Batxillerat - Competències en Ciències

Textos oficials de les competències en Ciències

Textos oficials de les competències en Ciències

Enllaços importants

• Orientacions curriculars

• El batxillerat competencial

Biologia

Els avenços de la biologia s’han accelerat notablement en les darreres dècades. En aquest camp s’han produït grans canvis de paradigma (com el descobriment de la cèl·lula, el desenvolupament de la teoria de l’evolució, el naixement de la biologia molecular i el descobriment dels virus i els prions, entre d’altres) que han revolucionat el concepte d’organisme viu i la comprensió del seu funcionament.

El progrés de les ciències biològiques, però, va molt més enllà de la mera comprensió dels éssers vius. Les aplicacions de la biologia han suposat una millora considerable de la qualitat de vida de la humanitat, en permetre, per exemple, la prevenció i el tractament de malalties que abans delmaven les poblacions, o d’altres de nova aparició, com la covid-19, per a la qual s’han desenvolupat teràpies i vacunes a una velocitat sense precedents. En el mateix sentit, la biologia també s’aplica a l’enginyeria genètica i la biotecnologia i a molts altres camps, i s’hi relaciona. Aquesta matèria contribueix a la formació científica que permet tenir una opinió fonamentada científicament i intervenir davant de fets controvertits que formen part de la nostra quotidianitat.

Així doncs, la matèria de Biologia permet enfortir les destreses i el pensament científics, contribueix a reforçar el compromís per un model sostenible de desenvolupament i a implicar l’alumnat a promoure els esforços individuals i col·lectius contra el canvi climàtic, per assolir un model de desenvolupament sostenible que contribueixi no només a la nostra qualitat de vida, sinó a la preservació del patrimoni natural i cultural, a estimular la vocació científica de tot l’alumnat, i afavoreix que s’eliminin els biaixos de gènere en llocs de responsabilitat en recerca.

La matèria de Biologia ofereix una formació relativament avançada, i proporciona a l’alumnat els coneixements i les destreses essencials per al treball científic i l’aprenentatge al llarg de la vida i estableix les bases necessàries per iniciar estudis superiors o la incorporació al món laboral. En última instància, aquesta matèria contribueix a l’enfortiment del compromís i la participació de l’alumnat en la societat democràtica.

Aquesta matèria pretén proporcionar als estudiants que la cursen la base suficient per comprendre els principis generals que regeixen els fenòmens del món natural relacionats amb la biologia. Per a això, la matèria parteix de les competències específiques, que tenen com a finalitat entendre, explicar i saber mobilitzar coneixements, destreses i actituds, no només relacionats amb la situació i les repercussions de la biologia en l’actualitat, sinó també amb els procediments de l’activitat científica i la seva rellevància en els avenços socials, en la necessitat d’un tracte igualitari entre persones i en el caràcter consistent i global del conjunt de les disciplines científiques.

La matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària o científica.

Aquestes competències específiques es poden resumir en: interpretar, transmetre i argumentar informació científica; localitzar, seleccionar i contrastar informació científica; analitzar críticament les conclusions de treballs de recerca; plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques; analitzar la importància dels hàbits saludables i sostenibles i relacionar les característiques moleculars dels organismes amb les seves característiques macroscòpiques.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, i es proporcionarà la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

A primer curs cal destacar el primer bloc, projecte científic, on es tracten els aspectes bàsics de l’activitat científica general: l’ús de les metodologies científiques per a l’estudi de fenòmens naturals, l’experimentació –incloent-hi els instruments necessaris i les seves normes d’ús–, i la utilització adequada de llenguatges científics i de les eines matemàtiques pertinents. Aquest bloc busca desenvolupar habilitats pràctiques útils per a la resta dels blocs. El segon bloc, història de la vida, està dedicat a l’estudi de l’evolució dels éssers vius des del seu origen. El tercer bloc, *bioquímica, fisiologia animal i vegetal**,* estudia algunes de les molècules orgàniques i inorgàniques pròpies dels éssers vius. S’introdueix l’alumnat als mecanismes a través dels quals els animals i els vegetals fan les seves funcions vitals; s’analitza la fisiologia dels aparells implicats en les funcions de nutrició i reproducció i el funcionament dels receptors sensorials, dels sistemes de coordinació i dels òrgans efectors en els animals i les adaptacions dels vegetals a les condicions ambientals en què es desenvolupen fent èmfasi en la importància biològica de la fotosíntesi. En el quart bloc, *biologia cel·lular**,* es presenta l’organització cel·lular, els processos bàsics que esdevenen a la cèl·lula, els tipus de cèl·lules i els seus components. El cinquè bloc, ecologia i sostenibilitat, és el darrer bloc i tracta els components dels ecosistemes, el funcionament i la importància d’un model de desenvolupament sostenible.

A segon curs els sabers estan organitzats en sis blocs. El primer bloc, les biomolècules i el metabolisme, aprofundeix en l’estudi de les molècules orgàniques i inorgàniques i s’hi tracten les principals rutes metabòliques dels éssers vius. El segon bloc, genètica molecular i cicle cel·lular, tracta el mecanisme de replicació de l’ADN i el procés de l’expressió gènica, relacionant-los amb el procés de diferenciació cel·lular i les etapes del cicle cel·lular, la mitosi i la meiosi i la seva funció biològica. El tercer bloc, els microorganismes i formes acel·lulars, se centra en algunes de les espècies microbianes més rellevants, la seva diversitat metabòlica i la seva importància ecològica, i en l’estudi de les característiques i dels mecanismes d’infecció de les formes orgàniques acel·lulars (virus, viroides i prions). En el quart bloc, immunologia, es tracta el concepte d’immunitat, els seus mecanismes i tipus (innata i adquirida), les fases de les malalties infeccioses i l’estudi de les patologies del sistema immunitari. En el cinquè bloc, biotecnologia, s’estudien els mètodes de manipulació dels éssers vius o els seus components per a l’aplicació tecnològica a diferents camps, com la medicina, l’agricultura o l’ecologia, entre d’altres. Finalment el sisè bloc, evolució, aborda l’estudi dels mecanismes biològics per mitjà dels quals actua l’evolució.

Els sabers que es descriuen s’han de treballar des d’un enfocament competencial, de manera que aquests constitueixin un mitjà per al desenvolupament de les competències clau i no simplement un fi en si mateixos.

Cal destacar que la Biologia és una matèria de caràcter científic i, com a tal, es recomana impartir-la lligant-la a la realitat de l’alumnat, de manera pràctica i significativa i seguint un enfocament interdisciplinari. Per això, la metodologia que es proposa és l’ús de situacions d’aprenentatge que connectin amb contextos reals. Com a conclusió, cal assenyalar que la finalitat última de la Biologia és contribuir a un major grau d’exercici de les competències clau per part de l’alumnat, per aconseguir ampliar de manera notable els seus horitzons acadèmics, professionals, socials i personals.

Competències específiques

Competència 1

Interpretar, comunicar informació i dades procedents de treballs científics, i argumentar amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Analitzar críticament conceptes i processos relacionats amb els sabers de la Biologia, seleccionant i interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes o d’altres). 1.2 Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria de Biologia transmetent-les de manera clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, informes, diagrames, fórmules, continguts digitals o d’altres) i responent de manera fonamentada a les qüestions que puguin sorgir durant el procés. 1.3 Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia, defensant una posició de manera raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva, respectuosa davant l’opinió dels altres i basada en els coneixements científics.

1.1 Analitzar críticament conceptes i processos relacionats amb els sabers de la Biologia, seleccionant i interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes o d’altres). 1.2 Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria de Biologia, transmetre-les de manera clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, continguts digitals o d’altres) i responent de manera fonamentada i precisa a les qüestions que puguin sorgir durant el procés. 1.3 Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia, considerant els punts forts i febles de diferents posicions de manera raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva i respectuosa davant l’opinió dels altres i basada en els coneixements científics.

La comunicació és un aspecte essencial del progrés científic, atès que els avenços i els descobriments poques vegades són el producte del treball d’individus aïllats, sinó d’equips col·laboratius, sovint de caràcter interdisciplinari. La creació de coneixement només es produeix quan es publiquen els descobriments i se’n permet la revisió i l’ampliació per part de la comunitat científica.

La comunicació juga, doncs, un paper destacat, perquè és imprescindible per a la col·laboració i la difusió del coneixement, i contribueix a accelerar considerablement els avenços i els descobriments. La comunicació científica busca, en general, l’intercanvi d’informació rellevant d’una manera com més eficient i senzilla millor, utilitzant diferents formats com ara gràfics, fórmules, textos, informes o models, entre d’altres.

Aquesta competència es refereix al desenvolupament per part de l’alumnat de les destreses necessàries per extreure les idees més rellevants d’una informació de caràcter científic (en forma d’articles, diagrames, taules, gràfics, etc.) i comunicar-les de manera senzilla, precisa i fiable, utilitzant formats variats (exposició oral, plataformes virtuals, presentació de diapositives i pòster, entre d’altres), tant de manera analògica com per mitjans digitals.

Per tant, la comunicació en el context d’aquesta matèria requereix la mobilització no només de destreses lingüístiques, sinó també matemàtiques, digitals i el raonament lògic. L’alumnat ha d’interpretar i transmetre continguts científics, així com formar-se una opinió pròpia sobre aquests, basada en raonaments i evidències, i argumentar defensant la seva posició de manera fonamentada i enriquint-la amb els punts de vista i les proves aportats pels altres.

Aquesta competència també té la finalitat de potenciar l’argumentació, essencial per al desenvolupament social i professional de l’alumnat. L’argumentació en debats, fòrums o altres vies dona l’oportunitat de defensar, de manera lògica i fonamentada, les posicions pròpies, però també de comprendre i assimilar les idees d’altres persones. L’argumentació és una manera de pensament col·lectiu que enriqueix els qui hi participen, i els permet desenvolupar la resiliència davant de reptes, així com la flexibilitat per fer un gir a les pròpies idees davant d’arguments aliens. Així mateix, l’argumentació, efectuada correctament, fomenta la tolerància i el respecte.

En conclusió, la comunicació científica és un procés complex, en què es combinen de manera integrada destreses variades i es mobilitzen coneixements, i exigeix una actitud oberta i tolerant a l’interlocutor. Tot això és necessari no només per al treball en la carrera científica, sinó que també constitueix un aspecte essencial per al desenvolupament personal, social i professional de tot ésser humà.

Competència 2

Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de manera autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències biològiques.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Plantejar i resoldre qüestions relacionades amb els sabers de la matèria, localitzant i citant fonts adequades i seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació. 2.2 Contrastar i justificar la credibilitat de la informació relacionada amb els sabers de la matèria, utilitzant fonts fiables i adoptant una actitud crítica i escèptica vers informacions interessades, sense autoria contrastada o sense una base científica, com ara pseudociències, teories de la conspiració, creences infundades, rumors, etc. 2.3 Argumentar sobre la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi dediquen, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i entenent la investigació com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pel context polític i els recursos econòmics.

2.1 Plantejar i resoldre qüestions i crear continguts relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia localitzant i citant fonts adequades i seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació. 2.2 Contrastar i justificar la credibilitat d’informació relacionada amb els sabers de la matèria, utilitzant fonts fiables, aportant dades i adoptant una actitud crítica i escèptica vers informacions interessades, sense autoria contrastada o sense una base científica, com ara pseudociències, teories de la conspiració, creences infundades, rumors, etc.

Obtenir informació rellevant per resoldre dubtes, adquirir nous coneixements o comprovar la fiabilitat d’afirmacions o notícies és una destresa essencial per als ciutadans del segle XXI.

Tota investigació científica comença amb una recopilació de les publicacions del camp que es vol estudiar. Per això cal conèixer i utilitzar fonts fidedignes i buscar-les, i seleccionar la informació rellevant per respondre a les qüestions plantejades.

La major part de les fonts d’informació fiables són accessibles a través d’Internet per la qual cosa es promourà, a través d’aquesta competència, l’ús de diferents plataformes digitals de cerca i comunicació. No obstant això, la informació veraç conviu amb rumors, teories de la conspiració i informacions incompletes o pseudocientífiques. Per això, té una importància vital que l’alumnat desenvolupi l’esperit crític i contrasti i avaluï la informació obtinguda.

A més, l’aprenentatge al llarg de la vida requereix tenir sentit crític per seleccionar les fonts o institucions adequades, garbellar la informació i quedar-se amb la que sigui rellevant d’acord amb el propòsit plantejat. La destresa per fer aquesta selecció té, per tant, una gran importància no només per a l’exercici de professions científiques, sinó també per al desenvolupament de qualsevol tipus de carrera professional, per a la participació democràtica activa i fins i tot per al benestar social i emocional de les persones.

Competència 3

Dissenyar i desenvolupar projectes de recerca relacionats amb la biologia i analitzar críticament els resultats d’aquests projectes i de treballs d’investigació i divulgació, comprovant si segueixen els passos de la metodologia científica, per avaluar la fiabilitat de les conclusions.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Plantejar preguntes i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades utilitzant mètodes científics i intentin explicar fenòmens biològics, i fer prediccions sobre aquests fenòmens. 3.2 Avaluar la fiabilitat de les conclusions d’un treball de recerca propi d’acord amb la interpretació dels resultats obtinguts. 3.3 Dissenyar l’experimentació, la presa de dades i l’anàlisi de fenòmens biològics, i seleccionar els instruments necessaris, de manera que permetin respondre preguntes investigables concretes i contrastar una hipòtesi plantejada minimitzant els biaixos en la mesura que sigui possible. 3.4 Portar a terme experiments i prendre dades quantitatives i qualitatives sobre fenòmens biològics, seleccionant i utilitzant els instruments, les eines o les tècniques adequats amb correcció i precisió. 3.5 Interpretar i analitzar resultats obtinguts en el projecte de recerca utilitzant, quan calgui, eines matemàtiques i tecnològiques i reconeixent-ne l’abast i les limitacions per obtenir conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho. 3.6 Establir col·laboracions dins i fora del centre educatiu en les diferents fases del projecte científic per treballar amb més eficiència, utilitzant les eines tecnològiques adequades, valorant la importància de la cooperació a la recerca, respectant la diversitat i afavorint la inclusió.

3.1 Avaluar la fiabilitat de les conclusions d’un treball de recerca o de divulgació científica relacionat amb els sabers de la matèria d’acord amb la interpretació dels resultats obtinguts. 3.2 Argumentar, utilitzant exemples concrets, sobre la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi han dedicat, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i entenent la investigació com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pel context polític i els recursos econòmics.

El coneixement científic es construeix a partir d’evidències obtingudes de l’observació objectiva i l’experimentació i la seva finalitat és explicar el funcionament del món que ens envolta i aportar solucions a problemes del nostre temps. Els mètodes científics es basen en la formulació de preguntes sobre l’entorn natural o social, el disseny i l’execució adequats d’estratègies per poder-hi respondre, la interpretació i l’anàlisi dels resultats, l’obtenció de conclusions i la comunicació.

El pensament crític és probablement una de les destreses més importants per al desenvolupament humà i la base de l’esperit de superació i millora. A l’àmbit científic és essencial, entre d’altres, per a la revisió de treballs de recerca, que és el pilar sobre el qual se sustenta el rigor i la fiabilitat de la ciència. Tot i que el pensament crític ha de començar a treballar-se des de les primeres etapes educatives, assoleix un grau de desenvolupament significatiu a batxillerat, i el progrés en aquesta competència específica contribueix a la seva millora. A més, l’anàlisi de les conclusions d’un treball científic amb relació als resultats observables implica mobilitzar en l’alumnat, no només el pensament crític, sinó també les destreses comunicatives i digitals i el raonament lògic.

Plantejar situacions en què l’alumnat tingui l’oportunitat d’aplicar els passos dels diferents mètodes utilitzats en la ciència contribueix a desenvolupar-ne la curiositat, el sentit crític, l’esperit emprenedor i les destreses per al treball col·laboratiu. A més, permet comprendre en profunditat la diferència entre una impressió o opinió i una evidència, per afrontar amb ment oberta i perspicaç diferents informacions i acceptar la incertesa i respondre-hi adequadament.

Així mateix, l’actitud analítica i el cultiu del dubte raonable, que es desenvolupen mitjançant aquesta competència específica, són útils en contextos no científics i preparen l’alumnat per al reconeixement de fal·làcies, rumors i informació pseudocientífica i per formar-se una opinió pròpia basada en raonaments i evidències, i així contribuir positivament a la seva integració personal i professional i la seva participació en la societat democràtica.

Competència 4

Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics fent servir recursos variats com ara coneixements, dades i informació, raonament lògic, pensament computacional o recursos digitals. 4.2 Analitzar críticament la solució a problemes sobre fenòmens biològics, i modificar els procediments utilitzats o conclusions obtingudes si aquesta solució no és viable o davant de noves dades aportades o trobades amb posterioritat.

4.1 Explicar fenòmens relacionats amb els sabers de la matèria mitjançant el plantejament i la resolució de problemes, cercant i utilitzant les estratègies i els recursos adequats. 4.2 Analitzar críticament la solució a un problema fent servir els sabers de la matèria de Biologia i reformular els procediments utilitzats o les conclusions si aquesta solució no fos viable o davant de noves dades aportades o trobades amb posterioritat.

La resolució de problemes és una part inherent de la ciència bàsica i aplicada. Les ciències empíriques es construeixen contrastant raonaments (hipòtesis) mitjançant l’experimentació o l’observació. L’avenç científic està limitat, doncs, per la destresa en l’exercici intel·lectual de crear hipòtesis i la capacitat tècnica i humana de provar-les experimentalment. A més, el camí cap als descobriments i avenços és poques vegades rectilini i sovint es veu obstaculitzat per situacions inesperades i problemes de diferent naturalesa. Per això és imprescindible que, en enfrontar-se a dificultats, les persones dedicades a la ciència mostrin creativitat, destreses per a la cerca de noves estratègies o utilització d’eines variades, obertura a la col·laboració i resiliència per continuar malgrat la manca d’èxit immediat.

Aquesta competència específica fa referència a l’aplicació integrada dels aprenentatges i l’ús del raonament com a base per a la resolució de problemes. No obstant això, cal destacar que, com novetat pel que fa a l’etapa anterior, es pretén que l’alumnat busqui noves estratègies de resolució quan les estratègies que té adquirides no siguin suficients. Per això, caldrà utilitzar diferents eines i recursos tecnològics, una actitud positiva cap als reptes i les situacions d’incertesa i resiliència per continuar provant noves vies de resolució en cas de manca d’èxit inicial, o amb la intenció de millorar els resultats.

Per això és important treballar la iniciativa en l’alumnat perquè plantegi noves qüestions o problemes que es puguin resoldre utilitzant el raonament i altres estratègies.

La resolució de problemes és una competència essencial en la carrera científica, atès que les persones dedicades a la ciència s’enfronten sovint a grans reptes i contratemps que fan tortuós el camí cap als seus objectius.

Així mateix, aquesta competència específica és necessària en molts altres contextos de la vida professional i personal pel que contribueix a la maduresa intel·lectual i emocional de l’alumnat i, en darrera instància, a la formació de ciutadania plenament integrada i compromesa amb la millora de la societat.

Competència 5

Dissenyar, promoure i executar iniciatives de conservació del medi ambient basades en fonaments científics i analitzar els impactes d’activitats humanes sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos, a partir d’observacions de camp i d’informació en diferents formats per promoure i adoptar hàbits compatibles amb el desenvolupament sostenible.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Analitzar les causes i les conseqüències ecològiques, socials i econòmiques dels principals problemes mediambientals des d’una perspectiva individual, local i global, concebent-los com a grans reptes de la humanitat i basant-se en dades científiques i en els sabers de la matèria de Biologia. 5.2 Proposar i justificar la necessitat d’adoptar hàbits i portar a terme iniciatives sostenibles i saludables en l’àmbit local i argumentar sobre els efectes positius i la urgència d’adoptar-los basant-se en els sabers de la matèria.

5.1 Argumentar sobre la importància d’adoptar hàbits saludables i un model de desenvolupament sostenible, basant-se en els principis de la biologia, en particular de la biologia molecular, i relacionar-los amb els processos macroscòpics.

Actualment, la degradació mediambiental porta a la destrucció dels recursos naturals a un ritme molt superior al de la regeneració. Per frenar l’avenç d’aquestes tendències negatives i evitar-ne les conseqüències catastròfiques, calen accions individuals i col·lectives de la ciutadania, els estats i les corporacions. Per això, és imprescindible que es conegui el valor ecològic, científic, social i econòmic del món natural i es comprengui que la degradació mediambiental és sinònim de desigualtat, refugiats climàtics, catàstrofes naturals i altres tipus de crisis humanitàries.

Per aquests motius, és essencial que l’alumnat desenvolupi aquesta competència específica i així conegui els fonaments que justifiquen la necessitat urgent d’implantar un model de desenvolupament sostenible i lideri iniciatives i projectes innovadors per promoure i adoptar hàbits sostenibles en l’àmbit individual i col·lectiu. Desenvolupar aquesta competència específica també permet a l’alumnat aprofundir en l’estudi de la fisiologia humana i així proposar i adoptar hàbits que contribueixin a mantenir i millorar la salut i la qualitat de vida. Aquest aspecte és particularment important atesa la tendència a l’alça dels hàbits sedentaris i el consum d’aliments hipercalòrics que té serioses conseqüències per a la salut dels ciutadans del món desenvolupat.

Al llarg del batxillerat, l’alumnat podrà enfocar aquestes qüestions progressivament amb més profunditat. L’estudi de la importància dels ecosistemes i de determinats organismes s’abordarà des del coneixement de les reaccions bioquímiques que porten a terme i la seva rellevància a escala planetària. D’aquesta manera es connectarà el món molecular amb el macroscòpic. Aquesta competència específica, a més, busca que l’alumnat prengui iniciatives encaminades a analitzar els seus propis hàbits i els dels membres de la comunitat educativa, desenvolupi una actitud crítica davant aquests hàbits basada en els fonaments de la biologia molecular i proposi mesures per al canvi positiu cap a un mode de vida més saludable i sostenible.

La importància d’aquesta competència específica rau en la importància que representa l’adopció d’un model de desenvolupament sostenible, que constitueix un dels reptes més grans i més importants a què s’enfronta la humanitat actualment. Per poder fer realitat aquest ambiciós objectiu, és necessari que la societat aconsegueixi una comprensió profunda del funcionament dels sistemes biològics per poder-ne apreciar el valor. D’aquesta manera, s’adoptaran hàbits i es prendran actituds responsables i encaminades a la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat i a l’estalvi de recursos, que alhora milloraran la salut i el benestar físic i mental humans en l’àmbit individual i col·lectiu.

Competència 6

Descriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i desmarcar-la del que és inert.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Identificar i diferenciar les diferents biomolècules pròpies dels éssers vius. 6.2 Identificar experimentalment diferents tipus de biomolècules i relacionar-les amb les estructures biològiques i els aliments. 6.3 Justificar el concepte de cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

6.1 Explicar les característiques i els processos vitals dels éssers vius mitjançant l’anàlisi de les seves biomolècules, de les seves funcions, de les interaccions bioquímiques entre biomolècules i de les seves reaccions metabòliques. 6.2 Aplicar metodologies analítiques al laboratori utilitzant els materials adequats amb precisió. 6.3 Justificar la importància del processament de la matèria i l’energia per al manteniment de la vida en diferents nivells (cel·lular, organisme, ecosistema) i per a la seva capacitat d’autoconservació. 6.4 Argumentar la importància del programa genètic per a la vida dels éssers vius i la seva relació amb l’evolució biològica.

Al segle XIX, la primera síntesi d’una molècula orgànica al laboratori va permetre connectar la biologia i la química i va marcar un canvi de paradigma científic que es va refermar posteriorment amb la descripció de l’ADN com a molècula portadora de la informació genètica.

Els éssers vius depenen del processament de la matèria i l’energia que incorporen del seu medi. Aquest processament es du a terme gràcies a l’existència d’un programa genètic que els dota de la capacitat d’automantenir-se, amb activitats autoconservadores, com a resposta a les condicions externes. A banda, la transformació d’aquest programa genètic és una de les bases de l’evolució biològica.

L’elecció voluntària de la matèria de Biologia en aquesta etapa està probablement lligada a inquietuds científiques i a la intenció de fer estudis terciaris al camp biomèdic o ambiental. Per aquests motius, aquesta competència específica és essencial per a l’alumnat de batxillerat i li permet connectar el món molecular amb el macroscòpic, comprendre la complexitat de l’existència de la vida, adquirir una visió global completa dels organismes vius i desenvolupar les destreses necessàries per formular hipòtesis i resoldre problemes relacionats amb les diferents disciplines que deriven de la biologia.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Primer curs

Projecte científic

• Plantejament amb perspectiva científica d’hipòtesis, preguntes, problemes i conjectures investigables en el context escolar.
• Estratègies per a la cerca d’informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: eines digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters, informes i d’altres), en la resolució de problemes investigables.
• Fonts fiables d’informació: cerca, reconeixement i utilització en recerques experimentals o estudis observacionals formulats a l’aula.
• Experiències científiques de laboratori o de camp en el context escolar: disseny, planificació i realització. Contrast d’hipòtesis. Controls experimentals.
• Mètodes d’anàlisi de resultats: organització, representació i eines estadístiques, aplicables a les recerques plantejades.
• Estratègies de comunicació científica: vocabulari científic, formats (informes, vídeos, models, gràfics i d’altres) i eines digitals.
• La tasca científica i les persones dedicades a la ciència: contribució a les ciències biològiques, geològiques i ambientals i importància social. El paper de la dona a la ciència. Casos històrics amb biaix de gènere.
• L’evolució històrica del saber científic: la ciència com a tasca col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció.

Història de la vida

• Contrast de diferents hipòtesis sobre l’origen dels éssers vius.
• Anàlisi dels canvis en els grans grups d’éssers vius al llarg de la història de la Terra en vista de les teories evolutives.
• Comparació dels principals grups taxonòmics d’acord amb les seves característiques fonamentals, amb un enfocament evolutiu.

Bioquímica, fisiologia animal i vegetal

• Diferenciació entre biomolècules orgàniques i inorgàniques i les seves característiques generals.
• L’aigua i les sals minerals: relació entre les seves característiques químiques i funcions biològiques.
• Anàlisi de les característiques químiques, isomeries, enllaços i funcions dels monosacàrids (pentoses, hexoses en les seves formes lineals i cícliques), disacàrids i polisacàrids amb més rellevància biològica.
• Diferenciació entre els lípids amb àcids grassos i sense: característiques químiques, tipus i funcions biològiques dels diferents tipus de lípids.
• La funció de nutrició en animals: importància biològica i estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu.
• Reconeixement de la importància de les vitamines i sals com a cofactors enzimàtics i la necessitat d’incorporar-los a la dieta dels humans.
• Identificació al laboratori i estudi dels diferents nutrients de la dieta humana. Anàlisi de la fiabilitat de les etiquetes dels aliments.
• La funció de nutrició en vegetals: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida a la Terra. Comparació de la composició, la formació i els mecanismes de transport de la saba bruta i la saba elaborada.
• La funció de relació en animals: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials i dels òrgans efectors, amb un enfocament evolutiu.
• La funció de relació en vegetals: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilè, etc.).
• La funció de reproducció en animals: importància biològica, tipus, estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu.
• La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la relació amb l’ecosistema.

Biologia cel·lular

• Anàlisi de la teoria cel·lular i les seves implicacions biològiques.
• Diferenciació d’imatges obtingudes per microscòpia òptica i electrònica, tenint en compte el poder de resolució de cadascuna i les tècniques de preparació de les mostres.
• Anàlisi de la ultraestructura de la membrana plasmàtica i relació amb les seves propietats.
• Anàlisi del procés osmòtic i repercussió sobre la cèl·lula animal, vegetal i procariota.
• Anàlisi funcional bàsica dels orgànuls de la cèl·lula eucariota (animal i vegetal).
• Anàlisi dels diferents mecanismes de transport a través de la membrana plasmàtica (difusió simple i facilitada, transport actiu, endocitosi i exocitosi), relacionant cadascun amb les propietats de les molècules transportades.
• Estratègies de captació i aprofitament d’energia.

Ecologia i sostenibilitat

• El medi ambient com a motor econòmic i social: importància i necessitat de l’adopció d’un model de desenvolupament sostenible, a partir de casos de l’entorn proper i global.
• La sostenibilitat de les activitats quotidianes: ús d’indicadors de sostenibilitat, hàbits de vida compatibles i coherents amb un model de desenvolupament sostenible. Concepte de petjada ecològica.
• El canvi cap a un model de desenvolupament sostenible: iniciatives locals i globals.
• La dinàmica dels ecosistemes: els fluxos d’energia, els cicles de la matèria (carboni, nitrogen, fòsfor i sofre) i les relacions tròfiques. Resolució de problemes plantejats en l’àmbit local i global.
• El canvi climàtic: la seva relació amb el cicle del carboni, causes i conseqüències sobre la salut, economia, ecologia i societat.

Segon curs

Les biomolècules i el metabolisme

• Identificació de biomolècules en funció de la seva estructura química i relació d’aquesta amb les funcions que exerceixen.
• Classificació de les biomolècules segons les funcions que exerceixen.
• Concepte de metabolisme. Comparació entre anabolisme i catabolisme.
• Relació entre les característiques químiques, estructura i funció biològica de les proteïnes, analitzant la importància del seu paper biocatalitzador.
• Visió general dels diferents processos implicats en la respiració cel·lular anaeròbica
• (glucòlisi i fermentació) i aeròbica (β-oxidació dels àcids grassos, cicle de Krebs, cadena de transport d’electrons i fosforilació oxidativa).
• Anàlisi del significat biològic, a escala molecular i cel·lular de les principals rutes catabòliques. El metabolisme com a manera de processar la matèria i l’energia.
• Comparació entre metabolisme aeròbic i anaeròbic: càlcul comparatiu del rendiment energètic i reflexió sobre l’eficiència de cadascun.
• Anàlisi de les principals rutes d’anabolisme heteròtrof (síntesi d’aminoàcids, proteïnes i àcids grassos) i autòtrof (fotosíntesi i quimiosíntesi) i la seva importància biològica.
• Anàlisi de les fermentacions com a degradacions parcials de les biomolècules i la seva aplicació en l’obtenció d’aliments.

Genètica i cicle cel·lular

• Relació entre les característiques químiques, l’estructura i la funció biològica dels diferents tipus d’àcids nucleics.
• Anàlisi del mecanisme de replicació de l’ADN mitjançant el model procariota.
• Anàlisi, utilitzant un model procariota, de les etapes generals de l’expressió gènica i de les característiques del codi genètic i resolució de problemes relacionats amb aquestes.
• Resolució de problemes de monohibridisme i dihibridisme en casos d’herència autosòmica i lligada al sexe.
• Interpretació de l’evolució com un canvi en la freqüència gènica, tot resolent problemes senzills de genètica quantitativa.
• Argumentació sobre la relació entre les mutacions, la replicació de l’ADN, l’evolució i la biodiversitat.
• Valoració de la importància de la regulació de l’expressió gènica en la diferenciació cel·lular.
• Comparació de les característiques generals del genoma i de l’expressió gènica en procariotes i eucariotes.
• Seqüenciació de les fases del cicle cel·lular i anàlisi dels mecanismes de regulació.
• Comparació de la meiosi i la mitosi: fases i funció.
• Estudi del càncer i la relació amb les mutacions i l’alteració del cicle cel·lular.

Els microorganismes i les formes acel·lulars

• Diferenciació entre els bacteris i els arqueobacteris.
• Comparació d’algunes de les formes de metabolisme bacterià i la importància ecològica que té en les simbiosis i els cicles biogeoquímics.
• Anàlisi dels microorganismes com a agents causals de les malalties infeccioses i reflexió sobre les zoonosis i epidèmies.
• Reconeixement de la presència dels bacteris en la microbiota, la vida quotidiana i les seves aplicacions. Ús dels microorganismes en processos industrials: agricultura, farmàcia, alimentació i bioremediació.
• Tècniques d’esterilització i aïllament i cultiu de microorganismes.
• Anàlisi dels mecanismes de transferència genètica horitzontal en bacteris i del problema de la resistència a antibiòtics.
• Comparació de les característiques i els mecanismes d’infecció de les diferents formes acel·lulars (virus, viroides i prions) i la seva importància biològica.

Immunologia

• Concepte d’immunitat. Aplicació a casos actuals i històrics rellevants.
• Identificació dels diferents tipus de barreres externes que dificulten l’entrada de patògens. Exemples relacionats amb la vida quotidiana.
• Diferenciació entre immunitat innata i específica, a partir d’exemples rellevants.
• Comparació entre els mecanismes d’acció de la immunitat humoral i cel·lular. Aplicació a casos propers a l’alumnat.
• Comparació dels mecanismes de funcionament de la immunitat artificial i natural, passiva i activa. Efectes de la vacunació en els individus i les poblacions en casos actuals i històrics rellevants.
• Anàlisi de les fases de les malalties infeccioses, a partir de casos propers o d’actualitat.
• Principals patologies del sistema immunitari: causes i rellevància clínica.

Biotecnologia

• Anàlisi de les tècniques més rellevants d’enginyeria genètica (PCR, enzims de restricció, clonació molecular, CRISPR-CAS9 i d’altres) i les seves aplicacions.
• Argumentació sobre la importància de la biotecnologia i les seves aplicacions en diferents àmbits (salut, agricultura, medi ambient, nous materials, indústria alimentària, etc.) destacant el paper dels microorganismes.

Evolució

• Justificació de l’evolució com un fet.
• Revisió dels antecedents històrics: lamarckisme i darwinisme. Identificació i anàlisi de les fonts de la variabilitat genètica: mutacions i recombinació genètica.
• Perspectives actuals sobre els mecanismes evolutius.

Física

L’ensenyament de la Física a batxillerat completa la formació científica que l’alumnat ha adquirit al llarg de tota l’educació secundària obligatòria i contribueix de manera activa que els estudiants adquireixin una base cultural científica rica i de qualitat que els permeti desenvolupar-se amb confiança i criteri en una societat que demana perfils científics i tècnics per a la recerca i el món laboral, alhora que els dona eines d’anàlisi de la realitat que els envolta.

La Física, com a disciplina que estudia la natura, s’encarrega d’entendre i descriure l’univers, des dels fenòmens que es produeixen al microcosmos fins als que es donen al macrocosmos. La matèria, l’energia i les interaccions es comporten de manera diferent en els diferents escenaris, i això fa que els models, els principis i les lleis que l’alumnat ha d’aplicar per explicar la naturalesa s’hagin d’ajustar a l’escala de treball i que les respostes o explicacions que trobi siguin aproximades i condicionades pel context, però no per això menys rigoroses. Això també ha d’ajudar a desmitificar que la física és complexa, mostrant que molts dels fenòmens que es donen en el dia a dia es poden comprendre i explicar- a través de models i lleis físiques accessibles.

Aconseguir que resulti gratificant l’estudi d’aquests fenòmens contribueix a formar ciutadans crítics i amb una base científica adequada. La física és present en els avenços tecnològics que faciliten un millor desenvolupament econòmic de la societat, que actualment prioritza la sostenibilitat i busca solucions als greus problemes ambientals. La contínua innovació impulsa aquest desenvolupament tecnològic i l’alumnat, que en part constituirà aquesta comunitat científica, ha de tenir competències per contribuir-hi i coneixements, destreses i actituds que les configurin.

Fomentar en l’alumnat la curiositat pel funcionament i el coneixement de la natura és el punt de partida per aconseguir uns èxits que repercutiran de manera positiva en un desenvolupament social basat en criteris d’igualtat, justícia social i sostenibilitat.

L’enfocament integrador en l’àmbit cientificotecnològic i matemàtic que es pretén atorgar a la matèria de Física a tot l’ensenyament secundari i al batxillerat prepara l’alumnat per afrontar de manera crítica un futur que s’orienta cap a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible i els reptes del segle XXI.

Molts alumnes exerciran probablement professions que encara no es poden ni tan sols imaginar, i per això el currículum d’aquesta matèria és obert i competencial, i té com a finalitat no només contribuir a aprofundir en l’adquisició de coneixements, destreses i actituds de la ciència, sinó també a ajudar l’alumnat a dissenyar un perfil personal i professional que li permeti desenvolupar-se plenament en una societat complexa i canviant, on la gestió de la informació i la capacitat d’emetre judicis argumentats i crítics seran elements fonamentals.

El disseny curricular de la matèria parteix de les competències específiques, el desenvolupament de les quals dona a l’alumnat l’habilitat de desenvolupar coneixements, destreses i actituds científiques avançades. En aquest sentit, cal tenir molt present el caràcter experimental de la física, i per això es proposa la utilització de metodologies i eines experimentals, com ara la formulació matemàtica de les lleis i principis, l’ús adequat i amb destresa dels instruments de mesura i captació de dades, siguin analògics o digitals, així com de tota la resta de recursos que poden facilitar la comprensió dels conceptes i fenòmens de la física: laboratoris virtuals, simulacions, aplicacions mòbils, textos històrics, articles de divulgació, etc.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats o el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Finalment, les competències també pretenen fomentar el treball en equip, de manera similar al funcionament habitual de la comunitat científica, per aconseguir persones compromeses que utilitzen la ciència per a la formació permanent al llarg de la vida, el desenvolupament mediambiental, el bé comunitari i el progrés cap a una societat igualitària, saludable i sostenible.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria hi ha els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social, en què la ciència juga un paper important. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El desenvolupament de les competències específiques es basa en les competències clau i en els sabers de la matèria, que estan estructurats en blocs que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles. Per aquesta raó, s’opta per formular els sabers lligats a una capacitat i en un context en el qual s’han de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alternatiu, si ho considera adient.

Els diferents blocs de sabers de la matèria de Física de batxillerat van enfocats a completar i relacionar els ensenyaments d’etapes anteriors, de manera que l’alumnat pugui adquirir una percepció global de les diferents línies de treball en física i de les seves diverses aplicacions.

A primer curs, el bloc cinemàtica inclou un estudi profund del bloc de cinemàtica amb un enfocament vectorial, de manera que la càrrega matemàtica d’aquesta unitat es vagi adequant als requeriments del desenvolupament maduratiu de l’alumnat. A més, l’estudi d’un nombre més gran de moviments li permet ampliar les perspectives d’aquesta branca de la mecànica.

Igual d’important és conèixer quines són les causes del moviment, per això el bloc següent, estàtica i dinàmica, presenta els coneixements i les destreses corresponents a l’estàtica i la dinàmica. Aprofitant l’estudi vectorial del bloc anterior, l’alumnat aplica aquesta eina a descriure els efectes de les forces sobre les partícules i sobre sòlids rígids pel que fa a l’estudi del moment que produeix una força, deduint-ne quines són les causes en cada cas.

El bloc energia presenta els sabers com a continuïtat dels que es van estudiar a l’etapa anterior, i aprofundeix més en el treball, la potència i l’energia mecànica i la conservació. També introdueix els aspectes bàsics de termodinàmica que els permetin entendre el funcionament de sistemes termodinàmics simples i les seves aplicacions més immediates. Tot això encaminat a comprendre la importància del concepte d’energia a la nostra vida quotidiana, i en relació amb altres disciplines científiques i tecnològiques.

A segon curs, els dos blocs següents, camp gravitatori i camp electromagnètic, fan referència a la teoria clàssica de camps, amb l’estudi del camp gravitatori i l’electromagnetisme. En el primer cas s’hi estudiaran, emprant les eines matemàtiques adequades per conferir al bloc el rigor suficient, les interaccions que es generen entre partícules amb massa i la seva relació amb alguns dels coneixements de cursos anteriors sobre la seva mecànica, la seva energia i els principis de conservació. A continuació, s’hi incorporen els aprenentatges sobre electromagnetisme, a partir de la descripció dels camps elèctric i magnètic, tant estàtics com variables en el temps, i les seves característiques i aplicacions tecnològiques, biosanitàries i industrials.

El bloc següent, vibracions i ones, exposa els sabers relacionats amb les vibracions i les ones, considerant el moviment oscil·latori com a generador de pertorbacions i la seva propagació a l’espai-temps a través d’un moviment ondulatori. L’estudi es completa amb l’anàlisi detallada de la conservació d’energia a les ones i la seva aplicació al camp d’exemples concrets, com són les ones sonores i les ones electromagnètiques, i així s’introdueix així l’estudi dels processos propis de l’òptica física i l’òptica geomètrica.

Amb el darrer bloc, física relativista, quàntica, nuclear i de partícules, es mostra el panorama general de la física del present i del futur. S’hi exposen els coneixements, les destreses i les actituds de la física quàntica i de la física de partícules. Sota els principis fonamentals de la física relativista, aquest bloc explica com és la constitució de la matèria i la descripció dels processos que tenen lloc quan s’estudia ciència a escala microscòpica. Aquest bloc permetrà a l’alumnat aproximar-se a les fronteres de la física i obrirà la seva curiositat –el millor motor per al seu aprenentatge– en veure que encara queden moltes preguntes per resoldre i molts reptes que han de ser atesos des de la recerca i el desenvolupament d’aquesta ciència.

Aquest currículum de Física de batxillerat es presenta com una proposta integradora, que referma les bases de l’aprenentatge dels procediments i de les metodologies pròpies de la ciència, alhora que posa de manifest l’aprenentatge competencial de l’alumnat i fomenta el seu interès i curiositat vers el desenvolupament del coneixement científic i l’anàlisi del seu impacte en la societat.

La incorporació de propostes contextualitzades, en la línia de l’enfocament integrador, pretén promoure un aprenentatge més significatiu i realista, que hauria de possibilitar que l’alumnat generi curiositat per a la investigació de les ciències i es formi per satisfer les demandes socials, tecnològiques i industrials que ens ofereixen el present i el futur pròxim, alhora que esdevenen part activa d’una ciutadania amb capacitat crítica i socialment responsable.

Competències específiques

Competència 1

Analitzar fenòmens i resoldre problemes basats en situacions properes mitjançant l’ús de les teories, principis i lleis de la física, atenent la seva base experimental, la descripció teòrica i el desenvolupament matemàtic, per evidenciar la seva implicació en el desenvolupament de la tecnologia, l’economia, la societat i la sostenibilitat ambiental.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Aplicar les teories, els principis i les lleis de la física en l’anàlisi de fenòmens quotidians, comprenent les causes que els produeixen i explicant-les utilitzant diversitat de suports i mitjans de comunicació. 1.2 Resoldre problemes plantejats a partir de situacions quotidianes, aplicant les lleis i les teories científiques per trobar i argumentar les solucions i expressant adequadament els resultats. 1.3 Identificar situacions problemàtiques a l’entorn quotidià, emprendre iniciatives i cercar solucions sostenibles des de la física, analitzant críticament l’impacte produït en la societat i el medi ambient.

1.1 Reconèixer la rellevància i les aportacions de la física en el desenvolupament de la ciència, la tecnologia, l’economia, la societat i la sostenibilitat ambiental, emprant adequadament els fonaments científics relatius a aquests àmbits. 1.2 Resoldre problemes plantejats a partir de situacions quotidianes de manera experimental i analítica, fent servir principis, lleis i teories de la física.

Utilitzar els principis, les lleis i les teories de la física requereix un ampli coneixement dels seus fonaments teòrics. La capacitat de comprendre i descriure, mitjançant l’experimentació o la utilització de desenvolupaments matemàtics, les interaccions que es produeixen entre cossos i sistemes a la naturalesa, permet, alhora, desenvolupar el pensament científic per construir nou coneixement aplicat a la resolució de problemes en els diferents contextos en què intervé la física. Això implica apreciar la física com un camp del saber amb importants implicacions en la tecnologia, l’economia, la societat i la sostenibilitat ambiental.

D’aquesta manera, a partir de la comprensió de les implicacions de la física en altres camps de la vida quotidiana, s’adquireix la capacitat de formar-se una opinió fonamentada sobre les situacions que afecten cada context, la qual cosa és necessària per desenvolupar un pensament crític i una actitud de contribuir al progrés a través del coneixement científic adquirit, aportant solucions sostenibles.

Competència 2

Analitzar l’entorn proper i predir-ne l’evolució a partir dels models, de les teories i les lleis de la física mitjançant la formulació de preguntes investigables, la indagació i la cerca d’evidències per proposar solucions generals a problemes quotidians relacionats amb les aplicacions pràctiques de la física en el camp tecnològic, industrial i biosanitari.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Formular i verificar hipòtesis com a respostes a diferents problemes i observacions de l’entorn proper, mitjançant l’ús amb destresa del treball experimental, la indagació, la recerca d’evidències i el raonament logicomatemàtic. 2.2 Utilitzar diferents mètodes per trobar la resposta a una sola qüestió o observació, confrontant els resultats obtinguts per garantir-ne la coherència i la fiabilitat. 2.3 Integrar els models, les teories i les lleis de la física en el procés de validació de les hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, de manera que el procés sigui més fiable i coherent amb el coneixement científic.

2.1 Analitzar i comprendre l’evolució dels sistemes naturals, utilitzant models, lleis i teories de la física. 2.2 Inferir solucions generals a problemes generals a partir de l’anàlisi de situacions particulars i les variables de què depenen. 2.3 Utilitzar els models, les lleis i les teories de la física per analitzar i comprendre el funcionament general d’aplicacions pràctiques i productes útils per a la societat en el camp tecnològic, industrial i biosanitari.

L’estudi de la física, com a ciència de la naturalesa, ha de proveir la capacitat per analitzar fenòmens que es produeixen a l’entorn natural més proper. Per això, cal adoptar els models, les teories i les lleis que formen els pilars fonamentals d’aquest camp de coneixement, i que alhora permeten predir l’evolució dels sistemes i els objectes naturals. Al mateix temps, aquesta adopció es produeix quan es desenvolupa la capacitat de relacionar els fenòmens observats en situacions quotidianes amb els fonaments i principis de la física.

Així, a partir de l’anàlisi de diverses situacions particulars s’adquireix la capacitat d’inferir solucions generals als problemes quotidians, que poden redundar en aplicacions pràctiques necessàries per a la societat i que donaran lloc a productes i beneficis a través del seu desenvolupament des del camp tecnològic, industrial o biosanitari.

Competència 3

Utilitzar amb propietat, correcció i fluïdesa, als diferents registres de comunicació de la ciència, el llenguatge de la física amb la formulació matemàtica dels seus principis, magnituds, unitats de mesura, etc., per evidenciar la necessitat d’establir una eina de comunicació entre comunitats científiques i en la investigació.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Utilitzar i relacionar de manera rigorosa el Sistema Internacional d’Unitats (SI) i altres sistemes d’unitats, emprant correctament la seva notació i les seves equivalències, reconeixent el seu paper com a eina de comunicació efectiva entre la comunitat científica. 3.2 Extreure, interpretar i expressar informació provinent de diferents formats relativa a un procés concret, relacionant entre si la informació i extraient-ne el més rellevant durant la resolució d’un problema. 3.3 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori o altres entorns, incloent-hi l’ús correcte dels aparells de mesura i de recollida de dades i la normativa bàsica d’ús, així com les normes de seguretat pròpies d’aquests espais.

3.1 Aplicar els principis, les lleis i les teories científiques en l’anàlisi crítica de processos físics de l’entorn, com els observats i els publicats en diferents mitjans de comunicació, analitzant, comprenent i explicant de manera argumentada les causes que els produeixen. 3.2 Utilitzar de manera rigorosa les unitats de les variables físiques expressades en el Sistema Internacional d’Unitats (SI) i altres sistemes d’unitats rellevants, emprant correctament la seva notació i equivalències, així com l’elaboració i la interpretació adequada de gràfiques que relacionin variables físiques, reconeixent el seu paper com a eina de comunicació efectiva entre la comunitat científica. 3.3 Expressar de manera adequada els resultats, argumentant les solucions obtingudes, en la resolució d’exercicis i problemes definits a partir de situacions basades en contextos realistes o ideals.

El desenvolupament d’aquesta competència específica pretén traslladar als estudiants un conjunt de criteris per a l’ús de formalismes amb base científica, amb la finalitat de poder plantejar i discutir adequadament la resolució de problemes de física i les seves aplicacions al món del seu voltant. A més, es pretén que valorin la universalitat del llenguatge matemàtic i la seva formulació com a eina per intercanviar plantejaments físics i les seves resolucions a diferents entorns de comunicació.

Introduir l’alumnat en la participació col·laborativa entre la comunitat científica requereix un codi específic, rigorós i comú que asseguri la claredat dels missatges que s’intercanvien entre els membres.

Competència 4

Seleccionar i avaluar críticament informació i recursos, en diferents formats i plataformes, tant al treball individual com col·lectiu, per crear continguts científics i de divulgació relacionats amb la física i argumentar sobre el seu paper a la societat.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Interactuar amb altres membres de la comunitat educativa mitjançant diferents entorns d’aprenentatge, reals i virtuals, utilitzant de manera autònoma i eficient recursos variats, tradicionals analògics i digitals, de manera rigorosa i respectuosa i analitzant críticament totes les aportacions 4.2 Gestionar de manera autònoma i versàtil, individualment i en grup, la informació i la creació de continguts, amb fonament científic, utilitzant amb criteri i rigor les fonts i eines més adequades, millorant així l’aprenentatge propi i col·lectiu.

4.1 Consultar, elaborar i intercanviar materials científics i divulgatius en diferents formats amb altres membres de l’entorn d’aprenentatge, utilitzant de manera autònoma i eficient plataformes digitals. 4.2 Usar de manera crítica, ètica i responsable mitjans de comunicació digitals i tradicionals com a manera d’enriquir l’aprenentatge i el treball individual i col·lectiu i de reconèixer la presència de la física a la societat.

Entre les capacitats que cal adquirir en els nous contextos d’ensenyament-aprenentatge actuals hi ha l’ús de plataformes i entorns virtuals d’aprenentatge. Aquestes plataformes serveixen de repositori de recursos i materials de diferent tipus i en diferent format, i són útils per a l’aprenentatge de la física, així com mitjans per a l’aprenentatge individual i social. Cal, doncs, desenvolupar la capacitat d’utilitzar aquests recursos de manera autònoma i eficient per facilitar l’aprenentatge autoregulat i al mateix temps ser responsable en les interaccions amb altres estudiants i amb el professorat.

Alhora, la producció i l’intercanvi de materials científics i divulgatius permeten apropar la física de manera creativa a la societat, presentant-la com un camp de coneixements accessible.

Competència 5

Aplicar tècniques de treball i indagació pròpies de la física com l’experimentació en entorns reals o virtuals, el raonament logicomatemàtic, de forma individual o en entorns col·laboratius similars als de la comunitat científica, per reconèixer el paper de la física i predir la influència dels seus avenços en una societat basada en valors ètics i sostenibles.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Participar de manera activa en la construcció del coneixement científic, evidenciant la presència de la interacció, la cooperació i l’avaluació entre iguals, millorant la capacitat de qüestionament, la reflexió i el debat per assolir el consens en la resolució d’un problema o situació d’aprenentatge.  5.2 Construir i produir coneixements a través del treball col·lectiu, mitjançant l’anàlisi, la discussió i la síntesi i obtenint com a resultat productes representats en informes, pòsters, presentacions, articles científics o de divulgació, etc. 5.3 Debatre, de manera informada i argumentada, sobre les diferents qüestions mediambientals, socials i ètiques relacionades amb el desenvolupament de les ciències, aconseguint un consens en l’impacte d’aquests avenços en la societat i proposant solucions creatives en comú a les qüestions plantejades.

5.1 Obtenir relacions entre variables físiques, mesurant i tractant les dades experimentals, determinant-ne els errors i utilitzant sistemes de representació gràfica en entorns analògics o digitals. 5.2 Reproduir en laboratoris, siguin reals o virtuals, determinats processos físics modificant les variables que els condicionen, considerant els principis, les lleis o les teories implicats, generant el corresponent informe amb format adequat i incloent-hi argumentacions, conclusions, taules de dades, gràfiques i referències bibliogràfiques. 5.3 Valorar les aportacions de la física a la societat, debatent de manera fonamentada sobre el seu impacte des del punt de vista de l’ètica i de la sostenibilitat, i reflexionant sobre les causes i les conseqüències dels biaixos de gènere en les ciències.

Les ciències de la naturalesa tenen un caràcter experimental intrínsec. Un dels principals objectius de qualsevol d’aquestes disciplines científiques és l’explicació dels fenòmens naturals, cosa que permet formular teories i lleis per a la seva aplicació a diferents sistemes. El cas de la física no és diferent, i és rellevant traslladar als alumnes la curiositat pels fenòmens que succeeixen al seu entorn i en diferents escales. Hi ha processos físics quotidians que són reproduïbles fàcilment i poden ser explicats i descrits sobre la base de principis i lleis de la física. També hi ha processos que, encara que no siguin reproduïbles, són presents a l’entorn natural de manera generalitzada i gràcies als laboratoris virtuals es poden simular per aproximar-se més fàcilment a l’estudi.

El treball experimental constitueix un conjunt d’etapes que fomenten la col·laboració i l’intercanvi d’informació, molt necessàries en els camps d’investigació actuals. Per això, cal fomentar l’experimentació i l’estimació dels errors, la utilització de diferents fonts documentals en diversos idiomes així com l’ús amb destresa i rigor dels recursos tecnològics disponibles. Finalment, cal plasmar la informació en informes que recullin tot aquest procés.

Competència 6

Justificar el caràcter multidisciplinari de la física i la seva contribució històrica a l’avenç del coneixement científic, per actuar com a agents crítics en l’anàlisi i la difusió de la informació i promoure una societat igualitària, saludable i sostenible.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Identificar i argumentar científicament les repercussions de les accions que l’alumne o alumna emprèn en la seva vida quotidiana, analitzant com la física pot ajudar a millorar-les com a manera de participar activament en la construcció d’una societat igualitària, saludable i sostenible. 6.2 Detectar les necessitats de la societat sobre les quals aplicar els coneixements científics adequats que ajudin a millorar-la, incidint especialment en aspectes com el desenvolupament sostenible i la preservació de la salut.

6.1 Identificar els principals avenços científics relacionats amb la física que han contribuït a les lleis i teories acceptades actualment en el conjunt de les disciplines científiques, com les fases per a la comprensió de les metodologies de la ciència, la seva evolució constant i la seva universalitat.  6.2 Reconèixer el caràcter multidisciplinari de la ciència i les contribucions d’unes disciplines sobre les altres, establint relacions entre la física i altres disciplines com la química, la biologia o les matemàtiques a partir de propostes d’aprenentatge contextualitzades i realistes.

La física constitueix una ciència que està profundament implicada en diferents àmbits de les nostres vides quotidianes i que, per tant, forma part del desenvolupament científic, tecnològic i industrial. L’adequada aplicació dels seus principis i lleis permet la resolució de diversos problemes basats en els mateixos coneixements i la capacitat d’aplicar en situacions diferents plantejaments similars als estudiats mostra la universalitat de la ciència.

Els coneixements i les aplicacions de la física formen, juntament amb els d’altres ciències com les matemàtiques o la tecnologia, un sistema simbiòtic on les aportacions de cada àmbit de coneixement proporcionen un benefici conjunt. La necessitat de formalitzar experiments per verificar els estudis implica un incentiu en el desenvolupament tecnològic, i viceversa, el progrés de la tecnologia il·lumina nous descobriments que necessiten explicació mitjançant les ciències bàsiques com la física. La col·laboració entre diferents comunitats científiques expertes en diferents disciplines és imprescindible en tot aquest desenvolupament.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Primer curs

Cinemàtica

• Anàlisi, càlcul i representació gràfica de l’evolució temporal de les variables cinemàtiques en funció del temps en els diferents moviments que pot tenir un objecte, amb forces externes o sense: resolució de situacions reals relacionades amb la física i l’entorn quotidià.
• Variables que influeixen en un moviment rectilini i circular: magnituds i unitats emprades. Anàlisi qualitativa i quantitativa de moviments quotidians que presenten aquests tipus de trajectòria.
• Descripció i argumentació de la relació de la trajectòria d’un moviment compost amb les magnituds que el descriuen.

Estàtica i dinàmica

• Predicció, a partir de la composició vectorial, del comportament estàtic o dinàmic d’una partícula o un sòlid rígid.
• Descripció i argumentació de la relació entre la mecànica vectorial aplicada sobre una partícula o un sòlid rígid amb el seu estat de repòs o moviment: aplicacions estàtiques o dinàmiques de la física en altres camps, com l’enginyeria o l’esport.
• Interpretació de les lleis de la dinàmica en termes de magnituds com ara el moment lineal i l’impuls mecànic: aplicacions al món real i en situacions contextualitzades (esports, mobilitat, etc.).

Energia

• Conceptes de treball i potència: elaboració d’hipòtesis sobre el consum energètic de sistemes mecànics o elèctrics de l’entorn quotidià i el seu rendiment.
• Càlcul de l’energia potencial i l’energia cinètica d’un sistema senzill: aplicació a la conservació de l’energia mecànica en sistemes conservatius i no conservatius i a l’estudi de les causes que produeixen el moviment dels objectes al món real.
• Anàlisi de les variables termodinàmiques d’un sistema en funció de les condicions: determinació de les variacions de temperatura que experimenta i les transferències d’energia que es produeixen amb el seu entorn.

Segon curs

Camp gravitatori

• Determinació, a través del càlcul vectorial, del camp gravitatori produït per un sistema de masses. Efectes sobre les variables cinemàtiques i dinàmiques d’objectes immersos al camp.
• Moment angular d’un objecte en un camp gravitatori: càlcul, relació amb les forces centrals i aplicació de la conservació en l’estudi del moviment.
• Energia mecànica d’un objecte sotmès a un camp gravitatori: deducció del tipus de moviment que posseeix, càlcul del treball o balanços energètics existents en desplaçaments entre diferents posicions, velocitats i tipus de trajectòries.
• Lleis que es verifiquen en el moviment planetari i extrapolació al moviment de satèl·lits i cossos celestes.
• Introducció a la cosmologia i l’astrofísica com a aplicació del camp gravitatori: evolució històrica de les teories cosmològiques, implicació de la física en l’evolució d’objectes astronòmics, del coneixement de l’univers i repercussió de la recerca en aquests àmbits a la indústria, la tecnologia, l’economia i la societat.

Camp electromagnètic

• Camps elèctric i magnètic: tractament vectorial, determinació de les variables cinemàtiques i dinàmiques de càrregues elèctriques lliures en presència d’aquests camps. Descripció i anàlisi dels fenòmens naturals i de les aplicacions tecnològiques en què s’aprecien aquests efectes.
• Càlcul i anàlisi qualitativa de la intensitat del camp elèctric en distribucions de càrregues discretes i contínues i interpretació del flux de camp elèctric.
• Càlcul i anàlisi qualitativa de l’energia d’una distribució de càrregues estàtiques. Descripció raonada de les magnituds que es modifiquen i que romanen constants amb el desplaçament de càrregues lliures entre punts de potencial elèctric diferent.
• Descripció qualitativa i càlcul de les intensitats dels camps magnètics generats per fils amb corrent elèctric en diferents configuracions geomètriques: rectilinis, espires, solenoides o tors.
• Anàlisi dels efectes de la interacció dels camps magnètics amb càrregues elèctriques lliures presents al seu entorn.
• Representació gràfica i anàlisi de les línies de camp elèctric i magnètic produït per distribucions de càrrega senzilles, imants i fils amb corrent elèctric en diferents configuracions geomètriques.
• Generació de la força electromotriu: anàlisi del funcionament de motors, generadors i transformadors a partir de sistemes on es produeix una variació del flux magnètic.

Vibracions i ones

• Estudi del moviment oscil·latori: obtenció i descripció de l’evolució temporal de les variables cinemàtiques d’un cos oscil·lant i conservació d’energia en aquests sistemes.
• Moviment ondulatori: anàlisi i obtenció de les gràfiques d’oscil·lació en funció de la posició i del temps, de l’equació d’ona que el descriu i de la relació amb el moviment harmònic simple. Estudi dels diferents tipus de moviments ondulatoris a la natura.
• Fenòmens ondulatoris: situacions i contextos naturals en què es posen de manifest diferents fenòmens ondulatoris i aplicacions. Característiques principals de les ones sonores i les seves qualitats. Contextualització en situacions quotidianes (instruments musicals, oïda humana i generació de la veu, ecolocalització, etc.).
• Descripció de la naturalesa de la llum a partir de les controvèrsies i els debats històrics.
• La llum visible com a exemple d’ona electromagnètica. L’espectre electromagnètic i les propietats i aplicacions dels diversos tipus d’ones electromagnètiques.
• Anàlisi del comportament de la llum i la formació d’imatges en medis i objectes amb un índex de refracció diferent.
• Estudi de la generació d’imatges en sistemes òptics: lents primes, miralls plans i corbs i les seves aplicacions.

Física relativista, quàntica, nuclear i de partícules

• Les limitacions de la física clàssica. Descripció i aplicació dels principis de la relativitat, de la física quàntica i de la física de partícules a l’estudi de les principals partícules involucrades en la física atòmica i nuclear: propietats i interaccions. Implicacions de la dualitat ona-corpuscle i del principi d’incertesa. Valoració del desenvolupament científic i tecnològic possible gràcies a la física quàntica.
• Estudi qualitatiu i quantitatiu de l’efecte fotoelèctric com a sistema de transformació energètica i de producció de diferències de potencial elèctric per aplicar-lo tecnològicament.
• Estudi de la radioactivitat natural: descripció dels processos i de les constants implicats que permeten el càlcul de la variació poblacional i l’activitat de mostres radioactives. Aplicació al camp de les ciències i de la salut.

Geologia i Ciències Ambientals

Els avenços de la humanitat s’han basat molt sovint en l’ús de recursos naturals per a l’elaboració de productes o objectes que resolguessin problemes existents o ens proporcionessin determinats serveis. Entre aquests recursos destaquen, tot i que sovint de manera poc aparent, els recursos geològics. D’altra banda, els humans, com a habitants de la Terra que som, estem contínuament exposats als processos geodinàmics, que comporten riscos però també oportunitats. En aquest sentit, l’anàlisi dels principals esdeveniments que han tingut lloc a la història del nostre planeta ens permet fer prediccions sobre successos actuals o futurs als quals ens podem veure exposats.

La comprensió de la dinàmica terrestre i el coneixement dels recursos geològics i, en especial, de la seva taxa de renovació, són aspectes que permeten argumentar científicament l’adopció d’actituds i hàbits compatibles amb el model de desenvolupament sostenible. Aquest tipus d’accions són i seran clau per poder fer front a impactes mediambientals derivats de les activitats humanes, alguns dels quals són tan globals i greus com l’actual emergència climàtica derivada de l’increment de l’efecte hivernacle. D’altra banda, la creixent ocupació de territori per part de la nostra espècie i l’increment d’alguns riscos naturals derivats de l’escalfament global, impliquen també la necessitat de conèixer la dinàmica d’aquests riscos per tal de fer prediccions sobre aquests que permetin emprendre accions per minimitzar-ne la nostra exposició.

La matèria de Geologia i Ciències Ambientals pretén proporcionar als estudiants que la cursen els coneixements i les destreses necessaris per comprendre l’estructura i la dinàmica del nostre planeta i els fenòmens que se’n deriven. Aquests continguts es tracten amb una visió global, integrant les interrelacions que es produeixen amb les activitats humanes, per permetre a l’alumnat tenir una visió crítica de l’explotació dels recursos naturals i els impactes mediambientals que se’n deriven, així com dels riscos naturals que la dinàmica terrestre implica per als humans. Per tot això, aquesta matèria parteix d’unes competències específiques que es poden resumir en: interpretar i transmetre informació científica i argumentar sobre els seus continguts; localitzar, seleccionar i contrastar informació científica; dissenyar treballs de recerca i analitzar críticament les seves conclusions; plantejar i resoldre preguntes i problemes relacionats amb la geologia i les ciències ambientals; analitzar els impactes mediambientals de les activitats humanes per dissenyar actuacions i adoptar hàbits compatibles amb el desenvolupament sostenible; analitzar elements geològics del relleu per explicar-ne la dinàmica i l’origen, i poder fer prediccions sobre els riscos naturals per adoptar actituds per minimitzar la nostra exposició.

La matèria de Geologia i Ciències Ambientals ha de capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement, així com en la formulació de preguntes i problemes sobre processos i fenòmens que esdevenen al sistema Terra i en la seva resposta argumentada. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental o de camp contextualitzada en la geologia o les ciències ambientals, aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos relacionats amb la matèria. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que els estudiants apliquin els aprenentatges desenvolupats per argumentar, amb criteris científics, lògics i ètics, quins usos s’haurien de fer en el futur dels recursos naturals per minimitzar els impactes mediambientals que se’n deriven i, com a conclusió, proposar i adoptar hàbits i actituds compatibles amb un model de desenvolupament sostenible.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria estan els criteris d’avaluació. Estan vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social, on la ciència juga un paper important. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El desenvolupament de les competències específiques de Geologia i Ciències Ambientals es basa en les competències clau i en els sabers de la matèria, que estan estructurats en cinc blocs a cada curs, els quals inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles. Per aquesta raó, s’opta per formular els sabers lligats a una capacitat i en un context en el qual s’han de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alternatiu, si ho considera adient.

Cal destacar el bloc projecte científic de geologia o ciències ambientals, de primer curs, on es tracten els aspectes bàsics de l’activitat científica general però contextualitzats en l’estudi del nostre planeta: l’ús de les metodologies científiques per a l’estudi de fenòmens naturals, l’experimentació –incloent-hi els instruments i procediments necessaris de laboratori i de camp i les seves normes d’ús–, la utilització adequada de llenguatges científics i de les eines matemàtiques pertinents, etc. Aquest bloc busca desenvolupar habilitats pràctiques útils per a la resta dels blocs. També a primer curs, al bloc la Terra, un planeta particular, es fa una caracterització del planeta Terra, la seva geodinàmica i la dels seus embolcalls fluids (hidrosfera i atmosfera), que ha de servir de base conceptual per a altres blocs de primer i segon curs. En aquest mateix bloc s’analitzen també els conceptes derivats de la interacció entre els processos naturals de la Terra i les activitats humanes (risc, recurs, impacte, exposició, etc.). Als blocs minerals, els components de les roques i roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques, es treballen els models conceptuals de mineral i de roca, i s’analitzen les seves tipologies bàsiques, orígens i identificació. També es fa èmfasi en l’anàlisi dels usos de minerals i roques a la nostra vida quotidiana. Finalment al bloc història de la Terra i la vida es fa una aproximació a l’estudi de la història de la Terra, a partir del coneixement dels principals mètodes de datació i de l’anàlisi dels esdeveniments biològics i geològics més rellevants, per correlacionar-los amb les característiques actuals del nostre planeta i els processos que hi esdevenen.

A segon curs, la informació geològica i ambiental és el primer bloc que cal tractar de manera transversal i contextualitzada al llarg dels altres quatre blocs, sobre les fonts i les formes de representació de la informació i les dades geològiques i ambientals. Als blocs la tectònica de plaques i geodinàmica interna i processos geològics externs es revisen els processos geodinàmics interns i externs, respectivament, per analitzar-ne la influència en el relleu i, en especial, la seva interacció amb les activitats humanes per conèixer, predir i prevenir els riscos que generen. El bloc les capes fluides de la Terra se centra en la dinàmica dels embolcalls fluids de la Terra (hidrosfera i atmosfera), per valorar la disponibilitat dels recursos que ens proporcionen; identificar, predir i prevenir els riscos que generen, així com analitzar els impactes mediambientals que les activitats humanes hi produeixen, i argumentar accions per minimitzar-los. El darrer bloc, recursos naturals i gestió sostenible, és el més extens però també el més rellevant, atès que es focalitza en l’àmbit global en els objectius per al desenvolupament sostenible. Partint de l’anàlisi de l’ús que fem de recursos naturals a la nostra vida quotidiana i els impactes que aquest ús i la seva explotació generen, l’alumnat avaluarà les mesures preventives, correctores i compensatòries necessàries per minimitzar o revertir aquests impactes. També argumentaran la necessitat d’adoptar hàbits i actituds que ens condueixin realment cap a un model de desenvolupament sostenible. Dins de tot aquest marc conceptual, que integra molts dels continguts essencials d’altres blocs, es tracten també de manera específica el sòl com a recurs i la problemàtica dels impactes mediambientals generats pels residus i, en especial, les mesures per minimitzar-los.  

Globalment, el currículum de Geologia i Ciències Ambientals té com a objectiu clau donar a l’alumnat eines per conèixer, interpretar i actuar de manera responsable en el nostre planeta per preservar-ne la diversitat i la riquesa. Per aconseguir-ho, la metodologia que es proposa és l’ús de situacions d’aprenentatge contextualitzades en les nombroses interaccions existents entre les dinàmiques dels diferents elements que conformen el sistema Terra (geosfera, hidrosfera, atmosfera, etc.) i les activitats humanes. En definitiva, la matèria de Geologia i Ciències Ambientals proporciona a l’alumnat els coneixements i les destreses essencials per prendre decisions i actuar en relació amb el medi ambient i amb la nostra interacció amb aquest, amb un enfocament crític que permeti minimitzar la nostra exposició a riscos així com els impactes que les nostres activitats hi poden causar.

Competències específiques

Competència 1

Interpretar, comunicar i argumentar informació i dades procedents de treballs científics, amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències geològiques i ambientals.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Analitzar críticament conceptes i processos de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals seleccionant i interpretant informació en diferents formats (mapes, models, talls gràfics, taules, etc.). 1.2 Comunicar informacions o opinions raonades sobre temes de geologia i ciències ambientals, transmetent-les de manera clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (mapes, models, gràfics, taules, informes, diagrames, fórmules, continguts digitals, etc.) i responent de manera fonamentada a les qüestions que puguin sorgir durant l’exposició. 1.3 Tenir discussions científiques sobre aspectes relacionats amb els sabers de la geologia i les ciències ambientals considerant raonadament els punts forts i febles de diferents posicions i amb una actitud receptiva i respectuosa davant de l’opinió dels altres.

1.1 Analitzar críticament conceptes i processos de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, etc.). 1.2 Comunicar informacions o opinions raonades sobre temes de geologia i ciències ambientals, transmetent-les de manera clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, informes, diagrames, fórmules, etc.) i eines digitals, responent de manera fonamentada a les qüestions que puguin sorgir durant l’exposició. 1.3 Argumentar sobre situacions relacionades amb la geologia i les ciències ambientals defensant una posició raonada científicament i amb una actitud oberta, flexible, receptiva i respectuosa davant de l’opinió dels altres.

A les ciències geològiques i ambientals, com en totes les altres disciplines científiques, la comunicació és un aspecte essencial del progrés científic, ja que els avenços i descobriments poques vegades són el producte del treball d’individus aïllats, sinó d’equips col·laboratius, sovint de caràcter interdisciplinari, en el si dels quals la comunicació d’informació i dades és clau. A més, la creació de coneixement només es produeix quan les troballes són publicades, de manera que se’n permet la revisió i l’ampliació per part de la comunitat científica i la utilització per millorar la societat.

En el cas de les ciències geològiques i ambientals hi ha formats particulars per a la comunicació de dades i informació, com ara mapes (topogràfics, hidrogràfics, geològics, de vegetació, etc.), talls, diagrames de flux o altres. El desenvolupament d’aquesta competència específica permet que l’alumnat es familiaritzi amb aquests formats i adquireixi una visió completa sobre els conceptes, processos i fenòmens relacionats amb les ciències geològiques i ambientals i les transmeti amb precisió i claredat. D’aquesta manera l’alumnat desenvoluparà les destreses necessàries per extreure les idees més rellevants d’una informació de caràcter científic (en forma d’articles, diagrames, taules, gràfics, etc.) i comunicar-les de manera senzilla, precisa i veraç, utilitzant formats variats (exposició oral, plataformes virtuals, presentació de diapositives i pòster, entre d’altres), tant de manera analògica com digital.

De la mateixa manera, aquesta competència específica busca potenciar l’argumentació, entesa com un procés de comunicació basat en el raonament i l’evidència, essencial per al desenvolupament social i professional de l’alumnat. L’argumentació en debats, fòrums o altres vies dona l’oportunitat de defensar, de manera lògica i fonamentada, les pròpies posicions, però també de comprendre i assimilar les idees d’altres persones. L’argumentació és una forma de pensament col·lectiu que enriqueix els qui hi participen, i permet desenvolupar la resiliència davant de reptes així com la flexibilitat per fer un gir a les pròpies idees davant d’arguments aliens. Així mateix, l’argumentació, feta de manera correcta, fomenta la tolerància i el respecte de la diversitat entre individus.

Competència 2

Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de manera autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències geològiques i ambientals.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Plantejar i resoldre qüestions relacionades amb la geologia i les ciències ambientals, localitzant i citant fonts adequades i seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació. 2.2 Contrastar i justificar la veracitat d’informació relacionada amb la geologia i les ciències ambientals utilitzant fonts fiables i adoptant una actitud crítica i escèptica davant informacions sense base científica. 2.3 Argumentar sobre la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi dediquen, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i entenent la investigació com una tasca col·lectiva i interdisciplinària, en constant evolució i influïda pel context polític i els recursos econòmics.

2.1 Plantejar i resoldre qüestions i crear continguts relacionats amb la geologia i les ciències ambientals, localitzant i citant fonts de manera adequada i seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació. 2.2 Contrastar i justificar la veracitat d’informació relacionada amb la geologia i les ciències ambientals utilitzant fonts fiables, aportant dades i adoptant una actitud crítica i escèptica davant informacions sense base científica.

Obtenir informació rellevant per tal de resoldre dubtes, adquirir nous coneixements o comprovar la veracitat d’afirmacions o notícies, és una destresa essencial per als ciutadans del segle XXI. La recopilació i l’anàlisi crítica de la informació són essencials en la presa de decisions socials relacionades amb la geologia i el medi ambient i en contextos ciutadans com la participació democràtica o l’aprenentatge al llarg de la vida. Així mateix, tota investigació científica comença amb l’acurada recopilació, selecció i avaluació crítica de publicacions rellevants de l’àrea d’estudi.

Actualment, a través d’Internet es pot accedir a moltes fonts d’informació sobre qualsevol temàtica, incloent-hi la geologia i les ciències ambientals. En aquest univers digital, la informació fiable conviu amb teories de la conspiració, informacions incompletes o esbiaixades intencionadament i tot un reguitzell de continguts pseudocientífics.

Mitjançant el desenvolupament d’aquesta competència es pretén que l’alumnat millori les seves destreses per cercar i contrastar la informació procedent de plataformes digitals o d’altres formats, i desenvolupi un esperit crític per avaluar la informació obtinguda. D’altra banda, també pretén que sigui capaç de seleccionar la informació veraç segons la seva rellevància i organitzar-la per poder respondre de manera clara a les qüestions formulades. A més, atesa la maduresa intel·lectual de l’alumnat d’aquesta etapa educativa, fomentarà que plantegi aquestes qüestions per pròpia curiositat i iniciativa.

Un altre aspecte que promou aquesta competència específica és la posterior creació de continguts a partir de la informació recopilada i contrastada, que implica un grau més elevat de comprensió de la informació recollida per poder-la transmetre estructurant-la de manera original, però mantenint el rigor.

Per aquestes raons, el desenvolupament d’aquesta competència específica pot tenir un efecte molt positiu per a la integració de l’alumnat a la societat actual, que en facilitarà el creixement personal i professional i el compromís com a ciutadà o ciutadana.

Competència 3

Dissenyar i desenvolupar projectes de recerca de ciències geològiques i ambientals i analitzar críticament els resultats, així com els de treballs d’investigació i divulgació, comprovant si segueixen els passos de la metodologia científica per avaluar-ne la fiabilitat de les conclusions.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Plantejar preguntes, fer prediccions i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades utilitzant mètodes científics i intentin explicar fenòmens geològics i ambientals. 3.2 Dissenyar l’experimentació i la presa de dades per a l’anàlisi de fenòmens geològics i ambientals, seleccionant els instruments adequats per respondre a les preguntes de recerca i contrastar les hipòtesis plantejades. 3.3 Fer experiments i prendre dades quantitatives i qualitatives sobre fenòmens geològics i ambientals seleccionant i utilitzant els instruments, les eines o les tècniques adequades amb correcció i precisió. 3.4 Interpretar i analitzar resultats obtinguts en projectes de recerca utilitzant, quan calgui, eines matemàtiques i tecnològiques i reconeixent-ne l’abast i les limitacions per obtenir conclusions raonades i fonamentades. 3.5 Establir col·laboracions dins i fora del centre educatiu en les diferents fases d’un projecte científic per treballar amb més eficiència, utilitzant les eines tecnològiques adequades, valorant la importància de la cooperació a la recerca, respectant la diversitat i afavorint-ne la inclusió. 3.6 Presentar de manera clara i rigorosa la introducció, la metodologia, els resultats i les conclusions d’un projecte científic utilitzant el format adequat i les eines digitals.

3.1 Avaluar la fiabilitat de les conclusions de treballs de recerca o divulgació científica relacionats amb la geologia o les ciències ambientals a partir de la interpretació dels resultats obtinguts. 3.2 Argumentar, usant exemples concrets, sobre la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones dedicades, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i entenent la investigació com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pels contextos polític i econòmic.

El coneixement científic es construeix a partir d’evidències obtingudes de l’observació objectiva i l’experimentació. La seva finalitat és explicar el funcionament del món que ens envolta i aportar solucions a problemes del nostre temps. Els mètodes científics es basen en la formulació de preguntes investigables sobre l’entorn natural o social, el disseny i l’execució d’estratègies adequades per poder respondre-les, la interpretació i l’anàlisi dels resultats, l’obtenció de conclusions i la comunicació d’aquestes. Molt diferents són, en canvi, les idees pseudocientífiques, malauradament cada cop més esteses, les quals s’han generat sense cap procés de validació ni tenen cap evidència objectiva que els doni suport.

Plantejar situacions en què l’alumnat tingui l’oportunitat de desenvolupar aquesta competència, aplicant els passos dels diferents mètodes utilitzats en la ciència, contribueix a desenvolupar-ne la curiositat, el sentit crític, l’esperit emprenedor i les destreses per al treball col·laboratiu. A més, permet comprendre la diferència entre una impressió o opinió i una evidència amb base científica, i per valorar críticament i amb criteri conclusions de treballs de recerca científica i informacions de documents divulgatius. Aquestes destreses no són només essencials per tenir una carrera científica, sinó també per mobilitzar el pensament crític, el raonament lògic i les destreses comunicatives i utilitzar recursos tecnològics, per promoure així la integració i la participació plena de l’alumnat com a ciutadà o ciutadana. A més, permet valorar la contribució positiva de la tasca científica a la societat.

Competència 4

Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències geològiques i ambientals, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Resoldre problemes per donar explicació a processos geològics o ambientals cercant i utilitzant recursos diversos com coneixements, dades, informació, raonament o eines i recursos digitals. 4.2 Analitzar críticament la solució a problemes sobre fenòmens geològics o ambientals i modificar els procediments de resolució utilitzats o conclusions obtingudes si aquestes no fossin viables o davant de noves dades.

4.1 Explicar fenòmens relacionats amb la geologia i les ciències ambientals a través del plantejament i la resolució de problemes, buscant i utilitzant estratègies i recursos adequats i diversos. 4.2 Analitzar críticament la solució a problemes de geologia o ciències ambientals reformulant els procediments utilitzats o les conclusions obtingudes si aquestes no fossin viables o davant de noves dades.

L’ús del raonament és especialment important en la investigació de qualsevol disciplina científica per plantejar i contrastar hipòtesis i per afrontar imprevistos que dificultin l’avenç d’un projecte. Així mateix, en diversos contextos de la vida quotidiana, cal utilitzar el raonament lògic i altres estratègies per abordar dificultats i resoldre problemes de naturalesa diferent. Les persones s’enfronten sovint a situacions complexes que exigeixen la resolució de problemes i la cerca d’explicacions coherents a diferents fenòmens en contextos de la seva vida quotidiana.

El desenvolupament d’aquesta competència específica implica treballar quatre aspectes fonamentals: plantejament de problemes, utilització d’eines lògiques per resoldre’ls, cerca d’estratègies alternatives de resolució si fos necessari i anàlisi crítica de la validesa de les solucions obtingudes. Aquests quatre aspectes exigeixen la mobilització dels sabers de la matèria, de destreses com el raonament lògic, el pensament crític i l’observació, i d’actituds com la curiositat i la resiliència. El desenvolupament d’aquestes destreses i actituds a través d’aquesta competència específica, permet ampliar els horitzons personals i professionals de l’alumnat i la seva integració plena com a ciutadans compromesos amb la millora de la societat.

Competència 5

Analitzar els impactes d’activitats humanes sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos, a partir d’observacions de camp i d’informació en diferents formats, per dissenyar, promoure i executar iniciatives de conservació del medi ambient i adoptar hàbits compatibles amb el desenvolupament sostenible basats en fonaments científics.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Analitzar a partir d’observacions i coneixements científics de geologia i ciències ambientals les causes i les conseqüències ecològiques, socials i econòmiques dels principals problemes mediambientals des d’una perspectiva personal, local i global, concebent-los com a grans reptes de la humanitat. 5.2 Proposar i justificar la necessitat de posar en pràctica hàbits i iniciatives sostenibles en l’àmbit local, argumentant d’acord amb coneixements científics de geologia i ciències ambientals sobre els seus efectes positius i la urgència d’adoptar-los.

5.1 Promoure i adoptar hàbits sostenibles a partir de l’anàlisi dels usos dels diferents tipus de recursos naturals i els impactes mediambientals que se’n deriven. 5.2 Relacionar l’impacte de l’explotació de determinats recursos amb el deteriorament mediambiental, argumentant amb fonamentació científica la importància i la necessitat d’adoptar hàbits de consum sostenibles.

Actualment, la degradació mediambiental es pot qualificar d’una amenaça d’abast mundial, la qual pot comportar seriosos problemes per a la biosfera i per a la mateixa humanitat com a part d’aquesta. Per frenar l’avenç d’aquestes tendències negatives i evitar-ne conseqüències catastròfiques en el futur, és imprescindible, primerament, que es conegui el valor ecològic, científic, social i econòmic del món natural i es comprengui com les nostres activitats hi causen greus impactes. El desenvolupament d’aquesta competència específica estimula l’alumnat a observar l’entorn natural, de manera directa o mitjançant informació en diferents formats (fotografies, imatges de satèl·lit, talls, mapes hidrogràfics, geològics, de vegetació, entre d’altres) per analitzar l’ús que fem de recursos naturals en objectes i accions quotidianes, i promoure la reflexió sobre els impactes ambientals de l’explotació dels recursos, la problemàtica de la seva escassetat i la importància de la gestió i del consum responsables.

Per aquests motius, és essencial que l’alumnat treballi aquesta competència, conegui els fonaments que justifiquen la necessitat urgent d’implantar un model de desenvolupament sostenible i lideri iniciatives i projectes innovadors per promoure i adoptar hàbits sostenibles en l’àmbit individual i col·lectiu.

Competència 6

Identificar i analitzar elements geològics del relleu utilitzant coneixements científics amb informació en diferents formats o observacions de camp, per explicar fenòmens, reconstruir la història geològica, fer prediccions i identificar possibles riscos naturals.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Deduir i explicar la història geològica d’una àrea determinada identificant-ne i analitzant-ne els elements geològics a partir d’informació en diferents formats (fotografies, talls, mapes geològics, etc.). 6.2 Relacionar usant coneixements de geologia i el raonament lògic els grans esdeveniments de la història terrestre amb elements del registre geològic i amb successos que tenen lloc actualment. 6.3 Resoldre problemes de datació analitzant elements del registre geològic i fòssil i aplicant altres mètodes.

6.1 Deduir i explicar la història geològica d’una àrea determinada identificant-ne i analitzant-ne els elements geològics a partir d’informació en diferents formats (fotografies, talls, mapes geològics, etc.). 6.2 Fer prediccions sobre fenòmens i riscos naturals en una àrea determinada analitzant la influència de diferents factors (activitats humanes, climatologia, relleu, vegetació, localització, processos geològics interns, etc.) i proposar accions per prevenir o minimitzar-ne els efectes negatius.

L’estudi de la Terra a partir de la identificació i l’anàlisi de les estructures geològiques presents en una zona permet conèixer els processos i fenòmens que s’han produït en el passat, i així poder-ne reconstruir la història geològica, i fer prediccions sobre els que hi poden esdevenir en el futur. Entre les aplicacions d’aquest procés analític, cal esmentar el coneixement dels processos geològics que es produeixen al nostre planeta, contextualitzats a la zona d’estudi, però també, especialment, la predicció i la prevenció de riscos geològics.

En el context actual, en el qual l’espècie humana té una alta ocupació del territori a la pràctica totalitat dels continents, les interaccions de les nostres activitats amb els processos naturals que s’hi produeixen són nombroses i complexes, i generen molt sovint riscos per als béns i la vida de les persones. Les projeccions de futur amb relació a la freqüència d’aquests riscos naturals indiquen clarament que augmentaran a causa del canvi climàtic generat per les activitats humanes i per l’increment de la població i l’ocupació humana del territori. En el cas de les zones mediterrànies com la nostra, aquests riscos es focalitzen especialment en la irregularitat de les precipitacions. Així doncs, el desenvolupament d’aquesta competència específica per l’alumnat implica l’adquisició d’uns coneixements i destreses per a l’anàlisi d’un territori mitjançant l’observació de l’entorn natural o l’estudi de diverses fonts d’informació geològica i ambiental (com fotografies, talls o mapes geològics, entre d’altres), per esdevenir ciutadans crítics i amb capacitat d’autoprotegir-se, que ajudarà amb les seves accions a prevenir o reduir els riscos naturals i les pèrdues ecològiques, econòmiques i humanes que aquests comporten.

D’altra banda, l’aplicació de metodologies basades en proves de datació directes i indirectes i el raonament, permetrà a l’alumnat comprendre l’escala del temps geològic i la rellevància dels principals esdeveniments geològics i biològics que han esdevingut al nostre planeta, contextualitzats en la zona d’estudi.

Globalment, l’assoliment d’aquesta competència permetrà desenvolupar l’estima pel patrimoni geològic a partir del seu coneixement i anàlisi i la valoració de l’adequada ordenació territorial, i rebutjar pràctiques abusives.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Primer curs

Projecte científic de geologia o ciències ambientals

• Valoració de la rellevància social de la feina de les persones dedicades a l’estudi de la geologia i les ciències ambientals, reconeixent el biaix de gènere existent.
• Anàlisi de l’evolució històrica de descobriments científics, entenent la ciència com un procés col·lectiu, interdisciplinari i en contínua construcció.
• Valoració de la importància de la conservació del patrimoni geològic i mediambiental.

La Terra, un planeta particular

• Caracterització de la Terra com a planeta rocallós.
• Anàlisi de l’estructura i de les característiques de l’atmosfera i la hidrosfera i justificació de la seva importància per als éssers vius.
• Anàlisi de la geodinàmica interna del planeta i la seva influència sobre el relleu (vulcanisme, sismes, orogènia, moviments continentals, etc.) en vista de la teoria de la tectònica de plaques.
• Relació del cicle de Wilson amb els canvis en la disposició dels continents i els principals episodis orogènics.
• Relació entre els diferents tipus de deformacions de les roques (elàstiques, plàstiques i fràgils), amb les forces i altres factors que hi actuen.
• Anàlisi dels agents i processos geològics externs (meteorització, edafogènesi, erosió, transport i sedimentació) i els seus efectes sobre el relleu.
• Relació entre les principals formes de modelatge del relleu, els agents geològics que les originen, el clima, els tipus de roques predominants, les propietats i la disposició relativa.
• Relació entre els processos geològics i les activitats humanes: conceptes de risc natural i induït, recurs, vulnerabilitat, exposició, danys i mesures preventives i correctores.

Minerals, els components de les roques

• Aplicació del concepte de mineral per diferenciar els minerals d’altres materials, a partir de casos de l’entorn.
• Classificació dels minerals sobre la base de la composició química i estructura, i la relació d’aquestes amb les seves propietats. Aplicació a casos relacionats amb la vida quotidiana.
• Identificació de minerals sobre la base de les seves propietats físiques mitjançant la utilització de diferents eines (guies, claus, instruments, recursos tecnològics, etc.).
• Interpretació de diagrames de fases de minerals per analitzar-ne les condicions de formació i transformació.
• Anàlisi de la importància dels minerals i de les roques i dels seus usos quotidians.

Roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques

• Aplicació del concepte de roca per diferenciar les roques dels minerals.
• Classificació de les roques en funció de l’origen (ígnies, sedimentàries i metamòrfiques) relacionant-ho amb les seves característiques observables.
• Identificació usant diferents eines (guies, claus, instruments, recursos tecnològics, etc.) de roques rellevants i de l’entorn a partir de les seves característiques.
• Interpretació de la composició i l’evolució dels diferents tipus de magmes, així com la relació amb les roques resultants, les característiques de les erupcions volcàniques i els relleus originats.
• Anàlisi del procés de diagènesi i relació amb la formació dels diferents tipus de roques sedimentàries segons material d’origen i ambient sedimentari.
• Relació entre els tipus de roques metamòrfiques i els factors que influeixen en la seva formació.
• Anàlisi dels processos de formació, destrucció i transformació dels diferents tipus de roques al cicle litològic i la seva relació amb la tectònica de plaques i els processos geològics externs.
• Discussió i exemplificació de la importància de les roques amb relació als seus usos quotidians.

Història de la Terra i la vida

• Interpretació de la magnitud del temps geològic, l’escala de temps geològic i l’aplicació dels mètodes de datació.
• Resolució de problemes de datació geològica usant diferents mètodes.
• Anàlisi dels principals esdeveniments geològics i biològics al llarg de la història de la Terra i correlació amb processos i característiques actuals del nostre planeta.

Segon curs

La informació geològica i ambiental

• Cerca, reconeixement i utilització de fonts veraces d’informació geològica i ambiental, en recerques experimentals o estudis observacionals formulats a l’aula.
• Interpretació de diferents fonts d’informació geològica i ambiental (mapes, talls, fotografies aèries, textos, posicionament i imatges de satèl·lit, diagrames de flux, etc.) a partir de l’entorn.
• Representació de la informació geològica i ambiental utilitzant diferents eines (columna estratigràfica, tall, mapa, diagrama de flux, etc.).

La tectònica de plaques i geodinàmica interna

• Interpretació dels processos clau de la geodinàmica interna de la Terra (vulcanisme, sismes, orogènia, moviments continentals) i la seva influència sobre el relleu en vista de la teoria de la tectònica de plaques.
• Anàlisi dels riscos naturals derivats dels processos geològics interns i la relació que tenen amb les activitats humanes, valorant i justificant la importància de l’ordenació adequada del territori i altres mesures preventives, a partir d’exemples de l’entorn.

Processos geològics externs

• Interpretació dels agents i dels processos clau de la geodinàmica externa de la Terra (meteorització, edafogènesi, erosió, transport i sedimentació) i la seva influència sobre el relleu, a partir de casos rellevants i de l’entorn.
• Anàlisi dels riscos naturals derivats dels processos geològics externs i la relació que tenen amb les activitats humanes, a partir de casos propers.
• Justificació de la importància de les mesures preventives i correctores dels riscos generats pels processos geològics externs.

Les capes fluides de la Terra

• Anàlisi de les dinàmiques de l’atmosfera i la hidrosfera i els riscos naturals causats per la seva interacció amb activitats humanes.
• Investigació i reflexió sobre les causes i les conseqüències dels principals impactes mediambientals de les activitats humanes a l’atmosfera (escalfament global, aprimament de la capa d’ozó, pluja àcida, contaminació de l’aire) i formulació de propostes d’acció per minimitzar-los, en l’entorn local i global.
• Relació entre determinades activitats humanes (desforestació, agricultura, ramaderia intensives, activitats industrials, etc.) i els impactes mediambientals que generen a la hidrosfera, i formulació de propostes d’acció per minimitzar-los, en l’entorn local i global.
• Anàlisi de l’abundància relativa dels recursos hídrics, explotació, usos i valoració de la importància dels mètodes de tractament de les aigües per a la gestió sostenible.

Recursos naturals i gestió sostenible

• Reflexió sobre el medi ambient com a motor econòmic i social i sobre la importància d’adoptar un model de desenvolupament sostenible.
• Anàlisi de les activitats de la vida quotidiana utilitzant diferents indicadors de sostenibilitat.
• Justificació de la necessitat d’adoptar hàbits de vida coherents amb un model de desenvolupament sostenible.
• Anàlisi de l’ús de recursos geològics i energètics a la vida quotidiana.
• Relació entre els diferents tipus d’explotacions de roques, minerals i recursos energètics de la geosfera i els impactes ambientals que generen.
• Argumentació de la importància del consum responsable dels diferents recursos (hídrics, paisatgístics, miners, energètics, edàfics, etc.) aplicant els conceptes de recurs, jaciment, reserva, impacte ambiental, taxa de renovació i interès econòmic.
• Anàlisi de les característiques, la textura, l’estructura, la rellevància ecològica i la productivitat del sòl.
• Relació entre determinades activitats humanes (desforestació, agricultura i ramaderia intensives) i la contaminació i la degradació del sòl.
• Justificació de la importància de la gestió dels residus per disminuir-los, valorar-los, transformar-los i eliminar-los.
• Anàlisi de les mesures preventives, correctores i compensatòries dels impactes ambientals causats per l’explotació de recursos (hídrics, paisatgístics, miners, energètics, edàfics, etc.).
• Participació en les principals iniciatives locals i globals encaminades a la implantació d’un model de desenvolupament sostenible.

Química

La química és una ciència, cada vegada més present en molts dels àmbits de la societat, que pot donar resposta a problemàtiques relacionades amb àmbits molt diversos, especialment en els camps de la salut i la sostenibilitat. En aquest sentit, les aplicacions de la ciència i de la química en particular poden tenir un impacte positiu en àrees molt diverses. La química aporta solucions en el món dels fàrmacs, dels materials, de l’energia i de l’aigua, entre d’altres, i genera coneixement i aplicacions per contribuir a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible.

La química és una ciència que participa dels nous camps del saber en l’àmbit cientificotècnic i fa aportacions valuoses en el treball interdisciplinari de camps tan rellevants actualment com ara la nanociència i la nanotecnologia, les ciències de l’espai i dels materials i la transformació en nombrosos sectors industrials, amb criteris de sostenibilitat. La química també aporta elements conceptuals i tècniques molt valuoses a altres disciplines científiques, com ara les ciències de la vida i de la salut, les ciències de la Terra i del medi ambient i l’enginyeria.

La química és, doncs, un motor de progrés i els seus avenços són del tot necessaris per aconseguir un món globalitzat just i en progrés.

Les competències específiques que es desenvolupen en les classes de Química afavoreixen l’interès i la capacitat dels estudiants per comprendre el món i intervenir-hi, i també la valoració de la rellevància d’aquesta ciència versàtil a partir del coneixement de les aplicacions que té en diferents contextos. L’aprenentatge d’aquesta ciència contribueix que els i les alumnes es preparin per als reptes actuals i futurs, i esdevinguin ciutadans amb pensament crític per viure, conviure, argumentar, decidir i actuar de manera fonamentada en el coneixement.

Els ensenyaments de Química a batxillerat contribueixen de manera activa que cada estudiant adquireixi una base cultural científica rica i de qualitat per ser una persona preparada per viure en una societat que demana perfils científics i tècnics per a la investigació i per al món laboral, a la vegada que possibilita una especialització dels aprenentatges que configura definitivament el perfil personal i professional de cada alumne i alumna d’acord amb les que seran les seves preferències per al futur.

L’enfocament integrador en l’àmbit cientificotecnològic i matemàtic de la matèria de Química prepara l’alumnat amb els coneixements científics necessaris per identificar i posar en valor els avenços orientats a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible.

Mitjançant l’estudi de la química s’aconsegueix que l’alumnat desenvolupi competències per explicar i argumentar com és la composició i quina és la naturalesa de la matèria i com es transforma per tal d’adquirir els continguts teoricopràctics adequats, amb la doble finalitat de desenvolupar un interès per la química i facilitar la continuïtat cap a estudis relacionats, si l’alumnat ho desitja.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar l’alumnat per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats, utilitzant correctament el llenguatge específic de la química, o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi, o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos, etc. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària o científica.

El disseny curricular de la matèria parteix de les competències específiques, el desenvolupament de les quals dona a l’alumnat l’habilitat de desenvolupar coneixements, destreses i actituds científiques avançades. En aquest sentit, cal tenir molt present el caràcter experimental de la Química, i per això es proposa la utilització de metodologies i d’eines experimentals, entre aquestes la formulació matemàtica de les lleis i dels principis, l’ús adequat i amb destresa dels instruments de mesura i captació de dades, siguin analògics o digitals, i de tota la resta de recursos que poden facilitar la comprensió dels conceptes i dels fenòmens químics.

Formen part de les competències específiques d’aquesta matèria la capacitat de saber elaborar explicacions dels fonaments dels processos i fenòmens químics, interpretar com funcionen els models i les lleis de la química, i utilitzar de manera adequada els diversos llenguatges de representació de la química, i també reconèixer la importància de la química i les seves relacions amb altres àrees de coneixement, el desenvolupament de tècniques de treball pròpies del pensament científic i les repercussions de la química en els contextos industrial, sanitari, econòmic i mediambiental de la societat.

Finalment, les competències també pretenen fomentar el treball en equip, de manera similar al funcionament habitual de la comunitat científica, per esdevenir persones compromeses que utilitzen la ciència per a la formació permanent al llarg de la vida, per al desenvolupament mediambiental, per al bé comunitari i per al progrés cap a una societat igualitària, saludable i sostenible.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria hi ha els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social, en què la ciència juga un paper important. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El desenvolupament de les competències específiques es basa en les competències clau i en els sabers de la matèria, que estan estructurats en blocs que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles. Per aquesta raó, s’opta per formular els sabers lligats a una capacitat i en un context en el qual s’han de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alternatiu, si ho considera adient.

Els diferents blocs de sabers de la matèria de Química van enfocats a completar i relacionar els ensenyaments d’etapes anteriors, de manera que l’alumnat pugui adquirir una percepció global de les diferents línies de treball en química i de les diverses aplicacions.

A primer de batxillerat, en el bloc enllaç químic i estructura de la matèria s’aprofundeix en l’estudi de l’estructura de la matèria i de l’enllaç químic. En el bloc reaccions químiques es tracten eines per dur a terme càlculs estequiomètrics avançats i càlculs en general amb sistemes fisicoquímics importants, com ara les dissolucions i els gasos ideals. En el bloc següent, química orgànica, es completen els sabers de l’etapa anterior aprofundint en les propietats generals dels compostos del carboni, la tipologia i nomenclatura, els principals recursos naturals que els contenen i algunes les seves aplicacions.

En el segon curs, els sabers s’estructuren en tres grans blocs, que coincideixen amb els de primer curs. Tot i que es presenten en aquest document amb un ordre prefixat, no existeix una seqüència definida per als blocs, i així la distribució al llarg d’un curs escolar permet una flexibilitat en la temporalització, en la metodologia i en la relació amb els contextos adients per vincular-los als sabers. En el bloc enllaç químic i estructura de la matèria es tracten, entre d’altres els espectres atòmics, els principis quàntics de l’estructura atòmica. En el bloc reaccions químiques es tracta la termodinàmica química, l’equilibri químic, les reaccions àcid-base i el redox. Finalment, en el bloc química orgànica es tracta la isomeria, la reactivitat orgànica i els polímers.

Aquest currículum de Química es presenta com una proposta integradora que referma les bases de l’estudi, posant de manifest l’aprenentatge competencial. Combinat amb una metodologia integradora dins de l’entorn cientificotecnològic i matemàtic afavoreix l’aprenentatge significatiu de l’alumnat, i ha de contribuir a desvetllar les vocacions científiques en un nombre més gran d’alumnes, tot reduint el biaix de gènere.

En la matèria de Química, és del tot necessària l’activitat experimental, de manera que els i les alumnes siguin capaços de fer-se preguntes i de proposar respostes mitjançant el disseny i l’elaboració d’experiments. Aquesta activitat, com la resta d’activitats que es desenvolupin a l’aula i es proposin als alumnes, han d’estar connectades a la realitat de l’alumnat, per dotar de significat els aprenentatges, de manera que faci visible el caràcter interdisciplinari de les ciències. Per això, la metodologia que es proposa és l’ús de situacions d’aprenentatge que connectin amb contextos reals, per tal de contribuir al desenvolupament de les competències clau per part de l’alumnat i aconseguir així ampliar de forma notable els seus horitzons acadèmics, professionals, socials i personals.

Competències específiques

Competència 1

Analitzar fenòmens i resoldre problemes basats en situacions relacionades amb la química mitjançant l’ús dels seus models, lleis i teories, atenent la base experimental i la conceptualització, per evidenciar la importància de la química com a ciència rellevant, i les connexions amb la vida quotidiana, el benestar comú i la sostenibilitat ambiental.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Aplicar els models, les lleis i les teories científiques en l’anàlisi de fenòmens fisicoquímics quotidians, interpretant les causes que els produeixen i explicant-les utilitzant diversitat de suports i mitjans de comunicació. 1.2 Resoldre problemes fisicoquímics plantejats a partir de situacions quotidianes, aplicant els models, les lleis i les teories científiques per proposar i argumentar possibles solucions, expressant adequadament els resultats. 1.3 Identificar situacions problemàtiques a l’entorn quotidià, locals o globals, emprendre iniciatives i cercar solucions sostenibles des de la química, analitzant críticament l’impacte produït en la societat i en el medi ambient.

1.1 Reconèixer la importància de la química i les seves connexions amb altres àrees en el desenvolupament de la societat, el progrés de la ciència, la tecnologia, l’economia i la sostenibilitat, identificant els avenços en el camp de la química que han estat fonamentals en aquests aspectes. 1.2 Descriure els principals processos químics que succeeixen a l’entorn i les propietats dels sistemes materials a partir dels coneixements, les destreses i les actituds propis de les diferents disciplines de la química. 1.3 Reconèixer la naturalesa experimental i interdisciplinària de la química i la seva influència en la investigació científica i en els àmbits econòmic i laboral actuals i les seves aplicacions en altres camps del coneixement i de l’activitat humana.

El desenvolupament d’aquesta competència requereix el coneixement de les formes i dels procediments estàndard que s’utilitzen en la recerca científica del món natural i permet a l’alumnat, al seu torn, forjar una opinió informada dels aspectes que afecten la seva realitat propera per actuar amb sentit crític en la seva millora per mitjà del coneixement científic. Permet detectar problemes de l’entorn quotidià i abordar-los des de la perspectiva de la química, cercant solucions sostenibles que repercuteixin en el benestar social comú.

Amb competència específica es pretén que l’alumnat comprengui també que la química és una ciència viva, les repercussions de la qual no només han estat importants en el passat, sinó que també comporten una important contribució a la millora de la societat present i futura. Mitjançant les diferents branques de la química, l’alumnat serà capaç de descobrir quines són les seves aportacions més rellevants a la tecnologia, l’economia, la societat i el medi ambient.

Competència 2

Formular preguntes i hipòtesis i contrastar-les a través de la indagació i l’experimentació atenent normes de seguretat, i argumentar mitjançant models i lleis de la química en situacions relacionades amb els sistemes materials i les aplicacions pràctiques de la química per proposar solucions a problemàtiques sociomediambientals.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Formular i contrastar hipòtesis com a respostes a diferents problemes i observacions, utilitzant de manera adient el treball experimental, la indagació, la recerca d’evidències i el raonament logicomatemàtic. 2.2 Utilitzar diferents mètodes per cercar la resposta a una sola qüestió o observació, confrontant els resultats obtinguts per diferents mètodes i assegurant-ne la coherència i fiabilitat. 2.3 Integrar les lleis i les teories científiques conegudes en el procediment de contrast de les hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, per garantir-ne la fiabilitat i la coherència amb el coneixement científic. 2.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.

2.1 Relacionar la química amb situacions problemàtiques actuals, associades al desenvolupament de la ciència i la tecnologia, analitzant com es presenta a través dels mitjans de comunicació o com són percebuts en la vida quotidiana. 2.2 Reconèixer i comunicar que la química constitueix un cos de coneixement imprescindible per a l’estudi i la discussió de qüestions significatives en els àmbits social, econòmic, polític i ètic, identificant-ne la presència i la influència. 2.3 Aplicar de manera informada, coherent i raonada els models i les lleis de la química, explicant i predient les conseqüències d’experiments, fenòmens naturals, processos industrials i descobriments científics. 2.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.

Aquesta competència específica contribueix a aconseguir que l’alumnat sigui capaç d’investigar sobre els fenòmens naturals per mitjà de l’experimentació, la recerca d’evidències i el raonament científic, fent ús dels coneixements que adquireix en la seva formació, utilitzant la metodologia científica amb més rigor i obtenint conclusions i respostes de més abast i millor elaborades. Les qüestions que plantegen i les hipòtesis que formulen estan elaborades d’acord amb coneixements fonamentats i posen en evidència les relacions entre les variables. També contribueix a fer un bon ús de la normativa de seguretat dels laboratoris científics.

L’alumnat ha de ser capaç d’identificar els principis bàsics de la química que justifiquen que els sistemes materials tinguin determinades propietats i aplicacions d’acord amb la seva composició i que hi ha una base fonamental de caràcter químic al fons de cadascuna de les qüestions mediambientals actuals i també en les idees i els mètodes per solucionar els problemes relacionats. D’aquesta manera es podran trobar respostes i solucions efectives a qüestions reals i pràctiques, tal com es presenten mitjançant la nostra percepció o com es formulen als mitjans de comunicació.

Competència 3

Interpretar i organitzar informació en diferents formats a partir de fonts diverses, utilitzant de manera adequada els diversos registres de comunicació de la química (unitats, formulació, llenguatge simbòlic, matemàtic i d’altres), per evidenciar la necessitat d’establir una eina de comunicació entre comunitats científiques i en la investigació.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Utilitzar i relacionar de manera rigorosa el Sistema Internacional d’Unitats (SI) i altres sistemes d’unitats, emprant correctament la seva notació i les seves equivalències, tot fent possible una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica. 3.2 Anomenar i formular correctament substàncies simples, ions i compostos químics inorgànics i orgànics utilitzant les normes de la IUPAC, com a part d’un llenguatge integrador i universal per a tota la comunitat científica. 3.3 Emprar diferents formats per interpretar i expressar informació relativa a un procés fisicoquímic concret, relacionant i extraient la informació més rellevant de cada format per a la resolució d’un problema. 3.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.

3.1 Utilitzar correctament el Sistema Internacional d’Unitats (SI) i altres sistemes d’unitats i les normes de nomenclatura de la IUPAC com a base d’un llenguatge universal per a la química, que permeti una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica. 3.2 Emprar amb rigor eines matemàtiques per donar suport al desenvolupament del pensament científic, aplicant aquestes eines en la resolució de problemes, usant equacions, unitats i operacions. 3.3 Practicar i fer respectar les normes de seguretat relacionades amb la manipulació de substàncies químiques al laboratori i en altres entorns, i els procediments per a la correcta gestió i eliminació dels residus, utilitzant correctament els codis de comunicació característics de la química.

El desenvolupament d’aquesta competència en aquesta etapa educativa pretén que els i les alumnes comprenguin la informació que se’ls proporciona sobre els fenòmens fisicoquímics que ocorren al món quotidià, sigui quin sigui el format en què els sigui proporcionada, i produir també nova informació amb correcció, veracitat i fidelitat, utilitzant correctament el llenguatge matemàtic, els sistemes d’unitats, les normes de la IUPAC i la normativa de seguretat dels laboratoris científics, amb la finalitat de reconèixer el valor universal del llenguatge científic en la transmissió de coneixement que es necessita per a la construcció d’una societat millor.

L’ús correcte del llenguatge científic universal i la facilitat a l’hora d’interpretar i produir informació de caràcter científic permeten a cada estudiant crear relacions constructives entre la física, la química i les altres disciplines científiques i no científiques pròpies d’altres àrees de coneixement que s’estudien al batxillerat. A més, prepara els estudiants per establir connexions amb una comunitat científica activa, preocupada per aconseguir una millora de la societat que repercuteixi en aspectes tan importants com la conservació del medi ambient i la salut individual i col·lectiva, cosa que dota aquesta competència específica d’un caràcter essencial per a aquest currículum. Aquesta competència específica comporta un suport molt important per a la ciència en general, i per a la química en particular.

Competència 4

Seleccionar i avaluar críticament informació i recursos, en diferents formats i plataformes, tant en el treball individual com col·lectiu, crear i comunicar coneixement de manera efectiva i en diversos formats i argumentar l’ús responsable de substàncies i processos químics per al reconeixement de la influència positiva de la química en la societat.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Interactuar amb altres membres de la comunitat educativa, mitjançant diferents entorns d’aprenentatge, reals i virtuals, utilitzant de forma autònoma i eficient recursos variats, analògics i digitals, de forma rigorosa i respectuosa i analitzant críticament totes les aportacions. 4.2 Gestionar de forma autònoma i versàtil, individualment i en grup, la informació i la creació de continguts, amb fonament científic, utilitzant amb criteri i rigor les fonts i les eines més fiables, millorant així l’aprenentatge propi i col·lectiu.

4.1 Analitzar la composició química dels sistemes materials que es troben a l’entorn proper, al medi natural i a l’entorn industrial i tecnològic, argumentant que les seves propietats, aplicacions i beneficis estan basats en els principis de la química. 4.2 Argumentar de manera informada, aplicant les teories i les lleis de la química, que els efectes negatius de determinades substàncies a l’ambient i a la salut són degudes al mal ús que es fa d’aquests productes o a la negligència, i no a la ciència química en si. 4.3 Explicar, emprant els coneixements científics adequats, quins són els beneficis dels nombrosos productes de la tecnologia química i com el seu ús i la seva aplicació han contribuït al progrés de la societat.

El desenvolupament de les competències científiques, i aquesta en especial, requereix l’accés a la diversitat de fonts d’informació per a la selecció i la utilització de recursos didàctics, tant tradicionals com digitals. Actualment, molts dels recursos necessaris per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la química poden trobar-se en diferents plataformes digitals de continguts, per la qual cosa el seu ús autònom facilita el desenvolupament de processos cognitius de nivell superior i propicia la comprensió, l’elaboració de judicis, la creativitat i el desenvolupament personal. Aquesta competència està relacionada amb l’ús crític i eficient i amb la capacitat de seleccionar els recursos més adients en funció dels objectius, citant-ne les fonts, i l’adquisició d’autonomia i destresa en les eines de comunicació per al treball col·laboratiu.

D’altra banda, aquesta competència ha de contribuir al reconeixement de la influència positiva de la química en la societat, i evitar el significat pejoratiu de la paraula “química”, tan arrelat en la nostra societat, i fruit de la manca d’informacions contrastades, i d’una alfabetització científica i en concret en química. La competència ha de contribuir també a desenvolupar la capacitat d’argumentació sobre els beneficis que el progrés de la química ha tingut sobre el benestar de la societat.

Competència 5

Resoldre i interpretar problemes en contextos relacionats amb la química, aplicant habilitats de cooperació, coordinació, emprenedoria i tècniques de treball pròpies de la comunitat química (experimentació, indagació, raonament logicomatemàtic, etc.), per reconèixer el paper de la química i predir la influència dels seus avenços en una societat basada en valors ètics i sostenibles.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Participar de manera activa en la construcció del coneixement científic, evidenciant la presència de la interacció, la cooperació i l’avaluació entre iguals, millorant la capacitat de qüestionament, la reflexió i el debat en’ assolir el consens en la resolució d’un problema o d’una situació d’aprenentatge. 5.2 Construir i produir coneixements per mitjà del treball col·lectiu, a més d’explorar alternatives per superar l’assimilació de coneixements ja elaborats i trobant moments per a l’anàlisi, la discussió i la síntesi, obtenint com a resultat l’elaboració de productes representats en informes, pòsters, presentacions, articles, etc. 5.3 Debatre, de manera informada i argumentada, sobre les diferents qüestions mediambientals, socials i ètiques relacionades amb el desenvolupament de les ciències, aconseguint un consens sobre les conseqüències d’aquests avenços i proposant solucions creatives en comú a les qüestions plantejades.

5.1 Reconèixer la important contribució a la química del treball col·laboratiu entre especialistes de diferents disciplines científiques posant en relleu les connexions entre les lleis i les teories pròpies de cada disciplina. 5.2 Reconèixer l’aportació de la química al desenvolupament del pensament científic i a l’autonomia de pensament crític a través de la posada en pràctica de les metodologies de treball pròpies de les disciplines científiques. 5.3 Valorar les aportacions de la física a la societat, debatent de manera fonamentada sobre el seu impacte des del punt de vista de l’ètica i de la sostenibilitat, i reflexionant sobre les causes i les conseqüències dels biaixos de gènere en les ciències. 5.4 Resoldre problemes relacionats amb la química i estudiar situacions relacionades amb aquesta ciència, reconeixent la importància de la contribució particular de cada membre de l’equip i la diversitat de pensament, i consolidant habilitats socials positives en els equips de treball. 5.5 Representar i visualitzar de forma eficient els conceptes de química que presentin més dificultats utilitzant eines digitals i recursos variats, incloent-hi experiències de laboratori real i virtual.

Aquesta competència implica que l’alumnat desenvolupi una actitud compromesa amb el treball experimental i el desenvolupament de projectes de recerca en equip, que adopti certes posicions ètiques i compromís social. Implica també el treball actiu integrat amb la lectura, l’escriptura, l’expressió oral, la tecnologia i les matemàtiques. Aquest treball té molt més sentit si es duu a terme en col·laboració dins d’un grup divers que respecti les diferències de sexe, d’orientació, d’ideologia, etc. Les idees que es plantegen es validen mitjançant l’argumentació, de la mateixa manera que en la comunitat científica, on el consens és un requisit per a l’acceptació universal de les noves idees i descobriments. Cal destacar la interdependència positiva entre els membres de l’equip, la complementarietat, la responsabilitat compartida, etc.

En tota activitat científica la col·laboració entre diferents individus i entitats és fonamental per aconseguir el progrés científic. Treballar en equip, utilitzar amb fluïdesa eines digitals i recursos variats i compartir els resultats dels estudis repercuteix en un creixement notable de la investigació científica, ja que l’avenç és cooperatiu. Que hi hagi una aposta ferma per la millora de la investigació científica, amb homes i dones que s’hi vulguin dedicar per vocació, és molt important per a la nostra societat actual, ja que implica la millora de la qualitat de vida, de la tecnologia i de la salut, entre d’altres.

Aquesta competència específica afavoreix el desenvolupament del treball en l’alumnat d’acord amb els principis bàsics que es posen en pràctica a les ciències experimentals i una afinitat per les entitats i per les persones que s’hi dediquen i que treballen per vèncer les desigualtats de gènere, d’orientació, de creença, etc. Alhora, en adquirir destreses en l’ús del raonament científic l’alumnat desenvolupa la capacitat d’interpretar i de resoldre situacions problemàtiques en diferents contextos de la investigació, del món laboral i de la seva realitat quotidiana.

Competència 6

Construir coneixement químic de forma activa, col·lectiva i evolutiva a partir de situacions de l’entorn proper o global, i argumentar el caràcter multidisciplinari i versàtil de la química i les seves relacions amb altres camps de coneixement per actuar com a agents crítics en l’anàlisi i la difusió d’informació i promoure una societat igualitària, saludable i sostenible.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Identificar i argumentar científicament les repercussions de les accions que l’alumne o alumna emprèn en la seva vida quotidiana, i analitzar com millorar-les com a forma de participar activament en la construcció d’una societat millor. 6.2 Detectar les necessitats de la societat sobre les quals aplicar els coneixements científics adequats que ajudin a millorar-la, incidint especialment en aspectes importants com ara el desenvolupament sostenible i la preservació de la salut.

6.1 Explicar i raonar els conceptes fonamentals que es troben a la base de la química aplicant els conceptes, les lleis i les teories d’altres disciplines científiques (especialment de la física) per mitjà de l’experimentació i la indagació. 6.2 Deduir les idees fonamentals d’altres disciplines científiques (per exemple, la biologia o la tecnologia) per mitjà de la relació entre els seus continguts bàsics i les lleis i teories que són pròpies de la química. 6.3 Solucionar problemes i qüestions que són característics de la química utilitzant les eines proveïdes per les matemàtiques i la tecnologia, reconeixent així la relació entre els fenòmens experimentals i naturals i conceptes propis d’aquesta disciplina.

Aquesta competència específica pretén desenvolupar en l’alumnat la capacitat de decidir amb criteris científicament fonamentats per poder valorar la repercussió tècnica, social, econòmica i mediambiental de les diferents aplicacions que tenen els avenços, les investigacions i els descobriments que ha fet la comunitat científica en el transcurs de la història, amb la finalitat de construir ciutadans i ciutadanes competents compromesos amb el món on viuen. Aquest coneixement permet valorar críticament quines són les repercussions que tenen, i afavoreix en l’alumnat la presa de decisions sobre els usos adequats dels mitjans i productes científics i tecnològics.

Així mateix, aquesta competència específica es desenvolupa a través de la participació activa de l’alumnat en projectes que involucren la presa de decisions i l’execució d’accions científicament fonamentades en la seva vida quotidiana i en el seu entorn social. Amb això millora la consciència social de la ciència, la qual cosa és necessària per construir una societat de coneixement més avançada.

No és possible comprendre profundament els conceptes fonamentals de la química sense conèixer les lleis i teories d’altres camps de la ciència relacionats amb ella. De la mateixa manera, cal aplicar les idees bàsiques de la química per entendre els fonaments d’altres disciplines científiques. Les aportacions de la química contribueixen al desenvolupament d’altres ciències i camps de coneixement (i viceversa) i són imprescindibles per al progrés global de la ciència, la tecnologia i la societat.

Perquè l’alumnat arribi a ser competent desenvoluparà el seu aprenentatge mitjançant l’estudi experimental i l’observació de situacions en què es posa de manifest aquesta relació interdisciplinària, l’aplicació d’eines tecnològiques en la indagació i en l’experimentació, i l’ús d’eines matemàtiques i el raonament lògic en la resolució de problemes propis de la química. Aquesta base de caràcter interdisciplinari i holístic és inherent a la química i proporciona als alumnes que l’estudien uns fonaments adequats perquè puguin continuar estudis en diferents branques de coneixement, i mitjançant diferents itineraris formatius, la qual cosa contribueix de forma eficient a la formació de persones competents per a la societat.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Primer curs

Enllaç químic i estructura de la matèria

• Identificació i argumentació del desenvolupament de la taula periòdica: reconeixement i valoració de les contribucions històriques en la seva elaboració i de la importància com a eina predictiva de les propietats dels elements i de la relació amb els seus usos quotidians i les problemàtiques associades a l’augment de la demanda actual d’algun d’ells.
• Organització de l’estructura electrònica dels àtoms i anàlisi de la interacció amb la radiació electromagnètica: explicació de la posició d’un element a la taula periòdica i de la similitud en les propietats dels elements químics de cada grup en situacions reals.
• Aplicació de teories sobre l’estabilitat dels àtoms i dels ions: predicció de la formació d’enllaços entre els elements, de la representació d’aquests i de la predicció de les propietats de les substàncies químiques amb relació a la vida quotidiana. Relació propietats-estructura. Comprovació mitjançant l’observació i l’experimentació.
• Utilització de la nomenclatura de substàncies simples, ions i compostos químics inorgànics: relació amb la composició, les propietats, l’estructura de les substàncies i les aplicacions que tenen a la vida quotidiana.

Reaccions químiques

• Interpretació i aplicació de les lleis fonamentals de la química: relacions estequiomètriques en les reaccions químiques i en la composició dels compostos. Resolució de qüestions quantitatives relacionades amb la química a la vida quotidiana i/o en contextos rellevants socialment.
• Identificació i classificació de les reaccions químiques: relacions que hi ha entre la química i alguns aspectes importants de la societat actual com, per exemple, la conservació del medi ambient o el desenvolupament de fàrmacs. Identificació i investigació de reaccions químiques de la vida quotidiana com ara les reaccions àcid-base i reaccions redox com les combustions.
• Càlcul de quantitats de matèria en sistemes fisicoquímics concrets, com ara gasos ideals o dissolucions, i investigació i interpretació de les seves propietats i de les variables mesurables pròpies del seu estat en situacions de la vida quotidiana i en contextos rellevants socialment.
• Aplicació de l’estequiometria de les reaccions químiques en contextos d’aplicacions en els processos industrials més significatius de l’enginyeria química, i paràmetres mediambientals com ara la petjada ecològica o de carboni.

Química orgànica

• Identificació i comparació de propietats físiques i químiques generals dels compostos orgànics a partir de les estructures químiques dels seus grups funcionals: generalitats en les diferents sèries homòlogues i les seves aplicacions, en especial en contextos propers a l’alumnat i en situacions reals.
• Utilització de les regles de la IUPAC per formular i anomenar correctament alguns compostos orgànics monofuncionals i polifuncionals (hidrocarburs, compostos oxigenats i compostos nitrogenats), i establiment de connexions amb els usos i els productes on es troben els compostos formulats, amb relació a la vida quotidiana i a qüestions d’interès ecosocial.

Segon curs

Enllaç químic i estructura de la matèria

• Espectres atòmics i tècniques espectroscòpiques
  • Caracterització dels espectres atòmics com a evidència experimental responsable de la necessitat de la revisió del model atòmic. Identificació i argumentació de la rellevància de l’espectroscòpia en el context del desenvolupament històric del model atòmic.
  • Interpretació dels espectres d’emissió i absorció dels elements i de la seva contribució en el coneixement de l’Univers. Relació amb l’estructura electrònica de l’àtom.
  • Utilització de dades de diverses tècniques espectroscòpiques (UV, IR, RMN, espectrometria de masses) en la identificació de substàncies d’interès i rellevància en la vida quotidiana i qüestions sociocientífiques d’actualitat. Explicació de les bases del seu funcionament.
• Principis quàntics de l’estructura atòmica
  • Relació entre el fenomen dels espectres atòmics i la quantització de l’energia. Del model de Bohr als models mecano-quàntics: necessitat d’una estructura electrònica a diferents nivells i les seves connexions amb la recerca científica bàsica i amb els avenços cientificotecnològics actuals.
  • Explicacions i aplicació del principi d’incertesa de Heisenberg i de la doble naturalesa ona-corpuscle de l’electró i de la naturalesa probabilística del concepte d’orbital.
  • Identificació dels nombres quàntics i aplicació del principi d’exclusió de Pauli. Construcció de l’estructura electrònica de l’àtom. Utilització del diagrama de Moeller per escriure la configuració electrònica dels elements químics més freqüents a l’entorn i al cos humà, i/o els protagonistes de situacions reals en controvèrsia i amb impacte socioambiental.
• Taula periòdica i propietats dels àtoms
  • Argumentació basada en evidències de la naturalesa experimental de l’origen de la taula periòdica. Justificació de la llei periòdica i agrupament dels elements sobre la base de les propietats.
  • Relacions entre la teoria atòmica actual i les lleis experimentals observades.
  • Predicció de la situació d’un element a la taula periòdica a partir de la configuració electrònica, i de la configuració electrònica a partir de la situació de l’element, tot establint connexions amb les característiques i els usos de les substàncies quotidianes que el contenen.
  • Raonament en base a les dades, o en base al model de càrrega de l’àtom, de les tendències periòdiques. Aplicació a la predicció dels valors de les propietats dels elements de la taula a partir de la seva posició.
• Enllaç químic i forces intermoleculars
  • Predicció i justificació del tipus d’enllaç a partir de les característiques dels elements individuals que el formen en relació amb les propietats de la substància formada i amb la seva presència a la vida quotidiana.
  • Interpretació de l’energia implicada en la formació de molècules, estructures cristal·lines 3D i estructures macromoleculars. Predicció i justificació de propietats de les substàncies químiques en relació amb la vida quotidiana i amb els seus usos i interès.
  • Aplicació de les estructures de Lewis i teoria de RPECV per explicar i predir geometries de compostos moleculars i la seva polaritat amb relació al seu comportament en fenòmens de l’entorn quotidià.
  • Aplicació del cicle de Born-Haber i de l’energia intercanviada en la formació de cristalls iònics.
  • Aplicació dels models del núvol electrònic per explicar les propietats característiques dels cristalls metàl·lics en metalls d’ús destacat en situacions d’actualitat.
  • Relacions entre forces intermoleculars i propietats macroscòpiques de compostos moleculars. Relació de les propietats amb l’estructura (geometria i enllaç) en substàncies que intervenen en situacions reals d’interès local o global.

Reaccions químiques 

• Termodinàmica química 
  • Aplicació del primer principi de la termodinàmica: intercanvis d’energia entre sistemes per mitjà de la calor i del treball en contextos de consum i eficiència energètica.
  • Representació i utilització d’equacions termoquímiques i càlcul d’entalpies de reacció. Concepte d’entalpia de reacció i aplicació en situacions i contextos reals com ara els combustibles, els éssers vius, etc. i relació amb problemàtiques com ara l’augment de les emissions de diòxid de carboni. Diferenciació entre processos endotèrmics i exotèrmics.
  • Aplicació del balanç energètic entre productes i reactius mitjançant la llei de Hess, per mitjà de l’entalpia de formació estàndard o de les energies d’enllaç, per obtenir l’entalpia d’una reacció en contextos propers o d’actualitat.
  • Aplicació del segon principi de la termodinàmica. L’entropia com a magnitud que afecta l’espontaneïtat i la irreversibilitat dels processos químics en contextos propers o d’actualitat.
  • Càlcul de l’energia de Gibbs de les reaccions químiques i de la seva espontaneïtat en funció de la temperatura del sistema, i interpretació dels resultats en contextos propers o d’actualitat.
• Cinètica química
  • Elaboració d’explicacions i prediccions basades en la teoria de les col·lisions com a model a escala submicroscòpica de les reaccions químiques. Conceptes de velocitat de reacció i energia d’activació en contextos propers o d’actualitat.
  • Elaboració d’explicacions i prediccions basades en la influència de les condicions de reacció sobre la seva velocitat en contextos propers o d’actualitat.
  • Aplicació de la llei diferencial de la velocitat d’una reacció química i càlcul dels ordres de reacció a partir de dades experimentals de velocitat de reacció.
• Equilibri químic
  • Aplicació i conceptualització de l’equilibri químic com a procés dinàmic: equacions de velocitat i aspectes termodinàmics. Expressió de la constant d’equilibri mitjançant la llei d’acció de masses. Aplicació en contextos propers o d’actualitat i de rellevància sociocientífica.
  • Càlcul de la constant d’equilibri de reaccions en què els reactius es trobin en diferent estat físic. Relació entre Kc i Kp i producte de solubilitat en equilibris heterogenis i la seva connexió amb processos naturals i industrials.
  • Aplicació del principi de Le Châtelier i del quocient de reacció. Evolució de sistemes en equilibri a partir de la variació de les condicions de concentració, pressió o temperatura del sistema, i aplicacions en contextos propers o d’actualitat.
• Reaccions àcid-base
  • Justificació de la naturalesa àcida o bàsica d’una substància a partir de les teories d’Arrhenius i de Brønsted i Lowry i les seves implicacions en la classificació d’àcids i bases de substàncies de l’entorn quotidià.
  • Diferenciació entre àcids i bases forts i febles. Càlcul del grau de dissociació en dissolució aquosa en contextos propers o d’actualitat.
  • Càlcul i justificació del pH de dissolucions àcides i bàsiques. Expressió de les constants Ka i Kb, en relació amb la vida quotidiana i en contextos com ara la cuina, els medicaments, el medi ambient, etc.
  • Representació i concepte de parells àcid i base conjugats. Predicció del caràcter àcid o bàsic de les dissolucions en què es produeix la hidròlisi d’una sal a partir de situacions de l’entorn quotidià.
  • Identificació i representació de reaccions entre àcids i bases i càlculs estequiomètrics en exemples de contextos propers o d’actualitat. Concepte de neutralització. Realització de volumetries àcid-base, dels càlculs corresponents i raonament dels resultats en relació amb situacions reals i en connexió amb la quotidianitat.
  • Relació entre propietats i aplicacions dels àcids i de les bases rellevants en l’àmbit industrial i de consum, amb especial incidència en el procés de conservació del medi ambient.
• Reaccions redox
  • Càlcul i aplicació de l’estat d’oxidació. Identificació de les espècies que es redueixen o oxiden en una reacció a partir de la variació del nombre d’oxidació en processos de rellevància per la seva quotidianitat i/o impacte socioambiental.
  • Igualació pel mètode de l’ió-electró d’equacions químiques d’oxidació-reducció en contextos propers o d’actualitat. Càlculs estequiomètrics i volumetries redox.
  • Aplicació i conceptualització del potencial estàndard d’un parell redox. Espontaneïtat de processos químics i electroquímics que impliquen dos parells redox amb relació a contextos propers o d’actualitat.
  • Aplicació de les lleis de Faraday: quantitat de càrrega elèctrica i quantitats de substància en un procés electroquímic. Càlculs estequiomètrics en cel·les electrolítiques en contextos propers o d’actualitat.
  • Identificació i càlculs en reaccions d’oxidació i reducció en la fabricació i el funcionament de bateries elèctriques, cel·les electrolítiques i piles de combustible, i també en la prevenció de la corrosió de metalls.

Química orgànica 

• Isomeria 
  • Utilització de fórmules moleculars i desenvolupades de compostos orgànics, amb relació a les seves propietats, orígens o usos. Diferents tipus d’isomeria estructural en compostos en relació amb la vida quotidiana i/o problemàtiques rellevants.
  • Utilització de models moleculars o tècniques de representació 3D de molècules. Isòmers espacials d’un compost i propietats en compostos en relació amb la vida quotidiana i/o problemàtiques rellevants.
• Reactivitat orgànica 
  • Identificació de les principals propietats químiques de les diferents funcions orgàniques i de les seves propietats i reaccions químiques, en especial en contextos propers a l’alumnat.
  • Identificació dels principals tipus de reaccions orgàniques. Productes de la reacció entre compostos orgànics i les equacions químiques corresponents amb relació a substàncies d’especial interès i properes a l’alumnat.
  • Polímers
  • Classificació dels diferents processos de formació dels polímers a partir dels corresponents monòmers. Estructura i propietats.
  • Classificació dels polímers segons la naturalesa, l’estructura i la composició. Aplicacions, propietats i riscos mediambientals associats.

Tecnologia i Enginyeria

A la societat actual, el desenvolupament de la tecnologia per part de les enginyeries ha esdevingut un dels eixos al voltant dels quals s’articula l’evolució sociocultural. En els darrers temps, la tecnologia, entesa com el conjunt de coneixements derivats de la tècnica i de l’enginyeria, amb les aportacions del coneixement científic, i el seu caràcter instrumental i interdisciplinari, ha tingut un paper fonamental en l’evolució de la humanitat, que, sens dubte, comportarà grans canvis i reptes en la societat del segle XXI.

Aquesta matèria té com a finalitat principal seguir desenvolupant i ampliant els coneixements de la matèria comuna de Tecnologia i Digitalització cursada a l’educació secundària obligatòria, en la qual s’estableixen les bases mínimes per a l’alfabetització científica i tecnològica i per a la participació activa i responsable en una societat cada vegada més canviant. A quart d’ESO, i amb caràcter opcional, hi trobem les matèries de Digitalització i de Tecnologia, que es corresponen amb una ampliació de la matèria de Tecnologia i Digitalització.

Cal destacar que la tecnologia i l’enginyeria han anat incrementant-ne la rellevància en diferents àmbits de la societat, des de la generació de béns bàsics fins a les comunicacions. Tot i això, les desigualtats encara es mantenen en la societat actual, amb bretxes de formació, socials, de gènere o generacionals. També cal considerar que l’ús de la tecnologia ha generat situacions d’impacte negatiu que no es poden obviar, com l’ús massiu de màquines tèrmiques alimentades per combustibles fòssils, o l’obsolescència programada, motiu pel qual cal considerar que la dimensió ètica i el pensament crític han de formar part de la formació en Tecnologia i Enginyeria.

Tots aquests aspectes estan relacionats amb els desafiaments que el segle XXI planteja per garantir la igualtat d’oportunitats a escala local i global. En una evolució cap a un món més just i equilibrat, convé prestar atenció als mecanismes de la societat tecnològica, analitzant i valorant la sostenibilitat dels sistemes de producció, l’ús dels diferents materials i fonts d’energia, tant en l’àmbit industrial i domèstic com de serveis.

Per això, els ciutadans necessiten disposar d’un conjunt de sabers científics i tecnològics que serveixin de base per adoptar actituds crítiques i constructives davant de certes qüestions i ser capaços d’actuar de manera ètica, responsable, creativa, eficaç i mediambientalment sostenible, per tal d’aportar solucions a les necessitats que es plantegen.

En aquest sentit, la matèria de Tecnologia i Enginyeria pretén unir els sabers científics i tecnològics amb un enfocament competencial per contribuir a l’assoliment dels objectius de l’etapa de batxillerat i a l’assoliment de les competències clau de l’alumnat.

Les competències específiques d’aquesta matèria estan orientades que l’alumnat elabori projectes tecnològics que incloguin l’anàlisi, la recerca i el disseny, per tal que fabriqui, automatitzi i millori productes i sistemes de qualitat que donin resposta a problemes plantejats, tot integrant sabers d’altres àmbits de coneixement amb un enfocament ètic i sostenible. L’objectiu és apropar l’alumnat a l’entorn formatiu i laboral propi de l’activitat tecnològica i d’enginyeria, avançant un pas més en relació amb l’etapa anterior, especialment pel que fa a sabers tècnics. Caldrà fomentar en tot moment una actitud compromesa i responsable, tot impulsant l’emprenedoria, la col·laboració i la implicació local i global amb un desenvolupament tecnològic sostenible. Així doncs, la resolució de problemes interdisciplinaris lligats a situacions reals, mitjançant solucions tecnològiques, es constitueix com un eix vertebrador de l’enfocament competencial de la matèria.

En aquest sentit, es facilitarà a l’alumnat un coneixement panoràmic de l’entorn productiu, tenint en compte la realitat i abordant tot allò que significa l’existència d’un producte, des de la seva creació, el seu cicle de vida i altres aspectes relacionats. Aquest coneixement obre un ampli camp de possibilitats en facilitar la comprensió del procés de disseny i desenvolupament des d’un punt de vista industrial i també per mitjà de l’aplicació de metodologies actives basades en l’aprendre fent i reflexionant (learning by doing), de fes-ho tu mateix (doing it yourself), de prototipatge a mida o sota demanda.

La coherència i la continuïtat amb etapes anteriors es fa explícita, especialment en les matèries de Tecnologia i Digitalització, i Tecnologia de l’educació secundària obligatòria, establint entre aquestes una gradació en el nivell de complexitat, quant a la creació de solucions tecnològiques que donin resposta a problemes plantejats mitjançant l’aplicació del procés tecnològic i altres tècniques.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats en el desenvolupament de solucions als problemes plantejats. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica relacionada amb la salut i el medi ambient.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria hi ha els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social, en què la ciència juga un paper important. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

La matèria s’articula al voltant dels blocs de sabers bàsics tant en el primer curs com en el segon, els continguts dels quals s’han d’interrelacionar mitjançant el desenvolupament d’activitats o projectes de caràcter pràctic, que estiguin contextualitzats i siguin propers a l’alumnat per a la integració, la gestió i la posterior resolució.

El primer bloc, projectes de recerca i desenvolupament, se centra en la metodologia de projectes, adreçada a la ideació i creació de productes, així com al seu cicle de vida. El segon bloc, materials i fabricació, aborda els criteris de selecció de materials i les tècniques més apropiades per a la seva transformació i elaboració de solucions tecnològiques sostenibles. El tercer bloc, sistemes mecànics, fa referència a elements, mecanismes i sistemes que puguin servir de base per a l’elaboració de projectes o per a la ideació de solucions tècniques. En el quart bloc, sistemes elèctrics i electrònics, es treballen les principals característiques i diferències existents entre el corrent continu i el corrent altern, el disseny, la simulació i/o construcció de circuits que en permetin l’anàlisi, l’experimentació i la interpretació del seu funcionament. El cinquè bloc, automatització, aborda l’actualització de sistemes tecnològics per al control automàtic, tenint en compte les potencialitats que ofereixen les tecnologies emergents basades especialment en la digitalització i les comunicacions. Finalment, el sisè bloc, tecnologia sostenible, aporta a l’alumnat una visió de la matèria alineada amb la necessitat de considerar la limitació dels recursos disponibles i l’impacte social i ambiental de la tecnologia, coherent amb algunes fites dels objectius de desenvolupament sostenible.

En aquest sentit, amb l’objectiu de conferir un enfocament competencial a la matèria, és convenient que els sabers puguin confluir en projectes que suposin una situació d’aprenentatge contextualitzada, en què l’alumnat pugui aplicar els seus coneixements i destreses per donar solució a una necessitat concreta, que pot emergir d’un context personal, social o cultural, en l’àmbit local o global, amb una actitud de compromís creixent, de manera que s’afavoreixi la creació de lligams entre l’entorn educatiu i altres sectors socials, econòmics o de recerca.

Aquest enfocament competencial i pràctic fa necessari l’ús d’una aula taller de tecnologia que evolucioni cap a laboratori de fabricació, amb els equipaments necessaris per desenvolupar projectes que integrin la fabricació digital. Ha de permetre incorporar tècniques de treball, prototipatge ràpid i fabricació fora de línia (offline), amb un gran potencial de desenvolupament, d’acord amb les demandes de la nostra societat i del nostre sistema productiu.

Competències específiques

Competència 1

Analitzar, coordinar i dissenyar projectes de recerca amb una actitud crítica i emprenedora, ideant i implementant estratègies i tècniques sostenibles i eficients de resolució de problemes, tot comunicant els resultats de manera ordenada i raonada, per crear i millorar productes i sistemes de manera continuada.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Investigar i dissenyar projectes tècnics que mostrin la creació i millora d’un producte o sistema, argumentant-ho mitjançant la interpretació i la referenciació d’informació. 1.2 Participar en el desenvolupament i la coordinació de projectes de creació i innovació contínua de productes viables i socialment responsables, identificant millores i creant prototips mitjançant un procés iteratiu, amb una actitud emprenedora. 1.3 Col·laborar en les tasques tecnològiques, mostrant una actitud proactiva i de respecte cap a les aportacions i raonaments duts a terme per tots els membres del grup, fomentant la cooperació i el benestar grupal. 1.4 Elaborar la documentació tècnica, de manera precisa i acurada, que inclogui la informació més significativa de caràcter textual, numèrica i gràfica tot utilitzant aplicacions digitals. 1.5 Comunicar de manera eficaç i organitzada les idees i solucions tecnològiques, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats.

1.1 Desenvolupar projectes de recerca i innovació amb la finalitat de crear i millorar productes de manera continuada i sostenible, utilitzant models de gestió cooperatius i flexibles. 1.2 Comunicar, argumentar i difondre de manera clara, ordenada i comprensible el projecte elaborat, presentant la documentació tècnica tot utilitzant aplicacions digitals. 1.3 Perseverar en la consecució d’objectius en situacions d’incertesa, identificant i gestionant emocions, acceptant i aprenent de la crítica raonada i fent servir l’error com a part del procés d’aprenentatge.

Aquesta competència específica planteja tant la participació de l’alumnat en la resolució de problemes tècnics, com la coordinació i la gestió de projectes de recerca cooperatius i col·laboratius. Això implica, entre altres aspectes, mostrar empatia, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, identificant i gestionant les emocions en el procés d’aprenentatge, reconeixent les fonts d’estrès i sent perseverant en la consecució dels objectius. Addicionalment, s’incorporen tècniques específiques de recerca, facilitadores del procés d’ideació i de presa de decisions, i estratègies iteratives per organitzar i planificar les tasques a desenvolupar pels equips, resolent a partir d’una solució inicial bàsica que, en diverses fases, serà completada a nivell funcional tot establint diferents prioritats. En aquest aspecte, el mètode del pensament de dissenyador (design thinking) i les metodologies àgils (Agile) són d’ús habitual a les empreses tecnològiques, ja que aporten una major flexibilitat davant de qualsevol canvi en les demandes dels clients. Es té en compte també la millora contínua de productes com a plantejament de partida de projectes a desenvolupar, que és un reflex del que passa a l’àmbit industrial. S’ha de fomentar la superació d’estereotips i d’idees preconcebudes associades a les matèries tecnològiques i a l’enginyeria com ara les de gènere. En aquesta competència específica cal destacar la investigació com un apropament als projectes d’R+D+I, de manera crítica i creativa, on la correcta referenciació d’informació i l’elaboració de documentació tècnica adquireixen una gran importància. Per tant, el desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos aonadament, analíticament i gràficament, de forma veraç i precisa, utilitzant la terminologia adequada, per comunicar i difondre les idees i les solucions generades.

Competència 2

Comparar i seleccionar materials, aplicant criteris tècnics i sostenibles, per fabricar productes de qualitat i elaborar estudis d’impacte que aportin respostes a problemes o a situacions plantejades amb un enfocament ètic i ecosocialment responsable.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Determinar el cicle de vida d’un producte, planificant i aplicant mesures de control de qualitat en les diferents etapes, des del disseny fins a la comercialització, tenint en consideració estratègies de millora continuada. 2.2 Comparar i seleccionar materials, tradicionals o de nova generació, per a la fabricació de productes de qualitat basant-se en les característiques tècniques i atenent els criteris de sostenibilitat de manera responsable i ètica. 2.3 Fabricar models o prototips emprant les tècniques de fabricació més adients, aplicant-hi criteris tècnics i sostenibles.

2.1 Analitzar i valorar la idoneïtat dels materials tècnics en la fabricació de productes sostenibles i de qualitat, tot estudiant l’estructura interna, les propietats i els tractaments de modificació i millora de les seves propietats. 2.2 Elaborar, argumentar i difondre informes tècnics d’avaluació de l’impacte ambiental que valori les repercussions que es poden derivar de la implementació d’un projecte tècnic.

Aquesta competència es refereix a la capacitat de comparar i seleccionar els materials més adequats per a la creació de productes en funció de les seves característiques, així com dur a terme l’estudi i l’avaluació de l’impacte ambiental generat. A l’hora de determinar els materials s’atendran criteris relatius a les propietats tècniques (aspectes com la duresa, la resistència, la conductivitat elèctrica, l’aïllament tèrmic, etc.). Anàlogament, l’alumnat tindrà en compte aspectes relacionats amb la capacitat per ser conformats aplicant una tècnica o una altra, segons sigui convenient per a l’aplicació final del producte. A més a més s’han de considerar els criteris relatius a la capacitat del material per ser tractat, modificat o aliat per tal de millorar-ne les característiques finals. Finalment, l’alumnat valorarà aspectes de sostenibilitat per determinar quins materials són els més apropiats en relació amb, la contaminació generada i amb el consum energètic durant tot el cicle de vida. Igualment, cal considerar la capacitat de reciclatge en finalitzar la seva vida útil, la biodegradabilitat del material i altres aspectes vinculats a l’ús controlat de recursos o a la relació que s’estableix entre els materials i les persones que finalment fan ús del producte.

Competència 3

Seleccionar, utilitzar i configurar les eines digitals necessàries, aplicant coneixements interdisciplinaris, per resoldre tasques i comunicar els resultats de manera ordenada i precisa, amb l’ús acurat del llenguatge gràfic i la terminologia tècnica adequada.

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
3.1 Resoldre amb autonomia i de manera òptima tasques i funcions proposades, mitjançant l’ús i la configuració de diferents eines digitals, tot aplicant coneixements interdisciplinaris. 3.2 Efectuar la presentació de projectes tècnics, argumentant les decisions preses, tot emprant les aplicacions digitals més adients per a cada situació.	3.1 Resoldre els problemes associats a les diferents fases del desenvolupament i de la gestió d’un projecte tècnic (disseny, simulació, muntatge i presentació), utilitzant les eines i les aplicacions digitals adients.

En aquesta etapa la competència aborda els aspectes relatius a la incorporació de la digitalització en el procés habitual de l’aprenentatge. Així doncs, i continuant amb les habilitats adquirides a l’etapa anterior, s’amplia i es reforça l’ús de les eines digitals en les tasques associades a la matèria. En són exemple les activitats vinculades a la investigació, a la cerca i a la selecció d’informació o a l’anàlisi de productes i sistemes tecnològics, realitzant un bon ús de les eines de cerca de la informació, valorant-ne la procedència i contrastant-ne la fiabilitat tot fent-ne una anàlisi crítica. El treball col·laboratiu, la comunicació d’idees o la difusió i la presentació de treballs consoliden nous aprenentatges i impliquen el coneixement de les característiques de les eines de comunicació disponibles, les seves aplicacions, opcions i funcionalitats, depenent del context. De la mateixa manera, el procés de disseny i creació es complementa amb un conjunt de programes que permeten el dimensionament, la simulació, la programació i el control de sistemes o la fabricació de productes. L’ús i l’aplicació de les eines digitals, per facilitar la creació de solucions i la millora dels resultats, es converteixen en instruments essencials en qualsevol de les fases del procés. Abasten tant les activitats relatives a la gestió, al disseny o al desenvolupament de solucions tecnològiques, com les relatives a la resolució pràctica d’exercicis senzills o a l’elaboració i la difusió de documentació tècnica relativa als projectes.

Competència 4

Construir nous coneixements i millorar les destreses tècniques, aplicant i transferint sabers d’altres disciplines amb una actitud creativa, per calcular, mesurar i resoldre problemes o aportar respostes a diferents necessitats pròpies dels àmbits de l’enginyeria.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Experimentar, mesurar, interpretar i resoldre problemes associats a sistemes d’instal·lacions mecàniques aplicant els fonaments de mecanismes de transmissió i transformació del moviment. 4.2 Experimentar, mesurar, interpretar i resoldre problemes associats als sistemes mecànics de suport i d’unió fixos i mòbils. 4.3 Experimentar, mesurar, interpretar i resoldre problemes associats a sistemes de circuits electrònics i d’instal·lacions elèctriques, tot aplicant els fonaments dels circuits de corrent continu, així com de les màquines elèctriques rotatives.

4.1 Calcular, simular i experimentar amb estructures senzilles, analitzant i valorant els tipus de càrregues a les quals es puguin veure sotmeses, tot avaluant-ne els esforços i l’estabilitat. 4.2 Analitzar i comparar les diferents màquines tèrmiques: màquines frigorífiques, bombes de calor i motors tèrmics, diferenciant-ne i interpretant-ne el funcionament i duent a terme els càlculs essencials per poder-ne determinar l’eficiència. 4.3 Interpretar, dissenyar, simular o construir circuits pneumàtics d’automatització, relacionant cadascun dels elements del circuit en el funcionament del sistema. 4.4 Interpretar, dissenyar i simular circuits oleohidràulics, relacionant cadascun dels elements del circuit amb el funcionament del sistema. 4.5 Experimentar i dissenyar circuits combinacionals i seqüencials físics i simulats aplicant fonaments de l’electrònica digital i explicant-ne el funcionament en el disseny de solucions tecnològiques.

La resolució d’un simple exercici o d’un problema tecnològic complex requereix l’aplicació de tècniques, procediments i sabers que ofereixen diferents àmbits de coneixement científics. Aquesta competència específica té, d’una banda, la finalitat que l’alumnat utilitzi els coneixements adquirits a les matèries de matemàtiques o fonaments de física o química, per calcular magnituds i variables de problemes mecànics, elèctrics, electrònics, d’automatització o per desenvolupar programes. De l’altra banda, pot utilitzar l’experimentació, a través de muntatges o simulacions, com a eina de consolidació dels coneixements adquirits. Aquesta transferència de sabers aplicada a nous i diversos problemes o situacions, permet ampliar els coneixements de l’alumnat i fomentar la competència d’aprendre a aprendre.

Competència 5

Dissenyar, crear i avaluar sistemes tecnològics aplicant coneixements de la regulació automàtica, del control programat i de les possibilitats que ofereixen les tecnologies emergents, per estudiar, controlar i automatitzar tasques en sistemes tecnològics i robòtics.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Controlar i experimentar el funcionament de sistemes tecnològics i robòtics, utilitzant llenguatges de programació i aplicant les possibilitats que ofereixen les tecnologies emergents, com ara la intel·ligència artificial, la telemetria, la internet de les coses, el tractament massiu de dades (big data), etc. 5.2 Automatitzar, programar i experimentar funcionalitats i trajectòries de robots, mitjançant la seva modelització i aplicant algorismes senzills.

5.1 Interpretar, simular i experimentar el funcionament dels processos tecnològics basats en sistemes automàtics de llaç obert i llaç tancat, aplicant tècniques de simplificació i analitzant-ne l’estabilitat.

Aquesta competència específica fa referència a l’adequació de productes o solucions tecnològiques perquè puguin executar certes tasques de forma autònoma. Es tracta d’incorporar elements de regulació automàtica o de control programat en els dissenys, permetent accions senzilles a les màquines o als sistemes tecnològics. En aquest sentit, s’inclouen, per exemple, el control de desplaçaments o moviments dels elements d’un robot, l’accionament regulat d’actuadors, com ara llums o motors, l’estabilitat dels valors de magnituds concretes, etc. D’aquesta manera, es possibilita que l’alumnat automatitzi tasques en màquines i en robots mitjançant la implementació de programes adequats a targetes de control. En aquesta línia d’actuació cal destacar el paper de les tecnologies emergents (intel·ligència artificial, internet de les coses, big data, etc.), aplicades al control d’objectes.

Competència 6

Identificar i analitzar els diferents sistemes tecnològics dels àmbits de l’enginyeria, estudiant i comparant les seves característiques, tot valorant l’ús de l’energia i l’eficiència energètica per avaluar i valorar l’ús sostenible i ecosocialment responsable que es fa de la tecnologia.

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
6.1 Analitzar i avaluar els diferents sistemes de generació i distribució d’energia elèctrica i les característiques dels mercats energètics, desenvolupant els càlculs necessaris per determinar-ne i valorar-ne l’eficiència i l’impacte ambiental, social i econòmic.	6.1 Analitzar les diferents instal·lacions d’un habitatge des del punt de vista de l’eficiència energètica, cercant aquelles opcions més compromeses amb la sostenibilitat i aplicant solucions basades en baixos requeriments energètics i energies renovables.

L’objectiu que persegueix aquesta competència específica és proporcionar a l’alumnat un criteri informat sobre l’ús i l’impacte de l’energia en la societat i en el medi ambient, mitjançant l’adquisició d’una visió general dels diferents sistemes energètics, dels agents que hi intervenen i dels aspectes bàsics relacionats amb els subministraments domèstics. De manera complementària, es pretén proporcionar a l’alumnat els criteris a emprar en l’avaluació de l’impacte social i ambiental lligat a projectes de caire divers. Per al desenvolupament d’aquesta competència s’aborden, d’una banda, els sistemes de generació, transport, distribució de l’energia i del subministrament, així com el funcionament dels mercats energètics. D’altra banda, es treballen les instal·lacions en habitatges de màquines tèrmiques i de fonaments de regulació automàtica, tenint en compte criteris relacionats amb l’eficiència i l’estalvi energètic, afavorint que l’alumnat faci un ús responsable i sostenible de la tecnologia.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Primer curs

Projectes de recerca i desenvolupament

• Estratègies de gestió i desenvolupament de projectes: pensament de dissenyador (design thinking). Tècniques de recerca i d’ideació.
• Aplicació d’estratègies de gestió i de desenvolupament de projectes basades en el pensament de dissenyador i en les tècniques de recerca i d’ideació, en el context personal, social o cultural, en un àmbit local o global.
• Productes de l’entorn proper: cicle de vida. Estratègies de millora contínua. Planificació i desenvolupament de disseny i comercialització. Logística, transport i distribució. Metrologia i normalització. Control de qualitat.
• Anàlisi del cicle de vida de diferents productes, aplicant estratègies de millora continuada. Planificació i desenvolupament del disseny i comercialització de diferents productes amb l’optimització de la logística, el transport i la distribució.
• Planificació de tècniques de control de qualitat en la producció. Aplicació de la metrologia i la normalització industrial.
• Expressió gràfica. Aplicacions CAD-CAE-CAM. Diagrames funcionals, esquemes i croquis.
• Utilització de diferents eines i aplicacions d’expressió gràfica de disseny, anàlisi i fabricació assistits per ordinador (CAD-CAE-CAM). Elaboració de diagrames funcionals i esquemes amb eines digitals i croquis en situacions reals.
• Emprenedoria, resiliència, perseverança i creativitat per abordar problemes des d’una perspectiva interdisciplinària, a partir d’exemples rellevants.
• Resolució de tasques i projectes amb una actitud emprenedora, resilient, perseverant i creativa per abordar problemes des d’una perspectiva interdisciplinària.
• Autoconfiança i iniciativa. Identificació i gestió d’emocions. L’error i la reavaluació com a part del procés d’aprenentatge en diferents contextos; personal, social o cultural, en l’àmbit local o global.
• Desenvolupament de l’autoconfiança i de la iniciativa personal. Identificació i gestió de les emocions, valorant l’error i la reavaluació com una part del procés d’aprenentatge.

Materials i fabricació

• Materials tècnics i nous materials. Classificació. Selecció i aplicacions característiques a partir d’exemples contextualitzats i reals.
• Anàlisi i comparació de les característiques de diferents materials tècnics i materials de nova creació. Diferenciació i selecció dels materials segons els seus usos i aplicacions. Aplicació a casos plantejats a l’aula.
• Tècniques de fabricació: prototipatge ràpid i sota demanda. Fabricació digital aplicada a projectes.
• Descripció de les principals tècniques de fabricació industrial per a l’obtenció de productes tecnològics duts a terme amb materials diversos com metalls, plàstic i fusta. Maquinària específica. Possibles aplicacions a situacions reals.
• Disseny i creació ràpida de prototips amb l’ús de la fabricació digital contextualitzats en l’entorn escolar.
• Aplicació de la fabricació digital, sota demanda, per a la producció personalitzada de projectes amb solucions eficients, innovadores i respectuoses amb el medi ambient, a partir de casos reals.
• Normes de seguretat i higiene en el treball en l’entorn laboral i escolar.
• Aplicació de les normes de seguretat i higiene en el desenvolupament de tasques en els diferents espais de treball.

Sistemes mecànics

• Mecanismes de transmissió i transformació de moviments. Suports i unió d’elements mecànics. Disseny, càlcul, muntatge i experimentació física o simulada. Aplicació pràctica a projectes plantejats a l’aula.
• Descripció dels diferents mecanismes de transmissió i transformació del moviment i concreció de les característiques i dels paràmetres geomètrics d’aquests, a partir d’exemples propers.
• Disseny, càlcul, muntatge i experimentació física o simulada de sistemes mecànics que tinguin una aplicació pràctica en els projectes a desenvolupar.

Sistemes elèctrics i electrònics

• Circuits i màquines elèctriques de corrent continu. Interpretació i representació esquematitzada de circuits, càlcul, muntatge i experimentació física o simulada. Aplicació a projectes.
• Interpretació i representació d’esquemes de circuits elèctrics de corrent continu i circuits electrònics analògics emprant la simbologia normalitzada. Documentació de projectes.
• Disseny, càlcul, simulació, muntatge, mesura i experimentació de circuits elèctrics de corrent continu i de circuits electrònics analògics bàsics, en el context escolar.
• Descripció, càlcul i aplicació de màquines rotatives de corrent continu integrades en projectes.

Automatització

• Llenguatges de programació textual. Creació de programes aplicats a l’automatització de processos a partir d’exemples reals.
• Creació de programes aplicats a l’automatització de processos amb llenguatges de programació textual i gràfica.
• Sistemes de control. Conceptes i elements. Modelització de sistemes senzills i estudi de possibles aplicacions al món real.
• Anàlisi de sistemes de control. Definició de conceptes i d’elements d’un sistema. Modelització de sistemes senzills.
• Intel·ligència artificial aplicada als sistemes de control a partir d’exemples de l’entorn proper.
• Anàlisi de programes d’intel·ligència artificial aplicats als sistemes de control.
• Protocols de comunicació. Telemetria i monitoratge. Internet de les coses i tractament massiu de dades (big data), a partir d’exemples rellevants.
• Descripció dels protocols de comunicació en sistemes d’automatització. Usos de la telemetria i del monitoratge. Descripció de les aplicacions de la internet de les coses i del tractament massiu de dades (big data).
• Robòtica: modelització de moviments i d’accions mecàniques aplicats a contextos propers a l’alumne.
• Aplicació de la robòtica. Disseny, modelització i programació de trajectòries de moviments i accions mecàniques.

Tecnologia sostenible

• Sistemes i mercats energètics. Consum energètic sostenible, tècniques i criteris d’estalvi. Subministraments domèstics.
• Anàlisi dels sistemes i dels mercats energètics. Descripció de les fonts energètiques primàries i del seu origen. Anàlisi de l’impacte dels costos energètics en l’economia i en la societat. Caracterització de la transició energètica a energies renovables a partir d’exemples de l’entorn proper.
• Ús sostenible de l’energia, tècniques i criteris d’ús responsable en diferents àmbits de l’enginyeria.
• Descripció dels diferents tipus de subministraments domèstics i de les normatives específiques. Aplicació a casos de l’entorn proper a l’alumnat.
• Instal·lacions en habitatges: elèctriques, d’aigua i climatització, de comunicació i domòtiques. Energies renovables, eficiència energètica i sostenibilitat.
• Caracterització de les instal·lacions en habitatges: elèctriques, d’aigua i climatització, de comunicació i domòtiques. Descripció del bioclimatisme: les energies renovables, eficiència energètica i sostenibilitat. Anàlisi de les tecnologies energètiques emergents: l’aerotèrmia, l’autoconsum fotovoltaic i la geotèrmia. Aplicació a casos de l’entorn proper a l’alumnat.

Segon curs

Projectes de recerca i desenvolupament

• Gestió i desenvolupament de projectes amb l’aplicació de diferents tècniques i estratègies de treball en equip. Metodologies Agile. Tipus, característiques i aplicacions a partir d’exemples de l’entorn proper.
• Difusió i comunicació de documentació tècnica. Elaboració, referenciació i presentació en el context escolar.
• Autoconfiança i iniciativa. Identificació i gestió d’emocions. L’error i la reavaluació com a part del procés d’aprenentatge en casos propers a l’alumnat.
• Desenvolupament de l’autoconfiança i de la iniciativa. Identificació i gestió de les emocions, valorant l’error i la reavaluació com una part del procés d’aprenentatge.
• Emprenedoria, resiliència, perseverança i creativitat per abordar problemes des d’una perspectiva interdisciplinària a partir de casos reals.
• Resolució de tasques i projectes amb una actitud emprenedora, resilient, perseverant i creativa per abordar problemes des d’una perspectiva interdisciplinària.

Materials i fabricació

• Estructura interna. Propietats i procediments d’assaig a partir d’exemples de diferents materials.
• Anàlisi de l’estructura interna dels materials. Determinació de les propietats i dels procediments d’assaig de materials.
• Tècniques de disseny i tractaments de modificació i millora de les propietats i sostenibilitat. Tècniques de fabricació industrial a partir d’exemples propers i rellevants.
• Descripció de les tècniques de disseny i dels tractaments de modificació i millora de les propietats dels materials i de la sostenibilitat. Tècniques de fabricació industrial a partir de casos rellevants.

Sistemes mecànics

• Estructures senzilles. Tipus de càrregues, estabilitat i càlculs bàsics a partir d’exemples propers.
• Anàlisi d’estructures senzilles. Identificació dels tipus de càrregues, determinació de l’estabilitat i realització de càlculs bàsics. Simulació i experimentació d’exemples senzills.
• Màquines tèrmiques: màquina frigorífica, bomba de calor i motors tèrmics. Càlculs bàsics i aplicacions a l’entorn proper.
• Caracterització de les màquines tèrmiques: màquina frigorífica, bomba de calor i motors tèrmics. Realització de càlculs bàsics, simulacions i aplicacions.
• Pneumàtica i hidràulica: components i principis físics. Descripció i anàlisi. Esquemes característics d’aplicació. Disseny i muntatge físic o simulat a partir de casos reals.
• Descripció i anàlisi dels automatismes pneumàtics i electropneumàtics: components i principis físics. Interpretació i representació d’esquemes característics d’aplicació. Disseny, simulació i muntatge de circuits pneumàtics i electropneumàtics.
• Descripció i anàlisi de circuits oleohidràulics: components i principis físics. Interpretació i representació d’esquemes característics d’aplicació.

Sistemes elèctrics i electrònics

• Circuits de corrent altern. Triangle de potències. Càlcul, muntatge o simulació.
• Anàlisi, càlcul i muntatge o simulació de circuits de corrent altern. Càlcul de potències i determinació del triangle de potències.
• Electrònica digital combinacional. Disseny i simplificació. Experimentació en simuladors.
• Disseny, representació i aplicació de circuits d’electrònica digital combinacional. Aplicació de l’àlgebra de Boole i simplificació d’expressions i circuits. Simulació i experimentació de circuits, a partir de casos reals.
• Electrònica digital seqüencial. Experimentació en simuladors.
• Disseny, representació i aplicació de circuits d’electrònica digital seqüencial. Simulació i experimentació de circuits.

Automatització

• Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Experimentació en simuladors.
• Anàlisi de sistemes de control i de les seves aplicacions. Identificació i representació de blocs de control. Determinació dels paràmetres d’un sistema de control i de la seva estabilitat. Experimentació o simulació.

Tecnologia sostenible

• Impacte social i ambiental. Informes d’avaluació. Valoració crítica de la sostenibilitat en l’ús de la tecnologia, a partir de casos reals.
• Determinació dels impactes social i ambiental d’un projecte tecnològic. Elaboració d’informes d’avaluació de l’impacte. Valoració crítica de la sostenibilitat en l’ús de la tecnologia.

Ciències Generals

A la societat actual hi ha multitud d’aspectes que estan relacionats amb l’activitat científica, tant en el camp sanitari com en l’ambiental, el tecnològic o l’econòmic. Per això, el fet de disposar d’una formació científica sòlida permet a les persones formar-se i defensar una opinió fonamentada davant fets controvertits que formen part del dia a dia del nostre món. Aquesta matèria ofereix a l’alumnat una formació bàsica en les quatre disciplines científiques fonamentals. A més, el seu enfocament multidisciplinari confereix al currículum un caràcter unificador que posa de manifest que les diferents ciències són una especialització d’un tot global I coherent que és el coneixement científic. De fet, en el desenvolupament de la recerca com a activitat professional, els científics i les científiques relacionen coneixements, destreses i actituds de totes les disciplines per enriquir els seus estudis i contribuir de forma més eficient al progrés de la societat.

A aquesta matèria hi poden accedir diferents perfils d’estudiants, amb diferents formacions prèvies en ciències, per això l’adquisició dels aprenentatges d’aquesta matèria es construeix a partir d’aquells que tots els i les alumnes han desenvolupat durant l’educació secundària obligatòria, i a partir d’aquí s’aprofundeix per assolir les competències i els objectius propis de l’etapa del batxillerat.

La matèria de Ciències Generals pretén proporcionar als estudiants que la cursen la base suficient per comprendre els principis generals que regeixen els fenòmens del món natural. Per a això, aquesta matèria parteix de les competències específiques, que tenen com a finalitat entendre, explicar i saber mobilitzar coneixements, destreses i actituds no només relacionats amb la situació i les repercussions de la ciència en l’actualitat, sinó també amb els procediments de l’activitat científica i la seva rellevància en els avenços socials, la necessitat d’un tracte igualitari entre persones i el caràcter consistent i global del conjunt de les disciplines científiques.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i a una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, i es proporcionarà la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria es troben els criteris d’avaluació. Estan vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social on la ciència juga un paper important. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El desenvolupament de les competències específiques té com a base les competències clau i els sabers de la matèria, que estan estructurats en cinc blocs que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles. Per aquesta raó, s’opta per formular els sabers lligats a una capacitat i en un context en el qual s’han de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alternatiu, si ho considera adient.

Al primer bloc de sabers es tracten els aspectes bàsics de l’activitat científica general: l’ús de les metodologies científiques per a l’estudi de fenòmens naturals, l’experimentació –incloent-hi els instruments necessaris i les seves normes d’ús–, la utilització adequada de llenguatges científics i de les eines matemàtiques pertinents, etc. Aquest bloc busca desenvolupar habilitats pràctiques útils per a la resta dels blocs.

Al bloc 2 es descriuen dos conceptes fonamentals de la ciència: la matèria i l’energia. Conèixer i utilitzar aquests conceptes amb agilitat és bàsic per a tots els àmbits d’estudi i treball de la ciència, ja que és la base sobre la qual cal construir els coneixements dels sistemes fisicoquímics, biològics i geològics.

Al bloc 3 es treballa amb les forces fonamentals de la natura i els efectes que tenen sobre els sistemes. Es tracta de continguts transversals per a totes les disciplines de la ciència, els quals permeten donar explicacions a aspectes tan importants com el moviment, les deformacions de l’escorça terrestre o el moviment dels planetes del sistema solar.

Al bloc 4 es fa una aproximació a l’estudi de la Terra i als sistemes terrestres des del punt de vista de la geologia planetària, de la tectònica de plaques i de la dinàmica de les capes fluides. A més, es fa èmfasi en aspectes clau encaminats a conscienciar l’alumnat sobre el desenvolupament sostenible i la promoció de la salut.

Al bloc 5 es tracten algunes qüestions sobre la biotecnologia i la seva importància en la recerca de malalties, tècniques d’agricultura i ramaderia o recuperació mediambiental, etc.

En definitiva, el currículum de Ciències Generals pretén aportar a l’alumnat les eines bàsiques per reconèixer la importància de les ciències, la creació de vocacions científiques i el desenvolupament d’un criteri propi i fonamentat per a l’aplicació d’idees científiques per sobre d’afirmacions pseudocientífiques i enganyoses. Atès que és característic del treball en la recerca científica, les eines que proporciona aquest currículum conviden al desenvolupament de projectes i a la cooperació interdisciplinària i entre diferents individus o entitats, amb especial atenció a les problemàtiques inherents als objectius de desenvolupament sostenible. Això confereix a l’aprenentatge de la ciència un caràcter rellevant, holístic i integrat, que enriqueix la significativitat i prepara l’alumnat per afrontar amb criteri la seva incorporació activa com adult a la societat.

Competències específiques

Competència 1

Aplicar les diverses formes de raonament pròpies de la ciència i dur a terme investigacions experimentals i estudis observacionals utilitzant amb precisió material i instruments adequats per respondre a qüestions que esdevenen en l’entorn sobre processos físics, químics, biològics i geològics

Criteris d’avaluació

1.1 Definir problemes investigables, formular hipòtesis i planificar de manera coherent processos de recerca d’acord amb les formes de raonament pròpies del pensament científic

1.2 Desenvolupar processos de recerca per verificar o descartar les hipòtesis formulades mb a un problema o fenomen científic investigable aplicant totes les mesures pròpies del treball experimental.

1.3 Processar la informació derivada d’una recerca mitjançant la construcció de taules, gràfics, models, simulacions, diagrames o altres formats i interpretar els fenòmens naturals que expressen aquests instruments.

1.4 Comunicar els resultats d’una recerca mitjançant l’ús de recursos adequats i d’acord amb els principis ètics bàsics.

1.5 Elaborar les conclusions d’una recerca posant de manifest la relació entre els resultats i el marc teòric en què s’interpreten.

Per aconseguir una alfabetització científica bàsica, cada alumne o alumna ha de comprendre abans que res com és el modus operandi de tota la comunitat científica pel que fa a l’estudi dels fenòmens naturals i quines són les eines de què es disposa. Les metodologies científiques són procediments fonamentals de treball a la ciència. L’alumnat competent ha de desenvolupar les habilitats per observar, emetre hipòtesis i experimentar sobre fenòmens fisicoquímics i naturals, així com les que li permetin posar en comú amb la resta de la comunitat investigadora els resultats que obtingui.

Així mateix, encara que l’alumnat no optés en el futur per dedicar-se a la ciència com a activitat professional, el desenvolupament d’aquesta competència li atorga algunes habilitats i destreses pròpies del pensament científic.

Competència 2

Aplicar principis, lleis i teories científiques vigents en l’explicació i la predicció del comportament dels fenòmens i components de l’entorn per adquirir una visió holística del funcionament de la naturalesa

Criteris d’avaluació

2.1 Aplicar el coneixement científic vigent en l’elaboració d’explicacions i prediccions del comportament dels fenòmens que es produeixen a la naturalesa.

2.2 Reconèixer, analitzar i interpretar els fenòmens fisicoquímics més rellevants fent servir les principals lleis físiques i químiques.

2.3 Reconèixer, analitzar i interpretar els elements i processos bàsics de la biosfera i la geosfera fent servir els fonaments científics vigents.

El desenvolupament de la competència científica té com a base essencial comprendre els fenòmens observats de la naturalesa referits a processos, elements naturals de l’entorn, artefactes tecnològics, etc., i interpretar-los en vista dels principis, de les lleis i de les teories científiques bàsiques. Amb el desenvolupament d’aquesta competència específica també es contribueix a adquirir el pensament científic, clau per a la creació de nous coneixements fonamentats en els principis, les lleis i les teories de la ciència.

A més, la mobilització de coneixement pràctic, és a dir, l’habilitat per trobar una aplicació directa als coneixements teòrics apresos, està en línia amb els principis de l’aprenentatge STEM, que pretén crear un aprenentatge global de les ciències com un tot integrat de disciplines interrelacionades entre si. L’alumnat que cursa aquesta matèria aprèn a relacionar conceptes, perquè hi troba un exemple clar dels coneixements, de les destreses i de les actituds que són la base per a una alfabetització científica general i que es presenten de manera conjunta, atès que la ciència és un conjunt de sabers dependents entre si.

Competència 3

Argumentar sobre la importància d’incorporar hàbits saludables i sostenibles basats en els fonaments científics per adoptar-los i promoure’ls en el seu entorn.

Criteris d’avaluació

3.1 Revisar i avaluar les pròpies idees en relació amb l’adopció d’un estil de vida compatible amb un model de desenvolupament sostenible.

3.2 Defensar i justificar, fent propostes d’acció coherents i utilitzant fonaments científics procedents de diferents disciplines, la importància del compromís personal i de l’adopció d’un estil de vida compatible amb un model de desenvolupament sostenible.

3.3 Revisar i avaluar les pròpies idees en relació amb l’adopció d’un estil de vida saludable (dieta equilibrada, rebuig al consum de drogues, exercici físic, higiene del son, postures adequades, etc.).

3.4 Defensar i justificar, fent propostes d’acció coherents i utilitzant fonaments derivats de la fisiologia humana, la importància d’adoptar i promoure hàbits saludables.

Actualment, un dels reptes més grans i més importants a què s’enfronta la humanitat és la degradació mediambiental que posa en perill el desenvolupament econòmic i la societat de benestar. Una condició indispensable per abordar aquest desafiament és adoptar un model de desenvolupament sostenible. Per això, és essencial que la ciutadania comprengui la seva dependència del medi natural per així valorar la importància de la seva conservació i actuar de manera conseqüent i compromesa amb aquest objectiu. 

L’assoliment i el desenvolupament d’aquesta competència específica permetrà a l’alumnat, a través del coneixement del funcionament del seu propi organisme i dels ecosistemes, comprendre la relació entre la salut, la conservació del medi ambient i el desenvolupament econòmic i esdevenir així un ciutadà o ciutadana compromès i crític amb els problemes del nostre temps.

Competència 4

Aplicar els coneixements i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, mantenint la ment oberta amb relació als procediments que segueix i als resultats que obté per resoldre problemes relacionats amb les ciències experimentals

Criteris d’avaluació

4.1 Aplicar els coneixements i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència en la resolució de problemes relacionats amb fenòmens i processos físics, químics, biològics i geològics buscant estratègies alternatives de resolució quan sigui necessari.

4.2 Mantenir una ment oberta basant-se en l’anàlisi crítica de les solucions proposades per a problemes relacionats amb fenòmens i processos físics, químics, biològics i geològics reformulant, si s’escau, les estratègies seguides o les conclusions elaborades si així ho suggereixen les dades de què es disposa.

El raonament és una eina essencial en la investigació científica, atès que és necessari en el plantejament d’hipòtesis o de noves estratègies que permetin continuar avançant davant de dificultats per assolir els objectius proposats. Així mateix, en certes disciplines científiques no és possible obtenir evidències directes dels processos o objectes d’estudi, per la qual cosa cal utilitzar el raonament lògic per poder connectar els resultats amb la realitat que reflecteixen. De la mateixa manera, és comú trobar escenaris de la vida quotidiana que requereixen l’ús de la lògica i el raonament.

També cal destacar que la resolució de problemes és un procés complex en què es mobilitzen no només les destreses per al raonament, sinó també els coneixements sobre la matèria i actituds per afrontar els reptes de manera positiva. Per això, és imprescindible que l’alumnat desenvolupi aquesta competència específica, ja que li permetrà madurar intel·lectualment i millorar la resiliència per abordar amb èxit diferents tipus de situacions a què s’enfrontarà al llarg de la seva vida professional, social i personal.

Competència 5

Justificar la contribució de la ciència, concebuda com un procés col·lectiu i interdisciplinari i en construcció contínua, a la societat i destacar la funció de les persones que s’hi dediquen, per avaluar-ne el paper essencial en el progrés de la humanitat.

Criteris d’avaluació

5.1 Aportar arguments que evidenciïn que la ciència és una àrea de coneixement global formada per diferents disciplines relacionades entre si i dependents les unes de les altres.

5.2 Demostrar la rellevància de la ciència per al progrés de la societat, així com l’important paper que juguen homes i dones en la realització de la recerca científica com a activitat laboral.

Actualment, un nombre important de persones es dediquen en la seva activitat laboral a la recerca científica i al desenvolupament tecnològic. No obstant això, i encara que la situació estigui millorant a poc a poc, la ciència no sempre gaudeix del reconeixement i la repercussió que es mereix i, de vegades, el valor de la contribució de la ciència a la millora i el progrés no és prou valorat, generalment per la manca d’informació fonamentada i per la difusió d’informació errònia. Lluitar per millorar aquesta situació i formar ciutadans amb una cultura científica rica i que cada vegada més homes i dones tinguin vocació per dedicar-se a activitats científiques, és fonamental per aconseguir el desenvolupament d’un món millor.

A través d’aquesta competència específica, l’alumnat adquireix consciència sobre la rellevància que la ciència té a la societat actual. Així mateix, reconeix el caràcter interdisciplinari de la ciència, marcat per una clara interdependència entre les diferents disciplines de coneixement que enriqueix tota activitat científica i que es reflecteix en un desenvolupament holístic de la recerca i el treball en ciència.

Competència 6

Utilitzar recursos variats, de tipologia i format diversos, per buscar i seleccionar informació fiable i contrastada i establir col·laboracions aplicant el sentit crític i ètic.

Criteris d’avaluació

6.1 Cercar, contrastar, seleccionar i combinar informació sobre fenòmens i processos físics, químics, biològics o geològics en diferents formats i utilitzant els recursos necessaris, tecnològics o no.

6.2 Establir col·laboracions utilitzant els recursos necessaris, tecnològics o no, en les diferents etapes del projecte científic, en la realització d’activitats o en la resolució de problemes relacionats amb fenòmens i processos físics, químics, biològics o geològics.

La comunicació i la col·laboració són components inherents al procés d’avenç científic. Part d’aquest procés comunicatiu implica cercar i seleccionar informació científica publicada per fonts fidedignes, que ha de ser interpretada per respondre preguntes concretes i establir conclusions fonamentades. Per això, cal analitzar la informació obtinguda de manera crítica, tenint-ne en compte l’origen i diferenciant les fonts adequades d’aquelles menys fiables.

La cooperació és un altre aspecte essencial de les metodologies científiques i té com a objectiu millorar l’eficiència del treball en unir els esforços de diverses persones mitjançant l’intercanvi d’informació, i aconseguir així un efecte sinèrgic.

A més, desenvolupar aquesta competència específica és molt útil en altres entorns professionals no científics, així com en el context social i personal, com en l’aprenentatge al llarg de la vida o en l’exercici d’una ciutadania democràtica activa. La comunicació i la col·laboració impliquen el desplegament de destreses socials, sentit crític, respecte a la diversitat i, sovint, utilització eficient, ètica i responsable dels recursos tecnològics, per la qual cosa aquesta competència és essencial per al ple desenvolupament de l’alumnat com a ciutadà.

 Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Construint ciència

• Ús de les metodologies d’investigació científica per a la identificació i la formulació de preguntes i conjectures, l’elaboració d’hipòtesis i la verificació experimental d’aquestes en la resolució de problemes investigables.
• Disseny i execució d’experiments i projectes de recerca experimental i estudis observacionals utilitzant instruments adequats, controls experimentals i raonament lògic i anàlisi dels resultats obtinguts en la resolució de problemes i qüestions científiques relacionades amb el medi ambient.
• Reconeixement i ús de fonts fiables i mitjans de col·laboració per a la cerca d’informació científica en diferents formats i l’ús de les eines necessàries.
• Interpretació i producció d’informació científica amb un llenguatge adequat per desenvolupar un criteri basat en l’evidència i el raonament.
• Avaluació de la contribució dels científics i científiques a les principals fites de la ciència per al progrés i la millora de la societat.

Un univers de matèria i energia

• Anàlisi de les propietats macroscòpiques dels sistemes materials i els estats d’agregació, així com els processos físics i químics de canvi usant models microscòpics.
• Classificació dels sistemes materials segons la seva composició, aplicant-los a la descripció dels sistemes naturals i a la resolució de problemes relacionats.
• Reconeixement de la importància històrica i actual de la taula periòdica, descrivint les regularitats que s’hi observen i la relació amb l’estructura interna de la matèria.
• Estudi de la formació de compostos químics, interpretació de la seva formulació i nomenclatura com a base per a una alfabetització científica bàsica que permeti establir una comunicació eficient amb tota la comunitat científica.
• Aplicació de les transformacions químiques dels sistemes materials i les lleis que els regeixen, en els processos industrials, ambientals i socials del món actual.
• Resolució de problemes relacionats amb el consum d’energia i la necessitat de desenvolupament sostenible, en vista del teorema de conservació de l’energia mecànica i dels processos termodinàmics més rellevants, considerant l’anàlisi de l’energia continguda en un sistema, les seves propietats i les seves manifestacions.

El sistema Terra

• Interpretació de les característiques dels astres del sistema solar relacionant-les amb els processos que van tenir lloc durant l’origen de l’Univers.
• Discussió sobre la possibilitat de vida en altres planetes incorporant les hipòtesis de l’origen de la vida a la Terra.
• Exemplificació de les relacions entre la comunitat d’organismes i les característiques de l’entorn dels sistemes naturals. El cas dels éssers vius en la formació del sòl.
• Anàlisi de l’estructura i dinàmica de la geosfera, en vista de la tectònica de plaques i dels processos i riscos geològics que se’n deriven.
• Anàlisi de les funcions i les dinàmiques de les capes fluides de la Terra, la seva interacció amb la superfície terrestre i els riscos geològics que se’n deriven.
• Anàlisi de la classificació bàsica dels éssers vius i les seves adaptacions a les característiques físiques de l’entorn en què viuen.
• Resolució de problemes sobre la dinàmica dels ecosistemes: fluxos d’energia, cicles de matèria i relacions tròfiques.
• Investigació i reflexió sobre les causes i les conseqüències dels principals problemes ambientals del nostre temps (escalfament global, forat a la capa d’ozó, destrucció d’espais naturals, pèrdua de biodiversitat, etc.) i formulació de propostes d’acció.
• Argumentació i defensa de la importància de l’ús dels recursos renovables davant dels no renovables, de la seva explotació responsable, de les energies renovables, de la gestió de residus i de l’economia circular en el context de construcció d’un model de desenvolupament alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible.
• Anàlisi de les relacions entre la conservació del medi ambient, la salut humana i el desenvolupament econòmic de la societat des de la perspectiva dels objectius de desenvolupament sostenible.
• Estudi de cas d’una pandèmia: causes, prevenció i tractament de les malalties infeccioses i no infeccioses més rellevants, amb especial incidència en el mecanisme i la importància de les vacunes i l’ús adequat d’antibiòtics.

Biologia per al segle XXI

• Diferenciació de les principals biomolècules sobre la base de la seva estructura bàsica i de les funcions que exerceixen en els éssers vius.
• Anàlisi i diferenciació dels processos implicats en l’expressió de la informació genètica i la seva relació amb l’expressió d’un caràcter, destacant la importància central del codi genètic.
• Anàlisi del procediment i de la valoració de les implicacions socials i ètiques de l’ús de les tècniques d’enginyeria genètica més rellevants (PCR, enzims de restricció, clonació molecular o CRISPR-CAS9) de les teràpies gèniques, del trasplantament de cèl·lules mare i altres tecnologies biomèdiques aplicades a la salut humana i a altres camps de la recerca i la producció.
• Aplicació d’estratègies per a la resolució de problemes d’herència mendeliana, d’un i dos caràcters simultàniament i dels caràcters que es transmeten lligats a la determinació del sexe genètic mitjançant l’anàlisi de les probabilitats d’herència d’al·lels o manifestació de fenotips.

Les forces que ens fan moure

• Aplicació de les forces fonamentals de la natura en la descripció dels processos físics més rellevants del medi natural, com són els fenòmens electromagnètics, el moviment de planetes o els processos nuclears.
• Anàlisi d’estructures en relació amb la física, la biologia, la geologia o l’enginyeria fent servir les lleis de l’estàtica.
• Anàlisi i interpretació del moviment d’un objecte a partir de les lleis de la mecànica, com a base per explicar el comportament d’un objecte en moviment i les seves aplicacions, per exemple, en seguretat viària o desenvolupament tecnològic.

Matemàtiques

Les matemàtiques constitueixen un dels assoliments culturals i intel·lectuals més grans de la humanitat. Al llarg de la història, les diferents cultures s’han esforçat a descriure la naturalesa utilitzant les matemàtiques i a transmetre tot el coneixement adquirit a les generacions futures. Avui dia, aquest patrimoni intel·lectual adquireix un valor fonamental, ja que els grans reptes globals, com el respecte al medi ambient, l’eficiència energètica o la industrialització inclusiva i sostenible, als quals la societat haurà de fer front, requereixen un alumnat capaç d’adaptar-se a les condicions canviants, d’aprendre de manera autònoma, de modelitzar situacions, d’explorar noves vies de recerca i d’usar la tecnologia de manera efectiva. Per tant, és imprescindible per a la ciutadania del segle XXI la utilització de coneixements i destreses matemàtiques, com el raonament, la modelització, el pensament computacional o la resolució de problemes.

El desenvolupament curricular de les Matemàtiques I i II s’orienta a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenvolupament i l’assoliment de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. Així, la interpretació dels problemes i la comunicació dels procediments i dels resultats estan relacionats amb la competència en comunicació lingüística i amb la competència plurilingüe. El sentit de la iniciativa i l’emprenedoria en establir un pla de treball en revisió i modificació contínua enllacen amb la competència emprenedora. La presa de decisions o l’adaptació davant situacions d’incertesa són components propis de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. L’ús d’eines digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital. El raonament i l’argumentació, la modelització i el pensament computacional són elements característics de la competència STEM. Les connexions establertes entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, i la resolució de problemes en contextos socials, estan relacionats amb la competència ciutadana. D’altra banda, el mateix coneixement matemàtic com a expressió universal de la cultura contribueix a la competència en consciència i expressions culturals.

En continuïtat amb l’educació secundària obligatòria, els eixos principals de les competències específiques de Matemàtiques són la comprensió efectiva de conceptes i procediments matemàtics, juntament amb les actituds pròpies del quefer matemàtic, que permetin construir una base conceptual sòlida a partir de la resolució de problemes, del raonament i de la recerca matemàtica, especialment enfocats a la interpretació i l’anàlisi de qüestions de la ciència i la tecnologia. Les competències específiques se centren en els processos que millor permeten a l’alumnat desenvolupar destreses com la resolució de problemes, el raonament i l’argumentació, la representació i la comunicació, juntament amb les destreses socioafectives. Per aquest motiu es treballen els processos següents: resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i representació, a més del desenvolupament socioafectiu.

La resolució de problemes i la recerca matemàtica són dos components fonamentals en l’ensenyament de les matemàtiques, ja que permeten emprar els processos cognitius inherents a aquesta àrea per abordar i resoldre situacions relacionades amb la ciència i la tecnologia, desenvolupant el raonament, la creativitat i el pensament abstracte. Les competències específiques de resolució de problemes, raonament i prova, i connexions estan dissenyades per adquirir els processos propis de la recerca matemàtica, com són la formulació de preguntes, l’establiment de conjectures, la justificació i la generalització, la connexió entre les diferents idees matemàtiques i el reconeixement de conceptes i procediments propis de les matemàtiques en altres àrees de coneixement, particularment en les ciències i en la tecnologia. Cal ressaltar el caràcter instrumental de les matemàtiques com a eina fonamental per a àrees de coneixement científic i tecnològic.

Altres aspectes importants de l’educació matemàtica són la comunicació i la representació. El procés de comunicació ajuda a donar significat i permanència a les idees en fer-les públiques. D’altra banda, per entendre i utilitzar les idees matemàtiques és fonamental la forma en què es representen. Ambdues qüestions estan íntimament relacionades, perquè la tria d’una o altra forma de representar les idees pot condicionar-ne la comunicació i la comprensió. Per això, s’inclou una única competència específica que recull els dos aspectes, enfocada a l’adquisició dels processos de comunicació i representació, tant de conceptes com de procediments matemàtics.

Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat pugui fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribi a experimentar-ne la bellesa i la importància, s’han inclòs dues competències específiques relacionades amb l’aspecte emocional, una des d’un punt de vista personal i l’altra des d’un punt de vista social, en relació amb el treball cooperatiu i amb la construcció de coneixement matemàtic. Es pretén contribuir d’aquesta manera a bandejar idees preconcebudes en la societat, com la creença que només qui posseeix un talent innat pot aprendre, usar i gaudir les matemàtiques, o falsos estereotips fortament arrelats, per exemple, els relacionats amb qüestions de gènere.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques es valorarà amb els criteris d’avaluació, que posen el focus en la posada en acció de les competències davant de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques. Atesa la naturalesa de les competències, en alguns casos la gradació dels criteris d’avaluació entre els cursos primer i segon es duu a terme per mitjà dels sabers.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d’avaluació s’inclou el conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds. Tot i que al llarg de l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s’han agrupat els sabers en blocs denominats “sentits”, conjunt de destreses relacionades amb el domini en el context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, al batxillerat s’ha optat per organitzar els sabers en quatre grans blocs: anàlisi, geometria, estadística i probabilitat i socioafectius, per establir ponts entre els blocs de continguts del batxillerat LOE.

Per tal de no perdre l’oportunitat d’introduir també en el batxillerat la visió de l’educació matemàtica organitzada en sentits, i per seguir l’evolució dels sabers entre l’educació bàsica i el batxillerat, s’ha optat perquè dins de cada gran bloc es retrobin els sentits que apareixen a l’educació bàsica: el numèric, el de la mesura, l’espacial, l’algebraic, l’estocàstic i el socioafectiu.

A cada bloc, uns sentits hi són més presents que els altres. Així en el bloc anàlisi s’inclouen sabers relatius a tres sentits: el numèric, el de la mesura i l’algebraic; en el bloc geometria s’inclouen sabers relatius a quatre sentits: el numèric, el de la mesura, l’espacial i l’algebraic; en el bloc estadística i probabilitat, s’hi troben sabers relatius al sentit numèric, al de la mesura i a l’estocàstic. S’ha optat per deixar com a darrer bloc els sabers relatius al sentit socioemocional, perquè per les seves característiques són uns sabers que s’han d’anar introduint paral·lelament mentre es treballin els sabers més específics dels blocs propis de les Matemàtiques.

El sentit numèric es caracteritza per l’aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, i pel desenvolupament d’habilitats i maneres de fer i de pensar basats en la comprensió, la representació i l’ús flexible dels nombres, d’objectes matemàtics formats per nombres i de les operacions.

El sentit de la mesura se centra en la comprensió i la comparació d’atributs dels objectes del món que ens envolta, així com en la mesura d’incertesa.

El sentit espacial aborda la comprensió dels aspectes geomètrics del nostre entorn; identificar relacions entre si, situar-los, classificar-los o raonar amb aquests són elements fonamentals de l’aprenentatge de la geometria.

El sentit algebraic proporciona el llenguatge en el qual es comuniquen les matemàtiques; veure el general en el particular, reconèixer relacions de dependència entre variables i expressar-les mitjançant diferents representacions, així com modelitzar situacions matemàtiques o del món real amb expressions simbòliques són característiques fonamentals del sentit algebraic. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en aquest bloc, però no s’han d’interpretar com a exclusius d’aquest, sinó que s’han de desenvolupar també en la resta de blocs de sabers.

El sentit estocàstic comprèn l’anàlisi i la interpretació de dades, l’elaboració de conjectures i la presa de decisions a partir de la informació estadística, la seva valoració crítica i la comprensió i comunicació de fenòmens aleatoris en una àmplia varietat de situacions.

Finalment, el sentit socioafectiu implica l’adquisició i l’aplicació de coneixements, destreses i actituds necessàries per entendre i manejar les emocions que apareixen en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, a més d’adquirir estratègies per al treball en equip. Aquest sentit no s’ha de treballar de forma aïllada, sinó al llarg del desenvolupament de la matèria.

Les matemàtiques no són una col·lecció de sabers separats i inconnexos, sinó que constitueixen un camp integrat de coneixement. El conjunt de competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics estan dissenyats per constituir un tot que faciliti el plantejament de tasques senzilles o complexes, individuals o col·lectives, dins del cos mateix de les matemàtiques o multidisciplinàries. L’ús d’eines digitals per investigar, interpretar i analitzar juga un paper essencial, ja que processos i operacions que requerien sofisticats mètodes manuals poden abordar-se en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica o un altre programari específic, afavorint el raonament davant dels aprenentatges memorístics i rutinaris.

Competències específiques

Competència 1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per plantejar i resoldre reptes.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic, que permetin convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic.

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic, que permetin convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic. 1.4 Analitzar i valorar diferents modelitzacions, eines i estratègies.

La resolució de problemes i la modelització constitueixen un eix fonamental en l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. La modelització i la resolució de problemes en contextos diversos pot motivar el procés d’aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d’altres disciplines.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o objectes rellevants i les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l’ús d’estratègies heurístiques de resolució com l’analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resolució de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

Competència 2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d’un problema, emprant el raonament i la lògica matemàtica, per verificar-ne la validesa.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Expressar amb coherència científica idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permetin fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

2.1 Expressar amb coherència científica idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permetin fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l’argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes considerant diferents perspectives com la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat o la no discriminació, entre d’altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com ara l’acte i la coavaluació, l’ús eficaç d’eines digitals, la verbalització o descripció del procés i la selecció entre diferents maneres de comprovació de solucions o d’estratègies per validar les solucions i el seu abast.

Competència 3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l’argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l’objectiu d’explorar una situació determinada, així com la reformulació d’un problema durant el procés de resolució.

El desenvolupament d’aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l’alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, traduint-se en un alt nivell de compromís i curiositat, així com d’entusiasme cap al procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

Competència 4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l’abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l’àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l’alumnat.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la seva codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic.

Competència 5

Connectar diferents idees matemàtiques, establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models, per donar significat a l’aprenentatge matemàtic i estructurar-lo.

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure informació d’un i aplicar-la a l’altra. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.	5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure informació d’un i aplicar-la a l’altra. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d’un mateix problema poden produir resultats equivalents. L’alumnat pot utilitzar idees procedents d’un context per provar o refutar conjectures generades en un altre context diferent i, en connectar-hi les idees matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d’un nivell o les de diferents etapes educatives.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre d’altres per formar un tot integrat.

Competència 6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se’n desprenguin, per modelitzar i resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc. en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc. en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l’alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l’accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

Competència 7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d’una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d’intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Les representacions d’idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s’utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques.

També comporta l’augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

Competència 8

Desenvolupar l’autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques tot identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques tot identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d’emocions que convé que l’alumnat gestioni correctament. Les destreses emocionals dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interès pel seu aprenentatge.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d’estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant nous reptes matemàtics.

Competència 9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys i valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys i valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s’ha de fomentar la ruptura d’estereotips i d’idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l’aptitud per a les matemàtiques.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Primer curs

Anàlisi

Sentit numèric

• Relacions
  • Els nombres complexos com a solucions d’equacions polinòmiques dins del seu context històric.

Sentit de la mesura

• Canvi
  • Estimació o càlcul del valor d’un límit a partir d’una taula, un gràfic o una expressió algebraica en el context del treball amb funcions per analitzar-ne la continuïtat.
  • Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos.

Sentit algebraic

• Patrons
  • Generalitzar patrons fent servir funcions definides explícitament i recursivament.
  • Fer servir fulls de càlcul o GeoGebra per generalitzar funcions recursivament o explícitament.
• Model matemàtic
  • Determinar la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques.
  • Usar eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos diversos o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
  • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos.
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

Geometria

Sentit numèric

• Sentit de les operacions
  • Addició i producte escalar de vectors al pla: propietats i representacions, fent també ús de GeoGebra per fer les representacions.

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Ús de les relacions trigonomètriques per determinar longituds i mesures angulars en problemes de resolució de triangles.

Sentit espacial

• Formes geomètriques de dues dimensions
  • Anàlisi de les propietats i de les característiques fonamentals d’objectes geomètrics de dues dimensions.
  • Resolució de problemes relatius a objectes geomètrics en el pla representats amb coordenades cartesianes.
• Localització i sistemes de representació
  • Representació i exploració, amb ajuda d’eines digitals, de les relacions entre objectes geomètrics al pla (transformacions geomètriques, moviments en el pla, isometries, congruència i semblança).
  • Selecció de l’expressió algebraica més adequada per expressar objectes geomètrics en funció de la situació a resoldre.
• Visualització, raonament i modelització geomètrica
  • Representació d’objectes geomètrics al pla mitjançant eines digitals incloent-hi les funcions i les figures que es poden formar a partir d’un punt en moviment en un lloc geomètric a partir de les seves propietats.
  • Utilització de models matemàtics (geomètrics, algebraics, grafs, etc.) en la resolució de problemes al pla vinculats a contextos connectats amb altres disciplines i àrees d’interès, incloent-hi els artístics.
  • Validació per mitjà de la deducció i la demostració de teoremes i/o conjectures geomètriques en el pla i comprovació amb eines digitals (GeoGebra).
  • Modelització de la posició i del moviment d’un objecte en el pla mitjançant vectors. Visualització a partir de paràmetres (punts lliscants) amb el GeoGebra.

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Ús de les matrius i de les seves operacions per modelitzar moviments en el pla (isometries, congruència i semblança).
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

Probabilitat i estadística

Sentit numèric

• Comptatge
  • Ús de tècniques de comptatge (diagrames d’arbre, permutacions, combinacions, variacions) per resoldre problemes en què s’hagin de comptar elements d’un conjunt.

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat.

Sentit estocàstic

• Distribució: organització i anàlisi de dades
  • Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística.
  • Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinença dels diferents ajustaments.
  • Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els científics i tecnològics.
  • Ús de la calculadora, del full de càlcul o del programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques.
• Predictibilitat i incertesa
  • Càlcul de la probabilitat d’un succés a partir del concepte de freqüència relativa.
  • Càlcul de probabilitats en experiments simples per mitjà de la regla de Laplace en situacions d’equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte.
• Inferència
  • Disseny d’estudis estadístics fent ús de les eines digitals per respondre a reptes o problemes susceptibles de ser tractats amb mètodes estadístics.
  • Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb eines tecnològiques amb la finalitat d’emetre judicis i de prendre decisions.

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present
  • Habilitat a identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat a aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic com cultural, social, científic i tecnològic.

 Segon curs

Anàlisi

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Resolució de problemes que impliquin mesures de longitud, superfície o volum en un sistema de coordenades cartesianes.
  • Interpretació de la integral definida com l’àrea sota una corba.
  • Càlcul d’àrees sota una corba a través del càlcul de primitives, utilitzant tècniques elementals.
  • Resolució de problemes que impliquin càlcul de superfícies planes o volums de revolució, aplicant el concepte d’integral.
• Canvi
  • Aplicació dels conceptes de límit, continuïtat i derivabilitat a la representació i a l’estudi de situacions susceptibles de ser modelitzades mitjançant funcions.
  • Ús de la derivada com a raó de canvi en la resolució de problemes d’optimització en contextos diversos.

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Identificació de la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques.
  • Ús d’eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos diversos o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, d’inequacions i de sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
  • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos.
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

Geometria

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Resolució de problemes que impliquin mesures de longitud, superfície o volum en un sistema de coordenades cartesianes.

Sentit espacial

• Formes geomètriques de dues i tres dimensions
  • Objectes geomètrics de tres dimensions: anàlisi de les propietats i de les característiques fonamentals.
  • Resolució de problemes relatius a objectes geomètrics a l’espai representats amb coordenades cartesianes.
• Localització i sistemes de representació
  • Relacions d’objectes geomètrics a l’espai: representació i exploració amb ajuda d’eines digitals.
  • Expressions algebraiques dels objectes geomètrics a l’espai: selecció de la més adequada en funció de la situació a resoldre.
• Visualització, raonament i modelització geomètrica
  • Representació d’objectes geomètrics a l’espai mitjançant eines digitals.
  • Ús de models matemàtics (geomètrics, algebraics, etc.) per resoldre problemes a l’espai tant del context matemàtic com en connexió amb altres disciplines i àrees d’interès.
  • Validació per mitjà de la deducció i la demostració de teoremes de conjectures geomètriques a l’espai.
  • Modelització de la posició i del moviment d’un objecte a l’espai utilitzant vectors.

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Ús de les matrius per modelar situacions derivades de contextos científics, socials i de la vida quotidiana.
• Igualtat i desigualtat
  • Tècniques i ús de matrius per modelitzar situacions en què apareguin sistemes d’equacions lineals.
• Relacions i funcions
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant el raonament lògic.

Probabilitat i estadística

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori mitjançant la probabilitat: interpretació subjectiva, clàssica i freqüentista.

Sentit estocàstic

• Incertesa
  • Càlcul de probabilitats en experiments compostos. Probabilitat condicionada i independència entre successos aleatoris. Diagrames d’arbre i taules de contingència.
  • Resolució de problemes i interpretació del teorema de Bayes per actualitzar la probabilitat a partir de l’observació i l’experimentació i la presa de decisions en condicions d’incertesa.
• Distribucions de probabilitat
  • Identificació dels diferents tipus de variables aleatòries discretes i contínues.
  • Ús i interpretació dels paràmetres d’una distribució i aplicació a les distribucions binomial i normal.
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat a identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat a aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

Les matemàtiques constitueixen un dels majors assoliments culturals i intel·lectuals de la humanitat. Al llarg de la història, les diferents cultures s’han esforçat a descriure la naturalesa utilitzant les matemàtiques i a transmetre tot el coneixement adquirit a les generacions futures. Avui dia, aquest patrimoni intel·lectual adquireix un valor fonamental, ja que els grans reptes globals, com ara el respecte al medi ambient, l’eficiència energètica o la industrialització inclusiva i sostenible, als quals la societat haurà de fer front, requereixen un alumnat capaç d’adaptar-se a les condicions canviants, d’aprendre de manera autònoma, de modelitzar situacions, d’explorar noves vies de recerca i d’usar la tecnologia de manera efectiva. Per tant, és imprescindible per a la ciutadania del segle XXI la utilització de coneixements i destreses matemàtiques, com ara el raonament, la modelització, el pensament computacional o la resolució de problemes.

El desenvolupament curricular de les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II s’orienta a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenvolupament i l’assoliment de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. Així, la interpretació dels problemes i la comunicació dels procediments i dels resultats estan relacionats amb la competència en comunicació lingüística i amb la competència plurilingüe. El sentit de la iniciativa i l’emprenedoria en establir un pla de treball en revisió i modificació contínua, enllacen amb la competència emprenedora. La presa de decisions o l’adaptació davant situacions d’incertesa són components propis de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. L’ús d’eines digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital. El raonament i l’argumentació, la modelització i el pensament computacional són elements característics de la competència STEM. Les connexions establertes entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, i la resolució de problemes en contextos socials estan relacionats amb la competència ciutadana. D’altra banda, el mateix coneixement matemàtic com a expressió universal de la cultura contribueix a la competència en consciència i expressions culturals.

En continuïtat amb l’educació secundària obligatòria, els eixos principals de les competències específiques de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II són la comprensió efectiva de conceptes i procediments matemàtics, juntament amb les actituds pròpies del quefer matemàtic, que permetin construir una base conceptual sòlida a partir de la resolució de problemes, del raonament i de la recerca matemàtica, especialment enfocats a la interpretació i l’anàlisi de qüestions de les ciències socials. Les competències específiques se centren en els processos que millor permeten a l’alumnat desenvolupar destreses com ara la resolució de problemes, el raonament i l’argumentació, la representació i la comunicació, juntament amb les destreses socioafectives. Per aquest motiu es treballen els processos següents: resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i representació, a més del desenvolupament socioafectiu.

La resolució de problemes i la recerca matemàtica són dos components fonamentals en l’ensenyament de les matemàtiques, ja que permeten emprar els processos cognitius inherents a aquesta àrea per abordar i resoldre situacions relacionades amb les ciències socials, desenvolupant el raonament, la creativitat i el pensament abstracte. Les competències específiques de resolució de problemes, raonament i prova, i connexions estan dissenyades per adquirir els processos propis de la recerca matemàtica, com són la formulació de preguntes, l’establiment de conjectures, la justificació i la generalització, la connexió entre les diferents idees matemàtiques i el reconeixement de conceptes i procediments propis de les matemàtiques en altres àrees de coneixement, particularment en les ciències socials. Cal ressaltar el caràcter instrumental de les matemàtiques com a eina cada vegada més important en les àrees de coneixement relacionades amb les ciències socials.

Altres aspectes importants de l’educació matemàtica són la comunicació i la representació. El procés de comunicació ajuda a donar significat i permanència a les idees en fer-les públiques. D’altra banda, per entendre i utilitzar les idees matemàtiques és fonamental la forma en què es representen. Ambdues qüestions estan íntimament relacionades, perquè la tria d’una o altra forma de representar les idees pot condicionar-ne la comunicació i la comprensió. Per això s’inclou una única competència específica que recull els dos aspectes, enfocada a l’adquisició dels processos de comunicació i representació, tant de conceptes com de procediments matemàtics.

Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat pugui fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribi a experimentar-ne la bellesa i la importància, s’han inclòs dues competències específiques relacionades amb l’aspecte emocional, una des d’un punt de vista personal i l’altra des d’un punt de vista social, en relació amb el treball cooperatiu i amb la construcció de coneixement matemàtic. Es pretén contribuir d’aquesta manera a bandejar idees preconcebudes en la societat, com ara la creença que només qui posseeix un talent innat pot aprendre, usar i gaudir les matemàtiques, o falsos estereotips fortament arrelats, per exemple, els relacionats amb qüestions de gènere.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques es valorarà amb els criteris d’avaluació, que posen el focus en la posada en acció de les competències davant de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques. Atesa la naturalesa de les competències, en alguns casos la gradació dels criteris d’avaluació entre els cursos primer i segon es duu a terme per mitjà dels sabers.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d’avaluació s’inclou el conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds. Tot i que al llarg de l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s’han agrupat els sabers en blocs denominats “sentits”, conjunt de destreses relacionades amb el domini en el context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, al batxillerat s’ha optat per organitzar els sabers en quatre grans blocs: anàlisi, geometria, estadística i probabilitat i socioafectius, per establir ponts entre els blocs de continguts del batxillerat LOE.

Per tal de no perdre l’oportunitat d’introduir també en el batxillerat la visió de l’educació matemàtica organitzada en sentits, i per seguir l’evolució dels sabers entre l’educació bàsica i el batxillerat, s’ha optat perquè dins de cada gran bloc es retrobin els sentits que apareixen a l’educació bàsica: el numèric, el de la mesura, l’espacial, l’algebraic, l’estocàstic i el socioafectiu.

A cada bloc uns sentits són més presents que els altres. Així, en el bloc anàlisi s’inclouen sabers relatius a tres sentits: el numèric, el de la mesura i l’algebraic; en el bloc estadística i probabilitat, s’hi troben sabers relatius al sentit numèric, el de la mesura i l’estocàstic. S’ha optat per deixar com a darrer bloc els sabers relatius al sentit socioemocional, perquè per les seves característiques són uns sabers que s’han d’anar introduint paral·lelament mentre es treballin els sabers més específics dels blocs propis de les matemàtiques.

El sentit numèric es caracteritza per l’aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, i pel desenvolupament d’habilitats i maneres de fer i de pensar basats en la comprensió, la representació, l’ús flexible dels nombres, dels objectes matemàtics formats per nombres i de les operacions.

El sentit de la mesura se centra en la comprensió i la comparació d’atributs dels objectes del món que ens envolta, i també de la mesura de la incertesa.

El sentit algebraic proporciona el llenguatge en el qual es comuniquen les matemàtiques: veure allò general en allò particular, reconèixer patrons i relacions de dependència entre variables i expressar-les mitjançant diferents representacions, i també modelitzar situacions matemàtiques o del món real amb expressions simbòliques són característiques fonamentals del sentit algebraic. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en aquest bloc, però no s’han d’interpretar com a exclusius d’aquest, sinó que s’han de desenvolupar també en la resta de blocs de sabers.

El sentit estocàstic comprèn l’anàlisi i la interpretació de dades, l’elaboració de conjectures i la presa de decisions a partir de la informació estadística, la seva valoració crítica i la comprensió i comunicació de fenòmens aleatoris en una àmplia varietat de situacions.

Finalment, el sentit socioafectiu implica l’adquisició i l’aplicació de coneixements, destreses i actituds necessàries per entendre i manejar les emocions que apareixen en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, a més d’adquirir estratègies per al treball en equip. Aquest sentit no s’ha de treballar de forma aïllada, sinó al llarg del desenvolupament de la matèria.

Les matemàtiques no són una col·lecció de sabers separats i inconnexos, sinó que constitueixen un camp integrat de coneixement. El conjunt de competències específiques, de criteris d’avaluació i de sabers bàsics estan dissenyats per constituir un tot que faciliti el plantejament de tasques senzilles o complexes, individuals o col·lectives de caràcter multidisciplinari. L’ús d’eines digitals per analitzar i interpretar situacions de les ciències socials juga un paper essencial, ja que processos i operacions que requerien sofisticats mètodes manuals es poden abordar en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul o un altre programari específic, afavorint el raonament davant dels aprenentatges memorístics i rutinaris.

Competències específiques

Competència 1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per plantejar i resoldre reptes.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic.

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic. 1.4 Analitzar i valorar diferents modelitzacions, eines i estratègies.

La resolució de problemes i la modelització constitueixen un eix fonamental en l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. La modelització i la resolució de problemes, tant de la vida quotidiana com dels diferents àmbits de coneixement, en particular el de les ciències socials, pot motivar el procés d’aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d’altres disciplines.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o d’objectes rellevants i de les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l’ús d’estratègies de resolució com ara l’analogia amb altres problemes, l’estimació, l’assaig i l’error, resoldre-ho de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

Competència 2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d’un problema emprant el raonament i la lògica matemàtica per verificar-ne la validesa.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l’argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes, considerant diferents perspectives com ara la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat o la no discriminació, entre d’altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com ara l’acte i la coavaluació, l’ús eficaç d’eines digitals, la verbalització o la descripció del procés i la selecció entre diferents maneres de comprovació de solucions o d’estratègies per validar les solucions i el seu abast.

Competència 3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l’argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l’objectiu d’explorar una situació determinada, i la reformulació d’un problema durant el procés de resolució d’aquest.

El desenvolupament d’aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques, i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l’alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió, al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, la qual cosa es tradueix en un alt nivell de compromís i curiositat, i d’entusiasme cap al procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

Competència 4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils, entre d’altres.

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils, entre d’altres.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l’abstracció per identificar els aspectes més rellevants i la descomposició en tasques més simples, amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l’àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l’alumnat.

El desenvolupament d’aquesta competència suposa la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic.

Competència 5

Connectar diferents idees matemàtiques establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models per donar significat a l’aprenentatge matemàtic i estructurar-lo.

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.	5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d’un mateix problema poden produir resultats equivalents. L’alumnat pot utilitzar idees procedents d’un context per provar o refutar conjectures generades en un altre context diferent i, en connectar-hi les idees matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d’un nivell o les de diferents etapes educatives.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre d’altres per formar un tot integrat.

Competència 6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se’n desprenguin, per modelitzar i resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l’alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l’accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

Competència 7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics, usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d’una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d’intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Les representacions d’idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s’utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques.

També comporta l’augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

Competència 8

Desenvolupar l’autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques, i identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques, i identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d’emocions que convé que l’alumnat gestioni correctament’. Les destreses emocionals dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interès pel seu aprenentatge.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d’estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics.

Competència 9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius i reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva.

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys, valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s’ha de fomentar la ruptura d’estereotips i d’idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l’aptitud per a les matemàtiques.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Primer curs

Anàlisi

Sentit numèric

• Educació financera
  • Resolució de problemes relacionats amb l’educació financera (quotes, amortització, interessos, préstecs, etc.) fent ús d’eines tecnològiques.

Sentit de la mesura

• Canvi
  • Estimació o càlcul del valor d’un límit a partir d’una taula, un gràfic o una expressió algebraica en el context del treball amb funcions per analitzar-ne la continuïtat.
  • Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos, en particular els de ciències socials.

Sentit algebraic

• Patrons
  • Generalització de patrons fent servir funcions definides explícitament i recursivament.
  • Ús del full de càlcul o GeoGebra per generalitzar funcions recursivament o explícitament.
• Model matemàtic
  • Determinació de la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques.
  • Ús d’eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos propis de les ciències socials i de la vida quotidiana o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
• • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
    • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos.
    • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant el raonament lògic.

Probabilitat i estadística

Sentit numèric

• Comptatge
  • Ús de tècniques de comptatge (diagrames d’arbre, permutacions, combinacions, variacions) per resoldre problemes en què s’hagin de comptar elements d’un conjunt.

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat.

Sentit estocàstic

• Organització i anàlisi de dades
  • Identificació dels diferents tipus de variables estadístiques. Diferenciació entre la distribució i els valors individuals.
  • Interpretació i generació de representacions gràfiques, fent ús d’eines tecnològiques (calculadora gràfica, full de càlcul i altre programari estadístic).
  • Organització de les dades procedents de variables unidimensionals.
  • Interpretació de les mesures de localització i dispersió en variables quantitatives.
  • Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística.
  • Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinència dels diferents ajustaments.
  • Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els de ciències socials.
  • Ús de la calculadora, del full de càlcul o de programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques.
• Predictibilitat i incertesa
  • Càlcul de la probabilitat d’un succés a partir del concepte de freqüència relativa.
  • Càlcul de probabilitats en experiments simples mitjançant la regla de Laplace en situacions d’equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte.
• Distribucions de probabilitat
  • Ús de variables aleatòries discretes i/o contínues en funció del fenomen a estudiar. Interpretació dels paràmetres de la distribució.
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal.
  • Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.
  • Estimació de probabilitats mitjançant l’aproximació de la probabilitat binomial per la normal.
• Inferència
  • Disseny d’estudis estadístics fent ús de les eines digitals per respondre a reptes o problemes susceptibles de ser tractats amb mètodes estadístics.
  • Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb eines tecnològiques amb la finalitat d’emetre judicis i de prendre decisions: estimació puntual.

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat d’identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat d’aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.

Segon curs

Anàlisi

Sentit numèric

• Sentit de les operacions
  • Addició i producte de matrius per resoldre problemes en un context científic, social o de la vida quotidiana.

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Interpretació de la integral definida com l’àrea sota una corba.
  • Càlcul d’àrees sota una corba per mitjà del càlcul de primitives, utilitzant tècniques elementals.
• Canvi
  • Aplicació dels conceptes de límit, continuïtat i derivabilitat a la representació i a l’estudi de situacions susceptibles de ser modelitzades mitjançant funcions.
  • Ús de la derivada com a raó de canvi en la resolució de problemes d’optimització en contextos diversos.

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Identificació de la classe de funció (polinòmiques, exponencials, logarítmiques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos propis dels científics, socials i de la vida quotidiana.
  • Ús d’eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos propis de les ciències socials i la vida quotidiana o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
  • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, logarítmiques i funcions a trossos.
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

Probabilitat i estadística

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat: interpretació subjectiva, clàssica i freqüentista.

Sentit estocàstic

• Incertesa
  • Càlcul de probabilitats en experiments compostos mitjançant l’ús del concepte de probabilitat condicionada i de la independència entre successos aleatoris. Ús dels diagrames d’arbre i de les taules de contingència com a eines de suport al càlcul de probabilitats.
  • Resolució de problemes i interpretació del teorema de Bayes per actualitzar la probabilitat a partir de l’observació i de l’experimentació i la presa de decisions en condicions d’incertesa.
• Distribucions de probabilitat
  • Identificació dels diferents tipus de variables aleatòries discretes i contínues.
  • Ús i interpretació dels paràmetres d’una distribució i aplicació a la distribució binomial i a la normal.
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal.
  • Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.
  • Aproximació de la distribució binomial per la distribució normal.
• Inferència
  • Interpretació de la representativitat d’una mostra segons el seu procés de selecció.
  • Estimació de la mitjana, la proporció i la desviació típica. Interpretació de la distribució de la mitjana i de la proporció mostrals. Interpretació dels intervals de confiança basats en la distribució normal. Aplicació en la resolució de problemes.
  • Ús d’eines digitals en la realització d’estudis estadístics.

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat a identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat a aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciar l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.

Matemàtiques Generals

El desenvolupament vertiginós del món actual fa necessari que l’alumnat disposi de capacitat d’anàlisi i d’interpretació de la realitat per poder adaptar-se a unes condicions plenes d’incertesa, a més de disposar de les competències necessàries per aprendre per si mateix. Les matemàtiques exerceixen un paper fonamental per modelitzar, analitzar i comprendre els fenòmens de múltiples camps de coneixement: socials, educatius, científics, econòmics, etc. Les competències matemàtiques comprenen, a més de les idees i dels elements matemàtics, destreses de resolució de problemes, de raonament matemàtic i de comunicació, extrapolables a contextos no matemàtics.

La matèria de Matemàtiques Generals és una matèria obligatòria dins de la modalitat general del batxillerat que contribueix a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenvolupament i l’assoliment de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. En aquesta modalitat, l’objectiu del coneixement matemàtic ha de ser l’aplicació de les matemàtiques per a la interpretació i l’anàlisi de situacions problemàtiques en diversos contextos reals, que facilitin a l’alumnat afrontar els desafiaments del segle XXI com a ciutadans informats i compromesos.

Els eixos fonamentals que articulen les competències específiques de la matèria són, en continuïtat amb el currículum de l’educació secundària obligatòria, la resolució de problemes i l’anàlisi i la interpretació de la informació. A més, s’aborda el raonament matemàtic i l’establiment de connexions, prestant especial atenció en aquesta matèria a diversos contextos no matemàtics, a la seva relació amb altres matèries i amb la realitat, i a la comunicació matemàtica.

Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat pugui fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribi a experimentar la bellesa i la utilitat de les matemàtiques, bandejant idees preconcebudes i estereotips fortament arrelats en la societat, s’han inclòs dues competències específiques relacionades amb l’aspecte emocional, una des d’un punt de vista personal i l’altra des d’un punt de vista social, en relació amb el treball cooperatiu i amb la construcció de coneixement matemàtic.

Les Matemàtiques Generals contribueixen al desenvolupament de la competència STEM per mitjà del raonament i de l’argumentació, de la modelització i del pensament computacional. A més, afavoreixen la cerca de la bellesa o de l’harmonia, i la descripció de múltiples manifestacions artístiques com ara la pintura, l’arquitectura o la música, contribuint així a la competència en consciència i expressions culturals. Estimulen la cerca de solucions emprenedores i creatives als problemes, aportant valor a la competència d’emprenedoria. Contribueixen a la formació intel·lectual de l’alumnat i a l’anàlisi de situacions socials, la qual cosa permet desenvolupar el sentit crític i la competència ciutadana. L’ús d’eines digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital. La comunicació exerceix un paper central en el raonament matemàtic, en tant que és necessària per a la interpretació d’enunciats i la transmissió de resultats. Finalment, cal destacar el valor formatiu d’aquesta matèria en la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, ja que dota d’eines instrumentals que permeten construir nous coneixements.

A partir de la resolució de problemes, s’han de proporcionar estratègies de raonament i representació matemàtica que siguin aplicables a la diversitat de contextos. Àrees com ara l’economia, l’equilibri mediambiental, la ciència, la salut o la tecnologia han de servir per a l’enriquiment dels contextos dels problemes formulats. Però també aquests s’han de basar en contextos d’àrees que aparentment estan més allunyades de les matemàtiques: la lingüística, la geografia o la recerca històrica també han de ser font d’enriquiment. D’altra banda, no s’han d’oblidar els contextos personals i laborals com a problemes relacionats amb les finances personals o amb la interpretació d’informació numèrica complexa en factures o fullets publicitaris. És important que s’explorin i s’analitzin els vincles d’aquesta matèria amb altres disciplines amb la finalitat de donar sentit als conceptes i al pensament matemàtic.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

Els criteris d’avaluació formulats es destinen a conèixer el grau d’assoliment de les competències específiques, la qual cosa ha de guiar el procés d’aprenentatge, de manera que s’orienti a la posada en acció de les competències davant de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments, perquè l’aprenentatge tingui sentit i sigui veritablement significatiu.

No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. L’assoliment de les competències específiques es podrà avaluar a partir de la mobilització de diversos sabers, que han estat distribuïts en els blocs que s’han definit per al currículum de les àrees i matèries de matemàtiques en les etapes anteriors, denominats «sentits», proporcionant així coherència al conjunt del currículum.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d’avaluació s’inclou el conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds. Tot i que al llarg de l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s’han agrupat els sabers en blocs denominats “sentits”, conjunt de destreses relacionades amb el domini en el context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, al batxillerat s’ha optat per organitzar els sabers en quatre grans blocs: anàlisi, geometria, estadística i probabilitat i socioafectius, per establir ponts entre els blocs de continguts del batxillerat LOE.

Per tal de no perdre l’oportunitat d’introduir també en el batxillerat la visió de l’educació matemàtica organitzada en sentits, i per seguir l’evolució dels sabers entre l’educació bàsica i el batxillerat, s’ha optat perquè dins de cada gran bloc es retrobin els sentits que apareixen a l’educació bàsica: el numèric, el de la mesura, l’algebraic, l’espacial, l’estocàstic i el socioafectiu.

En el sentit numèric s’aferma el maneig i la comprensió del nombre, avançant en tècniques de recompte més complexes, alhora que s’aprofundeix en la comprensió d’informació numèrica present en diversos contextos socials i científics en forma de taxes, increments, etc.

En el sentit de la mesura s’aprofundeix sobre l’estudi i l’anàlisi del canvi en diferents contextos, així com la mesura de la incertesa.

En el sentit espacial s’introdueix la teoria de grafs, eina amb importants aplicacions en la visualització i modelització de problemes de diversos contextos.

En el sentit algebraic s’investiga sobre situacions i fenòmens que poden modelitzar-se mitjançant equacions i funcions amb el suport d’eines tecnològiques. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en aquest bloc, però no s’han d’interpretar com a exclusius d’aquest, sinó desenvolupar-se també en la resta de blocs de sabers.

En el sentit estocàstic s’afermen destreses d’anàlisi i d’interpretació de dades, el maneig de la incertesa i la modelització de fenòmens aleatoris. Finalment, els sabers corresponents al sentit socioafectiu s’han de tractar de forma integrada amb els corresponents als altres sentits, qüestió d’especial interès per a l’alumnat que cursi la modalitat general de batxillerat. S’ha de potenciar el treball en equip, acceptant la diversitat i fomentant actituds que respectin la inclusió i la no discriminació. Aprendre dels errors i desenvolupar la tolerància a la frustració cobren especial importància en aquesta etapa educativa. L’ordre d’aparició dels sentits i dels sabers dins d’aquests no comporta cap seqüenciació.

L’assoliment de les competències específiques i el desenvolupament dels sabers bàsics han de tenir en compte les noves maneres de fer i pensar matemàtiques. El paper que en l’actualitat exerceixen les eines tecnològiques i la facilitat d’accés a dispositius cada vegada més potents estan canviant els procediments en matemàtiques. Processos i operacions que requereixen mètodes sofisticats de solució manual, poden abordar-se en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica i altres eines digitals. Aquesta possibilitat fa que l’ensenyament pugui centrar-se en el reforçament dels conceptes i de les actituds bàsiques de la matèria, i en l’aprofundiment en l’ús de les matemàtiques per interpretar i analitzar situacions i resoldre problemes en diferents contextos, utilitzar instruments senzills de càlcul i mesura, prestant menor atenció als procediments manuals i repetitius. En aquest sentit, l’aprenentatge s’ha d’orientar preferentment cap a la interpretació i l’anàlisi de fenòmens i l’adquisició del raonament matemàtic, fugint de pràctiques que comportin aprenentatges memorístics i rutinaris.

Competències específiques

Competència 1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament per plantejar i resoldre reptes.

Criteris d’avaluació

1.1 Generar models a partir situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics.

1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades.

1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, per a l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic.

La modelització i la resolució de problemes, tant de la vida quotidiana com dels diferents àmbits de coneixement, en particular el de les ciències socials pot motivar el procés d’aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d’altres disciplines.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o objectes rellevants i les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l’ús d’estratègies de resolució com ara l’analogia amb altres problemes, l’estimació, l’assaig i error, resoldre-ho de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

Competència 2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d’un problema emprant el raonament i la lògica matemàtica per verificar-ne la validesa.

Criteris d’avaluació

2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions.

2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l’argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes considerant diferents perspectives com ara la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat o la no discriminació, entre d’altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició, com ara l’acte i la coavaluació, l’ús eficaç d’eines digitals, la verbalització o descripció del procés i la selecció entre diferents maneres de comprovació de solucions o d’estratègies per validar les solucions i el seu abast.

Competència 3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l’argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic.

Criteris d’avaluació

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre mitjançant el coneixement matemàtic.

3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l’objectiu d’explorar una situació determinada, i també la reformulació d’un problema durant el procés de resolució d’aquest.

El desenvolupament d’aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques, i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l’alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, la qual cosa es tradueix en un alt nivell de compromís i curiositat, i d’entusiasme cap al procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

Competència 4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic.

Criteris d’avaluació

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals.

4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.

4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.

4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l’abstracció per identificar els aspectes més rellevants i la descomposició en tasques més simples, amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l’àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l’alumnat.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic.

Competència 5

Connectar diferents idees matemàtiques, establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models, per donar significat a l’aprenentatge matemàtic i estructurar-lo.

Criteris d’avaluació

5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte.

5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre.

5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte.

5.4 Treure conclusions per mitjà d’una visió integrada de les matemàtiques.

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d’un mateix problema poden produir resultats equivalents. L’alumnat pot utilitzar idees procedents d’un context per provar o refutar conjectures generades en un altre context diferent i, en connectar-hi les idees matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar les seves connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d’un nivell o les de diferents etapes educatives.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre unes altres per formar un tot integrat.

Competència 6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se’n desprenguin, per modelitzar, resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

Criteris d’avaluació

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.

6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.

6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l’alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l’accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

Competència 7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo.

Criteris d’avaluació

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques.

7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques.

7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís.

7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís.

7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades.

7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música.

7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d’una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d’intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Les representacions d’idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s’utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques.

També comporta l’augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

Competència 8

Desenvolupar l’autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.

Criteris d’avaluació

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error.

8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat.

8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques identificant i gestionant les pròpies emocions.

8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora.

8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d’emocions que convé que l’alumnat gestioni correctament. Les destreses emocionals dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interès pel seu aprenentatge.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d’estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics.

Competència 9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius i reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva.

Criteris d’avaluació

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys, valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.

9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta.

9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic.

9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar.

9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s’ha de fomentar la ruptura d’estereotips i d’idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l’aptitud per a les matemàtiques.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Anàlisi

Sentit numèric

• Sentit de les operacions
  • Interpretació de la informació numèrica en documents de la vida quotidiana: documents financers, factures, nòmines, notícies, etc.
  • Ús d’eines tecnològiques i digitals per resoldre problemes numèrics.
• Relacions/educació financera
  • Aplicació de les relacions entre raons, proporcions, percentatges, taxes (tant per un, tant per cent, tant per mil, etc.), impostos i increments absoluts i relatius, en la representació de relacions quantitatives en contextos reals.
  • Ús del raonament proporcional en la resolució de problemes financers: mitjans de pagament amb cobrament d’interessos i comissions, canvis de divises, etc., fent ús d’eines tecnològiques.

Sentit de la mesura

• Canvi
  • Estudi de la variació absoluta i de la variació mitjana d’una funció com a pas previ per a la construcció del concepte de derivada.
  • Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos.

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Ús de fulls de geometria dinàmica o fulls de càlcul per modelitzar situacions del món real fent servir funcions lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials, logarítmiques, a trossos i periòdiques.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució de sistemes d’equacions i inequacions per resoldre problemes relacionats amb la modelització o les funcions en diferents contextos mitjançant eines digitals.
• Relacions i funcions
  • Representació gràfica a partir d’eines de geometria dinàmica o taules de valors per analitzar les propietats de les classes de funcions, incloent-hi lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials i logarítmiques.
  • Interpretació de les propietats d’una funció per resoldre problemes en contextos diversos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució, anàlisi, representació i interpretació de relacions i problemes de la vida quotidiana i de diferents àmbits utilitzant algoritmes, programes i eines tecnològiques adequats.

Geometria

Sentit espacial

• Visualització, raonament i modelització geomètrica
  • Representació de situacions de la vida quotidiana mitjançant diferents tipus de grafs (dirigits, plànols, ponderats, arbres, etc.).
  • Resolució de problemes de camins i circuits fent ús de grafs eulerians i hamiltonians. Coloració de grafs.
  • Resolució del problema del camí mínim en diferents contextos.

Probabilitat i estadística

Sentit numèric

• Comptatge
  • Ús de regles i estratègies bàsiques per calcular el cardinal de conjunts finits per resoldre problemes en contextos diversos.

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat.

Sentit estocàstic

• Organització i anàlisi de dades
  • Interpretació i anàlisi d’informació estadística en diversos contextos.
  • Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística.
  • Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinença dels diferents ajustaments.
  • Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els científics i tecnològics.
  • Ús de la calculadora, del full de càlcul o de programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques.
• Predictibilitat i incertesa
  • Càlcul de probabilitats en experiments compostos per mitjà de l’ús del concepte de probabilitat condicionada i de la independència entre successos aleatoris. Ús dels diagrames d’arbre i de les taules de contingència com a eines de suport al càlcul de probabilitats. Contextualització del teorema de probabilitats totals.
• Distribucions de probabilitat
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.
• Inferència
  • Disseny d’estudis estadístics relacionats amb diversos contextos utilitzant eines digitals. Anàlisi i valoració de la representativitat de la mostra utilitzada en un estudi estadístic.

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat d’identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
• Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat d’aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.

Biomedicina

La matèria de Biomedicina és una matèria optativa anual que està especialment recomanada per a l’alumnat amb orientació cap als estudis biosanitaris. No obstant això, pot ser cursada per qualsevol alumne d’altres modalitats del batxillerat.

Parteix de les competències assolides per l’alumnat en la matèria de Biologia i Geologia al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria i aprofundeix en algunes temàtiques d’aquest camp de coneixement, especialment en les relacionades amb la salut i la malaltia, per assolir els aprenentatges competencials propis de l’etapa del batxillerat.

La biomedicina és una disciplina que estudia els aspectes biològics de la medicina, essencialment mitjançant l’anàlisi dels factors genètics, cel·lulars, bioquímics i moleculars del cos humà i també de les malalties que potencialment poden afectar-lo.

En el desenvolupament de la matèria es combina l’estudi de processos propis de l’estat de salut amb situacions que n’alteren el funcionament normal.

La finalitat de la matèria no és abastar l’estudi global de les funcions pròpies de l’organisme humà, ni del conjunt de malalties que el poden afectar ni del ventall de teràpies que s’hi apliquen.

Els diferents blocs de sabers de la matèria persegueixen l’assoliment de les competències específiques, a partir de la presentació i del treball amb una col·lecció de casos al llarg del curs, per tal que l’alumnat pugui anar identificant i relacionant els diferents elements i processos que intervenen en cadascuna de les situacions.

Així, els aspectes cel·lulars, fisiològics o genètics, les alteracions derivades d’alguna afectació i les teràpies aplicades s’estudien en context, a partir d’un cas o d’una situació real o versemblant.

L’organització de l’aula en grups de treball autònoms que aborden l’estudi de casos específics per compartir els elements essencials de cadascun és especialment adient al desenvolupament de la matèria.

Les competències específiques de la matèria connecten amb les de la matèria de Biologia, incidint en l’aplicació integrada dels aprenentatges assolits en problemàtiques pròpies de les funcions vitals de l’organisme humà, en la comprensió dels processos biològics que sustenten l’estat de salut i les seves alteracions, en el coneixement de les aplicacions de les diferents teràpies modernes i en la valoració sobre els seus beneficis, riscos i implicacions ètiques, si és el cas.

Els blocs que organitzen els sabers de la matèria s’han estructurat al voltant d’una selecció de continguts que s’haurien d’articular en els casos que el professorat plantegi a l’alumnat.

Així, el primer bloc se centra en l’estudi de la sang, dels seus elements, de les seves funcions i també del seu procés de renovació. Inclou l’anàlisi de les principals malalties que poden afectar aquest teixit i l’estudi concret d’alguna d’elles, analitzant causes, alteracions i teràpies aplicables.

El segon bloc se centra en l’estudi del sistema nerviós a partir de la capacitat de reacció davant dels estímuls externs. La relació del sistema nerviós amb els òrgans efectors i, en concret, amb alguna alteració relativa a l’atròfia muscular, les seves causes i conseqüències i l’efecte que tindrien les possibles teràpies gèniques i cel·lulars.

El tercer bloc incideix en el sistema immune de les persones. Els objectes d’estudi seran els processos relacionats amb la reacció de l’organisme a la presència d’un agent infecciós, el mecanisme d’actuació dels diferents tipus de vacunes i algun exemple de malaltia autoimmune.

El quart bloc estudia les diferències en el desenvolupament sexual de les persones, les diferents situacions, la diversitat de causes que les poden originar i els factors genètics clau que hi intervenen. Per això serà cabdal distingir entre sexe cromosòmic, sexe gonadal, identitat sexual i orientació sexual de les persones.

El cinquè bloc tracta sobre el càncer, en la seva relació amb l’alteració d’alguns gens, en les causes que l’originen i en la seva distinció dels tumors benignes. Al final del cas que s’estudiï caldrà introduir els mètodes de diagnòstic i els diferents tractaments: cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia i teràpia biològica (hormonoteràpia, immunoteràpia).

El professorat establirà els criteris d’avaluació per a cadascuna de les competències específiques i seleccionarà els sabers i els enfocaments metodològics que consideri més adequats en funció de les orientacions presents en aquest mateix document.

Competències específiques

Competència 1

Aplicar amb autonomia i de manera integrada els aprenentatges desenvolupats i les diverses formes de raonament i de recerca pròpies de la biologia per dur a terme recerques experimentals i estudis observacionals sobre problemes relatius a les funcions vitals de l’ésser humà i d’altres que relacionin la salut amb els estils de vida i els hàbits de consum.

Competència 2

Analitzar situacions que es donen al llarg de la vida de les persones, tant en el seu estat de salut com en situacions de malaltia, per entendre i relacionar els processos biològics en què se sustenten les alteracions dels estats de salut, així com el normal desenvolupament, creixement, envelliment i herència dels caràcters en els humans.

Competència 3

Explicar els fonaments biològics d’algunes contribucions recents de la investigació biomèdica, com les teràpies gèniques i cel·lulars, les noves vacunes i els nous medicaments, i valorar i aportar arguments sobre els possibles beneficis, riscos, conseqüències i implicacions ètiques de la seva aplicació per tal de prendre posició en el debat social relatiu a les implicacions socials i ètiques d’aquestes teràpies.

Programació

La matèria de Programació és una matèria optativa anual que pot ser cursada per alumnes de qualsevol modalitat del batxillerat. La competència de programar aporta un valor afegit a l’alumnat en els estudis superiors que pugui cursar posteriorment.

Parteix de les competències digitals assolides relacionades amb el pensament computacional i amb la programació al llarg de l’educació secundària obligatòria i presenta una visió global dels llenguatges de programació actuals i dels seus àmbits d’aplicació.

És creixent la demanda de personal competent en el desenvolupament d’aplicacions personalitzades adreçades a situacions noves i en la introducció de millores en el disseny, la funcionalitat i la usabilitat de les ja existents. Aquesta demanda afecta tots els àmbits de coneixement i de recerca, tant en el vessant cientificotecnològic (ciència bàsica i aplicada, medicina, enginyeria, etc.) com en el vessant humanisticosocial (economia, relacional, creació artística, etc.). En efecte, la programació aporta la creació de programes, aplicacions i serveis web que fan la vida diària més còmoda, faciliten les nostres relacions personals i ens permeten accedir a una gran varietat de serveis (bases de dades, telemedicina, banca, etc.).

En aquesta matèria es proposa als alumnes desenvolupar al llarg del curs un programa, una aplicació o un servei web mitjançant un llenguatge i un entorn de programació concrets. Tot i això, la matèria exposa els diferents àmbits on cal programar aplicacions i els llenguatges de programació més adients i habituals en cada cas.

La decisió sobre les característiques i funcionalitats d’una aplicació a desenvolupar s’ha de basar en la situació concreta que es vol resoldre i el públic objectiu al qual va adreçada. Cal aprendre i saber aplicar, doncs, tècniques d’anàlisi de situacions i identificar posteriorment l’entorn de programació que ha de permetre el desenvolupament de la solució requerida.

La ràpida evolució de les plataformes de programació fa que sovint n’apareguin de noves i que d’altres quedin obsoletes. S’ha de tenir present aquesta realitat i presentar als alumnes els principis bàsics de la creació de prototips en el disseny d’interfícies i estratègies de programació genèriques, presents en qualsevol plataforma.

Durant l’educació secundària obligatòria, els i les alumnes hauran programat preferentment en entorns basats en la programació mitjançant blocs, com ara Scratch i/o App Inventor. En el batxillerat, doncs, és convenient iniciar-se en la programació mitjançant codi.

La varietat actual de sistemes operatius fa que desenvolupar un mateix programa per a cadascun en forma nativa sigui un objectiu massa ambiciós per a un projecte escolar. En aquest sentit, s’han d’afavorir les plataformes que permetin crear executables per a diversos sistemes a partir d’un únic codi font. La tasca de desenvolupar un programa o una aplicació mòbil és habitualment complexa i requereix la modularitat i el treball en equip per garantir l’assoliment de l’objectiu.

Els sabers de la matèria s’organitzen en quatre blocs:

El primer bloc, pensament computacional i programació, té per objecte la comprensió dels fonaments d’algorísmica per al disseny i el desenvolupament de programes, i l’aplicació de tècniques específiques com ara l’elaboració de diagrames de flux i l’encapsulament de propietats, funcions i esdeveniments en la definició d’objectes de programació.

En el segon bloc, llenguatges i entorns de programació, es relacionen els llenguatges de programació més emprats en l’actualitat, classificant-los segons la tipologia i l’àmbit d’aplicació. Es detallen les principals característiques de cadascun i els entorns de programació corresponents.

En el tercer bloc, prototipatge i disseny d’interfícies d’usuari, s’indiquen els procediments a seguir per obtenir una interfície d’usuari adient per a cada programa o aplicació. S’orienta sobre la navegació, la disposició en pantalla dels components i els estils.

En el quart bloc, desenvolupament d’aplicacions locals i en el núvol, es descriuen les particularitats a tenir en compte en el desenvolupament de programes que s’han d’executar en dispositius clients concrets i en els quals ofereixen serveis en el núvol, com ara l’accés a bases de dades o les aplicacions web.

El professorat establirà els criteris d’avaluació per a cadascuna de les competències específiques i seleccionarà els sabers i els enfocaments metodològics que consideri més adequats en funció de les orientacions presentades en aquest mateix document.

Competències específiques

Competència 1

Analitzar situacions reals que puguin requerir una solució informàtica. Detectar les necessitats funcionals de les situacions i, atenent les característiques dels usuaris potencials, proposar solucions en forma de programes, aplicacions o serveis web.

Competència 2

Crear prototips visuals de programes i aplicacions i utilitzar-los per crear interfícies d’usuari amb les eines informàtiques adients.

Competència 3

Partint de la descripció funcional d’una solució informàtica, desenvolupar el programa, l’aplicació o el servei web que les implementa utilitzant un llenguatge i un entorn de programació adients.

Matemàtica Aplicada

La matèria Matemàtica Aplicada és una matèria optativa trimestral enfocada a facilitar una visió panoràmica del camp d’aplicació de les matemàtiques que permeti a l’alumnat constatar i despertar l’interès per les matemàtiques, en particular el seu ús en moltes altres disciplines com a matèria instrumental que treballa amb nombres, magnituds o elements quantificables.

Les matèries optatives trimestrals, com a Matemàtica Aplicada, s’estructuren a partir de tres blocs temàtics, de durada també trimestral, que cada centre educatiu configurarà d’acord amb el seu projecte curricular.

Avui en dia, les matemàtiques s’apliquen en diversos camps i adquireixen valor, ja que els grans reptes globals, com el respecte al medi ambient, l’eficiència energètica o la industrialització inclusiva i sostenible, als quals la societat haurà de fer front, requereixen persones amb capacitat d’adaptar-se a les condicions canviants, d’aprendre de manera autònoma, de modelitzar situacions, d’explorar noves vies de recerca i d’usar la tecnologia de manera efectiva. En aquest sentit, resulta molt adequada la utilització de coneixements i destreses matemàtiques, com el raonament, la modelització, el pensament computacional o la resolució de problemes.

En aquesta matèria optativa trimestral els sabers matemàtics que s’inclouen són les eines que permeten resoldre amb rigor científic els reptes o preguntes que parteixen de situacions externes a les matemàtiques.

Exemples d’algunes preguntes o reptes que requereixen l’aplicació de les matemàtiques per resoldre’ls i poden ser una situació d’aprenentatge de partida per als diferents eixos temàtics de cada trimestre:

• Com es reconeix en quin idioma està escrit un text amb la intel·ligència artificial? Quins criteris s’utilitzen per classificar i ordenar els llibres i les revistes en una biblioteca?, com es codifiquen en una base de dades per tenir-los localitzats? (Biblioteconomia i documentació).
• Per què les targetes de crèdit tenen un número de verificació que només coneix el propietari? Quants dígits ha de tenir perquè sigui prou segur? Quina és la probabilitat que posant un número a l’atzar endevinem el codi? Com es creen i es llegeixen els codis secrets? (Criptografia).
• Excavacions arqueològiques en quadrícula? Com reconstruir la forma d’un gerro a partir d’una resta arqueològica? Quines matemàtiques utilitzen els arqueòlegs? (Matemàtiques per a l’arqueologia).
• Com es poden explorar i analitzar grans sèries de dades per modelitzar tendències? Quins llenguatges de programació poden ser útils per analitzar i fer més visuals les bases de dades? (Big data).
• Quines dades meteorològiques bàsiques permeten copsar la variabilitat i el canvi climàtic observat a Catalunya a partir de les sèries climàtiques històriques recuperades i analitzades pel Servei Meteorològic de Catalunya? (Canvi climàtic).
• Quins fonaments aplica una empresa asseguradora per establir les quotes de les seves assegurances? Per què les empreses asseguradores estan poc disposades a vendre assegurances de moto als joves? (Assegurances).
• Quines dades estadístiques són clau en l’evolució d’una pandèmia? Quines eines estadístiques es fan servir per analitzar les dades i prendre decisions? (Les dades: claus en les pandèmies).
• Quines aproximacions matemàtiques intenten modelar el flux de trànsit vehicular en funció d’algunes de les seves característiques? Models macroscòpics, models microscòpics i models mesoscòpics o cinètics (Processos de control de trànsit).
• Quines dades cal recollir per estudiar l’evolució d’un cultiu i saber la quantitat de rec que necessita? Com es pot monitoritzar la quantitat d’adob que necessita un camp? És possible controlar el grau del vi que sortirà d’un cultiu de vinya a partir de recollir determinades dades de l’evolució del cultiu? (Matemàtiques en l’evolució de cultius).

Els centres educatius poden escollir qualsevol dels reptes exposats per articular la seqüència de blocs temàtics que integraran la matèria. També poden formular altres reptes de la matèria diferents que considerin rellevants.

Els reptes que cada centre seleccioni s’organitzaran de forma que l’alumnat hagi de:

• Manejar informació de fonts diverses identificant, analitzant, seleccionant, contrastant, combinant i comunicant informacions en formats diferents per generar coneixement en el context de donar resposta a una problemàtica, en sentit ampli.
• Mobilitzar els sabers i els aprenentatges adquirits de caràcter cognitiu o instrumental propis del camp de coneixement, així com manejar els recursos disponibles i diferents formes de raonament, per interpretar i donar resposta a varietat de situacions (problemes, recerques, casos, polèmiques…).
• Revisar, estructurar i avaluar amb criteris ètics i lògics idees, pensaments o raonaments, propis o d’altres, en contextos diversos, locals o globals, de naturalesa variada, fent propostes d’acció justificades i coherents.

El professorat ha d’establir els criteris d’avaluació per a cadascuna de les competències específiques que adaptarà a cada repte i ha de seleccionar els sabers i els enfocaments metodològics que consideri més adequats en funció de les orientacions d’aquest mateix document. 

Competències específiques

Competència 1

Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat, per resoldre preguntes plantejades de forma autònoma i crear continguts relacionats amb l’aplicació de les matemàtiques.

 Competència 2

Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament matemàtic, per plantejar i resoldre problemes de disciplines i camps diversos que utilitzen eines matemàtiques cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

Competència 3

Identificar i fer servir les idees, evidències i arguments que utilitzin algun dels diferents sentits matemàtics (numèric, algebraic, espacial, mètric, estocàstic i socioafectiu), que sustenten l’explicació de fenòmens i processos de diferents disciplines per adoptar una posició i interpretació personal basada en criteris cientificomatemàtics.

Reptes Científics Actuals (Biologia i Geologia)

La matèria Reptes en Biologia i Geologia és una matèria optativa trimestral enfocada a facilitar una visió panoràmica del camp d’estudi d’aquestes ciències que permeti a l’alumnat constatar, despertar, o descartar en el seu cas, l’interès per aquestes disciplines.

Les matèries optatives trimestrals, com Reptes en Biologia i Geologia, s’estructuren a partir de tres blocs temàtics, de durada també trimestral, que cada centre educatiu configurarà d’acord amb el seu projecte curricular.

La biologia és la ciència que estudia la vida, incloent-hi els processos, sistemes, funcions, mecanismes o altres caràcters biològics subjacents als éssers vius en diversos camps especialitzats que inclouen, per exemple, la morfologia, la fisiologia, el desenvolupament o l’evolució. De la biologia se’n deriven multitud de disciplines, entre les quals destaquen la bioquímica, la biologia dels organismes i de les poblacions, la biologia humana, les ciències mèdiques i les ciències ambientals. El desenvolupament que han adquirit aquestes ciències és conseqüència de la multitud de reptes que han hagut d’abordar i als quals encara s’enfronten, com per exemple:

• Com interaccionen els components genètics i ambientals al llarg del desenvolupament de l’organisme per formar un individu? Estem predeterminats pels nostres gens? (Del zigot a l’individu).
• En què es fonamenten els darrers avenços terapèutics que fan possible el guariment de certs tipus de càncer o la prevenció de malalties genètiques hereditàries? (Avenços terapèutics).
• Com es manté l’equilibri en els sistemes naturals i quin paper hi exerceixen les interaccions entre les diferents poblacions que en formen part? Es pot recuperar aquest equilibri si es pertorba? (Equilibri en els sistemes naturals).
• Quins són els nostres orígens? Quan, on i, sobretot, a partir de quina espècie d’homínid prehumana va sorgir el gènere humà? Qui van ser els primers éssers humans? Com es va originar la nostra espècie? I més important encara: què és un “ésser humà”? (L’origen dels humans).

La geologia, entesa en sentit ampli, es configura per un conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi del planeta Terra, de les seves interaccions amb els éssers vius que hi habiten i amb la resta de l’Univers. Així, podem entendre que engloba un seguit de disciplines com, entre d’altres, les geociències, les ciències atmosfèriques i marines, les ciències ambientals i les ciències planetàries.

Cadascuna d’aquestes disciplines té plantejats diversos reptes com els que es detallen en la llista següent:

• Es poden arribar a predir les catàstrofes naturals? Es poden reduir els efectes en la població de terratrèmols, tsunamis, erupcions volcàniques, aiguats i inundacions? (Catàstrofes naturals).
• Com podem mitigar els efectes del canvi climàtic global augmentant les alternatives verdes a les ciutats o generant energia elèctrica a partir d’energia solar i eòlica? (Desconstruir el canvi climàtic).
• Com funciona l’interior de la Terra? Com es pot investigar i com afecta aquest funcionament a la superfície terrestre? (Què hi ha i què passa dins de la Terra).
• Com és la geologia d’altres planetes, solars i extrasolars? Com podem arribar a obtenir-ne evidències i quina importància poden tenir amb relació a la possible existència de vida fora de la Terra? (Geologia planetària).

Els centres educatius poden escollir qualsevol dels reptes exposats per articular la seqüència de blocs temàtics que integraran la matèria. També poden formular altres reptes de la matèria diferents que considerin rellevants.

Els reptes que cada centre seleccioni s’organitzaran de forma que l’alumnat hagi de:

• Manejar informació de fonts diverses identificant, analitzant, seleccionant, contrastant, combinant i comunicant informacions en formats diferents per generar coneixement en el context de donar resposta a una problemàtica, en sentit ampli.
• Mobilitzar els sabers i els aprenentatges adquirits de caràcter cognitiu o instrumental propis del camp de coneixement, així com manejar els recursos disponibles i diferents formes de raonament, per interpretar i donar resposta a varietat de situacions (problemes, recerques, casos, polèmiques…).
• Revisar, estructurar i avaluar amb criteris ètics i lògics idees, pensaments o raonaments, propis o d’altres, en contextos diversos, locals o globals, de naturalesa variada, fent propostes d’acció justificades i coherents.

El professorat ha d’establir els criteris d’avaluació per a cadascuna de les competències específiques que adaptarà a cada repte i ha de seleccionar els sabers i els enfocaments metodològics que consideri més adequats en funció de les orientacions d’aquest mateix document.

Competències específiques

Competència 1

Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de forma autònoma i crear continguts relacionats amb la biologia i la geologia.

Competència 2

Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb la biologia i la geologia, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

Competència 3

Identificar i fer servir les idees, evidències, arguments científics que sustenten l’explicació de fenòmens i processos relacionats amb la biologia i la geologia per adoptar una posició i interpretació personal basada en criteris científics.

Reptes Científics Actuals (Física i Química)

La matèria Reptes en Física i Química és una matèria optativa trimestral enfocada a facilitar una visió panoràmica del camp d’estudi d’aquestes ciències que permeti a l’alumnat constatar, despertar, o descartar en el seu cas, l’interès per aquestes disciplines.

Les matèries optatives trimestrals, com Reptes en Física i Química, s’estructuren a partir de tres blocs temàtics, de durada també trimestral, que cada centre educatiu configurarà d’acord amb el seu projecte curricular.

La física és una ciència que aporta aplicacions per a la millora de la vida i l’entorn, així com la fonamentació teòrica en recerca sobre l’Univers. Les seves aplicacions en el camp de l’energia, l’electromagnetisme, les forces i el moviment cobreixen un ampli ventall de solucions pràctiques a problemàtiques del dia a dia, com és la generació mecànica d’electricitat amb els processos més eficients i sostenibles, l’optimització i aprofitament de les transferències de calor, la fonamentació de multitud de tècniques mèdiques de diagnòstic i cura, la síntesi de nous elements en sincrotrons, i la fusió nuclear. D’altra banda, l’astrofísica, la física d’altes energies i de les partícules elementals aporten descobriments sobre el cosmos i les forces de l’Univers. El desenvolupament de les ciències físiques contribueix al progrés cientificotecnològic que permet abordar multitud de reptes presents i futurs.

En cadascun d’aquests àmbits d’actuació es plantegen diversos reptes com els que es detallen a continuació:

• Quins processos de generació d’electricitat tenen menys impacte en el medi i per què? Quins processos són més eficients? Com es poden aprofitar les transferències de calor? Com poden contribuir les energies renovables, com l’eòlica i la solar, a la transició energètica? (Eficiència i transició energètica).
• Per què l’aeronàutica i la ciència dels satèl·lits i naus espacials esdevé clau en la societat actual? Què és l’Agència Espacial Europea? Quines tasques i investigacions s’hi desenvolupen? Per a què poden ser útils per a la humanitat les dades que s’hi recullen? Què són i què es pot fer amb les deixalles espacials? Estaran sempre en òrbita? (Aeronàutica i recerca de l’espai).
• Què estudia i què ens aporta l’astrofísica? Quines reaccions nuclears es produeixen dins els estels? Quins canvis es produeixen a l’Univers i en els cossos que el constitueixen? Què aporten aquests sabers al coneixement científic i quines aplicacions reverteixen en la societat? (Astrofísica i cosmologia).
• Quins són els objectius i les finalitats de la física d’altes energies i què aporta a la societat? Què són i quina finalitat tenen els acceleradors de partícules i en concret l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN)? Quines evidències ens aporten? Quina és i quina ha estat la finalitat dels sincrotrons? Què es fa al sincrotró Alba? (La física d’altes energies i els acceleradors de partícules).
• Com contribueix la física quàntica al desenvolupament de noves tècniques microscòpiques? Quines diferències i similituds hi ha entre els fonaments i les imatges que proporcionen? Com contribueix la mecànica quàntica al desenvolupament de noves tècniques microscòpiques?
• Què pot aportar la computació quàntica? Pot aportar la fusió freda una solució als problemes energètics actuals? (Física quàntica al servei de la humanitat).

La química és una disciplina científica que contribueix, entre d’altres, al progrés i al benestar de les persones i a la prevenció i reversió de problemes mediambientals. Per això és clau el desenvolupament de les competències en el camp de la transformació de la matèria, del coneixement de les seves propietats, estructura i interaccions. La química aporta coneixement aplicat a l’economia circular, el disseny i la síntesi de nous materials, la preservació de la qualitat de l’aire i de les aigües naturals i de consum i els seus tractaments, les energies renovables i els vectors energètics, els nous biocombustibles i biomaterials, així com aportacions de nanociència i nanotecnologia aplicades tant en el camp del medi ambient com de la biomedicina. El desenvolupament de les ciències químiques contribueix al progrés cientificotecnològic que permet abordar multitud de reptes presents i futurs.

En cadascun d’aquests àmbits d’actuació es plantegen diversos reptes com els que es detallen a continuació:

• Quines són les conseqüències de no reutilitzar i/o no reciclar? Per què calen hàbits de consum responsable? Com impacten els processos de transformació a partir de matèries primeres en el consum d’energia i d’aigua, en la contaminació del medi i en la qualitat de vida? Com podem treure profit i a la vegada evitar l’impacte dels biomaterials de rebuig per generar biocombustibles, bioplàstics, etc.? (Economia circular i consum responsable).
• Quines són les causes de l’augment global mitjà de la temperatura planetària i quines accions podem fer per aturar aquest augment? Quines estratègies de descarbonització són les més adients, i com i per què contribueixen de manera directa a revertir l’emergència climàtica? Quin impacte ambiental poden tenir les bateries i com se’n pot optimitzar un ús sostenible? Com poden contribuir les energies renovables i els hàbits d’estalvi energètic a pal·liar el problema? (Energies sostenibles per mitigar l’emergència climàtica).
• Quines són les causes de les diferències en la qualitat de l’aire i de l’aigua de diferents indrets? Quines activitats humanes afecten en diferent grau la qualitat de l’aire i de l’aigua? Quins paràmetres determinen aquestes alteracions i com es poden avaluar al llarg del temps? Com es poden minimitzar aquestes problemàtiques? (Qualitat de l’aire i mitjans de transport. Sanejament i qualitat de l’aigua).
• Com els nous avenços en síntesi de nanopartícules i nanomaterials i en sensors a nanoescala contribueixen a la salut personal i global i a generar fàrmacs amb menors efectes secundaris? Quins avenços de química aplicats al món nano incideixen directament en temàtiques mediambientals? (El món de les nanoestructures químiques al servei de les persones i el medi).

Els centres educatius poden escollir qualsevol dels reptes exposats per articular la seqüència de blocs temàtics que integraran la matèria. També poden formular altres reptes de la matèria diferents que considerin rellevants.

Els reptes que cada centre seleccioni s’organitzaran de forma que l’alumnat hagi de:

• Manejar informació de fonts diverses identificant, analitzant, seleccionant, contrastant, combinant i comunicant informacions en formats diferents per generar coneixement en el context de donar resposta a una problemàtica, en sentit ampli.
• Mobilitzar els sabers i els aprenentatges adquirits de caràcter cognitiu o instrumental propis del camp de coneixement, així com manejar els recursos disponibles i diferents formes de raonament, per interpretar i donar resposta a varietat de situacions (problemes, recerques, casos, polèmiques…).
• Revisar, estructurar i avaluar amb criteris ètics i lògics idees, pensaments o raonaments, propis o d’altres, en contextos diversos, locals o globals, de naturalesa variada, fent propostes d’acció justificades i coherents.

El professorat ha d’establir els criteris d’avaluació per a cadascuna de les competències específiques que adaptarà a cada repte i ha de seleccionar els sabers i els enfocaments metodològics que consideri més adequats en funció de les orientacions d’aquest mateix document.

Competències específiques

Competència 1

Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de forma autònoma i crear continguts relacionats amb la física i la química.

Competència 2

Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb la física i la química, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

Competència 3

Identificar i fer servir les idees, evidències, arguments científics que sustenten l’explicació de fenòmens i processos relacionats amb la física i la química per adoptar una posició i interpretació personal basada en criteris científics.