes i d’especial rellevància i interès, utilitzant de manera adient el llenguatge científic.
- Utilització adequada de la formulació i nomenclatura de compostos químics inorgànics més comuns mitjançant les regles de la IUPAC.
- Introducció a la formulació i la nomenclatura dels compostos orgànics mitjançant les regles de la IUPAC, com a base per entendre la gran varietat de compostos de l’entorn basats en el carboni.
L’energia
- Formulació i comprovació d’hipòtesis sobre les diferents formes d’energia i les seves aplicacions a partir de les seves propietats i del principi de conservació, per a la resolució de problemes relacionats amb l’energia mecànica en situacions quotidianes i de rellevància social.
- Reconeixement dels diferents processos de transferència d’energia en què estan implicats forces o diferències de temperatura, com a base de la resolució de problemes quotidians.
- Estimació de valors d’energia i consums energètics en situacions quotidianes mitjançant l’aplicació de coneixements, la cerca d’informació contrastada, l’experimentació i el raonament científic per debatre i comprendre la importància de l’energia a la societat i el seu ús responsable.
La interacció
- Predicció i comprovació, utilitzant l’experimentació i el raonament logicomatemàtic, de les magnituds, equacions i gràfiques principals que descriuen el moviment d’un cos, per relacionar-lo amb situacions quotidianes i la millora de la qualitat de vida.
- Reconeixement de la força com a agent de canvis als cossos que s’aplica a altres camps com el disseny, l’esport o l’enginyeria, entre d’altres.
- Ús de la representació vectorial en gràfics i operacions numèriques amb forces i la seva aplicació a la resolució de problemes relacionats amb sistemes sotmesos a conjunts de forces, i valoració de la seva importància en situacions quotidianes.
- Identificació i representació de les principals forces de l’entorn quotidià, com ara el pes, la normal, el fregament, la tensió o l’empenta, i el seu ús en l’explicació de fenòmens físics en diferents contextos.
- Valoració dels efectes de les forces aplicades en líquids i gasos, i especialment del concepte de pressió, i els seus efectes en diferents situacions.
El canvi
- Utilització de la informació continguda en una equació química ajustada i de les lleis més rellevants de les reaccions químiques per fer prediccions qualitatives i quantitatives per mètodes experimentals i numèrics, i relacionar-ho amb els processos fisicoquímics de la indústria, el medi ambient i la societat.
- Descripció qualitativa de reaccions químiques de l’entorn quotidià, incloent-hi les combustions, les neutralitzacions i els processos electroquímics, comprovant-ne experimentalment alguns dels paràmetres, per fer una valoració de les seves implicacions a la tecnologia, la societat o el medi ambient.
- Relació de les variables termodinàmiques i cinètiques bàsiques a les reaccions químiques, aplicant models com la teoria de col·lisions, per explicar la reordenació dels àtoms i realitzar prediccions aplicades als processos quotidians més importants.
Cultura Científica (matèria optativa de quart d’ESO)
En el segle XXI, la ciència és per tot arreu, impregna l’entorn i condiciona les nostres vides, essent indissociable de tots els àmbits econòmics i socials més rellevants. En aquest sentit, l’alfabetització científica esdevé essencial per al coneixement i la comprensió dels conceptes científics i dels processos necessaris per a la presa de decisions personals i col·lectives. Esdevé un mitjà indispensable per a la participació eficaç en les societats i l’economia del mil·lenni.
Nogensmenys, la ciència és inherent a l’existència i al progrés de la humanitat. Durant molts segles la història natural, la filosofia i les creences es desdibuixaven en un contínuum poc coherent que pretenia donar respostes a les qüestions més vitals. No va ser fins als segles XVI i XVII que la revolució científica donà pas a la ciència moderna, que va incrementar la seva influència sobre el moviment social, intel·lectual i econòmic de l’època.
La cultura científica, en un sentit ampli, és present a la nostra societat, en el passat, el present i el futur. Com a forma de vida, la cultura es refereix principalment als conceptes, valors, comportaments i patrons col·lectius que són únics i heretats per una societat. La ciència constitueix un espai multidisciplinari i inclusiu, obert a perspectives innovadores en la comprensió del món, el desenvolupament de la tecnologia, la promoció de la salut i l’economia. No és ciència per se, sinó que ens aporta una perspectiva única, un sistema de valors i una manera de pensar que defineix societats més justes i sostenibles. El coneixement científic ofereix una forma de mirar i de conèixer el món que ens envolta, que afegeix un gran potencial de transformació social. És aquesta transformació que, amb els aspectes socials i ètics, pot permetre una capacitat crítica per millorar la societat i les persones.
La cultura científica i les activitats que permeten la seva comprensió, desenvolupament i aplicació tenen diversos impactes i objectius. Individualment, el seu impacte immediat consisteix en l’augment de la curiositat i l’interès per a la ciència i la tecnologia, despertant vocacions i trencant estereotips obsolets que han perdurat al llarg del temps. Col·lectivament, la comprensió i l’assoliment del seu coneixement contribueix a la millora de la qualitat de vida i al desenvolupament sostenible, al foment de la curiositat i l’actitud crítica, al pensament i l’obertura de ment, a les destreses científiques i la creativitat, a la valoració del paper de la ciència i a la igualtat d’oportunitats.
La cultura científica és, per tant, una forma d’intel·ligència col·lectiva que permet prendre consciència del bé comú en els àmbits científic, social, polític i tecnològic. Una població amb una gran cultura científica serà capaç de tenir una visió crítica i analítica de la societat que l’envolta.
A la matèria de Cultura Científica es treballen un total de quatre competències específiques, que són la concreció dels descriptors definits al perfil competencial de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic. Aquestes competències específiques es poden resumir en: anàlisi i interpretació de dades, comprensió dels fenòmens i comunicació adequada de les conclusions obtingudes de l’anàlisi, gestió eficient de la informació disponible en diferents formats i plataformes per a la construcció de coneixement, estudi dels fonaments científics per a la preservació de la salut i la sostenibilitat i la construcció d’espais de convivència més justos i sostenibles a partir del coneixement científic i la ciència ciutadana.
Des de la matèria de Cultura Científica, la ciència es presenta com un procés col·lectiu i interdisciplinari i en construcció contínua, que té un paper molt rellevant en el progrés de la societat. En aquest sentit, l’enfocament d’aquesta matèria dona protagonisme als nois i noies en el treball mitjançant metodologies pròpies de la ciència per desenvolupar processos cognitius i metacognitius associats al pensament científic.
L’enfocament d’aquesta matèria ha d’afavorir que l’alumnat sigui conscient dels aspectes comuns i interrelacionats entre la física, la química, la biologia, la geologia i la tecnologia. Les matèries científiques comparteixen metodologies i maneres de treballar que són transversals, com ara identificar regularitats i patrons en diferents fenòmens, relacionar les causes i els efectes i investigar els canvis, entre d’altres.
La matèria de Cultura Científica contribueix a millorar les destreses en la gestió de la informació, atès que algunes competències específiques es relacionen amb interpretar dades científiques i seleccionar, contrastar, organitzar i avaluar críticament informació. Aquesta matèria també contribueix a l’aplicació de metodologies i sabers diversos, com les recerques, la resolució de problemes o la interpretació de fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la ciència.
Tots aquests aprenentatges s’han d’aplicar a contextos i situacions reals i problemàtiques actuals, han de permetre revisar i avaluar idees, pensaments o raonaments, fent propostes d’accions o actuacions justificades i coherents amb els arguments enunciats i fonamentades en ciència. En aquest sentit, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) proporcionen aquestes situacions, especialment en els casos següents:
- ODS 1. Fam zero. Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible. Més de 800 milions de persones estan subalimentades.
- ODS 2. Salut i benestar. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats. Més de 5 milions de nens moren abans dels cinc anys.
- ODS 6. Aigua neta i sanejament. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i de les condicions de sanejament.
- ODS 7. Energia neta i assequible. Garantir l’accés de totes les persones a fonts d’energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables.
- Reducció de les desigualtats. Reduir la desigualtat en i entre els països. Cal parar atenció de les necessitats de les persones més marginades i desfavorides per aconseguir la sostenibilitat social.
- ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
- ODS 12. Consum i producció responsables. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
- Acció climàtica. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
- Vida submarina. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins. La contaminació de l’aigua marina posa en perill molts ecosistemes i més de 3.000 milions de persones que viuen del mar.
- Vida d’ecosistemes terrestres. Gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de biodiversitat.
Entre altres aportacions, la matèria de Cultura Científica de quart d’ESO contribueix a raonar sobre els fenòmens de l’entorn natural i cientificotecnològic que permetin, al seu torn, millorar la qualitat de vida i la preservació del medi ambient, amb compromís ciutadà per al bé comú a través dels objectius de desenvolupament sostenible, adoptant actituds com el consum responsable, la cura mediambiental, el desenvolupament cientificotecnològic sostenible i el respecte cap a altres éssers vius.
L’ensenyament-aprenentatge d’aquesta matèria també permet consolidar els hàbits d’estudi; fomentar la tolerància, la solidaritat i la cooperació; millorar les habilitats lingüístiques i promoure el perfeccionament lingüístic, ja que la comunicació és una part essencial de les metodologies de treball científic. Des d’aquesta matèria es promou que aquesta comunicació i el treball col·laboratiu es faci utilitzant diferents formats i vies, en particular els espais virtuals de treball compartit. També es fomenta el tracte igualitari i el rebuig cap a actituds de discriminació basades en el gènere o en altres factors.
De la mateixa manera, la naturalesa científica d’aquesta matèria contribueix a despertar en l’alumnat una actitud creativa i emprenedora, que és l’essència mateixa de totes les ciències. Es promou, per tant, la investigació mitjançant l’observació, l’experimentació i la cerca de proves, així com la consulta de diferents fonts per resoldre qüestions o contrastar hipòtesis de manera individual i col·laborativa.
Les principals fonts fiables i les evidències d’informació són accessibles a través d’Internet, on conviuen amb les notícies falses, les informacions esbiaixades, incompletes o falses. Per això també es fomenta l’ús responsable i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers; les competències específiques s’avaluaran a través de la contextualització de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre ells.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques. La progressió de l’enfocament competencial, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius, connectant amb les etapes d’educació prèvies, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau d’assoliment d’aquestes competències i el docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
Pel que fa als sabers de la matèria de Cultura Científica, es presenten com un recorregut pels temes científics més rellevants històricament, però també contenen un gruix important de temàtiques actuals, que segurament estaran presents al llarg de la vida de l’alumnat i que els requerirà pronunciar-se i actuar.
Els sabers d’aquesta matèria inclouen coneixements, destreses i actituds bàsiques de les àrees de coneixement de la ciència i es troben estructurats en blocs que corresponen als grans temes que tradicionalment s’han treballat en l’àmbit científic al llarg de la història: l’origen i evolució de l’Univers i de la vida; la ciència de la salut; biotecnologia i societat, el desenvolupament sostenible, i nous materials i tecnologies.
En el bloc l’origen i evolució de l’Univers i de la vida l’alumnat treballa les principals teories de la formació i l’evolució de l’Univers, relacionant la formació de la matèria i dels elements químics amb l’origen de la vida i les principals teories lligades a cada context històric i social. Deixem de banda la segmentació cartesiana entre la formació de la Terra i de la vida per comprendre que som descendents dels homínids i dels bacteris, però també dels astres i les galàxies.
En el bloc la ciència de la salut l’alumnat aprofundeix en els coneixements que li han de permetre adquirir hàbits més saludables i relacionar-se amb el context biomèdic de manera solvent i informada. Temes com la nutrició, els mètodes de diagnòstic, els tipus de malalties i els hàbits adequats per prevenir-les, però també els qüestions que amenacen especialment el seu grup de població com els trastorns alimentaris, les substàncies addictives, la dependència patològica del mòbil i les xarxes socials, els riscos de l’automedicació o les malalties de transmissió sexual.
En el bloc biotecnologia i societat es pretén que l’alumnat adquireixi els coneixements bàsics per comprendre algunes aplicacions de la biotecnologia i les seves implicacions socials, ètiques i jurídiques. Aquest bloc també és una invitació clara a la presa de decisions fonamentades en la ciència i el rebuig de les pseudociències.
En el bloc desenvolupament sostenible es caracteritzen i es porten a debat algunes de les crisis ambientals més rellevants, així com les seves repercussions econòmiques i socials. S’analitzen els patrons de consum d’energia i aigua; la conveniència, els riscos i els beneficis dels vehicles elèctrics i dels vehicles autònoms; les energies renovables, i el problema dels microplàstics, entre d’altres. Aquest bloc fa un èmfasi especial en la contribució individual en els escenaris de crisis, per prendre consciència de la importància del paper individual i local en les causes globals.
Finalment, el bloc nous materials i tecnologies aborda la influència de les revolucions tecnològiques i els seus canvis socials. A partir d’aquí, prepara el terreny per reconèixer l’impacte dels nous materials (nanomaterials i biomaterials) i els seus camps d’aplicació. La tecnologia 5G, els sensors mòbils de nova generació, les comunicacions entre dispositius, l’Internet de les coses (IdC) o la intel·ligència artificial, són, sens dubte, alguns dels temes que tindran una rellevància especial al llarg de la vida de l’alumnat. Finalment, en aquest bloc es treballarà el concepte de ciència ciutadana, que està basada en la participació activa de la ciutadania en activitats d’investigació científica.
Tots aquests elements curriculars, competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics, estan relacionats entre si formant un tot que dota el currículum d’aquesta matèria d’un sentit integral i holístic, relació a la qual també hauria d’aspirar qualsevol programació d’aula.
La construcció de la ciència i el desenvolupament del pensament científic en l’adolescència parteix del plantejament de qüestions científiques basades en l’observació directa o indirecta del món en situacions i contextos habituals, en el seu intent d’explicació a partir del coneixement, de la recerca d’evidències i de la indagació i en la correcta interpretació de la informació que diàriament arriba al públic en diferents formats a partir de diferents fonts. Per això, l’enfocament de la matèria de Cultura Científica a quart de l’ESO ha d’incloure un tractament experimental i pràctic amb relació als coneixements conceptuals, que ampliï l’experiència de l’alumnat i que permeti fer connexions amb situacions quotidianes, fet que contribuirà de forma significativa a fer que tots desenvolupin les destreses característiques de la ciència. D’aquesta manera, es pretén potenciar la creació de vocacions científiques en l’alumnat per aconseguir que hi hagi un nombre més gran d’estudiants que optin per continuar la seva formació en itineraris científics en les etapes educatives posteriors i proporcionar, al seu torn, una completa base científica per a aquells estudiants que vulguin cursar itineraris no científics.
Els sabers esmentats anteriorment s’adquireixen lligats a l’assoliment de les competències específiques de la matèria, que és la veritable finalitat, perquè contribueixen al perfeccionament de les competències clau. En altres paraules, els sabers formen part de les competències específiques i el seu aprenentatge va lligat al desenvolupament competencial i no poden treballar-se de forma excloent.
Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau d’assoliment de les competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. Les competències i els sabers s’han de treballar en forma de situacions d’aprenentatge o activitats amb un objectiu clar, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió i la col·laboració. Amb aquesta finalitat, es recomana el treball interdisciplinari, que afavoreix la comprensió més profunda d’aquesta matèria i connecta amb altres branques del coneixement amb què es vincula. En conclusió, la matèria de Cultura Científica treballa sabers de les ciències experimentals fonamentals com a via per al desenvolupament de les competències bàsiques i pretén com a fi últim una plena integració ciutadana de l’alumnat en l’àmbit professional, social i emocional.
En la matèria Cultura Científica es treballen un total de 4 competències específiques, que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definides al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Competència específica 1
Analitzar i interpretar fenòmens de la naturalesa, a partir de diferents formats i fonts d’informació, predient-ne i argumentant-ne el comportament a partir de models, lleis i teories propis de la ciència. Obtenir-ne conclusions i comunicar-les utilitzant la metodologia i el llenguatge científic com a eina d’intercanvi de coneixement.
Criteris d’avaluació
1.1. Analitzar conceptes, fenòmens i processos relacionats amb els sabers de la ciència interpretant informació en diferents formats (models, simuladors, resultats experimentals, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, pàgines web…), mantenint una actitud crítica i obtenint conclusions basades en raonaments científics i defensant amb criteri opinions pròpies fonamentades.
1.2. Interpretar i predir el comportament de fenòmens quotidians, argumentant-los amb rigor d’acord amb models, lleis i teories adequades de la ciència. Comunicar les prediccions i/o conclusions utilitzant el llenguatge científic i els suports i formats adequats a cada cas.
1.3. Identificar els conceptes relacionats amb situacions problemàtiques reals de caràcter científic, proporcionar possibles solucions i presentar de manera clara i rigorosa els resultats i les conclusions obtingudes, utilitzant el format adequat i argumentant-ne la validesa.
L’essència del pensament científic és esbrinar quins són els perquès dels fenòmens que ocorren en el medi natural per intentar explicar-los a través de models científics adients. La interpretació de fenòmens implica la comprensió de les causes que els originen i la seva naturalesa, i atorga a l’alumnat la capacitat d’actuar amb sentit crític per plantejar millores a la realitat propera a través de la ciència.
El desenvolupament d’aquesta competència específica comporta fer-se preguntes per comprendre com és la naturalesa de l’entorn, quines són les interaccions que es produeixen entre els diferents sistemes materials i quines en són les causes i les conseqüències. Aquesta comprensió dota de fonaments crítics la presa de decisions, activa els processos de resolució de problemes i, al seu torn, possibilita la creació de nou coneixement científic a través de la interpretació de fenòmens, l’ús d’eines científiques i l’anàlisi dels resultats que se n’obtenen. Tots aquests processos estan relacionats amb la resta de competències específiques i s’engloben en el desenvolupament del pensament científic, qüestió especialment important en la formació integral d’alumnat competent.
La interpretació i la comunicació d’informació amb correcció tenen un paper molt important en la construcció del pensament científic, ja que atorguen a l’alumnat la capacitat de comunicar-se en el llenguatge universal de la ciència, més enllà de les fronteres geogràfiques i culturals del món. Amb el desenvolupament d’aquesta competència es pretén que l’alumnat es familiaritzi amb els fluxos d’informació multidireccionals característics de les disciplines científiques i amb les normes que tota la comunitat científica reconeix com a universals per establir comunicacions efectives englobades en un entorn que asseguri la salut i el desenvolupament mediambiental sostenible. A més, requereix que l’alumnat avaluï la qualitat de les dades i en valori la imprecisió, així com que reconegui la importància de la investigació prèvia a un estudi científic.
Amb aquesta competència específica es vol fomentar l’adquisició de coneixements, destreses i actituds relacionades amb el caràcter multidisciplinari de la ciència, l’aplicació de normes, la interrelació de variables, la capacitat d’argumentació, la valoració de la importància d’utilitzar un llenguatge universal, la valoració de la diversitat, i el respecte cap a les normes i acords establerts, cap a un mateix, cap als altres i cap al medi ambient, que són fonamentals en els àmbits científics per formar part d’un entorn social i comunitari més ampli.
Competència específica 2
Utilitzar de forma crítica i eficient plataformes tecnològiques i recursos variats, tant en el treball individual com en equip, per a la cerca d’informació, la creació de materials i la comunicació fonamentada en coneixements de la ciència, entorn de fenòmens i qüestions socialment rellevants, organitzant informació mitjançant l’ús i la citació correctes de les fonts, amb respecte per la propietat intel·lectual.
Criteris d’avaluació
2.1.Utilitzar de forma crítica, creativa i eficient els entorns digitals i els diferents recursos en formats diversos per presentar i defensar assertivament el punt de vista propi sobre fenòmens i qüestions socialment rellevants, fonamentades en els raonaments científics.
2.2. Construir i justificar el punt de vista propi, fonamentat en la ciència, sobre qüestions socialment rellevants, treballant tant individualment com en equip, respectant les aportacions de tothom i promovent la inclusió de gènere i social.
2.3.Cercar i analitzar informació amb mitjans convencionals i digitals i crear continguts relacionats amb la ciència, seleccionant amb criteri les fonts més fiables i organitzant la informació mitjançant l’ús i la citació correctes de les fonts, amb respecte per la propietat intel·lectual.
Els recursos, tant tradicionals com digitals, adquireixen un paper crucial en el procés d’ensenyament i aprenentatge en general i en l’assoliment de competències en particular, ja que un recurs ben seleccionat facilita el desenvolupament de processos cognitius de nivell superior i propicia la comprensió, la creativitat i el desenvolupament personal i grupal de l’alumnat. La importància dels recursos, no només utilitzats per a la cerca, anàlisi, comunicació i argumentació de la informació, sinó també per a altres finalitats com la creació de materials didàctics o la comunicació efectiva amb altres membres del seu entorn d’aprenentatge, dota l’alumnat d’eines per adaptar-se a una societat que actualment demana persones integrades i compromeses amb el seu entorn.
És per aquest motiu que aquesta competència específica també pretén que l’alumne o alumna faci ús de manera adient de recursos i tècniques variades de col·laboració i cooperació, que analitzi el seu entorn i hi localitzi certes necessitats que li permetin idear, dissenyar i fabricar productes que ofereixin un valor per a la pròpia persona i per als altres.
Competència específica 3
Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de la ciència, per fer propostes d’actuacions que permetin prendre decisions de manera informada i crítica en problemàtiques actuals, i reconèixer i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva.
Criteris d’avaluació
3.1. Justificar amb fonaments científics la importància de la qualitat de l’aire, de l’equilibri en la seva composició en els diversos nivells atmosfèrics, dels corrents d’aigua i del sòl lliure de contaminants i identificar els possibles riscos naturals potenciats per determinades accions humanes sobre els sistemes fisicoquímics i biològics de l’entorn, per a un desenvolupament sostenible.
3.2. Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits sostenibles, analitzant les accions pròpies i alienes (hàbits de consum, generació de residus, transport, etc.), amb actitud crítica i basant-se en fonaments del funcionament dels sistemes naturals.
3.3. Argumentar, justificant les raons aportades, sobre com els coneixements derivats de la ciència poden contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental i la salut individual i col·lectiva.
3.4. Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits saludables, analitzant les accions pròpies i alienes (alimentació, higiene, postura corporal, activitat física, desplaçaments segurs, relacions interpersonals, descans, exposició a les pantalles, maneig de l’estrès, seguretat en les pràctiques sexuals, consum de substàncies, etc.), amb actitud crítica i basant-se en fonaments de la ciència.
3.5. Justificar amb fonaments científics la importància dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en la preservació de la biodiversitat, la conservació de l’entorn, la protecció dels éssers vius de l’entorn, el desenvolupament sostenible i la qualitat de vida, i identificar els possibles riscos naturals potenciats per determinades accions humanes sobre una zona geogràfica.
3.6. Emprendre, de forma autònoma amb la metodologia adequada, projectes científics relacionats amb la millora de la societat i que afavoreixin el creixement entre iguals com a base d’una comunitat científica ciutadana crítica i ètica.
Les disciplines científiques es caracteritzen per formar un tot de sabers integrats i interrelacionats entre si. De la mateixa manera, les persones dedicades a la ciència desenvolupen capacitats de treball en equip, ja que la col·laboració i la cooperació són la base de la construcció del coneixement científic en tota societat.
El treball en equip serveix per unir punts de vista diferents i crear models de recerca unificats, els quals són el motor de progrés de la ciència.
El desenvolupament d’aquesta competència específica crea un vincle de compromís entre l’alumne o alumna i el seu equip, així com amb l’entorn que l’envolta, cosa que l’habilita per entendre quines són les situacions i els problemes més importants de la societat actual i com millorar- la, com actuar per millorar la salut pròpia i comunitària i quins són els hàbits de vida que li permeten actuar de forma sostenible per a la conservació de l’entorn des d’un punt de vista científic i tecnològic.
Competència específica 4
Interpretar i valorar la ciència com una construcció col·lectiva en canvi i evolució continus, que requereix la interacció amb la resta de la societat per generar millores que repercuteixin en l’avenç tecnològic, econòmic, ambiental i social, i reconèixer el valor i les potencialitats de la ciència ciutadana com a recurs al servei de les comunitats per garantir l’accés a la informació, la transparència i la participació per a la construcció de societats més justes i sostenibles.
Criteris d’avaluació
4.1. Interpretar la ciència com un procés en construcció, tant a través de l’anàlisi amb perspectiva històrica dels avenços científics dels homes i dones que hi van participar, com de les línies de recerca actuals, i valorar-ne les repercussions i les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de la ciència actual en la societat.
4.2. Argumentar la capacitat de la ciència per proposar, mitjançant la implicació ciutadana, solucions sostenibles per a les necessitats tecnològiques, ambientals, econòmiques i socials detectades en l’entorn, sense biaixos de gènere ni de cap altre tipus.
4.3. Identificar carències o necessitats de l’entorn més proper que es puguin reduir o resoldre mitjançant actuacions o aplicacions senzilles de ciència ciutadana que repercuteixin a impulsar la transformació de les ciutats en hàbitats més justos, amables i sostenibles. Fer-ne difusió o comunicar les propostes als col·lectius indicats quan s’escaigui.
Per completar el desenvolupament competencial de la matèria de Cultura Científica, l’alumnat ha d’assumir que la ciència no és un procés finalitzat, sinó que està en una contínua construcció recíproca amb la tecnologia i la societat. La recerca de noves explicacions, la millora de procediments, els nous descobriments científics, etc., influeixen en la societat i és fonamental conèixer l’impacte que hi tenen per poder escollir el camí correcte per a un desenvolupament més sostenible. En aquesta línia, l’alumnat competent ha de tenir en compte aspectes com la importància dels avenços científics, els límits de la ciència i les qüestions ètiques.
Tot això forma part d’una consciència social en la qual no només intervé la comunitat científica, sinó que requereix la participació de tota la societat, ja que implica un avenç individual i social conjunt. La identificació de necessitats o problemàtiques properes convida l’alumnat a assumir un paper actiu en la construcció d’entorns més justos i sostenibles.
Sabers
Els sabers es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos diversos si ho consideren pertinent.
Per tal de facilitar els aprenentatges i l’assoliment de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria en situacions d’aprenentatge.
Les situacions d’aprenentatge permeten programar el curs de qualsevol nivell o matèria a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i assoliment de competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o de les matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén despertar l’interès de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions d’aprenentatge.
Origen i evolució de l’Univers i de la vida
- Teories sobre l’origen de l’Univers: del model geocèntric a l’heliocèntric, del Gènesi al Big Bang. Valoració dels canvis de paradigmes i implicacions en el context social. Coneixement dels instruments i mètodes de prospecció i estudi de l’Univers i la matèria: dels telescopis als acceleradors de partícules. Diferenciació entre ciència i pseudociència en l’explicació del cosmos. Comprensió de l’estructura de l’Univers: galàxies, estrelles i planetes.
- Contextualització de la Terra dins el sistema solar i dels processos de formació i evolució dels astres i dels elements químics. Relació entre els elements químics que formen l’Univers, la Terra i el nostre cos (el calci dels nostres ossos, l’oxigen que respirem, el ferro de la nostra sang…), amb el cicle de vida de les estrelles. Com els elements químics de les nostres cèl·lules contenen la història de l’evolució. Som descendents dels homínids i dels bacteris, però també dels astres i les galàxies.
- Discussió de les teories sobre l’origen de la vida a la Terra. Anàlisi i significació dels fòssils homínids i coneixement dels principals mètodes de datació. Comparació entre arguments que sostenen les idees evolutives: fets, teories i evidències. Condicions necessàries per a la vida.
Ciència de la salut
- La importància de l’alimentació a la salut. Consideració de la influència dels hàbits culturals sobre els hàbits d’alimentació. Identificació de mites i errors sobre l’alimentació i les dietes. Trastorns del comportament alimentari: detecció i tractament. Coneixement dels efectes sobre la salut de l’ús d’algunes substàncies addictives.
- El repte mundial de la producció alimentària, abastiment global i impacte mediambiental. Discussió sobre la conveniència dels models de sobirania alimentària enfront la producció centralitzada. Introducció dels conceptes d’ecogastronomia (slow-food) i producte de proximitat o de quilòmetre 0. Malbaratament alimentari.
- Distinció entre malalties infeccioses i no infeccioses. Utilització dels antibiòtics i bioresistència dels bacteris. Augment de la resistència als antibiòtics i conseqüències per a la salut pública mundial.
- Malalties causades per virus. Malalties de transmissió sexual (MTS). Prevenció, importància de la detecció precoç i tractament.
- Identificació i estudi d’alguna malaltia i del seu impacte social: la sida, esclerosi lateral amiotròfica (ELA), esclerosi múltiple, diabetis, malaltia d’Alzheimer…
- Coneixement i valoració dels hàbits saludables en la prevenció de malalties. Principals tipus de medicaments i les seves aplicacions. Riscos de l’automedicació. Comprensió dels prospectes i etiquetatges.
- Coneixement i classificació dels mitjans de diagnòstic (anàlisis clíniques, diagnosi per la imatge) i dels tractaments (farmacologia, cirurgia, quimioteràpia, ús de radiacions i trasplantaments). Valoració de la importància de la donació de sang, de teixits i d’òrgans.
Biotecnologia i societat
- Caracterització dels grups funcionals bàsics de la genètica: àcids nucleics, estructura dels gens, codificació i expressió de la informació genètica. Identificació del genoma com a tret distintiu dels organismes: relació entre els gens i l’evolució. Valoració critica i ètica de les aportacions i aplicacions del Projecte Genoma Humà.
- Valoració de l’interès social i econòmic dels organismes transgènics per fer front als reptes del mil·lenni (producció alimentària, biocombustibles, bioplàstics…). Riscos contra Anàlisi de les formes d’intervenció de l’ésser humà sobre la diversitat genètica de la biosfera i valoració dels riscos associats.
- Identificació d’algunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i de les seves implicacions socials, ètiques i jurídiques. Importància de les vacunes com a actitud de responsabilitat individual i col·lectiva. Argumentació sobre les controvèrsies relacionades amb la reproducció assistida, la teràpia gènica i l’ús de cèl·lules mare.
Desenvolupament sostenible
- Caracterització i debat de les crisis ambientals rellevants actuals: escalfament global i canvi climàtic, gestió de l’aigua, contaminació i malalties associades. Identificació de les causes naturals i antròpiques. Diferenciació entre evidències, teories i possibles escenaris. Acords internacionals.
- Implicacions econòmiques i socials de la sobreexplotació de recursos naturals, desforestació, escassetat d’aigua, desertificació, pèrdua de biodiversitat, impacte dels microplàstics i tractament de residus. Moviments migratoris associats i conseqüències humanes, econòmiques i socials.
- Introducció als ODS i valoració de l’impacte dels nostres hàbits en àmbits tan quotidians com la moda ràpida (fast-fashion), el reciclatge, els hàbits de consum, etc.
- Anàlisi dels patrons de consum d’energia. Càlcul i comparació del consum d’energia i aigua en diferents societats. Eficiència en l’ús de combustibles per al transport. Mobilitat sostenible, vehicles unipersonals i cotxe elèctric. El consum i l’estalvi d’energia a la llar. Valoració dels beneficis i limitacions de l’ús de les energies renovables. Definició i càlcul de l’empremta ecològica actual.
- Caracterització de les diferents concepcions del desenvolupament sostenible. Relació entre estratègies de desenvolupament i conflictes socials. Valoració crítica del paper dels moviments ambientalistes i de les polítiques mediambientals d’àmbit local i internacional.
Nous materials i tecnologies
- Anàlisi de la influència de les revolucions tecnològiques, les innovacions en materials, objectes i serveis, i els canvis socials. Introducció a l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) per al debat efectiu i assertiu.
- Reconeixement de la contribució dels nous materials en la creació de nous camps tecnològics: biomaterials i nanomaterials. Característiques, propietats i aplicacions del grafè (nanomaterial) i dels biomaterials. Problemàtiques associades a l’explotació de minerals estratègics (per exemple, el coltan).
- Establiment de la relació entre materials i recursos. Anàlisi de l’impacte dels hàbits de consum sobre la disponibilitat de recursos a partir dels càlculs sobre el cicle de vida de diversos objectes i materials. Obsolescència programada. Classificació dels tipus de residus i el seu tractament. Valoració de les estratègies d’estalvi, reducció, reciclatge i reutilització de materials.
- Valoració de les implicacions econòmiques, socials i culturals de les tecnologies de la informació i la comunicació. Coneixement dels sistemes i aplicacions actuals de la telecomunicació.
- Caracterització de la societat de la informació i el coneixement. Anàlisi dels impactes d’Internet i de la World Wide Web (WWW) en la vida quotidiana. Reconeixement de la dimensió ètica i dels riscos associats: la bretxa digital, la privacitat i la protecció de dades, i la cibercultura.
- Caracterització, usos i aplicacions de les impressores 3D, la intel·ligència artificial, la tecnologia 5G, els sensors de comunicació mòbils de nova generació, Internet de les coses (IdC) i els makerspaces.
- La ciència ciutadana i les seves aplicacions actuals i potencialitats. Visibilitat i dades compartides (qualitat de l’aigua i de l’aire, estacions meteorològiques…). Definició i disseny d’un projecte de ciutat intel·ligent a través d’iniciatives de caràcter local que puguin tenir repercussió immediata a la comunitat.
Les matemàtiques es troben en qualsevol activitat humana, des del treball científic fins a les expressions culturals i artístiques, formant part del patrimoni cultural de la nostra societat. El domini de l’espai i del temps, l’organització i optimització de recursos, formes i proporcions, la capacitat de previsió i control de la incertesa o l’ús correcte de la tecnologia digital són característiques de les matemàtiques, però també el raonament, l’argumentació, la comunicació, la perseverança, la presa de decisions o la creativitat. Així, doncs, resulta important desenvolupar en l’alumnat els aspectes de les matemàtiques que li permetin créixer i actuar amb coneixement tant en contextos personals, acadèmics i científics com socials i laborals.
El desenvolupament curricular de les matemàtiques es fonamenta en els objectius de l’etapa, prestant especial atenció a l’assoliment de les competències clau establertes en el perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic. Aquest assoliment és una condició indispensable per aconseguir el desenvolupament personal, social i professional de l’alumnat i a aquest assoliment han de contribuir totes les matèries prenent com a referència els descriptors establerts en el Perfil competencial de sortida. També ho fan les matemàtiques i per això aquestes prenen com a referència els perfils competencials de sortida a l’hora d’establir les competències específiques pròpies.
Les línies principals en la definició de les competències específiques de matemàtiques són la resolució de problemes i les destreses socioemocionals. A més, s’aborden la formulació de conjectures, el raonament matemàtic, l’establiment de connexions entre els diferents elements matemàtics, amb altres matèries i amb la realitat i la comunicació i les diferents maneres de representar les idees matemàtiques.
Tradicionalment, part de l’alumnat ha percebut una barrera davant l’aprenentatge de les matemàtiques. Aquesta barrera està associada en gran manera a idees preconcebudes sobre aquesta matèria, tant a nivell individual o social com per l’aparició d’emocions negatives derivades d’aquestes creences injustificades. La recerca en didàctica ha demostrat que el rendiment en matemàtiques pot millorar si es contribueix a superar aquests prejudicis i desenvolupar emocions positives cap a les matemàtiques. Per això, el domini de destreses socioemocionals com identificar i manejar emocions, afrontar els desafiaments, mantenir la motivació i la perseverança i desenvolupar l’autoconcepte, entre d’altres, permetrà a l’alumnat augmentar el seu benestar general, construir resiliència i prosperar com a estudiant de matemàtiques.
D’altra banda, resoldre problemes no és només un objectiu de l’aprenentatge de les matemàtiques, sinó que també ho és la manera de fer-ho. En la resolució de problemes destaquen processos com la capacitat d’interpretar-los, la traducció al llenguatge matemàtic, l’aplicació d’estratègies de resolució, l’avaluació del procés i la comprovació de la validesa de la solució. Relacionat amb la resolució de problemes està el pensament computacional, l’anàlisi de dades, l’organització lògica d’aquestes dades, la cerca de solucions en seqüències de passos ordenats, l’obtenció de solucions amb instruccions que puguin ser executades per un ordinador, una persona o una combinació d’ambdues, amplien la capacitat de resoldre problemes i promouen l’ús eficient d’eines tecnològiques.
Les competències específiques es relacionen entre si i han estat agrupades entorn de cinc blocs competencials segons la seva naturalesa: resolució de problemes (1, 2), raonament i prova (3 i 4), connexions (5 i 6), comunicació i representació (7) i gestió socioemocional (8 i 9). Les matemàtiques d’aquesta etapa entronquen directament amb les matemàtiques d’etapes anteriors tant en competències específiques i criteris d’avaluació com en sabers, proporcionant una continuïtat en l’aprenentatge de les matemàtiques que respecta el desenvolupament psicològic i el progrés cognitiu de l’alumnat.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i a l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, les competències específiques s’avaluen a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
L’assoliment de les competències específiques s’avalua a través dels criteris d’avaluació. Acompanyant a aquests criteris s’han elaborat un conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds que ajudaran a l’assoliment de les competències específiques al llarg de l’etapa. Els sabers han estat agrupats en sentits com a conjunts de destreses relacionades amb els diferents àmbits de les matemàtiques: numèric, mesura, algebraic i pensament computacional, espacial, estocàstic i socioemocional. Aquests sentits permeten emprar els sabers d’una manera funcional proporcionant la flexibilitat necessària per a establir connexions entre els diferents sentits. S’ha de tenir en compte que l’organització dels sabers en el currículum no implica cap temporalització ni ordre cronològic en el seu tractament a l’aula.
El sentit numèric es caracteritza per l’aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, i pel desenvolupament d’habilitats i maneres de pensar basats en la comprensió, la representació i l’ús flexible dels números i les operacions.
El sentit de la mesura se centra en la comprensió i comparació d’atributs dels objectes del món natural. Entendre i triar les unitats adequades per estimar, mesurar i comparar magnituds, utilitzar els instruments adequats per realitzar mesuraments, comparar objectes físics i comprendre les relacions entre formes i mesures són els eixos centrals d’aquest sentit.
El sentit espacial aborda la comprensió dels aspectes geomètrics del nostre món. Registrar i representar formes i figures, reconèixer les seves propietats, identificar-hi relacions, situar-les, descriure els seus moviments, elaborar o descobrir imatges de formes i figures, classificar-les i raonar-hi són elements fonamentals de l’ensenyament i aprenentatge de la geometria.
El sentit algebraic proporciona el llenguatge en el qual es comuniquen les matemàtiques. Veure el general en el particular, reconeixement de patrons i relacions de dependència entre variables i expressant-les mitjançant diferents representacions, així com la modelització de situacions matemàtiques o del món real amb expressions simbòliques, són característiques fonamentals del sentit algebraic, però també són característiques del pensament computacional, el qual serveix per formular, representar i resoldre problemes a través d’eines i conceptes propis de la informàtica.
El sentit estocàstic comprèn l’anàlisi i la interpretació de dades, l’elaboració de conjectures i la presa de decisions a partir de la informació estadística, la seva valoració crítica i la comprensió i comunicació de fenòmens aleatoris en una àmplia varietat de situacions quotidianes.
El sentit socioemocional integra coneixements, destreses i actituds per a entendre i manejar les emocions, establir i aconseguir metes, augmentar la capacitat de prendre decisions responsables i informades, la qual cosa es dirigeix a la millora del rendiment de l’alumnat en matemàtiques, a la disminució d’actituds negatives cap a les matemàtiques, a promoure un aprenentatge actiu i a erradicar idees preconcebudes relacionades amb el gènere o el mite del talent innat indispensable. Per reforçar aquesta finalitat, resulta essencial donar a conèixer a l’alumnat les contribucions de les dones a les matemàtiques al llarg de la història i en l’actualitat. Els sabers corresponents a aquest sentit han d’incloure al llarg del desenvolupament de tot el currículum de manera explícita.
Tant les competències específiques, els criteris d’avaluació com els sabers estan dissenyats per constituir un tot que faciliti el plantejament de tasques complexes, individuals o col·lectives, en diferents contextos, significatives i rellevants que permeten desenvolupar els aspectes fonamentals de les matemàtiques.
En la matèria Matemàtiques es treballen un total de 9 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Competència específica 1
Interpretar, modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana, pròpies de les matemàtiques i d’altres àmbits del coneixement aplicant diferents estratègies i formes de raonament per explorar procediments i obtenir solucions.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 1.1 Interpretar problemes matemàtics organitzant-ne la informació donada i comprenent les preguntes formulades. 1.2 Elaborar representacions matemàtiques eficaces, amb recursos manipulables, gràfics i digitals, que condueixin a la comprensió i resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana. 1.3 Analitzar i seleccionar eines i estratègies elaborades valorant-ne i contrastant-ne l’eficàcia i idoneïtat de manera raonada en la resolució de problemes. 1.4 Obtenir solucions matemàtiques d’un problema mobilitzant els coneixements necessaris i discriminant l’existència o no d’una o més solucions d’un problema. | 1.1 Interpretar problemes matemàtics organitzant-ne la informació donada i comprenent les preguntes formulades. 1.2 Elaborar representacions matemàtiques eficaces, amb recursos manipulables, gràfics i digitals, que condueixin a la comprensió i resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana. 1.3 Analitzar i seleccionar eines i estratègies elaborades valorant-ne i contrastant-ne l’eficàcia i idoneïtat de manera raonada en la resolució de problemes. 1.4 Obtenir solucions matemàtiques d’un problema mobilitzant els coneixements necessaris i discriminant l’existència o no d’una o més solucions d’un problema. |
La resolució de problemes constitueix un eix fonamental en l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que és un procés central en la construcció del coneixement matemàtic. Tant les situacions de la vida quotidiana en diferents contextos com els problemes proposats en l’àmbit de les matemàtiques permeten ser catalitzadors de nou coneixement, ja que les reflexions que es realitzen durant la seva resolució ajuden a la construcció de conceptes i a l’establiment de connexions entre aquests.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta aplicar el coneixement matemàtic que l’alumnat posseeix en el context de la resolució de problemes. Per a això, és necessari proporcionar eines d’interpretació i modelització com diagrames, expressions simbòliques, gràfiques…, tècniques i estratègies de resolució de problemes com l’analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resoldre-ho de manera inversa, des del final fins al principi, tanteig, descomposició en problemes més senzills…, que els permetin prendre decisions, anticipar la resposta, assumir riscos i acceptar l’error com a part del procés.
Competència específica 2
Argumentar la idoneïtat de les solucions d’un problema, avaluant les respostes obtingudes a través del raonament i la lògica matemàtica, per verificar la seva validesa i generar noves preguntes i reptes.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 2.1 Construir i expressar amb coherència idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, processos i conclusions des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable…). 2.2 Generar preguntes a partir d’arguments matemàtics que permetin plantejar nous reptes relacionats amb el problema resolt. | 2.1 Construir i expressar amb coherència idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, processos i conclusions des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable…). 2.2 Generar preguntes a partir d’arguments matemàtics que permetin plantejar nous reptes relacionats amb el problema resolt |
L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica sobre la seva validesa, tant des d’un punt de vista estrictament matemàtic com des d’una perspectiva global, valorant aspectes relacionats amb la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat o la no-discriminació entre altres. El raonament científic i matemàtic són les eines principals per realitzar aquesta validació, però també ho són la lectura atenta, la realització de preguntes adequades, l’elecció d’estratègies per verificar la pertinència de les solucions obtingudes segons la situació plantejada, la consciència sobre els propis progressos i l’autoavaluació.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com l’acte i coavaluació, la utilització d’estratègies senzilles d’aprenentatge autoregulat, ús eficaç d’eines digitals com a calculadores o fulls de càlcul, la verbalització o explicació del procés i la selecció entre diferents mètodes de comprovació de solucions o d’estratègies per validar les solucions i el seu abast.
Competència específica 3
Formular conjectures senzilles o problemes, utilitzant el raonament i l’argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per integrar i generar nou coneixement matemàtic.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre a través del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques senzilles de manera autònoma i raonada en un context en què l’alumne/a tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context. | 3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre a través del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques senzilles de manera autònoma i raonada en un context en què l’alumne/a tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context. |
El raonament i el pensament analític incrementen la percepció de patrons, estructures i regularitats tant en situacions del món real com abstractes afavorint la formulació de conjectures sobre la seva naturalesa. La formulació i comprovació de les conjectures es pot realitzar per mitjà de materials manipulatius, calculadores, programari, representacions i símbols, treballant de manera individual o col·lectiva la utilització del raonament inductiu i deductiu per formular arguments matemàtics.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta formular conjectures, examinar la seva validesa i reformular-les per obtenir noves conjectures susceptibles de ser posades a prova promovent l’ús del raonament i la demostració com a aspectes fonamentals de les matemàtiques.
Competència específica 4
Utilitzar el pensament computacional, organitzant dades, descomponent en parts, reconeixement patrons, interpretant, modificant, generalitzant i creant algoritmes per modelitzar situacions i resoldre problemes de forma eficient.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 4.1 Descompondre un problema o situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres similars provant i duent a terme possibles solucions amb dispositius digitals. | 4.1 Descompondre un problema o situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres similars provant i duent a terme possibles solucions amb dispositius digitals. |
El pensament computacional entronca directament amb la resolució de reptes o problemes i el plantejament de procediments, utilitzant l’abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària suposa relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de l’alumnat.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic.
Competència específica 5
Connectar diferents elements matemàtics relacionant conceptes, procediments, arguments i models per desenvolupar una visió de les matemàtiques com un tot integrat.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 5.1 Identificar i usar les connexions entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic quan s’extreu informació d’una d’aquestes per aplicar-la a l’altra. 5.2 Reconèixer i relacionar connexions entre diferents conceptes i coneixements matemàtics a través de situacions de la vida quotidiana per treure’n conclusions i tenir una visió integrada de les matemàtiques. | 5.1 Identificar i usar les connexions entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic quan s’extreu informació d’una d’aquestes per aplicar-la a l’altra. 5.2 Reconèixer i relacionar connexions entre diferents conceptes i coneixements matemàtics a través de situacions de la vida quotidiana per treure’n conclusions i tenir una visió integrada de les matemàtiques. |
La connexió entre els diferents conceptes, procediments i idees matemàtiques aporta una comprensió més profunda i duradora dels coneixements adquirits, proporcionant una visió més àmplia sobre el propi coneixement. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar les seves connexions internes i reflexionar sobre aquestes, tant les existents entre els blocs de sabers, entre les matemàtiques d’un nivell com les de diferents etapes educatives.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre altres per formar un tot integrat.
Competència específica 6
Vincular i contextualitzar les matemàtiques amb altres àrees de coneixement, interrelacionant conceptes i procediments, per resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents en la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir…, en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries, en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.4 Desenvolupar l’esperit crític i el potencial creatiu de la matemàtica argumentant propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. | 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents en la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir…, en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries, en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.4 Desenvolupar l’esperit crític i el potencial creatiu de la matemàtica argumentant propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. |
Reconèixer i utilitzar la connexió de les matemàtiques amb altres matèries, amb la vida real o amb la pròpia experiència augmenta el bagatge matemàtic de l’alumnat. És important que l’alumnat tingui l’oportunitat d’experimentar matemàtiques en diferents contextos (personal, escolar, social, científic i humanístic), valorant, tant històricament com actualment, la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans objectius globals de desenvolupament.
La connexió entre les matemàtiques i altres matèries no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó que ha d’ampliar-se als procediments i les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos. Així, el desenvolupament d’aquesta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics amb altres matèries i amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.
Competència específica 7
Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal i la terminologia matemàtica apropiada, per donar significat i permanència a les idees matemàtiques.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 7.1 Comunicar informació de manera organitzada, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat, oralment i per escrit, per a descriure, explicar justificar raonaments, procediments i conclusions. 7.2 Representar conceptes, procediments i resultats matemàtics amb claredat, utilitzant diferents eines i formes d’expressió, com per exemple a través del dibuix, la fotografia, els vídeos, les obres visuals i musicals, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics. 7.3 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions. | 7.1 Comunicar informació de manera organitzada, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat, oralment i per escrit, per a descriure, explicar justificar raonaments, procediments i conclusions. 7.2 Representar conceptes, procediments i resultats matemàtics amb claredat, utilitzant diferents eines i formes d’expressió, com per exemple a través del dibuix, la fotografia, els vídeos, les obres visuals i musicals, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics. 7.3 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions. |
La comunicació i l’intercanvi d’idees és una part essencial de l’educació científica i matemàtica. A través de la comunicació les idees es converteixen en objectes de reflexió, perfeccionament, discussió i rectificació. Comunicar idees, conceptes i processos contribueix a col·laborar, cooperar, afermar i generar nous coneixements.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments verbal i gràficament, de manera veraç i precisa utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i a fer-les públiques.
L’ús del llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal comporta el desenvolupament de les destreses en la utilització dels diferents llenguatges i eines, en particular les digitals. La manera de representar idees, conceptes i procediments en matemàtiques és fonamental. La representació inclou dues facetes, la representació pròpiament dita d’un resultat o concepte i la representació dels processos que es realitzen durant la pràctica de les matemàtiques.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’adquisició d’un conjunt de representacions matemàtiques que amplien significativament la capacitat per a interpretar i resoldre problemes de la vida real.
Competència específica 8
Desenvolupar destreses personals, com l’autoregulació, que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 8.1 Gestionar les pròpies emocions i desenvolupar l’autoconfiança per encarar nous reptes matemàtics perseverant en la seva resolució en qualsevol situació d’aprenentatge proposada. 8.2 Tenir consciència que s’està aprenent i de com s’està aprenent en qualsevol situació d’aprenentatge proposada 8.3 Identificar els errors propis i expressar de manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de procediment, d’estratègia…), en la resolució de reptes o problemes, perseverant en la seva resolució. 8.4 Participar de la pròpia avaluació gestionant estratègies que ajudin a superar les dificultats, en la revisió de les produccions realitzades. 8.5 Apreciar el potencial creatiu de la matemàtica així com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les creacions i produccions realitzades. | 8.1 Gestionar les pròpies emocions i desenvolupar l’autoconfiança per encarar nous reptes matemàtics perseverant en la seva resolució en qualsevol situació d’aprenentatge proposada. 8.2 Tenir consciència que s’està aprenent i de com s’està aprenent en qualsevol situació d’aprenentatge proposada 8.3 Identificar els errors propis i expressar de manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de procediment, d’estratègia…), en la resolució de reptes o problemes, perseverant en la seva resolució. 8.4 Participar de la pròpia avaluació gestionant estratègies que ajudin a superar les dificultats, en la revisió de les produccions realitzades. 8.5 Apreciar el potencial creatiu de la matemàtica així com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les creacions i produccions realitzades. |
Resoldre problemes matemàtics o reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques ha de ser una tasca gratificant. Les destreses emocionals dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interès pel seu aprenentatge.
El desenvolupament d’aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions, reconèixer fonts d’estrès, ser perseverant, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant nous reptes matemàtics.
Competència específica 9
Desenvolupar destreses socials, com la cooperació, participant activament en equips de treball inclusius reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement de matemàtic de manera col·lectiva.
Criteris d’avaluació
| 1r, 2n i 3r | 4t |
|---|---|
| 9.1 Cooperar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere, en situacions en què es comparteixi i construeixi coneixement de manera conjunta. 9.2 Col·laborar activament amb els altres, arribant a acords i complint-los, per assolir els objectius del grup relatius a la construcció del coneixement matemàtic, valorant l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.3. Equilibrar les necessitats personals amb les del grup, des de l’empatia i el respecte, reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres per generar nou aprenentatge matemàtic, tant individual com col·lectiu. 9.4. Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. | 9.1 Cooperar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere, en situacions en què es comparteixi i construeixi coneixement de manera conjunta. 9.2 Col·laborar activament amb els altres, arribant a acords i complint-los, per assolir els objectius del grup relatius a la construcció del coneixement matemàtic, valorant l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.3. Equilibrar les necessitats personals amb les del grup, des de l’empatia i el respecte, reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres per generar nou aprenentatge matemàtic, tant individual com col·lectiu. 9.4. Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. |
El desenvolupament d’aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables. Així mateix, ha de fomentar-se la ruptura d’estereotips i idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple el gènere o l’aptitud per a les matemàtiques.
Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació confiança, per a crear relacions i entorns de treball saludables, permet afermar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat.
Els entorns virtuals són una bona eina per compartir i construir coneixement de manera conjunta, en aquest sentit cal promoure’n la seva utilització.
Sabers
Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.
Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.
Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.
De primer a tercer curs
Sentit numèric
- Comptatge
- Resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana en els quals s’hagin de fer recomptes sistemàtics, utilitzant diferents estratègies (diagrames d’arbre, tècniques de combinatòria, etc.).
- Quantitat
- Interpretació de nombres grans i petits, reconeixement i utilització de la notació exponencial i científica. Incloent la lectura d’aquestes quantitats en la calculadora o full de càlcul
- Expressió d’estimacions amb la precisió requerida.
- Ús dels nombres enters, fraccions, decimals i arrels per a expressar quantitats en diferents contextos, inclosos els de la vida quotidiana, amb la precisió requerida.
- Ús dels nombres indoaràbics, la introducció del zero i els nombres negatius en la història de les matemàtiques.
- Ús de les fraccions en l’antiguitat (Egipte, l’Índia i Grècia) i en l’actualitat.
- Reconeixement i aplicació de diferents formes de representació de nombres enters, fraccionaris i decimals, inclosa la recta numèrica.
- Selecció i utilització de la representació més adequada d’una mateixa quantitat (natural, sencer, decimal o fracció) per a cada situació o problema.
- Sentit de les operacions
- Aplicació d’estratègies de càlcul mental amb nombres naturals, fraccions i decimals.
- Reconeixement i aplicació de les operacions amb nombres enters, fraccionaris o decimals útils per resoldre situacions contextualitzades.
- Comprensió i utilització de les relacions inverses, entre: l’addició i la sostracció, la multiplicació i la divisió, la potència i les arrels, per simplificar i resoldre problemes.
- Interpretació dels efectes de les operacions aritmètiques amb nombres enters, fraccions i expressions decimals.
- Ús de les propietats de les operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació i divisió) per realitzar càlculs de manera eficient amb nombres naturals, enters, fraccionaris i decimals tant mentalment com de manera manual, amb calculadora o full de càlcul, adaptant les estratègies a cada situació.
- Relacions
- Utilització de factors primers, múltiples i divisors per a resoldre problemes, mitjançant estratègies i/o eines diverses, inclòs l’ús de la calculadora.
- Comparació i ordenació de fraccions, decimals i percentatges amb eficàcia trobant la seva situació exacta o aproximada en la recta numèrica.
- Raonament proporcional
- Identificació de situacions proporcionals i no proporcionals (incloent situacions de proporcionalitat inversa) en problemes de la vida quotidiana. Comprensió i representació de les relacions quantitatives.
- Percentatges: comprensió i utilització en la resolució de problemes, inclosos els majors que 100% o menors que 1%.
- Desenvolupament i anàlisi de mètodes per resoldre problemes en situacions de proporcionalitat directa en diferents contextos (augments i disminucions percentuals, rebaixes i pujades de preus, impostos, canvis de divises, càlculs geomètrics, escales, etc.).
- Educació financera
- Interpretació de la informació numèrica en contextos financers senzills.
- Mètodes per a la presa de decisions de consum responsable ateses les relacions qualitat-preu i al valor-preu en contextos quotidians.
Sentit de la mesura
- Magnitud
- Atributs mesurables dels objectes físics i matemàtics: recerca i relació entre aquests.
- Elecció de les unitats i operacions adequades en situacions que impliquin mesura.
- Comparació de les unitats pròpies del sistema mètric decimal amb unes altres presents en diferents contextos.
- Avaluació de la importància de l’establiment del metre com a mesura universal en el context històric en què es va produir i en el context actual.
- Mesurament
- Selecció i ús d’instruments (analògic o digital) i unitats adequades per mesurar de manera directa diferents magnituds de l’entorn.
- Deducció, interpretació i aplicació de les principals estratègies per obtenir longituds, àrees i volums en figures planes i tridimensionals.
- Relació entre les aplicacions dels teoremes de Tales i de Pitàgores en els diferents contextos històrics en què s’han utilitzat (Grècia, Índia, Xina).
- Ús de representacions planes d’objectes tridimensionals per visualitzar i resoldre problemes d’àrees, entre d’altres.
- Generació de representacions planes, manualment o digitalment, d’objectes geomètrics plans o tridimensionals, amb característiques donades, com les longituds dels costats, les mesures dels angles, les longituds de les arestes.
- Estimació i relacions
- Formulació de conjectures sobre mesures o relacions entre les mateixes basades en estimacions.
- Presa de decisió justificada del grau de precisió requerida en situacions de mesura.
- Valoració de les mesures del radi de la Terra i de les distàncies Terra-Lluna a la Grècia antiga.
Sentit espacial
- Formes geomètriques de dues i tres dimensions
- Descripció i classificació de formes geomètriques planes i tridimensionals en funció de les seves propietats o característiques.
- Reconeixement de les relacions geomètriques com la congruència, la semblança i la relació pitagòrica en figures planes i tridimensionals.
- Construcció de formes geomètriques amb diferents eines: materials manipulables, instruments de dibuix, programes de geometria dinàmica, realitat augmentada, etc.
- Construcció de figures geomètriques en diferents contextos històrics, en particular a la Grècia antiga (Euclides).
- Localització i sistemes de representació
- Localització i descripció de relacions espacials: coordenades geomètriques i altres sistemes de representació.
- Moviments i transformacions
- Anàlisis de transformacions elementals com a girs, translacions i simetries en situacions diverses utilitzant eines tecnològiques i/o manipulatives.
- Visualització i modelització geomètrica
- Ús de models geomètrics per representar i explicar relacions numèriques i algebraiques en situacions diverses.
- Reconeixement de connexions entre el sentit espacial amb els altres sentits (numèric, algebraic…) i amb altres disciplines (art, ciència, vida diària).
Sentit algebraic
- Patrons
- Patrons: identificació i comprensió, determinant la regla de formació de col·leccions numèriques o gràfiques.
- Fórmules i termes generals: obtenció mitjançant l’observació de pautes i regularitats senzilles i la seva generalització.
- Identificació de la successió de Fibonacci i la proporció àuria a la natura.
- Model matemàtic
- Modelització i resolució de problemes contextualitzats, també de la vida quotidiana, secundant-se en representacions matemàtiques i en el llenguatge algebraic.
- Obtenció de conclusions raonables sobre una situació de la vida quotidiana una vegada modelitzada.
- Variable
- Comprensió del concepte de variable en les seves diferents naturaleses.
- Igualtat i desigualtat
- Ús de l’àlgebra simbòlica per representar relacions lineals i quadràtiques en situacions contextualitzades, també de la vida quotidiana.
- Anàlisi dels diferents mètodes de resolució d’equacions al llarg de la història, en particular els mètodes geomètrics d’Al-Khwarizmi.
- Identificació i aplicació de l’equivalència d’expressions algebraiques en la resolució de problemes basats en relacions lineals i quadràtiques.
- Cerca de solucions en equacions o sistemes lineals i equacions quadràtiques, tant de manera manual com utilitzant la tecnologia.
- Relacions i funcions
- Aplicació i comparació de les diferents formes de representació d’una relació.
- Identificació i ús de funcions, lineals o no lineals i comparació de les seves propietats a partir de taules, gràfiques o expressions algebraiques.
- Identificació de relacions quantitatives en situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana i determinació dels tipus de funcions que les modelitzen (lineals i quadràtiques).
- Deducció de la informació rellevant d’una funció mitjançant l’ús de diferents representacions simbòliques.
- Pensament computacional
- Identificació i ús d’estratègies quan s’interpreten, modifiquen o creen algorismes de programació per blocs i/o programació textuals que incorporen: diferenciació entre processos seqüencials i paral·lels; comprensió de les instruccions de bucle, condicionals i instruccions niades; comprensió de la gestió de dades amb variables; ús d’operadors lògics i d’esdeveniments.
- Formulació de qüestions susceptibles de ser analitzades utilitzant programes i altres eines.
Sentit estocàstic
- Distribució
- Anàlisi i interpretació de taules i gràfics estadístics de variables qualitatives, quantitatives discretes i quantitatives contínues.
- Recollida i organització de dades de situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana, que involucren una sola variable.
- Generació de representacions gràfiques adequades mitjançant diferents tecnologies (calculadora, full de càlcul, apps…) per esbrinar com es distribueixen les dades, interpretar-les i obtenir conclusions raonades.
- Mesures de centralització i dispersió: interpretació i càlcul.
- Comparació de dos conjunts de dades ateses les mesures de centralització i dispersió.
- Reconeixement que les mesures de dispersió descriuen la variabilitat de les dades.
- Càlcul, amb suport tecnològic, i interpretació de les mesures de centralització i dispersió en situacions reals.
- Inferència
- Formulació de preguntes adequades per conèixer les característiques d’interès d’una població.
- Presentació de dades rellevants per donar resposta a qüestions plantejades en recerques estadístiques.
- Obtenció de conclusions raonables a partir dels resultats obtinguts amb la finalitat d’emetre judicis i prendre decisions adequades.
- Ús de dades estadístiques al llarg de la història en la construcció de censos de població.
- Usos de dades estadístiques en la medicina actual (covid 19) i en la història, el cas de Florence Nightingale.
- Predictibilitat i incertesa
- Identificació de fenòmens deterministes i aleatoris.
- Interpretació de la probabilitat com a mesura associada a la incertesa d’experiments aleatoris.
- Planificació i realització d’experiències senzilles per analitzar el comportament de fenòmens aleatoris.
- Assignació de la probabilitat a partir de l’experimentació i el concepte de freqüència relativa.
- Anàlisi de l’origen de la teoria de la probabilitat (Fermat i Pascal) en el context dels jocs d’atzar.
- Assignació de probabilitats mitjançant la regla de Laplace.
Sentit socioemocional
- Creences, actituds i emocions
- Desenvolupament de la curiositat, la iniciativa, la perseverança i la resiliència cap a l’aprenentatge de les matemàtiques.
- Gestió de les emocions que intervenen en l’aprenentatge com l’autoconsciència i l’autoregulació.
- Desenvolupament de la flexibilitat cognitiva per acceptar un canvi d’estratègia quan sigui necessari i transformar l’error en una oportunitat d’aprenentatge i al seu torn, interpretar cada problema resolt com una oportunitat per generar noves preguntes.
- Treball en equip i presa de decisions
- Assumpció de responsabilitats i participació activa per optimitzar el treball en equip.
- Selecció de tècniques cooperatives per compartir i construir coneixement de manera col·lectiva.
- Ús d’estratègies de gestió i presa de decisions adequades pera resoldre situacions pròpies del treball en equip.
Quart curs
Atès que aquesta matèria s’imparteix a l’educació secundària obligatòria s’ha optat per no diferenciar entre Matemàtiques A (de caràcter més general) i Matemàtiques B (de caràcter més acadèmic). Els sabers més acadèmics que no es consideren bàsics per a tothom s’han marcat amb (*).
Sentit numèric
- Comptatge
- Resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana en els quals s’hagin de fer recomptes sistemàtics, utilitzant diferents estratègies (diagrames d’arbre, tècniques de combinatòria, etc.).
- Quantitat
- Expressió d’estimacions en diversos contextos analitzant l’error comès.
- Ús dels nombres reals per expressar quantitats en diferents contextos, inclosos els de la vida quotidiana, amb la precisió requerida
- Reconeixement i aplicació de diferents formes de representació de nombres enters, racionals i reals, inclosa la recta numèrica, adequada a cada situació o problema.
- Identificació del conjunt numèric que serveix per respondre a diferents necessitats: comptar, mesurar, comparar, etc.
- Sentit de les operacions
- Elecció de les operacions adequades amb nombres reals per resoldre situacions contextualitzades.
- Ús de les propietats de les operacions aritmètiques per realitzar càlculs amb nombres reals de manera eficient amb calculadora i, a vegades, manualment, adaptant les estratègies a cada situació.
- Reconeixement d’alguns nombres irracionals en situacions de la vida quotidiana.
- Evolució històrica de les diferents aproximacions al nombre pi.
- Identificació i anàlisi de patrons i regularitats numèriques en les quals intervinguin nombres reals.
- Relacions
- Comparació i ordenació de nombres reals amb eficàcia trobant la seva situació exacta o aproximada en la recta numèrica.
- Ús del triangle aritmètic al llarg de la història per a resoldre problemes.
- Educació financera
- Desenvolupament, anàlisi i explicació de mètodes per a la resolució de problemes relacionats amb augments i disminucions percentuals, d’interessos i taxes en contextos financers.
Sentit de la mesura
- Mesurament
- Deducció de les mesures dels elements d’un triangle en situacions que es poden modelitzar amb triangles rectangles.
- (*) Utilització de les raons trigonomètriques i les seves relacions en la resolució de problemes que es poden modelitzar amb triangles rectangles.
- Origen i ús de la trigonometria al llarg de la història i en particular per mesurar la distància Terra-Sol i Terra-Lluna.
Sentit espacial
- Formes geomètriques de dues i tres dimensions
- Elaboració de conjectures i reconeixement de propietats geomètriques de figures planes i tridimensionals a través de la recerca amb programes de geometria dinàmica.
- Ús de propietats geomètriques de figures planes i tridimensionals que modelitzen situacions de la vida quotidiana.
- Localització i sistemes de representació.
- Ús de nocions bàsiques de geometria analítica per a la representació de figures geomètriques de dues dimensions i l’anàlisi de les seves propietats.
- Origen i evolució històrica de l’ús de les coordenades cartesianes.
- (*) Reconeixement de diferents expressions algebraiques d’una recta i selecció de l’expressió més adequada en funció de la situació a resoldre.
- Moviments i transformacions
- Anàlisi de transformacions elementals incloent homotècies en situacions diverses utilitzant eines tecnològiques i/o manipulatives (*) o mitjançant l’ús de la geometria analítica.
- Visualització i modelització geomètrica
- Generació de models geomètrics per representar i explicar relacions numèriques i algebraiques en situacions diverses, incloent-hi les quotidianes.
Sentit algebraic
- Patrons
- Comprensió i anàlisi de patrons, determinant la regla de formació de diverses col·leccions numèriques o gràfiques.
- Model matemàtic
- Modelització i resolució de problemes contextualitzats, també de la vida quotidiana, secundant-se en representacions matemàtiques i en el llenguatge algebraic, fent ús de diferents tipus de funcions.
- Obtenció i anàlisi de conclusions raonables d’una situació de la vida quotidiana una vegada modelitzada.
- Variable
- Utilització dels diferents usos de variables associant expressions simbòliques al context del problema.
- Evolució històrica del concepte de variable i de l’ús de l’àlgebra simbòlica com a llenguatge de la ciència.
- Igualtat i desigualtat
- Ús de l’àlgebra simbòlica per representar relacions funcionals en contextos diversos, també de la vida quotidiana.
- Utilització i generació de formes equivalents d’expressions algebraiques en la resolució d’inequacions lineals.
- Relacions i funcions
- Identificació i ús de la forma de representació més adequada de funcions elementals en la resolució de situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana
- Identificació de relacions quantitatives en situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana i determinació dels tipus de funcions que les modelitzen (proporcionalitat inversa i exponencial)
- Interpretació de diferents característiques del canvi mitjançant la representació gràfica de les relacions funcionals estudiades.
- Pensament computacional
- Identificació i anàlisi d’estratègies (seqüències de passos ordenats, esquemes, simulacions, patrons repetitius, bucles, instruccions niades i condicionals, representacions computacionals, programació per blocs, robòtica educativa…) per a la interpretació, modificació i creació d’algorismes.
- Identificació i anàlisi d’estratègies quan s’interpreten, modifiquen o creen algorismes de programació per blocs i/o programació textuals que incorporen: diferenciació entre processos seqüencials i paral·lels; comprensió de les instruccions de bucle, condicionals i instruccions niades; comprensió de la gestió de dades amb variables; ús d’operadors lògics i d’esdeveniments.
- Formulació i anàlisi de problemes de la vida quotidiana utilitzant programes i eines adequades.
Sentit estocàstic
- Distribució
- Anàlisi i interpretació de taules i gràfics estadístics de dues variables qualitatives, quantitatives discretes i quantitatives contínues.
- Recollida i organització de dades de situacions contextualitzades, incloent de la vida quotidiana que involucrin dues variables.
- Generació de representacions gràfiques mitjançant l’ús de mitjans tecnològics adequats per a interpretar la informació estadística i obtenir conclusions raonades.
- Comparació de distribucions de dades atenent mesures de posició i dispersió.
- Inferència
- Disseny d’estudis estadístics reflexionant sobre les diferents etapes del procés estadístic.
- Presentació i interpretació de dades rellevants en recerques estadístiques mitjançant la utilització de mètodes estadístics i eines digitals adequades.
- Interpretació de la relació entre dues variables, valorant gràficament amb eines tecnològiques la pertinència d’una regressió lineal.
- Evolució històrica de l’aplicació de l’estadística a les ciències socials.
- Predictibilitat i incertesa
- Planificació i realització d’experiments simples i compostos per a estudiar el comportament de fenòmens aleatoris.
- Aplicació del càlcul de probabilitats per a prendre decisions fonamentades en diferents contextos, aplicant la regla de Laplace i tècniques de recompte en experiments simples i compostos.
Sentit socioemocional
- Creences, actituds i emocions
- Desenvolupament de la curiositat, la iniciativa, la perseverança i la resiliència cap a l’aprenentatge de les matemàtiques.
- Gestió de les emocions que intervenen en l’aprenentatge com l’autoconsciència i l’autoregulació.
- Desenvolupament de la flexibilitat cognitiva per acceptar un canvi d’estratègia quan sigui necessari i transformar l’error en una oportunitat d’aprenentatge i al seu torn, interpretar cada problema resolt com una oportunitat per generar noves preguntes.
- Treball en equip i presa de decisions
- Assumpció de responsabilitats i participació activa per optimitzar el treball en equip.
- Selecció de tècniques cooperatives per compartir i construir coneixement de manera col·lectiva.
- Ús d’estratègies de gestió i presa de decisions adequades pera resoldre situacions pròpies del treball en equip
Aquesta matèria optativa pretén que l’alumnat desenvolupi competències per plantejar solucions innovadores i creatives en la resolució de problemes mitjançant el disseny, programació i prototipatge de sistemes automatitzats i robots
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entreaquests.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea o la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
L’ús d’estratègies de pensament computacional i pensament de disseny es considera de gran utilitat per a l’assoliment de capacitats que ajudin a desenvolupar solucions i prototips que donin resposta a necessitats concretes, incorporant estratègies d’anàlisi, ideació, creació i avaluació de solucions.
La metodologia de treball més adient per la matèria és la integració de tots aquests conceptes en un projecte, possibilitant el treball en equip i utilitzant tècniques d’organització i gestió de projectes col·laboratius. Tanmateix, l’orientació de la matèria ha de possibilitar el desenvolupament de les destreses necessàries en l’ús de diferents eines digitals de programació, disseny i construcció.
Aquesta matèria contribueix a l’assoliment d’aprenentatges adaptables per a la vida i a fomentar vocacions dins de l’àmbit cientificotecnològic i matemàtic, donant l’oportunitat a l’alumnat d’identificar problemes del món real i trobar solucions realistes, fomentant la creativitat, la curiositat, l’anàlisi personalitzada, l’intercanvi d’idees i el treball cooperatiu.
La implicació activa dels estudiants en la creació de solucions dissenyades de qualitat per a les necessitats i oportunitats identificades en diversos contextos tecnològics fomenta el seu desenvolupament personal. Els estudiants gestionen projectes de manera autònoma i col·laborativa des de la concepció fins a la realització. Apliquen processos de disseny per investigar, generar i perfeccionar idees, planificar, produir i avaluar solucions dissenyades i milloren la seva capacitat per desenvolupar productes i entorns innovadors.
Els sabers de la matèria estan organitzats en tres blocs.
El primer bloc, estratègies de pensament de disseny i gestió de projectes col·laboratius, recull el desenvolupament de projectes aplicant processos de disseny per investigar, generar i perfeccionar idees, planificar, produir i avaluar solucions dissenyades i desenvolupen la seva capacitat per desenvolupar productes i entorns innovadors.
El segon bloc, pensament computacional, llenguatges i estructures de programació té per objecte la comprensió dels fonaments d’algorísmica per al disseny i desenvolupament de programes, i l’aplicació de tècniques específiques com l’elaboració de diagrames de flux o la descomposició de problemes complexos en senzills.
El tercer bloc, disseny i construcció de robots permet la producció dels elements i estructures necessaris per al funcionament dels prototips, així com la interacció amb l’entorn a través de la recollida de dades amb sensors i l’acció mitjançant actuadors.
En la matèria Robòtica i Programació es treballen un total de 4 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Competència específica 1
Dissenyar prototips creatius i funcionals per respondre a problemes i reptes concrets a partir de projectes col·laboratius, utilitzant tècniques de pensament de disseny.
Criteris d’avaluació
1.1 Identificar i analitzar problemes o reptes concrets, descomponent-los en parts més senzilles que permetin la seva solució.
1.2 Definir i avaluar de forma col·laborativa les possibles solucions als problemes i reptes analitzats, valorant-ne la viabilitat i la seva sostenibilitat.
1.3 Argumentar i compartir idees en grup per donar solució a un problema comú, amb actitud respectuosa.
1.4 Plantejar dissenys, tenint en compte les funcionalitats a desenvolupar, amb actitud emprenedora i creativa, integrant els elements mecànics i electrònics adients.
1.5 Utilitzar diferents eines i suports per al disseny del prototip i per a la seva valoració prèvia.
Aquesta competència específica aborda totes les fases de qualsevol projecte tècnic: definir el problema o necessitat a resoldre, investigar a partir de múltiples fonts, idear diferents solucions, dissenyar-les i avaluar-les. L’objectiu és aplicar totes les fases del procés en un projecte real, i realitzar-ho de forma iterativa fins a aconseguir el disseny més adequat.
Competència específica 2
Aplicar estratègies de pensament computacional de manera organitzada i òptima per crear, reelaborar o millorar algoritmes que ajudin a resoldre problemes reals.
Criteris d’avaluació
2.1 Analitzar processos fent servir estratègies de pensament lògic.
2.2 Descriure i representar seqüències lògiques que ajudin a comprendre processos o algoritmes fent servir diagrames de flux.
2.3 Desenvolupar programes que impliquin la seqüenciació de passos, la iteració, i el testatge, la validació i la depuració de seqüències.
2.4 Comparar els programes propis amb altres algoritmes que donin solució a un mateix problema, incorporant els canvis necessaris o combinant diferents programes per elaborar noves solucions.
Aquesta competència engloba el coneixement de tècniques i estratègies específiques del pensament computacional, entès com un procés generador de solucions obertes. Comprèn la descomposició de problemes complexos en simples, i representació de processos en seqüències lògiques, així com elements de la lògica i el pensament humà com la generalització.
Aquestes estratègies han de permetre la generació d’un conjunt finit d’instruccions o passos que han de servir per a la generació d’algoritmes que donin solució a problemes reals. Tanmateix, la comparació entre programes propis amb altres algoritmes, i la combinació de diferents programes per elaborar noves solucions ha de formar part d’aquest procés de generació de solucions.
Competència específica 3
Configurar i programar plaques de prototipatge programables i sensors i actuadors que permetin donar resposta als reptes o problemes, fent servir estructures lògiques a partir de llenguatges de programació.
Criteris d’avaluació
3.1 Desenvolupar programes, o reelaborar-ne a partir de programes existents, fent servir el programari i els llenguatges de programació de manera apropiada.
3.2 Utilitzar les estructures lògiques de forma apropiada, tenint en compte criteris d’optimització de programes.
3.3 Identificar, corregir i depurar errors de programació en programes informàtics, fent ús de depuradors.
3.4 Configurar i programar sensors i actuadors, ajustant-los a les necessitats del prototip i fent ús correcte de les seves funcionalitats.
La competència fa referència al desenvolupament de programes en diferents llenguatges de programació, fent ús d’estructures lògiques, funcions, variables i tots els elements necessaris per a l’elaboració d’algoritmes organitzats i optimitzats.
La competència abasta el coneixement de les funcionalitats dels diferents sensors i actuadors que possibiliten la interacció amb el món físic, a través de l’adquisició de dades i l’automatització de moviments.
Competència específica 4
Construir estructures i mecanismes per respondre als requeriments mecànics necessaris, a partir de components específics o dissenyats i produïts mitjançant la utilització d’eines de disseny digital.
Criteris d’avaluació
4.1 Dissenyar, fent servir les eines digitals i programari adient, els elements necessaris per a la construcció física dels prototips ideats, l’assemblatge de sensors, actuadors i els sistemes mecànics.
4.2 Produir o fabricar els elements necessaris per a la implementació d’estructures i mecanismes, utilitzant de manera segura les eines, dispositius, tècniques i materials adequats.
4.3 Realitzar el muntatge físic d’estructures i mecanismes, i avaluar el disseny i la construcció.
Aquesta competència fa referència, d’una banda, al disseny digital o manual d’elements i estructures, i d’una altra als processos de construcció manual i la fabricació mecànica o impressió digital. Comporta l’aplicació dels coneixements relatius a operadors i sistemes tecnològics (estructurals, mecànics, elèctrics i electrònics) necessaris per a construir o fabricar prototips en funció d’un disseny i planificació previs.
Així mateix, l’aplicació de les normes de seguretat en el treball amb materials, eines i màquines, són fonamentals per a la salut de l’alumnat, evitant els riscos inherents a moltes de les tècniques que s’han d’emprar.
Sabers
Els sabers es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.
Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.
Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.
A. Estratègies de pensament de disseny i gestió de projectes col·laboratius
- Disseny de solucions a problemes plantejats d’acord amb el pensament de disseny.
- Aplicació d’estratègies bàsiques de gestió de projectes: definició d’objectius, planificació, execució del projecte i avaluació.
B. Pensament computacional, llenguatges i estructures de programació
- Aplicació de tècniques de pensament computacional en la resolució de problemes i el disseny de solucions.
- Anàlisi i descomposició de problemes complexos en reptes senzills. Estratègies de resolució eficient.
- Representació de solucions fent servir diagrames de flux, tenint en compte la normativa específica.
- Ús de llenguatges de programació amb aplicació de diferents estructures lògiques: seqüències, condicionals i repeticions.
- Desenvolupament de funcions específiques.
C. Disseny i construcció de robots
- Anàlisi d’elements mecànics i identificació del seu funcionament.
- Configuració i programació dels diferents elements de control: sensors, actuadors i dispositius de comandament.
- Disseny i construcció d’elements i/o estructures senzilles, tant de forma real com mitjançant simuladors gràfics, programes de disseny 3D i 2D.
- Muntatge físic d’estructures i mecanismes, fent ús adient de les eines i aplicant les mesures de seguretat.
- Aplicació de tècniques de creació manual i fabricació digital.
- Valoració crítica dels avenços tecnològics, la seva influència en el medi ambient, la salut i el benestar individual i col·lectiu i en la societat en general.
La matèria de Tecnologia contribueix a donar resposta a les necessitats de la ciutadania davant els desafiaments i reptes tecnològics que planteja la societat actual, especialment la digitalització creixent. Així, aquesta matèria serveix de base, no sols per comprendre l’evolució social, sinó també per poder actuar amb criteris tècnics, científics i ètics en l’exercici d’una ciutadania responsable i activa, utilitzant la generació del coneixement com a motor de desenvolupament i fomentant la participació de l’alumnat en igualtat amb una visió integral de la tecnologia, ressaltant el seu aspecte social.
Els reptes del segle XXI són considerats amb detall i es desenvolupen amb profunditat en aquesta matèria. Així s’aborden aspectes econòmics, socials i ambientals relacionats amb la influència del desenvolupament tecnològic, i de l’automatització i la robotització, tant pel que fa a l’organització del treball, com en altres àmbits de la societat, amb un enfocament que fomenti el tracte igualitari i el rebuig cap a actituds de discriminació basades en el gènere o en altres factors. Així mateix, la sostenibilitat està molt lligada als processos de fabricació, a la correcta selecció de materials i tècniques de manipulació i als sistemes de control que permeten optimitzar els recursos. En aquest sentit, la tecnologia proporciona mitjans essencials per abordar els objectius de desenvolupament sostenible com l’accés universal a l’energia i la comunicació, així com a l’educació, a l’alimentació i la salut entre altres.
El caràcter interdisciplinari de la matèria contribueix a l’assoliment en el seu conjunt dels objectius d’etapa i a la consecució del Perfil competencial de sortida. Es desenvolupen aspectes tècnics relacionats amb la competència matemàtica i competències en ciència, tecnologia i enginyeria, competència digital, així com amb altres sabers transversals associats a la competència lingüística, a la competència plurilingüe, a la competència personal, social i aprendre a aprendre, a la competència emprenedora, a la competència ciutadana i a la competència en consciència i expressions culturals.
Les competències específiques estan íntimament relacionades amb els eixos vertebradors sobre els quals es fonamenta la matèria. Alguns dels elements essencials que conformen aquesta matèria són la naturalesa transversal pròpia de la tecnologia, l’impuls de la col·laboració i el treball en equip, el pensament computacional i les seves implicacions en l’automatització i en la connexió de dispositius a Internet, així com el foment d’actituds com la creativitat, la perseverança, la responsabilitat en el desenvolupament tecnològic sostenible o l’emprenedoria incorporant les tecnologies digitals. També cal destacar el caràcter eminentment funcional de la resolució de problemes interdisciplinaris i del plantejament de projectes, que es constitueix com a eix vertebrador principal de la matèria i reflecteix el seu enfocament competencial.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entreaquests.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea o la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
A l’etapa d’educació primària l’alumnat ja s’inicia en el desenvolupament de projectes de disseny i de pensament computacional. En l’etapa d’educació secundària obligatòria aquesta matèria permet, d’una banda, donar continuïtat a la matèria de Tecnologia i Digitalització de cursos anteriors i, d’una altra, aprofundir en l’assoliment de competències, així com preparar i fomentar en l’alumnat una actitud emprenedora de cara a estudis posteriors o a l’acompliment d’activitats professionals.
La matèria s’organitza en quatre blocs de sabers interrelacionats: procés de resolució de problemes i de projectes; operadors tecnològics; pensament computacional, automatització i robòtica, i tecnologia sostenible.
La posada en pràctica del bloc procés de resolució de problemes i projectes, mitjançant estratègies i metodologies per a un aprenentatge basat en el desenvolupament de projectes, incorpora tècniques actuals adaptades del món empresarial i industrial, d’acord amb les tendències educatives d’altres països. Si bé es dona una gran importància a les fases de recerca, ideació, disseny i fabricació, també s’inclou un adequat tractament de la fase de presentació i comunicació de resultats, com un aspecte clau per a la difusió dels treballs realitzats.
El bloc operadors tecnològics, aplicat a projectes, ofereix una visió sobre els elements mecànics i electrònics que permeten resoldre problemes mitjançant tècniques de control digital en situacions reals.
El bloc pensament computacional, automatització i robòtica estableix les bases, no solament per entendre, sinó també per saber dissenyar i implementar sistemes de control programat, així com programar ordinadors o dispositius mòbils. La incorporació de mòduls d’intel·ligència artificial i tècniques d’enginyeria de dades ofereixen aquí un valor afegit. En aquesta mateixa línia, la integració de telecomunicacions en els sistemes de control obre la porta a la internet de les coses i permet el seu ús en aplicacions pràctiques i pot donar resposta a les necessitats personals o col·lectives.
El bloc tecnologia sostenible aborda el coneixement i l’aplicació de criteris de sostenibilitat en l’ús de materials, el disseny de processos i, en qüestions energètiques, reconeixent la importància de la diversitat personal, social i cultural i incidint sobre temes com les comunitats obertes d’aprenentatge i serveis a la comunitat amb un compromís actiu tant en l’àmbit local com en el global.
Tot això es planteja en l’últim curs de l’etapa d’ensenyament obligatori des d’una perspectiva competencial i eminentment pràctica, basada en la idea d’aprendre fent. Aquesta idea consisteix a propiciar un entorn perquè l’alumnat tingui l’oportunitat de dur a terme unes certes tasques mentre explora, descobreix, experimenta, aplica i reflexiona sobre el que fa. La proposta de situacions d’aprenentatge desenvolupades en un laboratori de fabricació, entès com un espai per materialitzar els projectes interdisciplinaris amb un enfocament competencial i pràctic, que permeti incorporar tècniques de treball, prototipat ràpid i fabricació fora de línia amb sistemes d’impressió 3D i altres eines de fabricació digital, afavoreix la implicació de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge que serà per tant, més significatiu i durador.
En aquest sentit, resulta convenient tenir present que el desenvolupament de projectes tecnològics suposa una opció molt adequada com a element vertebrador dels sabers de la matèria de Tecnologia.
En la matèria Tecnologia es treballen un total de 6 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Competència específica 1
Identificar i proposar problemes tecnològics amb iniciativa i creativitat, tot estudiant les necessitats de l’entorn proper, aplicant estratègies i processos col·laboratius i iteratius relatius a projectes, per idear i planificar solucions de manera eficient i innovadora.
Criteris d’avaluació
1.1 Idear i planificar solucions tecnològiques emprenedores que generin un valor a la comunitat, a partir de l’observació i l’anàlisi de l’entorn més proper, tot estudiant les necessitats, els requisits i les possibilitats de millora.
1.2 Aplicar, amb iniciativa, estratègies col·laboratives de gestió de projectes amb perspectiva interdisciplinària, seguint un procés iteratiu de validació, des de la fase d’ideació fins a la resolució de problemes.
1.3 Desenvolupar la gestió del projecte de manera creativa, aplicant estratègies i tècniques col·laboratives, així com mètodes de recerca per a la ideació de solucions eficients, innovadores i respectuoses amb el medi ambient.
Aquesta competència parteix de la cerca i anàlisi de les necessitats de l’entorn proper (centre, barri, localitat, regió…) per detectar i abordar els problemes que es puguin resoldre mitjançant la tecnologia que, posteriorment i després de la seva anàlisi, seran la base del procés de resolució de problemes, aportant solucions a les necessitats detectades. S’inclouen en aquesta competència els aspectes relatius a la ideació, el disseny i la cerca de solucions a través de metodologies pròximes a la recerca científica, a les tècniques d’indagació, planificació i gestió de tasques seguint les fases d’un projecte tecnològic i s’incorporen estratègies per iniciar a l’alumnat en la gestió de projectes cooperatius i iteratius de millora contínua de la solució.
En aquesta competència s’aborden, també, diverses tècniques per entrenar i potenciar la creativitat amb l’objectiu de fer-la més eficient. Es fomenta igualment l’esperit emprenedor des d’un enfocament que inclou el lideratge i la coordinació d’equips de treball, amb una visió global i un tractament coeducatiu, garantint el desenvolupament de la iniciativa i la proactivitat de tot l’alumnat.
Competència específica 2
Aplicar diferents tècniques i coneixements interdisciplinaris utilitzant procediments i recursos tecnològics tot preveient el cicle de vida dels productes per construir solucions tecnològiques sostenibles que donin resposta a necessitats plantejades.
Criteris d’avaluació
2.1 Analitzar el disseny d’un producte que doni resposta a una necessitat plantejada, avaluant-ne la demanda, l’evolució i la previsió de fi del cicle de vida amb criteri ètic, sostenible i responsable.
2.2 Fabricar productes i solucions tecnològiques, fent ús del disseny assistit, utilitzant les diferents tècniques d’elaboració manual, mecànica i digital, emprant de manera adequada els diferents materials i recursos mecànics, elèctrics, electrònics i digitals.
2.3 Argumentar les solucions tecnològiques aportades a les necessitats plantejades, valorant-ne laviabilitat econòmica, l’ús funcional, sostenible i eficient.
Aquesta competència fa referència tant al procés de fabricació de productes o desenvolupament de sistemes que aporten solucions tant a problemes plantejats com a les actuacions implicades en aquest procés. S’aborden les tècniques i procediments necessaris per a la construcció i creació de productes o sistemes tecnològics, incloent tant la fabricació manual com la fabricació mitjançant tecnologies assistides per ordinador. D’aquesta manera, es pretén desenvolupar les destreses necessàries per al disseny i la creació de productes, fomentant l’aplicació de tècniques de fabricació digitals i l’aprofitament dels recursos tecnològics. Les diferents actuacions que es desencadenen en el procés creatiu impliquen la intervenció de coneixements propis d’aquesta matèria (operadors mecànics, elèctrics i electrònics), que s’integren amb uns altres, contribuint així a un aprenentatge competencial en el qual intervenen diferents àmbits.
A més, es fa referència a l’estudi de les fases del cicle de vida del producte, analitzant les característiques i condicions del procés que poguessin millorar el resultat final, fent-lo més sostenible i eficient. S’inclouen, per exemple, aspectes relatius al consum energètic del procés de fabricació, a l’obsolescència, als cicles d’ús o a les repercussions mediambientals tant de la fabricació del producte com del seu ús o retirada del cicle, fomentant actituds i hàbits ecosocialment responsables en l’ús i en la creació de productes.
Competència específica 3
Comunicar, argumentar i difondre idees i solucions tecnològiques en diferents espais virtuals, emprant diversos recursos tot aplicant els elements i les tècniques necessàries per intercanviar la informació i fomentar el treball en equip.
Criteris d’avaluació
3.1 Intercanviar informació i fomentar el treball en equip de manera assertiva, emprant les eines digitals, el vocabulari tècnic, símbols i esquemes de sistemes tecnològics apropiats.
3.2 Presentar i difondre les propostes o solucions tecnològiques de manera concreta, emprant l’entonació, l’expressió, l’adaptació del discurs i del temps, usant un llenguatge inclusiu i lliure d’estereotips sexistes.
Aquesta competència abasta aspectes necessaris per comunicar, expressar i difondre idees, propostes i opinions de manera clara i fluida en diversos contextos, mitjans i canals. Es fa referència al bon ús del llenguatge i a la incorporació de la terminologia tècnica requerida en el procés de disseny i creació de solucions tecnològiques. En aquest sentit s’aborden aspectes necessaris per a una comunicació efectiva (per exemple, assertivitat, gestió adequada del temps d’exposició, bona expressió, entonació, adaptació al context, ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista…) així com altres aspectes relatius a l’ús d’eines digitals per a difondre i compartir recursos, documents i informació en diferents formats.
La necessitat d’intercanviar informació amb altres persones implica una actitud responsable i de respecte cap a l’equip de treball, així com cap als protocols establerts en el treball col·laboratiu, aplicables tant en el context personal com a les interaccions en la xarxa a través d’eines digitals, plataformes virtuals o xarxes socials de comunicació.
Competència específica 4
Desenvolupar solucions sostenibles a problemes plantejats que incorporin l’automatització i les tecnologies emergents, per dissenyar i construir sistemes de control programables i robòtics.
Criteris d’avaluació
4.1 Dissenyar, construir, controlar i/o simular sistemes automàtics programables i robots que siguin capaços de fer tasques de forma autònoma, aplicant coneixements de mecànica, electrònica, pneumàtica i components dels sistemes de control, així com altres coneixements interdisciplinaris.
4.2 Integrar a les màquines i sistemes tecnològics aplicacions digitals emergents de control i simulació com Internet de les coses, tractament massiu de dades (big data) i intel·ligència artificial amb sentit crític, ètic i sostenible.
Aquesta competència fa referència a l’aplicació dels coneixements cientificotecnològics i dels principis del pensament computacional en el procés de disseny, simulació o construcció de sistemes capaços de realitzar funcions de manera autònoma. D’una banda, implica actuacions dirigides a la modelització i dimensionament de sistemes automàtics o robòtics que permetin la incorporació de l’automatització de tasques: selecció dels materials adequats, la implementació del sistema tecnològic que fonamenta el funcionament de la màquina i el disseny i dimensionat dels seus elements electromecànics. D’altra banda, s’inclouen aspectes relatius a la implementació dels algorismes adequats per al control automàtic de màquines o el desenvolupament d’aplicacions informàtiques que resolguin un problema concret en diversos dispositius: ordinadors, dispositius mòbils i plaques amb microcontroladors.
La comunicació i la interacció amb objectes són aspectes estretament lligats al control de processos o sistemes tecnològics. En aquest sentit, s’ha de considerar la iniciació en les tecnologies emergents com són la Internet de les coses, el tractament massiu de dades (Big Data), la intel·ligència artificial (IA) i la incorporació d’aquestes i altres metodologies enfocades a l’automatització de processos en sistemes tecnològics de diferents tipus amb un sentit crític i ètic.
Competència específica 5
Emprar les eines digitals de disseny i fabricació, adaptant-les i configurant-les a les necessitats tot aplicant els coneixements interdisciplinaris, per a una producció més eficient i sostenible.
Criteris d’avaluació
5.1 Resoldre tasques proposades de manera eficient mitjançant l’ús i la configuració de diferents aplicacions i eines digitals, tot aplicant coneixements interdisciplinaris amb autonomia.
5.2 Utilitzar en el disseny de solucions, eines de representació en tres dimensions i d’experimentació virtual mitjançant simuladors, per a la construcció del coneixement tecnològic.
5.3 Emprar diferents gestors de presentació, eines de difusió o publicació de la informació per a la realització de tasques col·laboratives.
5.4 Configurar programes o aplicacions informàtiques per al control de diferents automatismes.
La integració de la tecnologia digital en moltes situacions és una realitat i, en aquest sentit, es fa imprescindible en el procés d’aprenentatge permanent. La competència aborda la incorporació de les eines i dels dispositius digitals en les diferents fases del procés, per exemple: l’ús d’eines de disseny 3D o experimentació mitjançant simuladors en el disseny de solucions, l’aplicació de tecnologies CAM/CAE en la fabricació de productes, l’ús de gestors de presentació o eines de difusió en la comunicació o publicació d’informació, el desenvolupament de programes o aplicacions informàtiques en el control de sistemes, el bon aprofitament d’eines de col·laboració en el treball grupal, etc. En cada fase del procés, l’aplicació de la tecnologia digital es fa necessària per millorar-ne els resultats.
Addicionalment, aquesta competència se centra en l’ús responsable i eficient de la tecnologia digital aplicada al procés d’aprenentatge. Tot això implica el coneixement i comprensió del funcionament dels dispositius i aplicacions emprats, permetent adaptar-los a les necessitats personals. Es tracta d’aprofitar, d’una banda, la diversitat de possibilitats que ofereix la tecnologia digital i, d’una altra, les aportacions dels coneixements interdisciplinaris per millorar les solucions aportades.
Competència específica 6
Analitzar processos tecnològics, valorant l’impacte en la societat i l’entorn, tot aplicant criteris de sostenibilitat, per fer un ús ètic i ecosocialment responsable de la tecnologia.
Criteris d’avaluació
6.1 Fer un ús responsable de la tecnologia, mitjançant l’anàlisi i l’aplicació de criteris de sostenibilitat en la selecció de materials, el disseny i els processos de fabricació dels productes tecnològics, tot minimitzant l’impacte en la societat i el planeta.
6.2 Analitzar els beneficis i valorar la contribució de les tecnologies al desenvolupament sostenible i la cura de l’entorn, que aporten l’arquitectura bioclimàtica, les energies renovables i la mobilitat eficient.
6.3 Identificar i valorar la repercussió i els beneficis del desenvolupament de projectes tecnològics de caràcter social per mitjà de comunitats obertes, accions de voluntariat o projectes de servei a la comunitat.
La tecnologia ha anat responent a les necessitats humanes al llarg de la història millorant les condicions de vida de les persones, però repercutint negativament al seu torn en alguns aspectes com és el cas del medi ambient. Aquesta competència inclou l’anàlisi necessària dels criteris de sostenibilitat determinants en el disseny i en la fabricació de productes i sistemes a través de l’estudi del consum energètic, la contaminació ambiental i l’impacte ecosocial. A més a més, es pretén mostrar l’activitat de determinats equips de treball a Internet i la repercussió que poden tenir alguns projectes socials per mitjà de comunitats obertes, accions de voluntariat o projectes de servei a la comunitat, així com l’efecte de la selecció de materials, del sistema mecànic o de l’elecció de les fonts d’energia i les seves conversions.
L’objectiu és fomentar el desenvolupament tecnològic per millorar el benestar social minimitzant les repercussions en altres àmbits, esmentats anteriorment. Per a això s’han de tenir presents tots els criteris des del moment inicial de detecció de la necessitat i estimar-los en cadascuna de les fases del procés creatiu. En aquest sentit, s’apliquen aquestes qüestions al disseny de l’arquitectura bioclimàtica en edificis i dels mitjans de transport sostenibles. Finalment, s’aborden aspectes actitudinals relatius a la valoració de l’estalvi energètic en benefici del medi ambient i de la contribució de les tecnologies emergents, aplicables actualment en qualsevol àmbit, a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible.
Sabers
Els sabers es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.
Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.
Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.
Procés de resolució de problemes i projectes
- Estratègies i tècniques
- Aplicació d’estratègies de gestió de projectes col·laboratius i de tècniques de resolució de problemes iteratives.
- Cerca, comparació i estudi de les necessitats del centre educatiu, dels àmbits local i regional, etc. per al plantejament de projectes col·laboratius o cooperatius.
- Implementació de diferents tècniques d’ideació per a la resolució de problemes.
- Resolució de problemes amb actitud emprenedora, creativa i perseverant, des d’una perspectiva interdisciplinària de l’activitat tecnològica, tot fomentant la satisfacció i l’interès pel treball i la qualitat del mateix.
- Productes i materials
- Selecció i utilització de diferents productes i materials per a la resolució de problemes.
- Anàlisi del cicle de vida d’un producte i identificació de les diferents fases.
- Selecció de materials tot utilitzant diverses estratègies, d’acord amb les seves propietats o requisits, per a la resolució de problemes i projectes.
- Fabricació
- Valoració, selecció i utilització de diferents tècniques de fabricació en la resolució de problemes i projectes.
- Utilització de diferents eines de disseny i de fabricació assistit per ordinador en 2D i 3D, per a la representació i/o fabricació de peces aplicades a projectes.
- Valoració, selecció i utilització de diferents tècniques de fabricació manual i mecànica, en les aplicacions pràctiques.
- Implementació, en aplicacions pràctiques, de tècniques de fabricació digital, com la impressió 3D i el tall.
- Difusió
- Documentació, presentació i difusió de projectes, integrant diferents elements, tècniques i eines. Utilització d’una comunicació efectiva basada en una entonació, expressió, gestió del temps i adaptació del discurs i amb un ús de llenguatge inclusiu i lliure d’estereotips de gènere.
Operadors tecnològics
- Identificació dels components electrònics analògics bàsics i la seva simbologia, amb l’anàlisi i el muntatge físic i simulats de circuits elementals.
- Representació, anàlisi, disseny, simulació i muntatge de circuits electrònics digitals senzills i la seva aplicació.
- Representació, anàlisi, disseny, simulació i muntatge de circuits pneumàtics bàsics amb components que compleixin una determinada funció en un mecanisme o màquina.
- Anàlisi, descripció i relació dels diferents elements mecànics, electrònics i pneumàtics aplicats a la robòtica, fent ús del muntatge físic o simulat.
Pensament computacional, automatització i robòtica
- Utilització de diferents components de sistemes de control programat: controladors, sensors i actuadors, que permetin l’optimització dels recursos i apliquin l’automatització i la robotització.
- Disseny i implementació d’aplicacions informàtiques per a ordinador i dispositius mòbils. Utilització de simuladors informàtics en la verificació i comprovació del funcionament dels sistemes dissenyats. Introducció de les aplicacions de la intel·ligència artificial i al tractament massiu de dades (Big Data). Ús d’espais digitals compartits i discos virtuals per l’emmagatzematge i compartició d’informació.
- Integració de les telecomunicacions en els sistemes de control digital; Internet de les coses amb els diferents elements, comunicacions i control, mitjançant l’aplicació pràctica per donar resposta a les necessitats personals o col·lectives.
- Disseny, construcció i control de robots senzills de manera física o simulada per al desenvolupament de tasques reals o fictícies.
Tecnologia sostenible
- Selecció de materials i disseny de processos, productes i sistemes tecnològics per a una sostenibilitat mediambiental, econòmica i social.
- Justificació de l’energia com a factor tecnològic clau del desenvolupament sostenible. Eficiència energètica, consum responsable i energies renovables.
- Cerca, aplicació i disseny d’estratègies d’estalvi energètic en edificis. Anàlisi de l’arquitectura bioclimàtica i sostenible en la reducció de l’impacte ambiental tant en l’àmbit local com en el global.
- Anàlisi i valoració de la mobilitat sostenible dels diferents mitjans de transport públic o privat.
- Creació de comunitats obertes d’aprenentatge, foment del voluntariat tecnològic i la implementació de projectes de servei a la comunitat amb un compromís actiu tant en l’àmbit local com en el global.